-
Fou príncep d'Astúries i Rei d'Espanya després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
-
El període rovolucionari francès va coincidir amb el seu regnat a Espanya.
Va ser un monarca no gaire interessant pels afers de govern. -
Va governar de manera ambigua.Lluitava contra França com hi pactava.
Va ser el primer ministre de Carles IV al 15 de novembre de 1792.
Va signar el tractat de Fontainebleau.
Va ser asenyalat com a culpable de la situació de que els franceos entiguessin dins d'Espanya de manera que va exclatar la revolta del motí d'Aranjuez. -
Fou un acord firmat entre el regne d'Espanta i el primer regne Frances per repartirse Portugal.
El tractat de Fontainebleau no arribà a complir-se mai, ni tampoc és clar que Napoleó hagués tingut mai intenció de complir-lo: amb les tropes franceses ocupant tota la península
Portugal restaurà la independència dins les fronteres tradicionals el 1811, amb l'expulsió definitiva de les tropes franceses.
Aquest tractat es va firmar al castell de Fontainebleau. -
La presència de tropes va acabar per alarmar a Godoy. La família reial es va traslladar a Aranjuez per poder marxar en direcció al sud en cas de necessitat i embarcar-se cap a Amèrica.
El dia 17 de març de 1808, després que corregués el rumor que els reis eren a la ciutat, soldats, treballadors de palau i camperols, dirigits pels nobles fernandinos, van alçar-se contra el rei.
La multitud es va aplegar davant de les portes del Palau Reial i de la casa de Godoy, la qual van assaltar. -
La poblaciò veia a Josep I com un rei imposat i forà.
Una minoria d'Espanyols,seguidors de las seves ideas de la il·lustraciò li van fer costat,
La guerra del Francès no ha de ser considerada com una guerra d'independència contra el dpmini extranger sino també con una guerra civil ja que hi havia espanyols en dos bàndols lluita -
Finalment cuan Ferran intervebgue en el Motì d'Aranjuez, aquell mateix migdia, Carles IV va abdicar en Ferran, que es va convertir en Ferran VII.
Ferran VII va ser proclamat rei d'Espanya.
El 24 de març va retornar a Madrid, sent aplaudit pel poble. -
No va ser una guerra convencional ja que una part d'enfrontaments entre els exèrcits,hi va haver un fort component de revolta popular.
La violencia i la cruesa van colpir la societat de l'epoca. -
La poblacio de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades.La repressió va seguir els fets va ser molt dura.
Va començar el dia 2 pero durar fins el 4 . -
És l'episodi mes conegut de la Gerra del Francès a Catalunya.
Es tracta de dues accions militars, a mig camí entre la guerra convencional i la guerrilla,als voltants de la muntanya de Monserrat.
Els soldats francesos es dirigeixen a Manresa per castigar a la poblaciò com acte revel·lia. -
El seu germà Napoleò va anomenarlo rei d'Espanya.
Els seus seguidors s'el coneixien com els afrancesats. -
Va representar una servera derrota per a Napoleó i que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera,on van viure en condicions pèssimes.
-
És considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès. -
Algunes ciutats van oposar-se als exèrcits francesos i els van negar l'entrada a la que la resposta va ser a sotmetres a setge llargs i cruents.
Saragossa en el primer va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó.
Girona va ser victima de diversoso setges que van provocar la destrucció de gairabé tota la ciutat i una gran mortaldad entre ela ciutadants de Girona. -
Eren cordinades per una junta Suprema Central ,que traçava les directius que s'havien de seguir.
-
Una de les preocupacions dels dirigents espanyols que no reconeixien l'autoritat de Josep Bonaparte era com calia organitzar el país i la lluita
-
Eran petits grups d'homes armats,aprofitan-se del coneixement del terreny.
La guerra de guerrilles és un alluita de desgast a llarg termini en que es buscaba desmoralitzar l'enemic.
La majoria de guerrilles provenien de les classes populars però també hi havia membres de l'Església i la noblesa. -
La junta suprema va convocar a les Corts de Casdis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució.
Al 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més lliberals i avançades.per l'epoca,de la història d'Espanya. -
La constitució reconeixia la sobirania nacional.la igualtat entre els ciutadans,la separació de poders i el dret a l'educació entre altres.
Espanya passava a ser una monarquia constitucional.Malauradament,quan Ferran VII va retornar de l'exili,la va abolir.Tornaven,així els temps foscos de l'absolutisme. -
La constitució de 1812 va ser aprovada el dia de Sant Josep,per això va ser coneguda cam la Pepa.
Com que va ser anul·lada per Ferran VII,sovint els lliberals,per manifestar els seu descontentament,protestaven al crit de "Visca la Pepa!"
Avui en dia l'expressió ha passat de crit revolucionari a significar que hi ha molt desoldre. -
Les tropes aliades encapçelades per Wellington van vencer a l'exercit francès en el que es considera la retiraa definitiva de la Península