-
-
Els britànics destrueixen la flota
espanyola i malmeten la flota
francesa. -
Els criollos d’Amèrica inicien el procés
d’independència, ajudats pels britànics.
Inici de la desaparició de l’Imperi Hispànic. -
El primer ministre Godoy autoritza
l’entrada de tropes franceses a
Espanya
Exèrcit francès
*A diferència dels exèrcits tradicionals,
era una exèrcit de ciutadans.
*Els comandaments eren professionals
i no pas nobles privilegiats; els
ascensos es guanyaven per mèrits.
*L’exèrcit de terra més modern, ben
organitzat i ben armat del moment.
*I davant d’ell, el millor militar del
moment, el polític més ambiciós
d’Europa, el personatge més carismàtic
i líder de l’època; Napoleó Bonaparte. -
Enfrontaments entre pare
i fill sobre el paper polític de
Godoy -
Napoleó imposa al seu germà Josep com a
rei d’Espanya (Josep I) -
Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament d’una forma brutal
-
Inici: Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid
Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament d’una forma brutal -
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès Andalusia. Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central
-
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
-
Es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. Coneguda popularment com "La Pepa". Contemplava la sobirania nacional, la divisió de poders i la llibertat d'expressió.
-
*Abolició de la Constitució de Cádiz
*Persecució dels liberals, que s’organitzen en societats secretes per conspirar a través de l’exèrcit. -
-
-
Intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Invasió dels cent mil fills de Sant Lluís
-
-
Ferran VII va abolir la llei sàlica a favor de la seva filla Isabel, aplicant llavors la Pragmàtica Sanció i deixant fora de la línea successoria a Carles Mª Isidre. La Cort i l’exèrcit es divideixen...
Carlins
Donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei.
Isabelins
Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.
Els més conservadors s’ajunten al bàndol carlí. Els liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder. Els liberals formaran el bàndol isabelí. -
Els carlins controlen les àrees rurals del nord, especialment al
País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya. Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant
(Barcelona, Bilbao...), a les capitals de província i a Andalusia. Els carlistes pateixen moltes derrotes, i es divideixen en transaccionistes, que volien negociar una rendició, i en intransigents, que volien defensar el carlisme fins al límit. -
Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra. Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol. Els intransigents van seguir la lluita a favor de Carles Mª Isidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers...
-
Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cristina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero. Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre encertats. El seu estil de govern era autoritari i dictatorial, a l’estil bonapartista. Es va anar guanyat l’enemistat de liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres.
-
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
arran de la Revolució “La Gloriosa”. A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van millorar el seu nivell de vida. A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va distanciant els liberals entre ells: moderats i progressistes. -
S’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista
durant el regnat d’Isabel II. El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país, sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític. La reina estava descontenta i el propi O’Donnell, qui havia començat el bienni, amb el caràcter massa progressista del projecte de Constitució, organitzen un “pronunciamiento” que restaura el règim moderantista. -
-
-
-
És l’única Revolució del segle XIX a Espanya. Tot i l’important paper dels militars liberals progressistes, participen en l’aixecament per primer cop les masses populars. Es volia aconseguir el sufragi universal i lliure, i una convocatòria d'eleccions constituents, els drets civils bàsics i la llibertat de culte, i el lliure comerç i la proporcionalitat dels impostos.
-
-
-
Formació de Juntes
Revolucionàries a les principals ciutats. -
Derrota de les tropes fidels a la reina.
-
Formació
d’un Govern provisional revolucionari amb
militars liberals moderats i progressistes
(Serrano, Prim) -
Sufragi universal dels homes majors de 25 anys. Eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació política.
-
-
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència liberal democràtica, va ser elegit per les Corts el desembre de 1870. El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat en un misteriós complot. Tot i les seves bones intencions, Amadeu es va trobar unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs. El febrer de 1873, Amadeu I abdica.
-
-
Les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873. Es van succeir quatre presidents de la República i un munt de governs que dimitien a les poques setmanes davant la impossibilitat de fer front a insurreccions obreristes, aixecaments carlins, el greu problema de Cuba i, sobretot, la manca de suport majoritari a les Corts.
-
El General Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano. De fet la dictadura de Serrano no és més que una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos.
-