Edad Medieval

  • 476

    L'edat Mitjana

    L'edat Mitjana
    L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració
  • 476

    Cant Gregoria

    Cant Gregoria
    El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana
  • 896

    Monestir Benedictí de Ripoll

    Monestir Benedictí de Ripoll
    El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll
  • 900

    Inicis Polifonia

    Inicis Polifonia
    Polifonía es una noción que procede de la lengua griega. El concepto se refiere a la simultaneidad de sonidos diferentes que forman una armonía. De este modo, pese a la independencia de estos sonidos, el oyente los percibe como un todo. Una composición polifónica consta de distintas melodías básicas.
  • 1001

    Trobadors

    Trobadors
    Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.
  • 1101

    Joglars

    Joglars
    Un joglarera l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. (Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret.)
  • 1170

    Ars Antigua

    Ars Antigua
    Ars antiqua o ars vetus és el terme que la musicologia utilitza per a referir-se a la música polifònica d'un període no del tot concret, però en tot cas anterior al segle xiv, que es va desenvolupar de manera especialment brillant a França i que va tenir com a principal manifestació el motet politextual
  • 1320

    Ars Nova

    Ars Nova
    Ars nova es una expresión debida al teórico Philippe de Vitry que designa la producción musical, tanto francesa como italiana, después de las últimas obras del ars antiqua hasta el predominio de la escuela de Borgoña, que ocupará el primer puesto en el panorama musical de Occidente en el siglo XV
  • 1401

    El Renaixement

    El Renaixement
    La música del reneixement és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament. Definir l'inici de l'era amb precisió és difícil, donada la manca de grans canvis existent en el pensament musical del segle xv. A més, el procés pel qual la música va adquirir les seves característiques renaixentistes va ser gradual i els musicòlegs han situat els seus inicis, com a més prest cap al 1400, i com a més tard, al voltant del 1470.
  • 1450

    De Arte Altendi Et Choreas Ducendi

    De Arte Altendi Et Choreas Ducendi
    En este estudio se presenta el análisis paleográfico y codicológico del tratado De arte saltandi et choreas ducendi (1454–1455ca.) de Domenico da Piacenza, así como algunos documentos de archivo sobre su figura y función en la corte estense de Ferrara
  • 1533

    Madrigal

    Madrigal
    El madrigal​ es una composición de tres a seis voces sobre un texto profano, a menudo en italiano. Tuvo su máximo auge en el Renacimiento y primer Barroco. Musicalmente reconoce orígenes en la frottola, posee una letra en lengua italiana de temática profana, armonía contrapuntística, y carácter popula
  • 1550

    Villancico

    Villancico
    Se trata de canciones profanas con estribillo y son de origen popular. Fueron muy famosas en los siglos XV y XVII. Su nombre procede de los cantos de la «villa«. Su temática es muy variada: canciones de trabajo, de amor, satíricas, lúdicas…
  • 1560

    Ensalada

    Ensalada
    Ensalada es un género musical polifónico. Es decir, se mezclan, en una misma pieza diferentes ingrediente: estilos musicales, idiomas, texturas y otros elementos de la música. Aparecen estilos como el madrigal, la canción popular, el villancico, el romance, la danza, los géneros litúrgicos y otro
  • 1580

    Barroc Primirenc

    Barroc Primirenc
    Caracteritzat per obres de poca extensió. La música està al servei de la paraula. Es comencen a establir diferències entre la música vocal i la instrumenta
  • El Barroc

    El Barroc
    El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle XVII i els inicis del segle XVIII
  • Primera Opera

    Primera Opera
    Dafne de Jacopo Peri va ser la primera composició considerada òpera, tal com l'entenem avui. Va ser escrita durant 1597, sota la gran inspiració d'un cercle elitista de literats humanistes florentins, coneguts com la Camerata de' Bardi o Camerata Florentina
  • La Grazia d'Amore

    Es publica el Libro dell'arte di danzare d'Antonio Cornazano.
  • Orfeo

    Orfeo
    El mite d'Orfeu està lligat des del principi a l'element musical. En època moderna la història del músic solitari, capaç de comunicar a través del so de la seva lira amb els animals de la terra i les criatures d'ultratomba, ha estat objecte d'innombrables versions musicals.
  • Barroc Mitja (1630-1680)

    Barroc Mitja (1630-1680)
    Predomini de l'òpera i la cantata
  • Académie Royale de Danse

    Académie Royale de Danse
    L'Acadèmia Reial de Dansa (francès Académie royale de danse) fou una institució creada per iniciativa de Lluís XIV de França per a millorar la tècnica de dansa dels nobles pels balls que ell oferia a la cort, registrada el 1661.
  • Mort de G. Carissimi

