-
És el terme utilitzat pels revolucionaris francesos per a designar el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa i que també es va aplicar a la resta de monarquíes europees on el seu règim era similar. És equivalent a una època que coincidia amb l'anomenada època Moderna.
Es caracteritza per tenir una economía eminenment agrària, pel creixement de la mida de les ciutats que va afavorir la transició del feudalisme al capitalisme, pel comerç que estava controlat pels gremis, etc. -
Són conflictes bèl•lics entre parlamentaristes i realistes comprès entre els anys 1642-1651 al Regne d'Anglaterra.
Causes:
- L'interés de Carles I en reestructurar l'església católica
- El parlament buscaba constantment perjudiciar al rei amb noves lleis
- L'atac al govern de Carles I contra els rebels d'Irlanda
Les conseqüències:
- Els morts durant les 4 guerres civils
- L'execució del rei Carles I, l'hereu al tron de Carles II
- El sistema republicà
- El poder diví i absolut de la monarquía -
Va ser un pensador polític francés que va viure en l'anomenada Il·lustració. És un dels filòsofs més rellevants en especial per la seva articulació de la teoría de la separació de poders que ha sigut implementada en moltes constitucions al llarg del món.
El seu pensament ha sigut enmarcat dins de l'espíritu crític de la Il·lustració francesa, patent en trets com la tolerància religiosa, l'apiració a la llibertat i el seu concepte de felicitat en el sentit cívic.
Va publicar Les Cartes perses. -
És el moviment filosòfic, polític, literari i científic que es va desenvolupar a Europa donant lloc al Segle de Les Llums. Representava una important modernització cultural com a resultat del progrés i de la difusió de les noves idees/nous coneixement científics, el que va portar a transformar l'estructura de l'Antic Règim.
L'Il·lustració va nèixer a Gran Bretanya, però on realment es va assentar va ser a França on tot va ser difós per Voltaire, però també hi havia Montesquieu, Diderot... -
Es va originar perquè el rei d'Espanya, Carles II, va morir sense descendència. El rei de França, Lluís XIV, va voler posar al seu nét, Felip d'Anjou, però també s'hi va presentar l'emperador d'Àustria, l'arxiduc Carles. Va ser un enfrontament entre França i Àustria.
Els territoris del regne de Castella es van posar a favor del candidat francès; mentre que Gran Bretanya, Portugal, Països Baixos, Prússia, Savoia i la Corona d'Aragó (també Catalunya) es van posar a favor del candidat austríac. -
Va ser un dels més destacats pensadors europeus del s.XVIII. Les seves idees pertanyien al moviment il·lustrat i a la Revolució Francesa. L'arribada a la capital francesa va ser crucial, ja que va entrar amb contacte amb altres pensadors il·lustrats com Diderot, D'Alembert, Rameau i Voltaire.
Pel caràcter corruptor que tenen les arts i les ciències en l'home i la presència en el mentiders i cenacles de enciclopedistes, filòsofs i escriptors era tan habitual que el van desterrar de França. -
És un concepte polític que sorgeix a Europa on s'emmarca dins de les monarquies absolutes i pertany als sistemes de govern de l'Antic Règim europeu, però incloent que les decisions humanes són guiades per la raó (Il·lustració).
El lema del despotisme il·lustrat: Tot pel poble, però sense el poble. Aquesta frase implicava que el govern realitzava mesures pel "poble" per la seva millora, però les decisions van ser preses sense la participació ni intervenció del poble.
La burgesía es va revoltar. -
Va ser un conflicte polític que es va iniciar en les 13 Colònies Britàniques en Amèrica del Nord com a rebuig a una sèrie de lleis i impostos establerts pel parlament britànic per a intentar recuperar l'economía britànica d'una severa crisi financiera provocada per la Guerra dels 7 Anys en Europa.
Causes:
-Els colons americans no estàven d'acord amb les tases i impostos
-Malestar amb el monopoli comercial imposat per Gran Bretanya
-Desacord en obeïr les lleis no votades pels seus representants -
Els representants de les 13 Colònies en el Nord d'Amèrica van anunciar la seva separació formal de Gran Bretanya i la creació de la autònoma Estats Units d'Amèrica. El text va ser redactat per Thomas Jefferson i editat per Franklin. La redacció final va ser adoptada el 4 de juliol de 1776 i va constar de 7 articles.
Aquesta constitució és la més antiga que encara seguix en vigor en el món. -
Va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va agitar França i, per extensió de les seves implicacions, altres nacions d'Europa es van enfrontar a partidaris i opositors del sistema anomenat Antic Règim.
