-
-
-
-
Es van formar guerrilles per fustigar als francesos
-
Va ser creada amb l'objectiu de rebutjar l'invasió i crear un govern legítim.
-
-
La crisi de l'antic règim espanyol va coincidir amb el moviment d'independencia de Latinoamèrica.
L'aixecament va ser dirigit per la burgesia criolla, que veien Espana com un obstacle per al desenvolupament de l'economia Latinoamericana.
El moviment el van dirigir militars liberals.
La pèrdua de les colònies va significar un cop dur per Espanya, perque va perdre el seu prestigi com a potència colonial i va quedar privada dels mercats americans i de bons ingressos per al estat Espanyol. -
-
Va ser creada amb la finalitat de controlar a les corts locals. Va convocar una reunió de Corts a Cadis amb l'objectiu de redactar una Constitució.
-
Coneguda com ''la Pepa''
Establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i reconeixi àmplies llibertats individuals. -
L'exèrcit britànic comandat per Wellington, Va arribar des de Portugal per ajudar als espanyols, Van vèncer a Arapiles.(1812)
-
-
El seu objectiu era governar absolutament, pero la difusió d'idees liberals va dificultar el seu desitg de restaurar l'absolutisme.
-
Després de recuperar el tró, i amb suport d'absolutistes, Ferran VII, va derogar la Constitució i va anul·lar l'obra reformista de les corts.
espanya tornava a un regne absolutista, com si no hagués passat res.
Va anar acompanyada de repressió dels liberals, qui confiaven que el rei es convertiria en un monaca constitucional. Per forçar-lo a que ho fos, van fer diversos pronunciaments, que van fracassar. Molts dels que hi van participar es van exiliar, o van ser executats. -
El pronunciament del Coronel Rafael de Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar suports per triofar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució de 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absoutista, es va organitzar la Milícia Nacional(Cos de voluntaris liberals armats)
Ferran va ser sempre contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar als liberals.
La santa Aliança va enviar els cent mil fills de Sant Lluís(1823). -
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn del l'absolutisme. Tot i així, els problemes polítics i econòmics van portar la monaquia a una crisi definitiva. Hisenda estaba en bancarrota.
Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal, on els privilegiats pagaven impostos.
L'any 1830, Isabel va proclamar un confilcte dinàstic, es va dictar la Pragmàtica Sanció, on feia hereva a la filla de Ferran. -
Hi estaven a favor els absolutistes (Noblesa rural i clergat).
No volien pagar impostos ni perdre propietats o poder social.
També hi havien pagesos temeraris de perdre acces a bens comunals.
La seva força residia al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó, Valencia, ...
Sobretot tenien suport de les persones mes tradicionals. -
La crisi de l'antic règim espanyol va coincidir amb el moviment d'independencia de Latinoamèrica.
L'aixecament va ser dirigit per la burgesia criolla, que veien Espana com un obstacle per al desenvolupament de l'economia Latinoamericana.
El moviment el van dirigir militars liberals.
La pèrdua de les colònies va significar un cop dur per Espanya, perque va perdre el seu prestigi com a potència colonial i va quedar privada dels mercats americans i de bons ingressos per al estat Espanyol. -
Quan Ferran VII va morir al 1833, els absolutistes es negaven a que regnes Isabel que tenia 3 anys. I es van revoltar contra Maria Cristina de Borbó.
Davant l'aixecament absolutista, la regent va buscar suport dels liberals (Isabelins) per preservar el tró d'Isabel.
Es va formar un govern liberal moderat amb reformes encaminades a constituir una monarquia constitucional.
El nou govern va tenir el suport dels liberals i d'alguns privilegiats (va ser impulsat per la burgesia i sectors populars). -
Estava en joc la persona que ocuparia el tró a espanya, decidint aixi si es mantenia l'absolutisme o calia implantar una monarquia liberal.
Absolutistes estaven a favor de Carles (defensor de l'antic règim) i els liberals a Isabel II, que apostava per una monarquia liberal. -
Als principis del seu regnat, va buscar el suport dels liberals.
Va emprendre tímides reformes
Una sèrie d'aixecaments militat i revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progressistes.
Es va iniciar l'abolició de l'Antic règim, reforma fiscal, dissolució del règim senyorial, desvinculació de la propietat i desamorització dels bens del clergat. Es va suprimir el delme, duanes interiors i gremis.
Es va aprovar una nova Constitució de caràcer progressista. -
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van ocupar bona part de l'interior i Baix Ebre
Al 1839 van ser derrotats pels liberals del general Espartero i la pau es va signa en el Conveni de Bergara -
Els moderats van arribar al poder amb suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal.
Un moviment d'oposicio va forçar la dimisió de Maria Cristina i el nomenament del progressista Baldomero Espartero
El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la incipient industria van generar una forta oposició.
Es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel, que va ser proclamada reina. -
L'arribada d'Isabel al tró va significar el predomini dels moderats.
