El liberalisme a Espanya

  • 1807 --> Tractat de Fontainebleau

    -Pacte entre Espanya i la França napoleònica.
    -Acord per a que els frencesos travessaren espanya per envair portugal.
    -La situació a Espanya era molt inestable, per tant es va investigar el motí d'aranjuez (1808)
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Va ser una revolta contra la invasió napoleònica de Madrid i va provocar la caiguda de godoy i l'abdicació de carles IV el qual posteriorment renuncia al tron.
  • 1808 La guerra del Francés i les corts

    Josep Bonaplata (germà de Napoleó) rei d'espanya
    -2 maig insurrecció popular a Madrid
    -Afrancesats i patriotes
    1813 tractat de valençay
    -Fi de la guerra i retorn de Ferran VII
    -Les persones que van donar suport a Josep bonaplata es van anomenar afrancessats
  • 1812 Corts de Cadis

    -La junta central suprema es reuneix a Cadis.
    -Creació de la primera constitució espanyola que dona lloc a les bases del liberalisme
  • Period: to

    La restauració de l'absolutisme

    -Ferran VII va tornar a Espanya
    -Al 1814, va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa.
    -Ferran VII va ser un governador absolutista a Espanya durant 6 anys.
  • Period: to

    El trieni liberal

    -Al 1820 va triomfar el pronunciament liberal dirigit pel coronel Rafael del Riego.
    -Durant el 1820 - 1823 els liberals restauren les reformes aprovades a Cadis.
    -Al 1823 la Santa Aliança va enviar a Espanya les tropes. Els fills de Sant Lluis restitueixen com a rei absolut a Ferran VII.
  • Period: to

    La dècada omniosa

    -Torna Ferran VII i coincideix amb una crisi económica.
    -La Hisenda no tenia fons i hi havia una perdùa econòmica de l'imperi americà.
    -El rei va fer un consell de ministres per a intentar millorar la situació.
    A més a més hi havia un problema dinàstic, Isabel II no podia regnar ja que la llei sàlica no ho permitia.
    Ferran anul·la la llei però els absolutistes estàn en contra i donen suport al seu germà Carles Maria Isidre.
  • Period: to

    Primera guerra carlina

    -Ferran VII va morir al 1833.
    -Marta cristina es va fer càrrec del govern però Carles va proclamar-se rei d'Europa .
    -Els carlins defensaven l'absolutisme i la societat tradicional
    Aquesta guerra va durar 7 anys acabant amb la seva derrota (carlina).
  • Period: to

    L'Espanya d'isabel II i el sexenni democràtic

    -Maria Cristina va donar suport als liberals per a poder assegurar el tron de la seva filla la reina Isabel.
    -Es va promulgar la constitució del 1837.
    Maria Cristina va dimitir i el nou regent va ser el general Espartero.
    Els moderats i progressistes van fer un pronuciament en contra del general Espartero i va ser exiliat.
    -Posteriorment amb treze anys Isabel II fou proclamada reina.
  • Dècada moderada

    Dècada moderada
    Els moderats governen durant 10 anys emparats per la constitució del 1845.
    La dècada moderada acaba l'any 1854 amb un cop d'estat dirigit per O'D'onell que comptava amb els progressistes i alguns moderats.
  • Period: to

    Bienni progressista

    -Els progresistes continuaven liderats pel general Espartero però tenien el suport del partit polític d'O'Donell que va ser la Unió liberal.
    -Va haver una crisi económica i protestes d'obrers i camperols.
    -El regim isabelí entra en una descomposició política
  • Amadeu savoia

    Amadeu savoia
    Els generals Serrano i prim fan un pronunciament contra Isabel II, aquesta abandona el país.
    Es fa un govern provisional
    Mort de Prim.
    Amadeu savoia: príncep italià, accepta la corona d'espanya, però
    1 els monarquics volen als borbó.
    2 a l'esglesia no li agradava les seves idees progressistes
    3 els republicans no el volien per estranger.
    per tant ningú li va donar suport.
    Durant el seu regnat el país s'enfronta a dos conflictes armats:
    -La insurrecció a cuba
    -Una nova guerra Carlina
  • Period: to

    Primera república

    Després del fracás d'Amadeu
    Nou sistema amb problemes:
    -Mayoría de polítics monàrquics.
    -Els republicans es divideixen en república federal i unitària.
    Es podueix el moviment cantonalista i cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena.
    La república s'enfronta a la 3ª guerra Carlina i la guera a Cuba.
    General Pavía: Fa un cop d'estat, i dissol les corts.
    El general Martinez Campos posa fi a la república amb un cop d'estat l'any 1874, restaura la monarquia i la dinastia Borbó.
  • El desastre del 98

    1895: Movimet independentista a Cuba.
    1898: nord-americans acusen als Espanyols de l'explosió del cuirassat a l'Havana.
    Es declara la guerra a Espanya i els nord-americans guanyen.
    Pel tractat de París Espanya cedeix Filipines, Puerto Rico i guam als Estats units.
    Gran pèrdua económica de colònies americanes.
    Antonio Maura fa una reforma de la llei electoral però no posa fi al caciquisme.
    José Canalejas, dirigent dels liberals, intenta aplicar una decentralització.
  • Desastre del 98 (continuació)

    1906: França i Espanya acorden la conferència d'algesires: protectorat del Marroc. 1921-Moren 10 mil soldats a campament d'Annual.
  • Alfons XIII i la crisi del 1917

    -Nova etapa a Catalunya i al país basc.
    La burgesia dona suport a la lliga regionalista i el partit nacionalista basc, creix el republicanisme on destaca el lerrouxisme, anticlerica i anticatalanista, el PSOE i els sindicats UGT i CNT
    1917- 3 crisis:
    La protesta militar: defensa deles armes d'infantería.
    El malestar polític: nova constitució i autonomia per a Catalunya.
    La vaga general: contra la perdua de poder adquisitiu dels salaris.
  • Tensions socials i Auge del moviment obrer

    1907-- socialistes, anarquistes, i radicals funden l'organització solidaritat obrear
    1910 Es crea el congrés obrer CGT que l'ay seguent passa a anomenar-se CNT. l'económia atrau als treballadors a llocs industrials això reforça als sindicats. Els sindicats únics o d'industria potencien la lluita de traballadors d'un mateix sector. 1919 l'empresa elèctrica Canadenca pateix una vaga de 44 dies, aquest període afavoreix un clima violent i el pistolerisme marcat pels sindicats lliures.