Causes:
- L'absolutisme monàrquic
- La desigualtat social, política i econòmica
- La carència de llibertats i drets
Etapes:
- La Monàrquica (1789-1792)
- La Republicana (1792-1804)
- La Imperial (1804-1815), però no es considera dins de la Revolució Francesa. -
És un dels documents fundamentals de la Revolució francesa pel que fa a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals.
Els representants del poble francés van creure just que per les següents causes es decideixi fer una declaració solemne sobre els drets naturals, imprescriptibles i inalienables:
- La ignorància
- La negligència
- Menyspreu dels drets humans
- Corrupció dels governs Van arribar a ser 17 articles. -
És un dels primers documents històrics que va proposar l'emancipació femenina en el sentit de la igualtat de drets i equipació jurídica i legal en relació amb els homes. Constitueix un al·legat a favor de la reivindicacions femenines. La seva autora, Olympe de Gouges, denunciava que la revolució oblidava a les dones en el projecte d'igualtat i llibertat. Defensava que: La dona neix lliure i ha de romandre igual a l'home en drets i que la llei ha de ser la expressió de la voluntat general.
-
Va ser un període caracteritzat per canvis, més centrats en la violència. Va ser la etapa més reconeguda de la Revolució Francesa que va durar 1 any. S'anomena així degut al alt número de execucions en la guillotina de monàrquics, girondins i alguns jacobins.
Es van crear 3 organismes:
- El Comitè de Salvació pública
- El Comitè de Seguretat General
- El Tribunal Revolucionari
Causes:
- Enemics: els monarques i els radicals
- Guerra defensiva convertida en fase ofensiva
- La burgesía -
Napoleó va dirigir un cop d'estat el 9 de novembre de 1799 per tenir el poder ja que estava en contra del govern del Directori sorgit de la Revolució Francesa. Es pot dir que el Imperi va començar el 2 de decembre de 1804 quan el Papa Pio VII el va coronar Emperador de França.
Va aconseguir posar ordre intern, va fomentar en gran mesura la cultura, el liberalisme i va legislar la constitució. Al 1810, ja controlava gairebé tota la part occidental d'Europa menys Anglaterra, el seu gran rival. -
El seu regnat es caracteritza per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en 3 períodes:
- 1r període: Restauració absolutista (1814-1820)
- 2n període: Trienni Liberal (1820-1823), consisteix en que es va veure obligat a jurar la Constitució del 1812 i la política espanyola tornaría a ser liberal, però no va durar massa.
- 3r període: La Dècada Ominosa (1823-1833), Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals van ser perseguits novament + Crisi econòmica. -
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que es va iniciar amb l'entrada de les tropes napoleòniques que van arribar a Roses i que va acabar amb el retorn de Ferran VII al poder.
A principis de la guerra, les forces franceses es van personar a Roses i van iniciar un setge que va durar un mes (7 de novembre de 1808 - 5 de desembre de 1808) ja que es van rendir.
Els recursos que tenien els francesos eren:
- 13604 infants
- 1328 cavalls
- 458 artillers
- 211 salpadors -
El procés de emancipació de les colònies americanes es va iniciar de forma repentina durant la Guerra de la Independència i que va culminar en el regnat de Ferran VII.
Causes:
- La filosofía de la il·lustració
- La política borbònica
- La revolució nord-americana
- La revolució francesa
- L'increment de la penetració anglesa a Amèrica
- L'invasió de Napoleó Bonaparte a Espanya
Conseqüències:
- Va desaparèixer una font d'ingressos per a Hisenda pública/reducció de comerç/Estats Units Sud fracàs. -
És coneguda com la Constitució de Càdis que va ser promulgada per les Corts Generals espanyoles. Va ser una de les més liberals d'aquell temps i solament va estar en vigor durant 2 anys.
Establia:
- La sobirania en la Nació
- La monarquía constitucional
- La separació de poders
- La limitació de poders del rei
- La confirmació de la ciudadanía española per a tots aquells nascuts en qualsevol territori de la corona espanyola.
El text consagrava a Espanya com un Estat confesional catòlic. -
Va ser caracteritzat per la tornada a la Inquisició, la tornada als privilegis estamentals, la desaparició de les llibertats individuals i dels drets dels ciutadans. Al llarg d'aquests anys es van produïr numerosos intents de restaurar la Constitució, molts d'aquells militars.