Les corts van proclamar una constitució moderada, que restringia el vot, limitava llibertats i compartia sobirania entre Corts i Corona
Es va uniformitzar l'administració estatal i municipal
Es van centralitzar els mpostos en l'Estat, es va elabora un Codi penal un sistema d'instruccio Pública Nacional.
Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu
Es va crear la Guardia Civil
Els progresistes recorren al pronunciament popular. -
Va ser el resultat dels nous aixecaments carlins a Cataunya motivats per la crisi econòmica i pel suport del nou pretenent carlí.
-
El general O'Donnell va fer una revolta popular contra els moderats
(Pronunciament Vicálvaro) va participar la Milicia Nacional i es van formar juntes revolucionaries.
Isabel IIva cedir les pressions i va donar el poder als progressistes, que van recorrer a Espartero.
Corts van redactar una nova Constitució. Amb tres lleis fonamentals:
-Una nova desamoritzacio que va afectar a bens comunals i de l'ajuntament.
-Lleis de ferrocarrils i mines per impulsar aquestes xarxes. -
Una nova crisi va fer que la reina confies el govern a O'Donnell(creador Unio liberal).
Unionistes i moderats es van anar alternant el poder (progressistes marginats)
Es va impulsar una política exterior( campanyes militars al Marroc i Indoxina i suport internacional per intervenir Mèxic)
Oposició al règim moderat es va ampliar i van neixer nous grups (Demòcrates i republicans) que volien enderrocar la república.
Una crisi econòmica va degradar el rim Isabelí i va establir un nou pron. militar. -
La revolució va ser impulsada per prog, demò. i uni.
Es van formar juntes revolucionàries de suport a tropes lleials a la reina van ser vençudes.
Isabel al exili.
Es va crear un govern provisional democratitzat.
Es van convocar unes corts constituents per redactar una constitució de caràcter mocràtic.
Es recuperava la sobirania nacional i es incorporava el sufragi universal masculi i amplis drets i llibertats.
Establia la monarquia constitucional, aixi que va caldre buscar un nou rei. -
Representant d'una monarquia liberal que havia fet possible l'unificació d'Itàlia.
Va tenir el suport dels pro., uni., i demó.
Va posar en marxa noves mesures per la recuperació i democrització del pais.
Va haver de fer front als moderat i Eglèsia. Carlins van aprofitar per proclamar rei a Carles.
Va començar una nova guerra i republicans aspiraven a proclamar la República.
Gran quantitat de problemes:
-Insurreció independentista a Cuba
-Amadeu renuncia a la corona i va abandona el pais. -
Es va iniciar al Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens 1873) i van ocupar ciutats (Berga, Manresa, Vic i Olot.
L'ofensiva de l'exercit liberal l'any 1875 va derrotal al carlisme a Catalunya, pero va seguir durant 1 any a Navarra i Euskalerria. -
Es va proclamar la República.
Va ser rebuda bé pels sectors populars de grans ciutats i govern republicà va emprendre un programa de reformes econòmiques i socials.
La República va tenir un seguit de problemes que van fer que no es consolidés.
-Les divisions en el republicanisme
-La dificultat de fer front a l'insurreció de Cuba
-Una inserrució cantonal a Cartagena
-L'oposició dels monarquics
Un cop d'estat va dissoldre les corts i va entregar la presidencia al general Serrano. República conser. -
S'alternava el poder entre conservadors i liberals.
Coincidien en tot el que era essencial.
Pero conservadors es declaraven confessionals i els liberals mes de reformes socials.
Es tornaven el poder segons el torn pacífic.
Despres de la mort del rei la firma del Pacte d'El Pardo va consolidar l'alternança del poder. -
L'alternança quedava assegurada gràcies al caciquisme, que era un sistema que es produia a les zones rurals.i el que feia era que podien coaccionar als votats i orientar el seu vot.
-
Un dels primers objectius va ser la pacificació del pais.
Es va posar fi a la guerra carlina i a la insurreció cubana.
Es va proclamar una constitució amb sobirania compartida.
Era un text moderat pero flexible i consesuat.
Així, cada govern la podia modificar segons les necessitats.
Per impedir pronunciaments, l'exèrcit quedava sota el poder civil. -
La consolidació d'un Estat centralitat i uniformista va provocar l'aparició de moviments nacionalistes.
Catalunya: reivindicaven la llengua i identitat catalanes i va donar inici a nous partits.
Pais Basc: degut a l'abolicio dels furs van protestar que van convergir en la creació del partit nacionalista basc
Galicia: va sorgir el Rexurdimento: un moviment de caracter mes cultural i literari que no pas politic -
Va esclatar una nova insurrecio a cuba cm a conseqüència de l'incapacitat administrativa.
Els insurrectesvan tenir el suport d'EEUU.
EEUU va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament d'un vaixell a l'Havana,
Espanya va tindre una derrota i va firmar un tratat.
Independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.
Va provocar una societat espanyoa en estat de frustació.
Van nèixer moviments regeneracionalistes qe demanaven una veritable democtratització de l'Estat i fi de la corrupció.