Espanya al segle XIX

  • Guerra de las Naranjas

    Guerra de las Naranjas
    Espanya i França s'enfronten a Portugal.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    Guerra iniciada per el Regne Unit, Àustria, Suècia Rússia i Nàpols per intentar derrocar a Napoleó Bonaparte.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Godoy (primer ministre del rei Carles IV) i Napoleó van signar el tractat de Fontainebleau l'any 1807, pel qual la monarquia espanyola autoritzava els exèrcits francesos a penetrar a la Península per ocupar Portugal.
    Les tropes napoleòniques van envair la Península i van obligar la Cort espanyola a traslladar-se a Baiona. Napoleó va aconseguir proclamar el seu germà Josep Bonaparte rei d'Espanya, però la població espanyola no va acceptar l'ocupació francesa ni el nou monarca.
  • Alçament popular del 2 de maig de 1808

    Alçament popular del 2 de maig de 1808
    El 2 de maig de 1808 es va produir a Madrid un alçament popular que va ser enèrgicament reprimit. A partir d'aleshores, la resistència es va estendre arreu del país i va significar l'inici de la guerra de la Independència.
  • Period: to

    Guerra d'independència espanyola

    El conflicte bèl·lic al principi estava a favor dels resistents. L'exèrcit espanyol va derrotar els francesos prop de Bailèn i a les ciutats la resistència va ser notable.
    Napoleó va restablir l'autoritat francesa i va dominar els principals nuclis urbans. A les zones rurals el domini francès va ser menor. Les campanyes militars a Rússia van obligar Napoleó a retirar-se de la península Ibèrica. Això va facilitar que l'exèrcit espanyol amb l'ajut dels anglesos, derrotés els exèrcits francesos.
  • Batalla d'Arapiles

    Batalla d'Arapiles
    L'exèrcit espanyol, amb l'ajut decisiu dels anglesos, derrotés els exèrcits ocupants en les batalles d'Arapiles.
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    En plena revolta antinapoleònica, les juntes de defensa, van convocar les Corts a la ciutat de Cadis. L'any 1812, sota la pressió de grups cultes il·lustrats i liberals, van aprovar una constitució liberal que proclamava una sèrie de mesures per liquidar l'Antic Règim i transformar la monarquia en un estat liberal.
    La Constitució de Cadis establia aquests principis:
    -Reconeixia la sobirania nacional.
    -Establia la divisió de poders.
    -Decretava la llibertat de premsa.
    -Suprimia la Inquisició
  • Batalla de Vitòria

    Batalla de Vitòria
    L'exèrcit espanyol, amb l'ajut dels anglesos, derrota els exèrcits ocupants en labatalla de Vitòria (1813)
  • Expulsió de les tropes franceses de Espanya

  • Reestabliment de l'absolutisme a Espanya

    Reestabliment de l'absolutisme a Espanya
    L'intent d'establir una monarquia de caràcter liberal a Espanya va fracassar.
    El mes de març de 1814, acabada la guerra i l'ocupació francesa, Ferran VII va tornar de l'exili un cop expulsat el rei José Bonaparte.
    Dos mesos més tard, Ferran VII va firmar els decrets que abolien l'obra legislativa de les Corts de Cadis i va restaurar l'absolutisme.
  • Trienni liberal

    Trienni liberal
    Ferran VII va abolir la Constitució de Cadis i va restaurar l'absolutisme, però l'any 1820 es va produir un pronunciament militar, encapçalat pel coronel Rafael del Riego, en defensa dels valors constitucionals.
    El rei va haver de governar com a monarca constitucional durant un període de tres anys (Trienni Liberal).
  • Period: to

    Reacció absolutista

    Les potències absolutistes europees van mostrar la seva preocupació per les revolucions liberals que es produïen al sud d'Europa. L'any 1823 van enviar un exèrcit d'intervenció (els Cent Mil Fills de Sant Lluís), per tal de posar fi al règim constitucional i liberal.
    Fins al 1833, durant l'anomenada Dècada Ominosa, Ferran VII va tornar a regnar com a monarca absolutista. La seva mort va suposar un problema de successió dinàstica, que va desencadenar una guerra civil, la primera guerra Carlina.
  • Period: to

