-
Revolució Francesa
conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim. -
Period: to
Gran Guerra
Coneguda com Guerra del Roselló, la victòria de França obliga la
monarquia borbònica a sotmetre’s a França militarment (Pacte de Sant Ildefons contra Gran Bretanya) -
Tractat de Fouintainebleau
Napoleó envia l'excèrcit francès a terres espanyoles i envaeix la península passant per Portugal -
Abdicacions de Baiona
Napoleó fa abdicar a Carles IV i segresta a Ferran VII (romandrà a França) i cedeix el poder monàrquic espanyol al seu germà Josep Bonaparte I, més tard Josep I -
Les "Juntas" i les Corts
Arriba la revolta degut a les revolucions estrangeres i la resistència s'organitza en "Juntas Provinciales" (clandestí) i es crea la JUNTA SUPREMA CENTRAL que deriva en les CORTS DE CADIS -
Constitució de Cadis
La Pepa, inspirada en la Constitució francesa del 1791, pretenia desmantellar l'Antic Règim i el feudalisme, ratificava a Ferran VII com a monarca i demanava la separació de poder -
Period: to
Santa Aliança
Ferran retorna a Espanya el març del 1814 després de l’abandó de les tropes napoleòniques. Es crea la Santa Aliança al Congrés de Viena i restableix l'Antic Règim. -
Period: to
Primera etapa del Govern
Restauració de l'absolutisme, persecució dels francesos, herois de la Guerra d'Independència i liberals, organitzats clandestinament per derrocar la monarquia. En 5 anys es van produir 6 pronunciaments (5 fallits) fins que l'últim (Riego) va triomfar -
Period: to
Segona Etapa del Govern: Trienni Liberal
o Gener: “pronunciamiento” (cop d’Estat militar) del general Riego. o Ferran VII accepta la Constitució, pressionat pels liberals i l’Exèrcit. o Inici de reformes: modernització administrativa, mesures per liberalitzar la indústria,... o Oposició dels sectors tradicionalistes: pagesia, noblesa, Església i monarquia
o Intervenció “Cent Mil Fills de Sant Lluís” (exèrcit francès-Santa Aliança) o Victòria de les tropes franceses i restabliment de l’absolutisme -
Period: to
Tercera Etapa del Govern: La dècada ominosa
- Nova persecució dels liberals i dels tradicionalistes més afins a l’absolutisme (dos sectors dins dels monàrquics: liberals moderats i absolutistes)
- Problemes: independència colònies americanes, fallida de la Hisenda, problema successori
-
Regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
Mor Ferran VII i no en tenia cap hereu baró, es per aixó que la Pragmàtica Sanció permetia que si el sobirà no en tenia fills mascles, la filla gran regnaria, pero la Llei Sàlica ho prohibia.
Isabel II era massa petita, per tant, el regnat d'Espanya va recaure en la seva mare Maria Cristina com a regent , així creant un nou conflicte amb els Carlins. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Carles V d’Espanya, germà de l'àntic rei (Manifest d’Abrantes) s’enfrontaren els Isabelins (cristins): liberals moderats, liquidació Antic Règim, capitalista, alta noblesa, funcionariat, burgesia, zones industrials i els Carlins: tradicionalistes, antiliberals, absolutistes i ultracatòlics, noblesa rural.
o La guerra tingué fonamentalment dos fronts, el català i el basc i es derrotaren les últimes guerrilles. -
Period: to
Canvis polítics i socials
Van haber múltiples canvis al govern (destacant a Mendizábal de 1835-1836) , a més a més es van fer diversos "pronunciamientos" i aldarulls socials, com el de Bonaplanta a Barcelona, i finalment Maria Cristina va establir un govern liberal format per moderats, que pretenien fer reformes mes limitades, i progressistes, que volien eliminar en sec l'Antic Règim -
Period: to
Regencia d'Espartero
Baldomero Espartero va assumir la regència en lloc de MªCristina Va acabar en 1843, quan un moviment militar i cívic encapçalat d'una banda del Partit Progressista i pel Partit Moderat, que comptava amb els generals afins Ramón María Narváez, Francisco Serrano i Leopoldo O'Donnell, va obligar a Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista va decidir proclamar la majoria d'edat d'Isabel, quan va complir els tretze anys d'edat. -
Period: to
La Década Moderada
Sota el mandat del general Narváez, es va crear un Estat liberal, en el qual els modernistes es van centralitzar.
