El segle XIX a Espanya

DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÀBAL

1798

Aquest fet va ser un procés que va durar molt. Va començar a Espanya al 1798 per Manuel Godoy, i es va acabar a principis del segle XX.
Algunes de les conseqüències van tenir ser el augment de diners i conreus. Generalment de la productivitat agrícola.

AL SEGLE XVIII

1800

Alguns representants de la il·lustració van criticar a l’Antic Règim:
Rousseau: Recolzava la sobirania nacional→ Escollir els seus representants polítics.
Montesquieu: Recolzava la separació de poders→ Poder legislatiu - fan lleis (parlament), Poder executiu - governa (president), Poder judicial - jutjar seguint les lleis.
Voltaire: Va criticar l'església (tenia molt poder).

TRACTAT DE FONTAINBLEAU

1807

El Tractat de Fontainebleau va ser una acord secret entre Espanya i el Primer Imperi Francès per repartir-se Portugal al 27 d'octubre de 1807.
Aquest acord va tenir lloc perquè Napoleó Bonaparte veia impossible atacar al Regne Unit i va demanar ajuda a Portugal, però va negar atacar-lo. Així que Napoleó va decidir envair a Portugal.
Va ser d'aquesta manera que Napoleó un 27 d'octubre de 1807, va fer el tractat en el que França i Espanya cooperarien en la invasió de Portugal.

GUERRA DEL FRANCÈS

1808

Els inicis de la Guerra del Francès cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau de 1807, segons els quals Espanya i França es repartien Portugal.
Aquest fet va justificar l’entrada de les forces napoleòniques a la Península, però en realitat aquest moviment militar tenia segones intencions: l’Imperi Napoleònic el que realment volia era la incorporació de la monarquia espanyola, tal com estava fent arreu d’Europa.

CORTS DE CÀDIS

1812

Durant la guerra el Francès, com que la gent volia evitar ser envaïda i es volien defensar de la guerra, es van crear moltes juntes. Entre aquestes van haver-hi les famoses Corts de Cadis, que van succeir entre el 1810 i el 1814.
Les Corts de Cadis estaven compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors.
Aquesta constitució era molt liberal

FERRAN VII

1814

Quan es va convertir en rei, va implantar les “velles idees”. Va ser un rei absolutista que va donar persecució dels liberals, partidaris del Nou Règim.
Aquest mètode era injust, va aver-hi un aixecament militar, el Pronunciament de Riego. Va tenir lloc la constitució de 1812, anomenada La Pepa.
Però Ferran VII va recuperar el poder amb l’ajuda de la Santa Aliança per restaurar l’absolutisme.
Va anul·lar la constitució de Cadis i la Llei Sàdica, que indicava que les dones no podien governar.

PRAGMÀTICA SANCIÓ

1830

Al 29 de març de l'any 1830, el Ferran VII va anul·lar la Pragmàtica Sanció, que implicava la Llei sàdica. La llei impedia que les dones pugessin al tro com a reines, només podien pujar al tro homes de la família, tant fills, germans com nebots. Aquesta va ser imposada al 1713, per Felip V.
Els motius de Ferran VII per anul·lar aquesta llei van ser perquè tenia un problema, no tenia homes a la família. Per això ell volia que la seva filla, Isabel II, pogués pujar al tro per seguir regnant.

ISABEL II

1833

Va ser la filla de Ferran VII. I va implantar el liberalisme.
Però va haver-hi les guerres Carlines, en els que hi havia dos bàndols (va guanyar Isabel II):
Germà Carles→ Carlins, ells defensaven l'absolutisme.
Filla Isabel→ Isabelins→ defensaven el liberalisme.
Va haver-hi una divisió dels liberals:
Progressistes→ volien més reformes.
Moderats→ volien menys reformes.
Es va produir un pronunciament militar per la crisi política, económica…
Finalment la reina va ser exiliada 1868 (“La gloriosa”).

GUERRES CARLISTES

1833

Les Guerres Carlistes van tenir lloc a Espanya al segle XIX. Va ser una moviment militar de la política dels carlins, partidaris absolutistes de Carles Maria Isidre, contra els isabelins, partidaris liberals d'Isabel II.
Aquesta guerra es va iniciar quan Ferran VII va morir.

ALFONS XII

1868

Després del Sexenni Democràtic, va arribar un rei d’una altre dinastia: Amadeu de Savoia.
Va abandonar el poder i es va instaurar la República: 1ª República 1874.
Llavors al República va fracassar i van tornar a la dinastia dels Borbons→ Alfons XII.

PRIM

1870

Va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va provocar un pronunciament militar durant el regnat de Isabel II, i va morir assassinat al 1870.

LA PRIMERA REPÚBLICA

1873

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que va donar lloc a Espanya des de la proclamació per part de les Corts Generals. Va començar l'11 de febrer del 1873, i va durar fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

ESPARTERO

1879

Joaquín Baldomero Espartero fou un militar, polític espanyol i regent del regne Espanyol del 1840 al 1843.
Va començar els seus estudis al seminari d'Almagro. Al 1808 es va allistar a l'exèrcit i va participar a la Guerra del Francès. Des del 1810 va restar a Cadis assetjat pels francesos, mentre es feien les Corts constituents i on fa estudis militars i d'enginyer. Durant la primera guerra carlina va estar del costat de la reina Isabel II d'Espanya, ajudant-la a guanyar la guerra.

GUERRES DE CUBA

1895

Cuba era molt important al segle XIX, ja que tenien unes plantacions molt importants (sucre, cafè, tabac… )
Aquest país volia que no hi hagués esclavitud i més autogovern però espanya es va negar.
Per aquest fet i un altre, l’enfonsament del vaixell Maine (dels EUA) a Cuba, va esclatar la guerra.
Al esclatar la guerra els EUA es van aprofitar i van ajudar a Cuba.
Després d’aquesta guerra Espanya necessita modernitzar-se (el Regeneracionisme) utilitzant la política, l’economia i l’ensenyament

CÁNOVAS

1897

Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític i historiador espanyol. També va ser president del Consell de Ministres. Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya.

SAGASTA

1903

Práxedes Mateo Sagasta va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres i President del Govern d'Espanya i reconegut orador.
En el 1868, després de la Revolució, passa a dedicar-se plenament a l'activitat política.