-
Guerra del Francès
Invasió de tropes de Napoleó a Espanya per tal de conquerir Portugal. -
Guerra del Francès (1808-1814)
Invasió de tropes de Napoleó a Espanya per tal de conquerir Portugal. -
Constitució de 1812
Constitució escrita per les Corts de Cadis amb l’objectiu d’acabar l’absolutisme i implantar un estat liberal. -
Retorn de Ferran VII
El Tractat de Valençay va posar fi a la Guerra del Francès i va suposar el retorn de Ferran VII a Espanya. Aquest, va tornar a instaurar un govern absolutista. -
Trienni Liberal (1820-1823)
A l’1 de gener de 1820, amb el pronunciament del general Riego van començar el que serien 3 anys d’un estat liberal, on van restituir les lleis de la Constitució de 1812. Durà fins l'any 1823. -
Batalla d'Ayacucho
Es va donar a Pampa de Quinua, Ayacucho, Perú. Va ser l’últim gran enfrontament dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència hispanoamericanes i final definitiu del domini administratiu virreinal espanyol a Amèrica de Sud. -
Fàbrica Bonaplata (1832-1835)
Va ser la primera fàbrica tèxtil impulsada per vapor a Espanya, concretament a Barcelona, en la qual hi treballaven 700 obrers en els telers mecànics i en la fosa i al taller de muntatge d'aquests. -
Primera Guerra Carlina (1833-1839)
Carlistes, partidaris de l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i d’un règim absolutista VS defensors d’Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó -
Desamortització de Mendizábal
Va ser una expropiació de béns i terras de l'Església amb l’objectiu principal d’aconseguir diners per sufragar els costos de la guerra civil contra els carlins. -
Constitució de 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:
- Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
- Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.
- Confessionalitat catòlica de l'Estat.
- Sistema parlamentari bicameral.
- Sufragi censatari molt restringit. -
Segona Guerra Carlina (1846-1849)
Va ser provocat per una rebel·lió per part dels anomenats “matiners”. L’origen del conflicte va ser la successió dinàstica a la corona d'Espanya. Va ser una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramón María de Narváez) i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país. -
Inauguració línia de ferrocarril Barcelona-Mataró
Miquel Biada després de construir el primer ferrocarril a l'Estat Espanyol entre Güines i L'Havana a Cuba va venir a crear el primer ferrocarril de la península unint la seva ciutat natal (Mataró) amb Barcelona. -
Vaga general de 1855
Els treballadors es van mobilitzar contra el maquinisme en l'anomenat conflicte de les selfactines, que mecanitzava una part important de treball del filat. -
Sexenni Revolucionari (1868-1875)
El sexeni Revolucionari, comprés entre la Revolució de 1868, suposà la fi del regnat d’Isabel II d’Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. -
Revolució de la Gloriosa
Va ser una sublevació militar amb elements civils que es va produir a Espanya. Va ser el primer intent d’establir un règim polític democràtic: primer en forma de monarquia parlamentària, i després en forma de república. Tot i així, les dues fórmules van acabar en el fracàs. -
Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
Guerra Civil Espanyola entre els partidaris de Carles VII i els governs d’Amadeu I, de la I República y d’Alfons XII. -
Pronunciament de Sagunt (1873-1874)
Va ser el pronunciament que va posar fi al Sexenni Democràtic i a la Primera República Espanyola i la restauració borbònica. Aquest acte es va dur a terme pel General Martínez Campos. -
Manifest de Sandhurst
El manifest de Sandhurst fou escrit l’any 1874 per Cánovas de Castillo i firmat per Alfons XII, el qual es trobava exiliat amb la seva família al sud d'Anglaterra. En aquest escrit es veia reflectida la manera en la que volia governar Alfons XII, a partir d’una monarquia parlamentaria. -
Primera República Espanyola
La primera República Espanyola va tenir lloc a Espanya des de la proclamació de les Corts generals 11 de febrer de 1873. El 1874 Martínez-Campos es pronuncià i donà lloc a la Restauració Borbònica. -
Inicis de la Restauració
Comença amb cop d'estat de Martínez Campos a “Sagunt” l’any 1874, proclamant a alfons borbó rei d’Espanya. -
Constitució de 1876
Cánovas del Castillo va ser el responsable de promulgar la Constitució Espanyola de 1876 després del retorn dels Borbons. Aquesta establia el següent:
- Sobirania Compartida Rei i Corts
- Flexible
- Senat i Congrés
- Confessional Catòlica
- LLibertats individuals -
Desastre
A la Segona Guerra de Cuba 1885 - 1898 Weyler hagués pogut guanyar, però Amèrica va intervenir i va derrotar Espanya, desastre de 1898. Es va signar el Tractat de París, on Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, Filipines… i va deixar de ser una potència colonial internacional. -
Tractat de París
Finalitza amb la guerra hispano-estatunidenca. Es van acabar les demandes espanyoles sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Les Filipines, Puerto Rico i Guam van passar a ser propietat dels Estats Units. -
Tancament de caixes
El Tancament de Caixes va ser una revolta dels botiguers i industrials de Barcelona en contra de la política fiscal del govern de Francisco Silvela i la llei del Gabinet que ell mateix va imposar. -
Fundació de la Lliga Regionalista
Partit polític fundat a Barcelona, el 25 d’abril de 1901, per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions d’aquell any. -
Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)
Al 1902, amb setze anys, Alfons XIII va ser considerat major d’edat i va començar el seu regnat. Fins que en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van mostrar que el país s'inclinava per la república, i Alfons XIII es va exiliar a França. -
Fets del Cu-cut!
Militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! -
Setmana Tràgica
Revoltes populars que succeïren a Barcelona, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, a la Guerra de Melilla. -
Fundació de la CNT
La proposta de creació de la Confederació Nacional del Treball (CNT), el 1910, va ser el fruit sostingut i pacient del societarisme i sindicalisme obrer per trobar una coordinació que es creia necessària i beneficiosa per a la classe obrera en la seva lluita contra el capitalisme i pel desenvolupament d’una nova societat basada en les tesis anarquistes. -
Mancomunitat de Catalunya
El 1913 el nou govern conservador d’Eduardo Dato aprova per decret l’autorització a les Diputacions provincials catalanes a mancomunar-se (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). L’obra del govern de la mancomunitat es va desenvolupar al voltant de dos àmbits: Obra pública i desenvolupament econòmic i i infraestructures culturals i projecte educatiu. -
Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia). -
Llei de les jurisdiccions
Va ser una llei proposada pel govern de Moret a conseqüència de l’assalt al setmanari «Cu-cut!» per grups de militars pel novembre del 1905. Aprovada l’any 1916 pel senat, comportava el trasllat a la jurisdicció militar tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria. -
Crisis del 1917
A la primera Guerra Mundial, degut a la posició neutre d’Espanya, molts empresaris es van beneficiar gràcies a la venda d’armes. Tot i així al país hi havia una manca notable de recursos de primera necessitat i les condicions de vida eren insuficients. Això provocà el descontent del poble i foren tres els sectors que van demanar un canvi imminent: obrer, polític i militar. -
Trienni Bolxevic (1918-1920)
Període entre 1918 i 1920, emmarcat en l'última etapa de la Restauració borbònica, en el que per culpa de les esperances provocades per les notícies que arribaven de la revolució russa, es van produir importants conflictes socials a Espanya; revoltes, manifestacions i vagues que es van produir a la meitat sud d'Espanya, especialment al camp andalús. -
Vaga de la canadenca
Conjunt de reivindicacions laborals dirigida per la CNT, en la qual incloem vagues, boicots i insumicions civils. Va durar 44 dies i va paralitzar la ciutat de Barcelona i el 70% de tota la indústria catalana. -
Pistolerisme (1919-1923)
Fou un fenomen que tingué lloc als anys 1919-23 a l’Estat espanyol i va repercutir a Catalunya, on es produí després de l’espectacular ascens numèric de la CNT en 1918-19. La Federació Patronal, a més d’intentar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, provocà una onada d’atemptats contra els quadres sindicals. -
Llei de fugues
Autorització legal de la força pública per a disparar contra els detinguts en cas de fuga. Fou el pretext aplicat sobretot contra els sindicalistes de la CNT. -
Desastre d’Annual (1921 -1921)
El desastre d'Annual va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra del Rif i una important victòria per als rebels rifenys. Es va produir prop de la localitat marroquina d' Annual. A la batalla van morir onze mil cinc-cents membres de l'exèrcit espanyol i dos mil cinc-cents rifenys. Aquesta derrota va conduir a una redefinició de la política d'Espanya a la Guerra del Rif i a una crisi política que va soscavar els fonaments de la monarquia liberal d' Alfons XIII. -
Dictadura Miguel Primo de Rivera (1923-1930)
Va ser un règim polític d’estil totalitari (ja que es tracta d’una dictadura) que es va dur a terme a Espanya a partir de l’any 1923, després del cop d’estat del capità general de Catalunya. Va durar fins el 1930 quan el propi Miguel Primo de Rivera va dimitir i va començar la “dictablanda”. -
Fundació de la FAI
La Federació Anarquista Ibèrica va ser fundada el 1927 com una confluència de grups anarquistes portuguesos i espanyols, constituint la principal organització específica de l'anarquisme a la península ibèrica. Des dels seus inicis va estar lligada a la CNT i als moviments obrers i sindicals, en què va exercir un paper fonamental. -
Exposició Internacional
L'Exposició Internacional de Barcelona es va celebrar el 20 de maig de 1929 i va acabar el 15 de gener de 1930. L’acte es va fer a la muntanya de Montjuïc. Tenia una superfície de 118 hectàrees i en total va tenir un cost de 130 milions de pessetes (781.315,7 € aprox.). -
Pacte de Sant Sebastià
Acord signat entre dirigents republicans i socialistes espanyols a San Sebastià el 17 d'agost de 1930 amb la finalitat d'enderrocar la monarquia i instaurar la república. A les seves clàusules es garantien les eleccions a Corts Constituents, la llibertat religiosa i política i l'autonomia per a aquelles regions que la sol·licitessin. Es va acordar l'estratègia per posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola. -
Dictablanda (1930-1931)
S’anomena “dictablanda” al període que va des del final de la dictadura de Primo de Rivera, gener de 1930, al final del govern del general Berenguer, el febrer de 1931. Aquesta dictadura rep el nom a partir de la premsa de l’època, la qual deia que el govern de Berenguer no va aportar res nou a l’Estat espanyol (no va continuar amb la dictadura anterior, no restablir la Constitució de 1876 i tampoc va convocar eleccions a les Corts Constitucionals. -
Bienni reformista (1931-1933)
