-
La crisi de la monarquia de Carles IV
Carles IV va tenir por de les idees liberal de la Revolució francesa. Llavors Espanya es va unir a la coalició internacional, va declarar la guerra a França. Va guanyar França, (Guerra Gran, 1793-1795). -
Period: to
La Guerra Gran
La contraofensiva francesa va significar la retirada de Rosselló i la invasió d'una Part de Cerdanya i de l'Empordà. -
Tractat de Fontaunebleau
Manuel Godoy va firmar el Tractat de Fontaunebleau. Aquest tractat permitia que les tropes franceses travessessin Espanya per evair Portugal. -
Resistència popular (primera fase Guerra del Francès)
Es van crear guerrilles per fustigar es francesos. A Catalunta, els grups vountaris van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. L'exèrcit espanyol guanya a Bailèn. -
La Guerra del Francès
Hi va haver un aixecament del poble a Madrid que va comportar l'inici de la guerra. Van haver tres fases. -
Motí d'Aranjuez
Va ser un moviment popular provocat per les tropes franceses i les intrigues de Ferran (fill gran de Carles IV). -
Period: to
Ofensiva francesa (segona fase Guerra del Francès)
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Un cop controlat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes a envair Rússia. -
Period: to
La Independència a l'Amèrica Hispana
L'aixecament va ser dirigit per la burgesia criolla. El moviment va ser dirigit per Simón Bolívar, Antonio José de Sucre i José San Martín. La pèrdua de les colonies va significar perdre el prestigi com a potència colonial, privació dels mercats americans i bons ingressos per la Hisenda. -
Period: to
La independència de l'Amèrica Hispana
L'aixecament va ser dirigit per la burgesia criolla. El
moviment el van dirigir els militars Simón Bolívar, Antonio José de sucre i José San Martín. La pèrdua de les colònies va suposar perdre el prestigi com a potència colonial. -
Corts a Cadis
Van se convocades per La Junta Suprema Central amb l'objectius de redactar una Constitució. També van aprobar una sèrie de reformes destinades a abolir l'Àntic Règim, posar fi als privilegis de la societat estamental i implantar un règim liberal a Espanya. -
La Constitutció del 1812
Va ser aprobada al 1812, tambe coneguda com "la Pepa". Establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals. -
Period: to
Victòres angloespanyoles (tercera fase Guerra del Francès)
L'exèrcit britànic va arribar des de Portugal per ajudar a les tropes espanyoles, i va vèncer els francesos a Arapiles.
Napoleó va haver de reconèixer la seva derrota amb el Tractat de Valençay. -
Ferran VII: retorn a l'absolutisme
Ferran VII, aclamat com Desitjat, va tornar Espanya al 1814. El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de idees liberals va dificutar el seu objectiu. -
Period: to
El Sexenni Absolutista
Després de recuperar el tron amb suport dels absolutistes, va derogar la Constitutció del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. La seva acció de govern va ser acompañada per repressó dels liberals, que van portar a terme pronunciaments. -
Period: to
El Trienni Liberal
Al 1823 el pronunciament del coronel rafael de Riego va trobar prou suports per triomfar. El rei va accetar a Constitució. Per protegir-la es va organitzar la Milícia Nacional. -
Period: to
La Dècada Ominosa
L'últim dècada del regnat de Ferran VII va comporar l'anul·lació de tota obra legistaliva del Trienni Liberal i retor a l'abslutisme. En l'àmbit econòmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la Hisenda en bancarrota. Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal, els privilegiats pagaran imostos. Al 1830 es va impedir a la filla gran de Ferran VII a regnar. -
El suport dels Isabelins
Quan mor Ferran VII, els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer a Isabel com legítima successora. Davant l'aixecament absolutista, la regent va buscar suport en els isabelins. Es va formar un govern liberal moderat. -
Les bases socials del Carlisme
El carlisme, que recollia l'herència dels malcontents, va aglutinar els diferents sectors socials poc inclinats al liberalisme. "Déu, pàtria i furs", era el lema. -
Period: to
La Primera Guerra Carlina
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior i del Baix Ebre. Al 1839 van ser derrotats i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
Period: to
La regència de Maria Cristina
Als primers temps de la regència de Maria Cristina va buscar suport dels liberals moderats, que van emprendre timides reformes. Juan Álvarez Mendizábal va iniciar l'abolició de L'Àntic Règim. Una nova constitució (1837) de caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional. -
Period: to
La regència del general Esparteo
Al 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. -
Period: to