    Mort de G. Carissimi
    Giacomo Carissimi (batejat 18 d'abril de 1605 - 12 de gener de 1674) va ser un compositor italià, dels més eminents dels començaments del Barroc i un dels principals representants de l'Escola Romana de música.
  • Barroc Tardà (1680 - 1750)

    Barroc Tardà (1680 - 1750)
    Predomini de la música instrumental sobre la vocal. Època del concert i obres més llargues quant a dimensió
  • Farinelli

    Farinelli
    Carlo Maria Michelangelo Nicola Broschi (Andria, 24 de gener de 1705-Bolonya, 16 de setembre de 1782), més conegut pel sobrenom de Farinelli, va ser un cantant castrato italià, un dels més famosos del segle XVIII i considerat el més gran dels castrati de la història.
  • Piano

    Piano
    El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.
  • Cantata BWM 4, Christ lag in Todesbanden: J. S. Bach

    Cantata BWM 4, Christ lag in Todesbanden: J. S. Bach
    Christ lag in Todes Banden, BWV 4 (Crist jeia amortallat) és una de les primeres cantates religioses de Johann Sebastian Bach, composta probablement l'any 1707 o 1708 a Mühlhausen que ens ha arribat en una forma revisada estrenada a Leipzig el 3 d'abril de 1725, diumenge de Pasqua.
  • Passió segons Sant Joan: J.S. Bach

    Passió segons Sant Joan: J.S. Bach
    La Passió segons Sant Joan, BWV 245 (títol original en llatí: Passio secundum Johannem; en alemany: Johannespassion) és una passió oratòrica escrita per a veus solistes, cor i orquestra per Johann Sebastian Bach.1
  • Les Quatre Estacions: A. Vivaldi

    Les Quatre Estacions: A. Vivaldi
    Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi és un conjunt de quatre concerts per a violí compostos el 1723. És l'obra més coneguda de Vivaldi i una de les més populars de tota la música clàssica.
  • Israel a Egipte de G. F. Händel

    Israel a Egipte de G. F. Händel
    Israel a Egipte és el cinquè dels seus 32 oratoris. Va ser compost en 3 setmanes i té dues parts: El primer compte l'opressió i la fuita dels jueus d'Egipte. La història es va prendre de l'Èxode de l'Antic Testament de la Bíblia. Händel va ser el llibretista i va afegir referències dels Salms del llibre
  • L'Ofrena Musical

    L'Ofrena Musical
    L'ofrena Musical, 1079, és una de les darreres obres instrumentals del compositor Johann Sebastian Bach. Aquesta obra consta d'una sèrie de complicats cànons i fugues, inspirats tots ells en un mateix tema musical.
  • Missa En Si Menor De J.S. Bach

    Missa En Si Menor De J.S. Bach
    Missa en si menor o Gran Missa és una missa composta pel compositor alemany Johann Sebastian Bach, catalogada com BWV 232.
  • Mort De J.S. Bach

    Mort De J.S. Bach
    Sabia que mai no la veuria interpretada completa. De fet, va estar a punt de no concloure-la (és acabada el 1749, un any abans de la seva mort). Aleshores, quin sentit tenia dedicar vint-i-cinc anys de la seva vida a una obra que no li donaria la satisfacció de sentir-la? Les respostes s'amunteguen, encara 250 anys després de la seva mort
  • El Classicisme Musical

    El Classicisme Musical
    En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical
  • Jean-Georges Noverre

    Jean-Georges Noverre
    Jean-Georges Noverre (París, 29 d'abril del 1727 - Saint-Germain-en-Laye, 19 d'octubre del 1810) fou un ballarí i professor de ballet francès. Se'l considera el creador del ballet modern. El dia del seu naixement, el 29 d'abril, se celebra el dia internacional de la dansa.
  • Ludwig van Beethoven

    Ludwig van Beethoven
    Ludwig van Beethoven Ludwig van Beethoven (Bonn, p. 16 de desembre de 1770 – Viena, 26 de març de 1827), fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
  • J. F. Reichardt

    J. F. Reichardt
    Johann Friedrich Reichardt (Königsberg, 25 de novembre de 1752 – Giebichenstein, 27 de juny de 1814) fou un compositor i crític musical alemany.
  • Sonata per a piano alla turca, en la major, KV 331 de Mozart

    Sonata per a piano alla turca, en la major, KV 331 de Mozart
    La Sonata per a piano n.º 11 en la mayor, és una sonata per a piano composta per Wolfgang Amadeus Mozart.
    Es tracta de la més cèlebre de les sonates per piano de Mozart, particularment pel seu final que ha tingut innumerables transcripcions i versions
  • Mort De Carl Philipp Emanuel Bach