Política de reformes impulsada pel govern de Manuel Azaña entre el 1931 i el 1933. Després de les eleccions del 28 de juny de 1931 amb la clara victòria de les esquerres, Manuel Azaña va assumir el càrrec de la presidència del govern. Mesos més tard, el 10 de desembre de 1931, s’aprova la Constitució de la República. En aquest període reformista, es van dur a terme les següents reformes: religiosa, militar, agrària, socials, política, cultural i, a Catalunya, l’Estatut de Núria. -
Proclamació de la segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola fou la instauració del 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà amb la victòria de les eleccions del 12 d’abril de 1931 de la conjunció republicano-socialista, després de la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). -
La Sanjurjada
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fallit per part de l'exèrcit espanyol, iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la Segona República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo, el qual va ser sentenciat a mort tot i que més tard es va poder exiliar a Portugal. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, conegut com Estatut de Núria, va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut va ser impulsat per Francesc Macià, president de la Generalitat, i aprovat en refe -
Primer vot femení a Espanya
El primer vot femení es va produir a les eleccions general del 19 de novembre de l’any 1933, les quals van ser convocades després del declivi del bienni reformista i van donar pas al bienni negre o conservador. -
Bienni negre (1933-1936)
Període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions general del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, amb Front Popular com a guanyador. El període és caracteritza per la coalició formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA. Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anul·lades. -
Fets de Casas Viejas (1933)
Episodi catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña.
L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat de Casas Viejas una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT, que van intentar prendre la caserna de la guàrdia civil. El govern, va enviar forces de la guàrdia civil i de la guàrdia d'assalt, que van entrar a trets al poble, deixant víctimes con Sisdedos i la seva filla. -
CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes va ser una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Aquesta hi era present durant el bienni reformista i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant el bienni conservador o bienni negre. -
Revolució d'Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Fets del Sis d’Octubre de 1934
El 6 d’octubre de 1934 es va produir un moviment vaguístic revolucionari en el que el govern autònom de Catalunya proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent va desembocar en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera. -
Falange Española de las JONS
Falange Espanyola de les JONS va ser un partit polític feixista espanyol, el qual es van fundar el 15 de febrer de 1934 com a resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera. -
Escàndol Estraperlo
Escàndol polític de la Segona República Espanyola amb el govern Lerroux involucrat. Aquest, fou la introducció d'un joc de ruleta elèctrica per estafar. La revelació del cas de corrupció fou un dels factors en l'enfonsament del Partit Radical. El centre polític quedava sense representació i es van potenciar els extremistes d'esquerra i de dreta. La polarització que aquest escàndol va provocar fou una de les causes que van precipitar la fi de la República i l'inici de la Guerra Civil. -
Front popular
A les eleccions generals del febrer de l’any 1936, esquerres, socialistes i comunistes es van presentar sota la coalició de Front Popular (nivell Espanyol/general) i Front d’esquerres a nivell de Catalunya. A nivell general volien: amnistiar als presos polítics i una restitució dels càrrecs d’aquest, així com recuperar les reformes dutes a terme durant el bienni reformista. Com a segon punt, a nivell de Catalunya volien: recuperar la Generalitat, el Parlament i l’estatut d’autonomia. -
Comité no intervenció
El Comitè de No-intervenció, fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a Londres, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil per tal d'evitar una possible Guerra Mundial. -
Defensa de Madrid
La batalla de Madrid van ser els combats entre les forces fiels al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la capital a l'inici de la Guerra Civil espanyola. Madird es mantingué gràcies a la defens del General Rojo. En batalla morí Durruti. -
"Alzamiento Nacional"
Aquest fet radica en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, el qual fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República, que va conduir a la Guerra Civil espanyola. Un cop la República va ser derrotada es va establir la dictadura franquista fins l'any 1975. -
Junta de Defensa Nacional
La Junta de Defensa Nacional va ser l'organisme creat el 24 de juliol de 1936 pels militars revoltats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola i que va assumir durant un temps i de forma col·legiada la Prefectura de l'Estat del Bàndol nacional. -
Inici Guerra Civil
Espanya portava anys amb tensions acumulades, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, que van esclatar violentament el juliol de 1936 en un cop d'estat de la dreta contra el govern del Front Popular.
