-
Tractat pel que França i Espanya van acordar invadir Portugal i dividir el país en tres regnes. -
Revolta popular, dirigida per Ferran VII, provocada per la situació d'Espanya després de les guerres europees i la crisi de l'absolutisme, i dirigida principalment contra Godoy. -
Va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. -
-
-
El moviment per la independència de Mèxic s'inicia la matinada del 16 de setembre de 1810 a Dolores, Guanajuato. En eixa matinada el capellà Miguel Hidalgo i Costella va incitar a la rebel·lió contra la corona espanyola que havia dominat el país per quasi 300 anys. -
Entre setembre de 1810 i maig de 1814 tenen lloc les primeres Corts, que obrin el període del constitucionalisme a Espanya i suposen el trànsit de l'Antic al Nou Règim. -
La Constitució de Cadis,festivitat de San José, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una “Carta atorgada” marcada pel segell napoleònic.
-
Document signat a Madrid per seixanta-nou diputats encapçalats per Bernardo Mozo de Rosers, que instava a Ferran VII a tornar a l'antic règim i l'abolició de legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar del desterrament i s'allotjava a València. -
Napoleó es derrotat definitivament, i es produïx la Restauració, en que monarques derrocats dels seus trons, els recuperen, tornant-se a instaurar règims absolutistes.
-
-
Estat americà, creat pel Congrés d'Angostura de 1819, mitjançant la Llei Fonamental de la República, i ratificada després per la seua contrapart Congrés de 1821, que va unir a Veneçuela i a la Nova Granada en una sola nació, a la qual després es van adherir Panamà, Quito i Guayaquil. -
Període de la història contemporània d'Espanya que transcorre entre 1820 i 1823 i constitueix l'etapa intermèdia de les tres en què es divideix convencionalment el regnat de Ferran VII, sent posterior al Sexenni Absolutista i anterior a la Dècada Ominosa. -
Trobada de caràcter privat ocorregut en dues dates contínues, el 26 i 27 de juliol de 1822, entre José de Sant Martí i Simón Bolívar a la ciutat de Guayaquil. I va ser un punt d'inflexió en el procés independentista sud-americà. -
Últim gran enfrontament comprés dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència hispanoamericanes a Amèrica del Sud i va significar la consolidació de la independència de la República del Perú. -
Va ser una pragmàtica sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya que va vindre a promulgar la Pragmàtica de 1789, aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que, per raons de política exterior, no havia arribat a entrar en vigor. -
Constituïx el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant la qual sa mare va assumir les funcions corresponents a la Corona i va haver de fer front a la primera guerra carlina desencadenada pels partidaris de Carles María Isidre.
-
Després de passar per Saragossa, es va dirigir a València, on va planejar el colp d'estat de maig de 1814 que va ser executat a Madrid l'11 de maig per les tropes del general Francisco de Eguía -
Va ser una guerra civil que va esdevindre a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlistes i els cristins en el context de la successió de la corona espanyola després de la mort del rei Ferran VII. -
-
Procés en el qual es va emetre un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terrenys i altres propietats de l'església catòlica. -
Va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè, després del triomf de la «revolució de 1840» que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, el general Espartero va assumir la regència en el seu lloc. -
Va ser un pronunciament militar seguit d'una insurrecció popular durant el regnat d'Isabel II. -
Constitueixen el tercer període del regnat d'Isabel II d'Espanya comprés entre el bienni progressista i la crisi final de la Monarquia isabelina. -
Acord firmat pel Partit Progressista i pel Partit Democràtic, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. -
Rebel·lió militar amb elements civils que va tindre lloc a Espanya, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. -
Va ser la primera de les tres guerres d'independència ocorregudes a Cuba en la segona meitat del segle XIX amb l'objectiu d'aconseguir la independència de la colònia sobre la metròpoli espanyola -
-
Després del derrocament d'Isabel II, va ser triat Rei d'Espanya per les Corts Generals en 1870. El seu regnat de poc més de dos anys, va estar marcat per la inestabilitat política. -
Règim polític vigent a Espanya desde la seua proclamació per les Corts. Durà 9 mesos, en què tingué quatre presidents, i hagué de fer front a greus problemes (esclat del moviment cantonalista, la guerra de Cuba i la tercera guerra carlina). -
El 29 de desembre de 1874 va tindre lloc el Pronunciament de Sagunt, realitzat pel general Martínez Campos, i que va suposar la restauració de la monarquia borbònica i el final de la Primera República Espanyola.
-
-
Els drets i deures d'un ciutadà estan limitats per la llei ordinària. El poder legislatiu ho compartixen les Corts i el Rei, que pot vetar lleis i dissoldre les Corts. -
Comença per la fundació del partit en la Casa Labra de Madrid per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalaments pel tipògraf Pablo Esglésies Posse. -
Va ser un estat en la revolució de la democràcia que es va situar entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes, i el sufragi universal. Amb el sufragi masculí podia votar la totalitat dels homes que compliren els 18 anys d'edat.