-
Anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. -
Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
-
Ès considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.[1] -
Carles IV era un monarca no gaire interessat en els afers del govern.
L'esclat de la Rebolució Francesa va provocar que Espanya tanqués les fronteres amb França par a evitar que les idees revolucionaries s'estenguessin pel seu territori, sobretot des que Manuel Godoy es va fer càrrec del govern espanyol. -
Gentilhome, polític espanyol i favorit reial. Va ser el Primer Ministre durant el regnat de Carles IV i reconegut com a Príncep de la Pau. Va ser duc d'Alcúdia i duc de Sueca. -
Fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
va ocórrer entre el 17 i el 18 de març de 1808 per carrers d'aquesta localitat madrilenya. Es va desencadenar a causa de diverses causes motivades per la política de Manuel Godoy, secretari d'Estat de Carles IV. Els contemporanis van mitificar el succés, situant el 19 de març, que simbolitzava la caiguda de l'injuriat Godoy, com a punt de partida de la Revolució Espanyola -
En termes generals rebien el qualificatiu d'afrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol. Més endavant, durant la Guerra del Francès (1808-1814), la paraula va passar a designar més específicament els partidaris de Josep I Bonaparte i el reformisme liberal, així com aquells que col·laboraven amb l'Administració napoleònica
-
Ès el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada. -
Ès una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée. Va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailèn, a l'actual província de Jaén. -
Ès com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. -
Va ser un enfrontament militar de la Guerra d'independència de Veneçuela, en la qual Forces realistes a l'comandament de Francisco Tomás Morals fuerón vençudes per les republicanes de José Félix Ribas. -
Ès una pintura a l'oli de grans dimensions (4,96 × 10,82 m) realitzada per Ramon Martí i Alsina. Tot i que no està datada, els experts la situen entre 1863 i 1864. És l'obra de cavallet més gran de la història de la pintura catalana. El procés de creació es va allargar gairebé 10 anys i va estar a punt de portar a la ruïna el seu autor en diverses ocasions. -
va ser una revolta popular que va tenir lloc a diferents poblacions de Catalunya, tenint una destacada importància la que va tenir lloc a la Vila de Gràcia per la repressió que aquesta va patir. La revolta es va desencadenar l'abril del 1870, quan el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit. El general Eugenio de Gaminde y Lafont va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes.
-
Ès una estàtua, obra de l'escultor Frederic Marès (1952), feta d'un sol bloc de pedra, i representa la figura d'un llegendari timbaler, nat a Santpedor, que amb els seus redoblaments de timbal hauria fet fugir les tropes franceses, en la creença que s'acostava un gros exèrcit.