La Dècada Moderada
La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats. Es va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal. Es va elaborar un Codi penal, sistema d'instrucció pública nacional i siganr de Concordat amb Santa Seu. -
Period: to
Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya, motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí. -
Period: to
El Bienni Progressista
Al 1854 O'Donell va encapçalar una revolta popular contra els moderats, va ser el rponunciament de Vicálvaro. Isabel II va cedir les pressions i va donar poder als progressistes. -
Period: to
La descomposició del sistema
O 'Donnell havia creta la Unió Liberal, un nou partit de caràcter centrista. Des del 1856 unionistes i moderats es van alternar en el poder. En aquesta anys es va impulsar una política exterior colonista.Van néixer nous grups, demòcrates i republicans. A 1866 hi ha una crisi economica greu. -
Period: to
La revolució i el govern provisional
Va ser impulsada per progressistes i demòcrates, es van afegir els unionistes. Arreu el país es van formar juntes revolucionàries i tropes lleials vençudes a la batalla d'Alcolea. Es va redactar una nova Constitució de caràcter democràtic. -
Period: to
La monarquia d'Amadeu I
Amadeu de Savoia va ser triat representants d'una monarquia liberal. Va tenir suport de progressistes, unionistess i demòcrates. Va haver de fer front amb una forta oposicó i davant la quantitat de problemess, va decidir renunciar a a Corona i abandonar el país. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Es va iniciar durants el Sexenni Revolucionari , per la nova vacant al tron espanyol. Els carlins catalans van acoseguir algues victories i van ocupar ciutats (Berga, Manresa, Vic, Olot). -
Period: to
La primera República
Amb l'ambdicació del rei, les Corts van votar la proclamació de la República. La República va ser debuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats. Les eleccions de 1873 les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal. Van haver quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. -
Period: to
El sistema canovista
L'ideòleg de la restauració monàrquica va ser Antonio Cánovas del Castillo. Un dels primers objectius va ser la pacificació del país. El 1876 es va posar fi a la guerra carlina i el 1878 la Pau de Zanjón a la insurecció cubana. Per garantir l'estabilitat del nou règim es va proclamar la Constitució del 1876. -
Period: to
Bipartidisme i torn pacífic
El funcionament polític es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinàstics: el Partit Conservador i el Partit Liberal. Coincidien en allò essencial: defensa de la monarquia, de la Constitutció, de la propietat privada i d'un Estat centralizat i unitari. Conservadors i liberals s'alternaven el poder mitjançant l'anomenat torn pacífic. Després de la mort del rei, el 1885 es va firmar el Pacte d'El Pardo. -
Period: to
El caciquisme i el falsejament electoral
El caciquisme era un sistema de coerció social, que es produïa en les zones rurals, per qual determinades persones podien coaccionar els votants i orientar el seu vot. Els cacis econseguien l'elecció del candidat governamental a partit de trampes. -
Period: to
El sorgiment dels nacionalismes
La consodilació d'un Estat centalitzat i uniformista va provocar l'aparició de moviments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia. -
Period: to
La crisi del 1989
L'any 1895 va esclatar una nova insurecció a Cuba com a conseqüencia de la incapacitat de l'Administració espanyola. Els insurrectes van tenir suport dels Estats Units. El 1898 Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya perd i es firma el Tractat de París. El fracàs de 1898 va procovar als espanyols un estat de frustració i pessimisme. La reacció va provocar els moviments neracionistes. -
El Republicanisme Federal
La primera proposta política de descentralitzar l'Estat espanyolva sorgir del republicanisme federal i de les propostes del seu dirigent, Francesc Pi i Maragall. El federalisme va arrelar moltes ciutats catalanes i va disposar el suport de la petita burgesia més radical. Durant la Restaració, els federals catalans van elaborar un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola. -
La Renaixença literarea i cultural
Al llarg dels segles XVIII i XIX l'ús del català va quedar circumscrit a la parla quotidiana. Cap als anys trenta del segle XIX va sorgir un moviment cultural, la Renaixença. Reivindicava l'ús del català com a llengua de cultura. El 1859 es van recuperar els Jocs Florals. -
Les primeres propostes catalanistes
El fracàs de la Primera Republica va impulsar l'aparició d'organitzacions polítiques catalanes, al marge dels partits d'àmbit estatal. Aixií va néixer el catalanisme polític.