Com que el cop d'estat no va triomfar arreu, l'Estat espanyol quedava dividit en dues zones completament antagòniques: l'Espanya nacional, liderada pel general Franco i l'Espanya republicana, dirigides per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular. -
Bombardeig de Guernica
Va ser un bombardeig a la localitat del País Basc per part de l’exèrcit nacional durant l’Ofensiva del Nord. Va suposar un gran cop moral, perquè el poble era un gran símbol basc. El bombardeig el van fer els avions Junker de l’exèrcit nazi, aliat principal dels insurrectes. -
L'ofensiva del Nord
L'Ofensiva del Nord, també anomenada Campanya del Nord o Front del Nord, és el nom que rep el conjunt d'operacions i combats que van tenir lloc a la franja cantàbrica des de la primavera a la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola. En aquesta campanya destaquem el “Bombardeig de Guernica”. -
Batalla del "Jarama"
Intent dels insurrectes de creuar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, com a maniobra per aïllar la ciutat i evitar l’ajuda republicana de València. -
Batalla de "Belchite"
Els republicans intenten treure pressió de l’ofensiva del Nord contraatacant en altres punts com Belchite, prop de Saragossa. Tot i així els insurrectes envien reforços i aconsegueixen aturar l’ofensiva. -
Batalla de Brunete
L'ofensiva llançada per l'exèrcit de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situació en el front nord. Van fracassar i a l’octubre de 1937 perden tota la façana cantàbrica. Van morir prop de 20.000 soldats republicans i 17.000 nacionals. -
Els fets de Maig de 1937
Els Anarquistes havien col·lectivitzat “Telefònica” i la Generalitat, sabet que era un gran mitja de comunicació, va intentar fer-se amb el control, al que els anarquistes van respondre amb una lluita armada. Es tractava d’una guerra civil republicana dins de la propia guerra civil. La batalla va durar 5 dies i va causar aproximadament 500 morts. -
"FET y de las JONS" 1937-1971
La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) va ser el partit únic del règim franquista i, a efectes legals, l'únic partit permès a Espanya després de la Guerra Civil.
Va ser creada l'abril del 1937, mitjançant el Decret d'Unificació. -
La llei del "Fuero de Trabajo"
El Març del 1938 s'aprova la llei del “Fuero de Trabajo”, la qual consisteix en el fet que només hi ha un sindicat únic que agrupa totes les empreses i treballadors i s'encarrega de prendre les descions de cara al mercat. Per altra bana, queden també prohibides les vagues i revoltes. -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre va ser una batalla lliurada durant la guerra civil espanyola. Va ser la batalla en què van participar més combatents, la més llarga i una de les més sagnants de tota la guerra. Amb la victòria nacional, va permetre a aquest bàndol penetrar la defensa republicana a la comunitat catalana, i va suposar gairebé el cop definitiu a la Guerra. En aquesta batalla van participar fins i tot nois de 16 anys, fet anomenat com “Lleva del Biberó”. -
Els tretze punts de Negrín
Els Tretze punts de Negrín són el primer acte polític del govern socialista de Juan Negrín durant la guerra civil espanyola, eren una exposició del seu programa polític. Es tracta d'un programa propagandístic i estratègic, que intentava buscar suports internacionals i finalitzar la Guerra Civil mitjançant una pau negociada entre els bàndols en pugna. No obstant això, aquest programa conciliador va ser rebutjat per Francisco Franco. -
Últim comunicat de guerra
“En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.”
Va ser l'únic comunicat signat per Franco, que va ser portat des de la seu del govern franquista durant la guerra, fins al llavors estudi de Ràdio Nacional. Va ser llegit a les 22:30.