-
Va accedir al tron poc abans de l'esclat de la Revolució francesa, i la seva falta de caràcter solia fer que delegués el govern en mans del seu vàlid, Manuel Godoy, de qui es deia que era amant de la seva esposa María Luisa de Parma, acceptat com a cert per historiadors com Balansó o Zavala,[1] mentre negat per altres, ja que no ha pogut ser demostrat.
-
La batalla de Trafalgar, també coneguda com el combat de Trafalgar,[3] va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
El Tractat de Fontainebleau va ser signat el 27 d'octubre de 1807 a la ciutat francesa de Fontainebleau entre els respectius representants plenipotenciaris de Manuel Godoy, vàlid del rei d'Espanya Carles IV de Borbó, i Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos. -
va tenir un important component de guerra civil a nivell nacional entre afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim i sobre un complex rerefons de canvis socials i polítics profunds impulsats pel sorgiment de la identitat nacional espanyola i la influència en el camp dels «patriotes» d'alguns dels ideals nascuts de la Il·lustració i la Revolució francesa, paradoxalment difosos per l'elit dels afrancesats.
-
La guerra contra Anglaterra (1796-1802) havia produït greus problemes econòmics a Espanya, ja que els atacs a les flotes indianes van provocar la manca de matèria primera provinent d'Amèrica; el bloqueig de Cadis va permetre als virregnats americans comerciar pel seu compte i va suposar la pèrdua de forces navals que defensessin les costes espanyoles.
-
Fill de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, va accedir al tron després del motí d'Aranjuez al març de 1808, promogut pels seus partidaris, que va obligar el seu pare a abdicar-hi, sent proclamat com a rei amb el títol de Ferran VII. -
L'Aixecament del 2 de Maig de 1808[2] és el nom pel qual es coneixen els fets esdevinguts aquesta data a la ciutat de Madrid contra la invasió francesa d'Espanya.[3][4] Posteriorment al fet que es reprimís la protesta per les forces napoleòniques presents a la ciutat, per tot el país es va estendre una onada de proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada que desembocarien a la guerra de la independència espanyola. -
Al començament de la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars s'acompanyen de la creació de Juntes provincials i locals de defensa (assumint la sobirania nacional, amb la formació dels seus propis òrgans de govern), doncs malgrat que legislativament el traspàs de la corona era irreprotxable, molts espanyols no reconeixien la figura de Josep I Bonaparte com el seu rei. Aquestes juntes tenien com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. -
La Constitució Política de la Monarquia Espanyola, més coneguda com a Constitució espanyola de 1812 o Constitució de Cadis, coneguda popularment com la Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals espanyoles, integrades per diputats d'Amèrica, Àsia i Península, reunides extraordinàriament a Cadis el 19 de març de 1812. Se li ha atorgat una gran importància històrica per tractar-se de la primera Constitució promulgada a Espanya, a més de ser una de les més liberals de temps.. -
La batalla dels Arapiles és una batalla de la guerra de la Independència Espanyola, la batalla amb més soldats lliurada a Espanya durant el segle xix. Batalla lliurada als voltants dels turons conegudes com «Arapil Chico» i «Arapil Gran», al municipi d'Arapils, al sud de la ciutat espanyola de Salamanca, el 22 de juliol de 1812. -
El monarca va recuperar el poder polític mitjançant el cop dEstat del general Francisco Javier Elío contra la Regència. Ferran VII va decretar la tornada a l'absolutisme amb el suport de part de l'exèrcit i d'un grup de 69 diputats de les Corts de Cadis.
-
El Trienni Liberal o Trienni Constitucional és el període de la història contemporània d'Espanya que transcorre entre 1820 i 1823 i constitueix l'etapa intermèdia de les tres en què es divideix convencionalment el regnat de Ferran VII, sent posterior al Sexenni Absolutista (1814-1820) i anterior a la Dècada Ominosa (1823-1833).
-
S'anomena Dècada Ominosa o segona restauració de l'absolutisme (1823-1833) el període de la història contemporània d'Espanya que correspon a la darrera fase del regnat de Ferran VII d'Espanya (1814-1833), després del Trienni Liberal (1820-1823) , en què va regir la Constitució de Cadis promulgada en 1812.
