-
El seu regnat va coincidir amb la Revolució Francesa. Per evitar la introducció de les idees liberals, el monarca es va unir a la coalició internacional contra França. Degut al govern de Maria Lluïsa de Parma (esposa de Carles IV) i el seu amant Manuel Godoy (primer ministre de Carles IV) es va complicar el seu regnat. Més tard la mort de Carles III va empitjorar l´economia i un any més tard arriba la Revolució Francesa.
-
Va ser una batalla naval entre: una flota britànica com a líder, amb la Tercera coalició (Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia)i la coalició de l´Imperi francés i el Regne d´Espanya. Que tingué lloc prop del cap de Trafalgar.
La victòria dels anglesos fou total, és la batalla naval més important de l’època perquè determina la derrota definitiva d´una aliança entre el Primer Imperi Francès i del Regne d'Espanya. -
Va ser la signatura (a la ciutat francesa de Fontainebleau) que va permetre el pas de tropes franceses per Espanya per envair Portugal, aliada dels britànics. Ja que Manuel Godoy amb el seu canvi d'estratègia es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se amb Anglaterra, el principal enemic de França. Més tard amb l'aucència de la famila reial, el poble francés va anar ocupant ciutats d'Espanya (no estava al tractat), sent així l'antecedent del Motí d'Aranjuez i de la invasió francesa. -
La Guerra d'independència d'Espanya en el context de la península ibèrica es va tractar d'un conflicte bèl·lic principalment entre Espanya i França que es va iniciar el 2 de maig de 1808 amb l'alçament a Madrid en contra de la invasió francesa a Espanya. Una vegada controlat Napoleó va desplaçar bona part d'exèrxit a Rússia. Açò fa que l'ajuda del comandant Wellington, que arriba des de Portugal i aconsegueix la derrota dels francesos a los Arapiles(1812).
-
Fill de Carles IV i María Luisa de Parma, Ferran VII Va anar contra el seu pare aprofitant el descontentament al voltant de Manuel Godoy, però en 1807 va ser descobert i el rei el va absoldre. En 1808 Ferran VII va liderar el motí d'Aranjuez. Just després va començar la Guerra d'Independència de les Guerres Napoleòniques, que Ferran VII va viure com a presoner de Napoleó a Baiona. Al seu retorn en 1813 va recuperar el tron, va proclamar la Constitució de 1812 i va reinstaurar l'absolutisme.
-
El motí d'Aranjuez va ser una revolta de caràcter popular, recolzada per Ferran VII, entre el 17 i el 19 de març de l'any 1808. Provocada per la difícil situació d'Espanya a conseqüència de Manuel Godoy, culpable de catàstrofics fets per al pais. El dia 17, la multitud es va aplegar davant de les portes del Palau Reial i de la casa de Godoy, que va haber d'amagarse i no va reaparèixer fins al dia 19. Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IV abdicà en el seu fill, Ferran VII. -
En contra de l'ocupació del francesos a Espanya, el poble de Madrid es va alçar en armes. L'extensió per arreu del pais va donar el començament a la Guerra d'Independència. -
A l'única ciutat que, gràcies a l’ajuda britànica, resistia el setge francès(Cadis) el rei Ferran XII es protagonista d'una revolució liberal y d'unes Corts constituents i constitucionals, encara que més tard és ausent (retir de Valençay). Les Corts Generals i extraordinàries celebren la seua primera sessió el 24 de setembre de 1810 en el Teatre Còmic de la Real Illa de Lleó i es posen fi en 1814, al retorn del rei a Espanya.
-
La primera Constitució promulgada a Espanya, per les Corts de Cadis. Coneguda popularment com «La Pepa», en ser aprovada el 19 de març, dia de Sant Josep, va estar vigent en 3 etapes: 1812-1814, 1820-1823 (Trienni Liberal) i 1836-1837. -
Una de les batalles més decisives de la Guerra de la Independència, situada a Salamanca. L'exèrcit britànic, dirigit pel comandant Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles i va acabar vencent als francesos. -
Després de recuperar el tron, i amb el suport del absolutistes, liberals i reialistes el Desitjat) Ferran VII tornava a la situació anterior de la Guerra d'Independència( va derogar la Constitució de 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts de Cadis). De manera que va començar a reprimir als liberals, que havien confiat en ell. Aleshores van portar diversos pronunciaments ( Espoz y Mina 1814) que van fracassar. Ademés va executar liberals i d'altres es van haver d'exiliar.
-
El corornel Rafael del Riego va trobar prou suport per a trionfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució de 1812. Per protegir-la va organitzar la Milícia Nacional (cos de voluntaris liberals armats). Ferran VII amb ajuda del monarquees absoluts d'Europa va fer front a la nova situació. L'any 1823, la Santa Aliança va restaurar l'absolutisme amb un exèrcit encapçalat pel duc d'Angulema.
-
La Dècada Ominosa (1823-1833) va ser un període de la història d'Espanya en el qual es va restaurar l'absolutisme, amb Ferran VII, i es va perseguir feroçment a tots els liberals.