S'estableix la constitució del 1837, el concordat de la santa seu en el 1851, que pretenia subvenir el culte catòlic, es van enfortir els governs civils i militars, excepte, al país basc i Navarresa que va continuar l'antic pensament per temor a nous moviments carlistes, es crea un codi penal en el 1851 i Hisenda va centralitzar el pagament d'impostos -
Period: to
El Bienni Progresista
En el 1854 va triomfar un pronunciament a Vicalvaro liderats pel general O'*Donnell, va tenir suport progressista i d'alguns moderats descontentaments que van fundar la Unió liberal. Els progressistes d' Espartero van tornar a intentar modificar la constitució del 1837 però no van tenir èxit. Es duu a terme la desamortització d'Estimats , que afectà l'ajuntament i va fer que es construeixin ferrocarrils, cosa que va millorar l'estat econòmic. -
Period: to
Crisi del Sistema Isabel·lí
La crisi econòmica i el desgast polític isabel·lí portà a una revolució contra la monarquia i (demòcrates, unionistes i progressistes) es van unir per a crear una democràcia i recuperar l'economia que va perdre el país i sorgeix el Pacte d'Ostende. En van crear en diferents zones, Juntes revolucionàries que van portar a Isabel a l'exili. Tot orquestat per Prim i Serrano amb un Govern provisional (reconèixer els drets fonamentals i el sufragi universal) i creant La Constitució del 1869 -
La Constitució del 1869
Recollia els principis democràtics, drets individuals eren garantits pels poders públics, a més a més el govern tenia divisió de poders: Legislatiu - corts bicamerals. Executiu-> rei que regna però governa Judicial-> tribunals independents. Era liberal progressista, amb una sobirania nacional i sufragi universal masculí, llibertat de premsa, culte, ensenyament,… -
Period: to
Monarquia Democràtica
L'exili d'Isabel II suposava que Espanya no tenia monarca, i Prim escolleix a Amadeu de Savoia. L'assasinat de Prim marcà un inici tràgic, l'italià no era gens estimat ni estava protegit, a més la Tercera Guerra Carlina s'aproximava, mentre que els moderats votàven per Cánovas del Castillo, Amadeu ha de fer front a una guerra civil, enviar l’excèrcit a Cuba, i finalment abdica -
La Primera República
La Republica va haver d'enfrontar-se a diversos problemes. (Guerra Carlina i Cuba) Les divisions entre els partidaris de la Republica federal, Pi i Maragall i els de la Republica Unitària, Castellar i Salmeron) va dificultar l'acció del govern. L'única opció era protegir als Borbons i portar-los de volta al poder (Alfons de Borbo era massa jove) i decideixen votar a favor de la República perque sabien que no funcionaria i volien guanyar temps. -
Alfons de Borbó - Alfons XII
Arriba Emilio Castelar (el més conservador) per decret, governa amb autoritarisme. El fan fora els propis republicans, es va d'haver improvisar un govern provisional, i el General Pavia dona un cop d’estat, i posa al poder a un altre militar, arriba el General Serrano i degut aixo, el poble creu que el millor es que tornin els Borbons veient la situació nacional. Martinez Campos, dona un cop d’estat i proclama a Alfons de Borbó, mes tard Alfons XII, que estava a Anglaterra. -
Espanya sense hereu
Alfons XII mor prematurament, sense descendència, però la seva dona (Mª Cristina d'Hasburg) estava emarassada, i els partits dinàstics dubten (acceptar la regencia o canviar el sistema monàrquic) Finalment es decideixen i fan un pacte i donen suport a la regent mantenint el sistema = PACTE DE EL PARDO (el sistema de la restauració supera un moment clau i permet superar el buit de poder) -
Period: to
Reformes de finals de segle
Es comencen a reformar; la Llei d’Associacions, del Jurat, Codi civil… Un anarquista assassina a Cánovas d’un tret al cap, desapareix i el sistema trontolla, ja que els partits dependran massa dels seus líders i no en tenen força sense ells. El sistema de la restauració es va mantenir sense problemes gràcies a la corrupció electoral, l’abstenció i el caciquisme.