    La victòria del liberalisme burgès (1833-1868)

    En morir Ferran VII, la reina Maria Cristina i, més tard, el general Espartero van governar a causa de la minoria d'edat d'Isabel II, filla del rei. Es van produir dues situacions:
    -Els carlins —partidaris de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII— van defensar l'absolutisme.
    -Els liberals van donar suport a Isabel II. Entre 1833 i 1868 es va consolidar la revolució burgesa a l'Estat espanyol. Els liberals van derrotar els absolutistes en la primera i la segona guerra Carlines.
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    La desamortització de Mendizábal va permetre que moltes terres de l'Església passessin a mans de la burgesia.
  • Constitució de 1837

    Constitució de 1837
    La Constitució Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins la seva reforma l'any 1845. Aquesta constitució recollia les principals idees del liberalisme burgès.
  • Period: to

    Bienni progressista

    El Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856.
  • Fi de la monarquia borbònica

    Fi de la monarquia borbònica
    La greu crisi econòmica dels darrers anys del regnat d'Isabel II i el desenvolupament de les organitzacions obreres van afavorir l'augment del descontentament popular.
    L'any 1868 va esclatar la Revolució que va posar fi a la monarquia borbònica. La reina va haver d'abandonar el país i es va iniciar una nova etapa de caràcter democràtic: el Sexenni democràtic.
  • Period: to

    Sexenni Democràtic

    El Sexenni Democràtic és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya, i la Restauració de la dinastia borbònica el Gener del 1875.
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    La Revolució de Setembre de 1868 (La Gloriosa) va obrir un període de sis anys de domini de les idees democràtiques i progressistes. Després del triomf de la Revolució es va constituir un govern provisional, l'home fort del qual va ser el general Prim. Amadeu I va haver d'enfrontar-se a molts problemes durant el seu regnat, entre els quals hi va haver l'assassinat del general Prim i l'oposició dels carlins i dels republicans a la nova monarquia. Finalment, Amadeu de Savoia va abdicar.
  • Constitució 1869

    Constitució 1869
    L'any 1869 es va aprovar una nova constitució que proclamava la sobirania nacional i el sufragi universal masculí i reconeixia els drets individuals. La nova constitució era monàrquica i, per tant, va caldre buscar un nou rei. Va ser escollit Amadeu, de la casa italiana de Savoia, el candidat proposat pel general Prim.
  • Period: to

    La primera República

    Davant l'abdicació del rei Amadeu de Savoia, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República.
    La Primera República va tenir quatre presidents: Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar.
    El govern republicà va intentar dur a la pràctica noves idees sobre l'organització de l'Estat espanyol, però les fortes divergències entre els republicans ho van impedir.
    Els cops d'estat dels generals Pavía i Martínez de Campos van posar fi al règim republicà.
  • Period: to

    Restauració

    La Restauració és el període històric que es va iniciar amb la proclamació com a rei d'Espanya d'Alfons XII, fill d'Isabel II.
    El sistema polític de la Restauració, ideat per Antonio Cánovas del Castillo, es basava en l'alternança en el poder de dos partits:
    -El partit conservador, liderat per Cánovas.
    -El partit liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta.
  • Contitució 1876

    Contitució 1876
    La Constitució de 1876 era de caràcter moderat i proclamava la sobirania de les Corts juntament amb el rei. Posteriorment, es va instaurar una nova llei electoral basada en el sufragi censatari. El sistema polític de la Restauració es fonamentava en la Constitució de 1876 i en el caciquisme, que garantia l'alternança entre els partits conservador i liberal mitjançant la corrupció i la manipulació electoral.
  • Desastre del 98

    Desastre del 98
    Cap a la fi del segle XIX, Espanya va perdre les darreres colònies que li quedaven (Cuba, Puerto Rico i les Filipines) en una guerra contra els Estats Units.
    Aquest fet, conegut com el desastre del 98, va provocar una gran commoció a Espanya: sectors de la burgesia que havien donat suport a la restauració monàrquica, com ara la catalana, pensaven que el sistema polític de Cánovas estava esgotat i calia una renovació profunda.