Es va proclamar la Constitució a Sevilla i Càdis, i el govern va passar a ser liberal. Una vegada restaurada, es va tornar a suprimir la Insquisició, els privilegis senyorials i van retornar els drets dels ciutadans. -
La península italiana es trobava dividida en diversos estats i amb diferents dinasties que dominaven les diverses àrees del territori. Encara que van existir processos previs per unificar, l'Imperi austríac ho impedia. Per fer-ho era necessari expulsar als austríacs ubicats al nord de la península, per així poder unir Nord i Sud.
Després de molts intents, ho van aconseguir i es va assolir consolidar tots aquells estats sota el control d'imperis que no eren d'origen italià. -
Va sorgir, principalment a França, com una reacció contra les mesures antilliberals adoptades pel rei Carles X, sobirà aquest que havia estat restituït després de Waterloo (ensorrament napoleònic). Aquesta revolució inicia amb la denominada Revolució de Juliol a París.
Els dies 27, 28 i 29, el poble de París es va revoltar contra el Rei conseguint finalment triunfar. Així que es va formar un govern provisional proclamant rei a Lluís Felip I. Quedant així, abolida la dinastía dels Borbons. -
Hi van haver 3 guerres carlistes:
La 1a es va produïr perquè mort Ferran VII, així que va haver conflicte entre els partidaris de l'infant Carles María de Borbó i els partidaris de Isabel II.
La 2a s'anomena la Guerra dels Matiners. Conflicte bèl·lic a Catalunya degut al fracàs dels intents de casar a Isabel II amb el pretendent carlista, Carles Lluís de Borbó.
La 3a va ser una guerra civil amb conflictes entre els partidaris de Carles VII, el govern d'Amadeu, de la I República i d'Alfons XII. -
Filla de Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies.
Va regnar en un període de transició a Espanya en què la monarquia va cedir més poder polític al parlament, però va posar bastantes traves a la participació del ciutadans en assumptes de govern.
La lluita per les llibertats democràtiques al seu regnat va ser un fracàs. Es van falsejar les institucions i va haver corrupció electoral. No obstant això, va modernitzar Espanya gràcies a la creació de moltes línies de ferrocarril. -
Les revolucions de 1848 van sorgir a causa de múltiples factors: polítics, ideològics, econòmics i socials.
Factor econòmic: Oscil·lació de preus i salaris.
Factor polític: Pensaven que la República seria el millor sistema per a erradicar les diferències entre les diverses capes de la societat.
Factor ideològic: La batalla final entre l'absolutisme i el liberalisme.
Factor social: Va ser un moviment general i heterogèni. -
Va ser l'etapa més democràtica, però també la més inestable. Es va conèixer una monarquia constitucional amb un rei estranger, Amadeu I, i una república.
Es va intentar crear un règim liberal democràtic estable, però les divisions entre els partits polítics van fracassar.
El Sexxeni consta de 4 fases:
- 1r: La Revolució del septembre del 1868
- 2n: La Monarquia no va acabar de funcionar, així que es va inicar la 3a Guerra Carlina.
- 3r: La 1a República espanyola
- 4t: República presidencialista -
Abans de ser una Alemanya unificada, eren un conjunt de 39 estats independents que van formar l'anomenada Confederació Germànica. Les guerres napoleòniques i l'anhel nacionalista que va agitar a Europa, van fer que els pobles germànics aspiressin també a formar un sol estat poderós i una sola nació.
Característiques:
- Es va formar sense comptar amb la lliure voluntat dels pobles.
- Es va fer mitjançant guerres.
- El govern va ser autocràtic i militarista.
- Es va formar una nació poderosa. -
Va ser la etapa política de la història desenvolupada sota el sistema monàrquic caracteritzat per una estabilitat institucional i la construcció d'un model liberal de l'Estat que va sorgir per la revolució industrial. El sistema va ser oligàrquic, vol dir que el poder polític està en mans de poques persones de la mateixa classe social; i centralista. L'esglèsia va guanyar poder econòmic, ideològic (ja que controlava gran part de l'educació) i social al declarar-se Espanya com Estat catòlic.
-
Un dels primers actes de la Unió Catalanista que agrupava a diferents sectors catalanistes en una mena de federació que va convocar una reunió, els dies 25 i 27 de març, dels seus delegats a la ciutat de Manresa, on es van redactar les bases per a una futura constitució política de la regió de Catalunya.
Va ser la plasmació dels pensaments catalanistes conservadors, tradicionalistes i corporatius.
Les bases estaven estructurades en 17 articles.