-
El lider dels progressistes, Mendizábal, va desamortitzar els béns de l'Església. Es va aprovar una nova Constitució (1837), amb divisió de poders i atorgant drets i llibertats individuals.
-
Durant la minoria d'edat d'Isabel II va començar la construcció d'un Estat Liberal a Espanya.
-
Alçament militar des del Pais Basc, derrotat per les tropes liberals del General Espartero. Després de la signatura de la pau al Conveni de Bergara (1839), els carlistes van seguir organitzats.
-
Impulsat pel ministre Mendizábal durant el regnat de Maria Cristina. Es van expropiar el béns de la noblessa i clergat per vendre-los als nobles i l'església. -
Una nova constitució de caràcter progressista que va reconéixer la sobirania nacional, el sufragi censatari, la divisió de poders i va atorgar molts drets i llibertats individuals. -
Els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un govern conservador. El general Espartero i els progressistes van bandejar a la Regent María Cristina. Es donava la circumstància que l'hereua era encara menor d'edat i calia prolongar la Regència fins que Isabel II complira els catorze anys.
-
Isabel II com a reina i el predomini dels moderats, va originar una constitució moderada (1845), que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona.
-Es va reorganitzar l'administració estatal
-Es va elaborar un codi penal (1848)
-Nou sistema d'instrucció pública nacional
-Es va firmar un concordat amb la Santa Seu (1851)
-Es va crear la Guàrdia Civil(1844)
Per camarilles i falsejament els progressistes intervenen militarment. -
Constitució de la monarquia espanyola signada per Isabel II el 23 de maig de 1845. Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari. Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837. -
Revolta del general O'Donnell i Espartero trona al poder. Es va dur a terme una nova desamortització i una llei de ferrocarrils que va desenvolupar la xarxa ferroviària.
-
La desamortització durant el Bienni Progressista, que va afectar els béns comunals i dels ajuntaments el 1855. -
El pacte d'Ostende va ser el resultat d'una reunió on es va crear un comité d'acció amb els partits Progressista i Demòcrata que va tindre lloc en 1866 a la ciutat belga d'Ostende per grups opositors a la reina Isabel II. La fi d'aquest pacte era enderrocar a la reina i al seu règim i l'establiment d'uns drets fonamentals. Això va ser l'origen de «La Gloriosa», la revolució que dos anys després va deposar a la reina espanyola. -
Isabel II és derrocada el setembre de 1868 i es democratitza el sistema polític. Es proclama rei a Amadeo de Saboya i posteriorment la primera república (1873-1874)
-
Insurrecció produïda el setembre de 1868, dirigida pels militars Topete, Prim i Serrano. Aquesta revolució va ser impulsada per progressistes i demòcrates, derrocant Isabel II. -
Progressistes i unionistes es pronunciaren a favor de la monarquia constitucional com a forma de govern, enfront de republicans,carlins i reialistes per tant, sorgeix una nova constitució de caràcter democràtric. -
Amadeu de Savoia era el representant d'una monarquia liberal. Tenia el suport dels progressistes, unionistes i demòcrates i el govern va començar noves messures per a la recuperació econòmica i per a la democratització real.
L'oposició dels moderats i part de l'Església ( on preoclamaven rei a Carles VII) sumant-li més problemes van fer que Amadeu renunciara a la corona i abandonara el país. -
Al febrer de 1873 les Corts van votar proclamar la República, secundada pels sectors populars de les grans ciutats. Les eleccions de 1873 les van guanyar els republicansi es va redactar un projecte de constitució federal. La República va tindre quatre presidents:
-Figueras
-Pi i Margall
-Salmerón
-Castelar
Un any més un colp d'estat liderat pel general Pavía acaba amb les Corts i el nou president passa a ser el general Serrano. -
Serrano va dissoldre les Corts i es va secundar en el partit alfonsí per crear una situació semblant a la de França:
Una república presidencialista i conservadora. -
-
Els conservadors van buscar l'ajuda del general Pavia que va preparar un Cop d'Estat. Perquè si Castellar no continuava en el poder aconseguirien que el govern tornara a mans federals. -
El 25 de juny de 1870, la seva mare Isabel II, va abdicar els seus drets dinàstics en favor del seu fill Alfons, que passava així a ser considerat com el legítim Rei d'Espanya. El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya. Després de l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
-
Es va proclamar per a garantir l'estabilitat del nou règim.
On proposava la monarquia constitucional, sobirania compartida amb les Corts i el rei i amplis poders per al monarca. Era un text flexible, és a dir, cada govern els podia modificar segons les seues necessitats. Ademés per evitar guerres l'exèrcit quedava subordinat al poder civil. -
La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans que nasquera Alfons XIII, i acaba al maig de 1902 quan Alfons XIII compleix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat.
El govern de Maria Cristina fou la d'aplicar i seguir el Pacte del Pardo de 1885, per tal de garantir la continuïtat del sistema i evitar inestabilitats polítiques. Açò suposà l'abandó del govern conservador i Sagasta es convertí en l'home de la regència. -
Com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola per fer reformes polítiques a l'illa. Els insurectes van trobar el suport en els Estats Units, que estava perjudicat pels aranzels i l'impedien comerciar amb l'illa.
