EL SEGLE XIX ESPANYOL

  • Period: to

    El regnat de Carles IV

    Va ser un monarca no gaire interesat pels afers del govern.
  • El tractat de Fontainebleau

    El tractat de Fontainebleau
    Va permetre el pas de les tropes franceses per la Península amb la falsa promesa que es repartirien al regne de Portugal
  • La batalla de Bailèn

    Va representar una severa derrota per a Napoleó.
  • Motí d'Aranjuez

    Ferran VII hereu el tron i principal instigador de la protesta.
  • Period: to

    El regnat de Josep I

    Va coincidir amb la guerra del Francés i amb el rebuig de gran part de la població espanyola.
  • Period: to

    Els setges

    Algunes ciutats van oposar-se a la presència dels exèrcits francesos i els van negar la entrada. Saragossa en va partir dos, en el primer dels quals va destacar a la figura mítica d'Agustina d'Aragó.
  • Period: to

    Les guerriles

    Consistien en accions aïllades en què el factor sorpresa tenia un paper molt important. Petits grups d'homes armats, aprofitant-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos.
  • Period: to

    Conseqüències de la Independència

    Gran confederació va desaparèixer amb la fragmentació i la rivalitat entre territoris.Els cabdills militars, que van imposar règim totalitaris i corruptes a favor de les oliagarquies. El colonilisme comercial, per part de Gran Bretanya i els Estats Units.
  • 2 de maig

    2 de maig
    De manera espontània, i sense un lideratge definit, la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades.
  • Virregnat de Nova Granada

    Virregnat de Nova Granada
    Malgrat els intents de Bolívar de fer una confederació-la Gran Colombia-, va quedar dividit en tres estats: Veneçuela, Colòmbia i Equador
  • Period: to

    El virregnat de la Plata

    Es va iniciar a Argentina i es van estendre pel Paraguais i Uruguai, dins a la victoria de San Martín a Chacabuco. Bolívia va ser un dels ultims territorisque va alliverar-se.
  • Les Corts de Cadis

    La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució. L'any 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més liberals i avançades, per l'època, de la història d'Espanya
  • La Constitució de 1812

    Reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i dret a l'educació, entre d'altres.
  • La batalla de Vitorià

    Van vencer l'exèrcit frances en el que es considera la retidara definitiva de la Península
  • Virregnat de Nova Espanya

    Virregnat de Nova Espanya
    Mèxic i l'Amèrica central, els diferents grups insurgents van aconseguir la indepedència.
  • El virregnat de Perú

    La batalla d'ayacucho va posar fi a la dominació Española al Perú.
  • Mort Ferran VII

    Mort de Ferran VII l'any 1833
  • Conflicte dinastic

    Conflicte dinastic
    Conflicte dinstic entre els partidaris de Carles, germà del rei, a l'entorn del qual es va aglutinar les forces mes reaccionaries, i els partidaris d'Isabel la filla de Ferran VII.
  • Period: to

    La divisió entre carlins i liberals

    Va desembocar en la guerra civil que va acabar amb la victoria de isabelins.
  • Period: to

    El regnat d'Isabel II

    va estar farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions que va impedir la consolidació d'un regim liberal.
  • Lleis de desamorització de Mendizabal

    Van possar a subhasta, després de l'expropació, terres de l'Església,
  • Period: to

    Segona guerra Carlina

    Va tenir lloc la segona guerra Carlina
  • Lleis de desamorització de Madoz

    Van possar a subhasta, després de l'expropació, terres de l'Església.
  • Prim i Serrano

    Un nou prunciament militar encapçalat per aquets generals, van enderrocar la monarquia.
  • Period: to

    Amadeu I

    Va adicar d'un suport al país, fins a una República. La primera República no va durar ni un any
  • Period: to

    Tercera guerra Carlina

    Va ser-hi la tercera guerra Carlina
  • Pavía

    Un nou cop d'estat, el del general Pavía, va preparar el terreny al retorn dels Borbó.