-
Inici S. XIX
El segle XIX va ser un segle molt interesant, on van succeir moltes coses importants i disputes, a continuació faré un breu resum en ordre cronològic -
Tractat de Fontainebleau
En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània Septentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria; el Principat dels Algarves , que governaria Manuel Godoy; i Lusitània Central (Trás-os-Montes, Estremadura i Beiras), que Napoleó es reservava com a moneda de canvi. Conseqüentment, Espanya permetia el trànsit de tropes franceses pel seu territori per tal que arribessin a Portugal. -
Carles IV
Carles IV va ser un rei absolutista que va regnar des del 1788, fins al 1808. Li deien Carles el caçador, i el seu successor va ser Carles III. -
Ferran VII
Ferran VII va ser un rei que va nèixer al 14 de octubre de 1784. Durant el seu regnat va continuar predominant l'absolutisme. Ferran era un rei que tenia el suport de molta gent, incloent gent influent, com el consell de regència i les Corts de Cadis. Al 1812 Ferran VII va tornar al tro després de vèncer en la guerra del Francès, i expulsar a les tropes franceses de la península ibèrica. Degut això va aconseguir la caiguda de Josep Bonaparte. Aconseguint aixì, el regreso del deseado. -
Les Corts de Cadis
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. (la Cort de Cadis). Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors. El primer presiden de la cort de Cadis va ser:
- Benito Ramón Hermida Maldonado -
ABSOLUTISME
L'absolutisme és una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que esdevenia que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta. Aquest model de regnat es va poder veure en regnat com el de Carles IV i Ferran VII entre d'altres. -
Práxedes Mateo Sagasta
Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 21 de juliol de 1825 - Madrid, 5 de gener de 1903) va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872) i President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador. -
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897). Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. -
Pragmàtica Sanció del 1830
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va decidir Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V[ que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron. -
Isabel II
Isabel II d'Espanya va néixer al 10 d'octubre de 1830, i la va heradar el tro d'Espanya a l'edat del 3 anys, però va assumir el càrrec la seva mare fins que Isabel va complir la majoria d'edat.
Van haver-hi 3 guerres Carlines, per decidir qui es quedava amb al regnat de l'imperi Espanyol, entre Carlins (partidaris de Carles), i Isabelins (partidaris d'Isabel).
Però al final van guanyar els partidaris d'Isabel, els Isabelins. Per tant la reina Isabel II es va quedar amb el tro d'España. -
LIBERALISME
El liberalisme es va imposar durant el regnat d'Isabel II. El liberalisme consistia en un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Promou les llibertats civils, la igualtat jurídica i apel·la als principis republicans. És el corrent en el qual es fonamenten el lliure mercat i la separació de poders. -
Desamortització de Mendizàbal
La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats (ja no gestionats per Mendizábal, que va ser destituït com a ministre el maig del 1836, sinó pels seus successors) van ser molt pobres. La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals, que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions. -
La primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Alfons XII
Alfons XII va ser un rei Espanyol que va néixer al 1857, i va morir al 1885, tant sols amb 27 anys. El seu regnat va ser molt curt, ja que nomes va regnar 9 anys, des dels 18 anys, fins als 27, la seva defunció. Durant el seu regnat va fomentar el bipartidisme. Amb Alfons XII, es va fer el retorn de la família Borbó a Espanya. -
BIPARTIDISME
Un sistema bipartidista és un sistema polític que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics polítics i que generen una exclusió o discriminació positiva de les minories polítiques. El partit que obtingui el segon lloc en les preferències de vot, és l'oposició única i oficial del govern. Els defensors del bipartidisme argumenten que aquest sistema genera estabilitat política atès que exclou les posicions extremistes -
La Constitució del 1876
La Constitució Espanyola de 1876 va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que va ser suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931.