    Mort De Carl Philipp Emanuel Bach
    Carl Philipp Emanuel Bach (Weimar, 8 de març de 1714 – Hamburg, 14 de desembre de 1788) va ser un compositor alemany, el segon d'onze fills de Johann Sebastian Bach i Maria Bàrbara Bach. La seva producció s'inclou en l'estil galant i l'estil sensible, i parcialment també en el Classicisme, del que és considerat un dels precursors.
  • Mort de Mozart

    Mort de Mozart
    La mort de Wolfgang Amadeus Mozart succeí el 5 de desembre de 1791 a les 0.55h, després d'una curta però greu malaltia. No va arribar a complir els 36 anys. Mentre que les línies bàsiques sobre la mort de Mozart són conegudes, els detalls complets probablement mai puguin ser aclarits a causa de la manca de proves. Hi ha dubtes pel que fa a quina fou la malaltia que va causar la mort del compositor i què va passar en el període immediatament anterior.
  • Rèquiem

    Rèquiem
    Un rèquiem o missa de difunts, més formalment Missa pro defunctis o Missa defunctorum en llatí, és la missa utilitzada per l'Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals i també en els serveis litúrgics de recordatori d'algun difunt.
  • El Ballet Romàntic

    El Ballet Romàntic
    El ballet romàntic apareix a principis del segle xix substituint al ballet d'acció del que Jean-Georges Noverre va ser el gran teòric. El període del ballet romàntic va durar uns trenta anys; de 1815 a 1845-1850.
  • Mort De Haydn

    Mort De Haydn
    Joseph Haydn Joseph Haydn (Rohrau, 31 de març de 1732 – Viena, 31 de maig de 1809), nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat.
  • Richard Wagner

    Richard Wagner
    Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.
  • El Romanticisme Musical

    El Romanticisme Musical
    El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX a Alemanya. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambdós períodes es poden considerar com una única gran època dins la història de la música.
  • El Barber De Sevilla

    El Barber De Sevilla
    barbiere di Siviglia (en italià; en català representada habitualment com a El barber de Sevilla) és una opera buffa en dos actes de Gioachino Rossini amb un llibret de Cesare Sterbini, basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville i el llibret de Il barbiere di Siviglia de Giuseppe Petrosellini.
  • Norma

    Norma
    Norma és una tragèdia lírica en dos actes amb música de Vincenzo Bellini i llibret en italià de Felice Romani (basat en la tragèdia Norma, ou L'infanticide, d'Alexandre Soumet), estrenada a La Scala de Milà el 26 de desembre de 1831. Es considera un exemple de la major altura de la tradició belcantista. "Casta Diva" va ser una de les àries més conegudes al segle XIX i continua sent una de les més populars del repertori líric
  • Estudi En Mi Major, op.10 n.3, <> - F. Chopin

    Estudi En Mi Major, op.10 n.3, <> - F. Chopin
    L'"Estudi op. 10 núm. 3", en mi major, és un dels dotze Estudis op. 10 per a piano compostos per Frédéric Chopin; és del 1832. També és conegut pel sobrenom de "Tristesa" (del francès: Tristesse). Aquests estudis aparegueren publicats el 1833 a França, Alemanya, i Anglaterra.
  • Una Vida Pel Tsar

    Una Vida Pel Tsar
    Una vida pel tsar és una òpera en quatre actes i epíleg de Mikhaïl Glinka, amb llibret de Georg Fedorovitch von Rosen. A la Unió Soviètica se l'anomenava Ivan Sussanin . S'estrenà al Teatre Bolxoi Kamenny de Sant Petersburg el 9 de desembre de 1836. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 12 de gener de 1969.[1] Amb aquesta òpera es considera que el compositor va fundar l'òpera nacional russa.
  • Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonés De Doña Isabel II

    Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonés De Doña Isabel II
    El 1838 s'inaugura el Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonés de Doña Isabel II, que es convertí en el primer conservatori de Catalunya
  • Saxòfon

    Saxòfon
    El saxòfon, és un instrument de vent de llengüeta simple i de tub cònic, considerat de vent de fusta en la classificació tradicional dels instruments
  • Nabucco

    Nabucco
    Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois. Es va estrenar el 9 de març de 1842 a La Scala de Milà.
  • Giselle

    Giselle
    Giselle és un ballet en dos actes estrenat a París en 1841, coreografiat per Jules Perrot i Jean Coralli, amb música d'Adolphe Adam i llibret de Théophile Gautier i Jules-Henri Vernoy. D'estil romàntic, està ambientada en un entorn camperol a Alemanya a l'època medieval
  • Don Pasquale

    Don Pasquale
    Don Pasquale és una opera buffa en tres actes de Gaetano Donizetti segons un llibret escrit per ell mateix i Giovanni Ruffini basat al seu torn en el llibret d'Angelo Anelli per al Ser Marcantonio de Stefano Pavesi (1810). Es va estrenar al Théâtre Italien de París el 3 de gener de 1843
  • Macbeth

