-
Tractat de Fontainebleau
Quan Napoleó va pujar al poder el ministre Carles IV, Manuel Godoy va fer un canvi radical en la política d'Espanya. Es va aliar a Napoleó en la firma del Tractat de Fontainebleau per enfrontar-se a Gran Bretanya i va autoritzar a l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal que era aliat de Gran Bretanya. -
Motí d'Aranjuez
La població espanyola no estava d'acord amb la decisió de Godoy i amb l'entrada l'exèrcit francès dins del territori espanyol, cosa que va provocar el Motí d'Aranjuez. Aquest va tenir dues conseqüències, la admissió de Godoy y l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VI. -
Abdicacions de Baiona
Davant d'aquesta situació, Napoleó convoca a Carles IV i a Ferran IV a Baiona (França) o en els va fer abdicar i va nomenar al seu germà Josep Bonaparte, com a rei d'Espanya que va regnar entre 1808-1813 -
Primera fase: èxit espanyol.
Van ser importants els èxits de la resistència espanyola que demostra el setge de Girona, les Batalles del Bruc i la de Bailen (Andalusia) en la qual el general francès Dupont va ser derrotat pel general Castaños a camp obert. -
Segona fase: Victòries franceses.
Durant aquesta important ofensiva rancesa va permetre a Josep I Bonaparte controlar la situació. Dins d'aquesta fase hi podem situar les victòries franceses a diferents batalles.
Les Corts que s'havien reunit a Cadis can redactar una Constitució coneguda com a PEPA, que defensava eks principis del lliberanisme polític, al 1812 -
La Guerra del Francès
Com el poble, espanyol no volia Joesp I va realitzar un motí popular a Madrid contra les tropes de Napoleó conegut com "El dos de maig" que va ser la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
El poble, va crear les Juntes i va organitzar guerrilles. -
Tractat de Valençay
Es va signar el Tractat de Valençay que deia que Napoleó havia de retirar les tropes d'Espanya i Ferran VII recuperar la corona d'Espanya. -
Tercera fase: Tropes franceses derrotades.
Napoleó, que va ser vençut a Rússia, va haver de desplaçar part de l'exèrcir que tenia a Espanya cap a Rússia. Els espanyols, amb l'ajuda de les tropes angleses, van aprofitar el moment i van aconseguir vèncer als francesos. Les tropes franceses van ser derrotades pel general Wellington. -
Ferran VII retorna a Espanya
Ferran VII, anomenat el desitjat, retorna a Espanya.
El rei va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitució i va restaurar els privilegis del clergat i de la noblesa, Era el retorn a l'Antic Règim.
Entre 1815 i 1820 va governar de manera absoluta. Els lliberals van intentar acabar amb l'absolutisme però la majoria van fracassar. -
Pronunciament de Rafael de Riego
Le Tinent Coronel Rafael de Riego va dur a terme un pronunciament que va triomfar i va obligar a al monarca a sometre's a la Constitució i a convocar eleccions. Ferran VII va demanar ajuda a Europa per restaurar l'absolutisme. -
Retorn de la monarquia absoluta
Finalment, la Santa Aliança va encarregar a França la intervenció militar. L'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va entrar a Espanya, va derrotar els liberals i va restaurar Ferran VII com a monarca absolut.
Aquesta tornada va coincidir amb una greu crisi interna amb una situació econòmica complicada per la pèrdua de les colònies americanes, la situació política també. -
La Pragmàtica Sanció
Es va afegir un problema dinàstic. Ferran VII volia assegurar que la seva filla Isabel pogués regnar, va anul·lar la Llei Sàlica (que donava prioritat per regnar als homes) i va promulgar la Pragmàtica Sanció que permetia a les dones accedir al tro.
Molts absolutes no ho van acceptar així que quan Ferran VII va morir van defensar que el tro perteneixia al seu germà Carles Maria Isidre , ho van fer els Carlistes. -
Regència de Maria Cristina
L'any 1833 va morir Ferran VII, la seva filla i hereva Isabel només tenia tres anys, per això la seva vídua, Maria Cristina es va fer càrrec del govern, que exercia els poders reials.
Durant aquest període es va produir un conflicte entre els sectors més absolutistes, els carlins. Els partidaris d'Isabel i Maria Cristina eren anomenats, isabelins
Aquest conflictes va durar set anys, fin els 1840 quan l'exèrcir liberal va imposar el domini en el Conveni de Bergara. -
Regència d'Espartero
Al 1840 es va alçar un moviment en oposició a la reina vigent que es va veure obligada a abdicar. El general Espartero va ser nomenat regent però la gent s'hi va oposar a causa del seu autoriarisme.
A l'any 1843 va haver de dimitir. -
L'etapa Isabelina
Les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i van proclamar reina amb 13 anys.
Aquesta estapa va estar dividida en tres períodes. -
La dècada moderada
Durant aquest període el partit liberal moderat va estar al capdavant del govern amb el suport de la monaquía. -
El bienni progressista
A l'any 1854 va tenir lloc un pronunciament militar que tenia el suport del partit liberal progressista i es van dur a terme polítiques porogressistes, però només va durar dos anys. -
Revolució i Govern provisional
Fins el 1868 va regnar Isabel II per culpa de un pronuciament. Després d'aquest període complicat, un pronunciament que va esclatar a Cadis encapçalat pels militars Prim i Serrano va donar lloc a la formació del Govern Provisional. -
Amadeu de Savoia
Prim i Serrano van buscar un rei entre les dinasties europees i l'escollti va ser Amadeu de Savoia. A Espanya va haver de enfrontarse als liberals que volien un monarca dels Borbó, va acabar abdicant al 1873.
Les Corts van votar per majoria la proclamació de la República. -
La primera república
La República va ser rebuda amb molt entusiasme pels sector populars. Els republicans van preparar un programa ampli de reformes pero van haver de er front a problemes com l'oposició dels monàrquics que van a començar a preperar la restauració de la monarquia.
Al gener de 1874 el general Pavia va dur a terme un cop d'Estat, va dissoldre les Corta i va entregar la presidència a Serrano que va intentar estabilitzar el règim republicà però la base social volia la monaquia. -
Restauració monàrquica
El desembre del 1874 el general Martínez Campos va realitzar un altre pronunciament que va acabar proclamant rei a Alfons de Borbó a nom d'Alfons XII.
El nou sistema polític de la Restauració va ser dissenyat per Antonio Cánovas del Castillo. Durant aquest període hi havia dos grans partits, el partit conservador, liderat per Cánovas que defensava l'església i l'ordre social i el partit liberal, liderat per Sagasta, partidari de fer grans reformes. -
Insurrecció a Cuba
Va haver un període d'estabilitat i sistema electoral corrupte (caciquisme) que es va veure afectat per l'esclat d'una nova insurrecció a Cuba a l'any 1895 que Espanya no va poder controlar. -
Espanya derrotada
L'any 1898 Espanya va ser derrotada a Cuba i va pendre les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Flipines. La derrota va provocar el sorgiment de moviments regeneracionistes que demanaven la fi del caquisme i de la corrupció
