-
Period: 475 to 1492
Edat Mitjana
-
785
Lluís el Piadós
Lluís el Piadós, fill de Carlemany, conquereix Girona als musulmans. Estableix frontera que anava des de les Corberes, l'eix de Llobregat-Cardener, el Segre mitjà i Tremp. El territori comprés entre el nord d'aquesta demarcació i el Rosselló va ser anomenat Marca Hispànica que és el nucli més antic de la Catalunya Vella. -
Period: 785 to 1492
Edat Mitjana Cataluña
-
870
Guifré el Pelós
L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré el Pelós, va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d'Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i de Barcelona. A partir de aquest comte els comtats van ser hereditaris. -
890
Sunyer I
Fill de Guifré el Pelós i germà de Guifré II, fou comte de Barcelona i Girona. Des de la mort del deu pare va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest va governar sol. -
897
Guifré II o Borrell I
Guifré II, fill de Guifré el Pelós va ser comte de Barcelona, Girona i Osona. Va ser el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. -
926
Miró I
Fill de Sunyer I, fou comte de Barcelona, Girona i Osona. va accedir als comtats aquests en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II. El seu germà es va fer càrrec de les qüestions militars i polítiques. -
972
Ermenssenda de Carcassona
Esposa de Ramon Borrell, amb qui governà fins la seva mort. El seu marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Quan va morir el seu fill va governar fins que el seu nét fossi major d'edat, i quan va ser-ho va cogovernà amb el seu nét. -
985
Borrell II
Davant d'una important incursió sarraïna, el comte Borrell II no va rebre l'ajut militar dels francs que havia sol.licitat i, en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat. Era germà de Miro I. -
992
Ramon Borrell
Fill de Borrell II, fou comte de Barcelona, Girona i Osona. Va governar sol a partir de la mort del seu pare i des d'aquest moment va governar independentment. A partir del 991 es va casar amb Ermessenda de Carcassona. -
1017
Berenguer Ramon I
Fill de Ermessenda de Carcassona i Ramon Borrell, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona.El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo .La figura de Berenguer Ramon I té un doble vessant. Per una banda, ha passat a la història com un home equànime. Durant el seu mandat va predominar la pau. -
1035
Ramon Berenguer I
Fill de Berenguer Ramon I i net de Ermessenda de Carcassona, fou comte de Barcelona, Girona i Osona, Carcassona i Rasés. Fou nomenat Hispanie Subjugator. -
1052
Almodis de la Marca
Fou comtessa de Barcelona, és casà amb Ramon Berenguer I, els quals van durar un govern en conjunt. Al igual que Ermessenda de Carcassona va ser una dona de poder en aquells temps. -
1053
Ramon Berenguer II
Fill de Ramon Berenguer I i d'Almodis de la Marca.Va ser comte de Barcelona,Osona. Girona, Carcassona i Rarès. A la mort del seu pare, va rebre el comte de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa. -
1097
Ramon Berenguer III
Va ampliar i consolidar, mitjançant una política hàbil, els dominis de casal de Barcelona i el predomini sobre els altres comtats independents, subjectes a relacions de vassallatge. -
1129
Ramon Berenguer III
Quan va ocupar Tarragona, l'esglèsia catalana ja no depenia dels francs. -
1135
Ramon Berenguer IV
La mort sense descendència del rei d'Aragó Alfons I el Bataller va facilitar la unió dinàstica entre Peronella, la seva neboda-i única hereva, filla de Ramir, germà del rei-, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.Llavors es va convertir en príncep d'Aragó i comte de Barcelona. -
1149
Reconquista de Ilerda per Ramon Berenguer IV
Reconquereix la ciutat musulmana l'any 1149 i un any després es va casa amb la seva pròxima dona. -
1150
Casament de Ramon Berenguer IV I Peronella
Es van casar en Ilerda (Lleida) un any després d'haver reconquerit la ciutat als musulmans que l'habitaven. -
1157
Alfons I
Alfons el Cast (anomenat també Alfons II d'Aragó) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Després esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat i comte de Provença. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys. -
1196
Pere I
Fill de Alfons I, els seus títols principals eren comte de Barcelona, rei d'Aragó, i senyor de MontPeller. -
1213
Jaume I
Fill de Pere I, Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) fou sobirà de la Corona d'Aragó.Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller.Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. -
1258
Tractat de Corbeil
Quan el jurament de fidelitat s'havia trencat, a partir d'aquell moment, els comptes del Casal de Barcelona van actuar. Llavors van formar la independència (Tractat de Corbeil). -
1276
Pere II
Fill de Jaume I,Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília.Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. -
1285
Alfons II
Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València
Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília. -
1291
Jaume II
Germà d'Alfons II,fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i també rei de Sicília rei de Mallorca. Per la pau d'Anagni el Sant Pare li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'Església de Roma». -
1327
Alfons III
Fill de Jaume II,Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida. -
1336
Pere III
Fill d'Alfons III fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya . Més tard fou també rei de Mallorca. Duc d'Atenes i de Neopàtria ; i finalment comte d'Empúries. -
1387
Joan I
Fill de Pere III. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya. Duc de Girona. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. -
1402
Martí I
Germà de Joan I. Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries, i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília. La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I. -
1412
Ferran I
Nebot de Martí I. Fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya , i regent de Castella , on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara. -
1416
Alfons IV
Fill de Ferran I.Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Nàpols , i comte de Barcelona. -
1425
Joan II
Germà d'Alfons IV. Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra duc de Montblanc i de Gandia i comte de Barcelona i de Ribagorça. -
1479
Ferran II
Fill de Joan II. Fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça, duc de Montblanc, príncep de Girona, rei de Sicília rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona , rei de Castella, de Sardenya de Nàpols, regent de Castella i rei de Navarra