-
El regnat d'Isabel II és el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució del 1868, que va obligar la reina a marxar a l'exili.
-
La Regència de Maria Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans que naixés Alfons XIII, i acaba al maig de 1902 quan Alfons XIII compleix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat personal.
-
La primera guerra carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre el 1833 i el 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins o cristins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular.
-
La desamortització espanyola va ser un llarg procés històric, econòmic i social iniciat a finals del segle xviii amb l'anomenada Desamortització de Godoy (1798) —encara que hi va haver un antecedent al regnat de Carles III d'Espanya— i tancat ben entrat el segle xx (16 de desembre de 1924).
-
La Constitució espanyola del 1837 es va promulgar a Espanya durant la regència de Maria Cristina de Borbó. Va ser una iniciativa del Partit Progressista per aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetés l'alternança dels dos partits liberals sense que cada cop que canviés el govern calgués canviar la Constitució. -
La regència d'Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, anomenat així perquè, després del triomf de la «revolució de 1840» que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II —llavors amb nou anys—, el general Baldomero Espartero va assumir la regència al seu lloc.
-
La dècada moderada és el nom amb què es coneix el període del regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van detenir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir al govern.
-
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
-
La Constitució espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 norma suprema durant la minoria d'edat. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869, encara que hi va haver diversos intents per substituir-la el 1852 i durant el bienni progressista (1854-1856). Fou l'expressió constitucional del doctrinarisme espanyol. -
La llei Madoz de desamortització és una llei molt longeva, ja que va ser aplicada, amb algun període de suspensió, fins ben entrat el segle XX. Aquesta llei és filla del consens, que no va existir vint anys abans entre liberals i conservadors al voltant de la necessitat mobilitzar recursos per desenvolupar l'economia espanyola. -
El regnat d'Alfons XIII és el període de la història d'Espanya en què va regnar Alfons XIII de Borbó, que des del mateix moment del seu naixement el maig del 1886 ja va ser rei, ja que el seu pare Alfons XII havia mort cinc mesos abans.
-
El Pacte d'Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga d'Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per enderrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. Aquest pacte, al qual a principis de 1868 es va sumar la Unió Liberal, va ser l'origen de La Gloriosa, la revolució que el setembre de 1868 va deposar a la reina espanyola. -
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre o la Septembrina, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874). -
Es coneix com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari al període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica.
-
La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I. -
Va ser elegit rei d'Espanya per les Corts Generals el 1870 després de la deposició d'Isabel II el 1868. El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys de durada, va estar marcat per la inestabilitat política.
-
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica.
-
Francisco Serrano va néixer el 17 de desembre de 1810 a l'Illa de León (San Fernando, Cadis), a causa de la participació del seu pare a les Corts de Cadis. Fill d'un destacat militar liberal i amb parents en la noblesa, va estudiar al cèlebre Col·legi de Vergara, creat per la Societat Bascongada d'Amics del País, i als dotze anys va iniciar la seva carrera militar com a cadet del Regiment de Cavalleria de Sagunt, -
El cop d'Estat de Pavia, o simplement cop de Pavia, va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener del 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció del qual incloïa Madrid. -
Es coneix per Restauració borbònica a l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota sistema monàrquic que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874 (moment del pronunciament del general Arsenio Martínez Campos que va donar fi al període de la Primera República Espanyola) i el 14 d'abril de 1931 (data de proclamació de la Segona República).
-
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castillo i va ser la base de la Restauració borbònica. Aquesta constitució va partir d'un esborrany constitucional desenvolupat per un grup de 600 notables, antics senadors i diputats d'anteriors legislatures, designats per Cánovas del Castillo. -
La Regència de Maria Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans que naixés Alfons XIII, i acaba al maig de 1902 quan Alfons XIII compleix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat personal. -
El terme guerra de Cuba pot fer referència a diferents revoltes que es van produir a la província espanyola de Cuba entre el Govern i grups independentistes cubans al llarg de la segona meitat del segle i que va concloure finalment amb la derrota del Govern davant els Estats Units a 1898.