    Macbeth
    Macbeth (títol complet: The Tragedy of Macbeth, en català: La tragèdia de Macbeth) és una tragèdia de l'escriptor anglès William Shakespeare que es creu que es va representar per primera vegada el 1606.
  • El Nacionalisme Musical

    El Nacionalisme Musical
    El Nacionalisme en música es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per aquesta. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes.
  • El Grup Dels Cinc

    El Grup Dels Cinc
    Grup dels Cinc , Mogútxaia kutxka, literalment Petit Grup Poderós, també conegut com The Mighty Five o The Mighty Handful en països de parla anglesa i amb traduccions comparables a altres llengües. Va ser el nom aplicat l'any 1867 pel crític musical Vladímir Stàssov a un petit grup de compositors russos units sota el lideratge de Mili Balakirev amb el propòsit de crear un art musical específicament rus en lloc d'imitar les formes d'Europa occidental
  • Les Work-Songs

    Les Work-Songs
    Una cançó de treball sol ser una cançó rítmica cantada a capella per aquelles persones que exerceixen tasques físiques i repetitives
  • El Carnaval Dels Animals

    El Carnaval Dels Animals
    El carnaval dels animals és una suite musical en 14 moviments composada per el romàntic Camille Saint-Saëns.
  • La Núvia Venuda

    La Núvia Venuda
    Prodaná nevěsta (La núvia venuda) és un òpera còmica en tres actes del compositor txec Bedřich Smetana, amb llibret en txec de Karel Sabina. S'estrenà al Teatre Provisional de Praga el 30 de maig de 1866. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 2 de febrer de 1924
  • Carmen

    Carmen
    Carmen és una òpera en quatre actes de Georges Bizet, composta el 1875, sobre un llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en la novel·la Carmen de Prosper Mérimée. Es va estrenar el 3 de març de 1875 a l'Opéra-Comique de París
  • El Llac Dels Cignes

    El Llac Dels Cignes
    El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski, a petició de l'Òpera de Moscou. Originàriament es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. Sens dubte, aquest ballet és dels més coneguts i populars del món[1] per la seva concepció, la seva admirable coreografia i la meravellosa música de Txaikovsk
  • Impressionisme

    Impressionisme
    En la música, aquest estil neix l'any 1887 com un moviment renovador i es desenvolupa a França, però influirà de manera general en la música del segle XX. L'iniciador va ser C. Debussy, influït pel poeta simbolista francés Mallarmé.
  • Claude Debussy

    Claude Debussy
    Achille-Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 - París, 25 de març de 1918) fou un compositor francès, considerat un dels principals compositors del segle xx i el precursor de la música contemporània.
  • El postromanticisme

    El postromanticisme
    El postromanticisme (1887-1930) fou un moviment intel·lectual, musical i artístic que portà al màxim grau d'expressivitat el romanticisme durant la segona meitat del segle xix, alhora que va introduir l'estil posterior, de caràcter més realista.
  • Disc d'agulla

    Disc d'agulla
    va invetar el disc d'aguja
  • El Blues

    El Blues
    El blues és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d'unes determinades notes (notes blues), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. El terme anglès, que vol dir literalment 'blaus', pren també la significació de 'tristesa'. Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units
  • El ragtime

    El ragtime
    El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle xix. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerr
  • L'expressionisme

    L'expressionisme
    L'expressionisme atorgà molta importància a la música, lligada estretament a l'art sobretot al grup Der Blaue Reiter: per a aquests artistes, l'art és comunicació entre individus, per mitjà de l'ànima, sense necessitat d'un element extern. L'artista ha de ser creador de signes, sense la mediació d'un llenguatge. La música expressionista, seguint l'esperit de les avantguardes, pretenia deslligar la música dels fenòmens objectius externs
  • Orfeó Català

    Orfeó Català
    L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
  • La música culta del segle XX

    La música culta del segle XX
    La música del segle XX inclou les obres, compositors i grups que han creat i distribuït peces musicals al llarg del segle xx
  • La Segona Escola de Viena

    La Segona Escola de Viena
    La Segona Escola de Viena va ser un grup de compositors de la primera meitat del segle XX compost per Arnold Schönberg i els seus deixebles. Van ser els primers a emprar l'atonalitat i després el dodecafonisme en la música occidental. Els principals membres de l'Escola, a més de Schönberg, van ser Alban Berg i Anton Webern (també van ser anomenats la Trinitat Vienesa). La Segona Escola de Viena està vinculada a l'estètica expressionista.
  • Disc del gramòfon

    Disc del gramòfon
    El gramòfon és un aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.[1] Va ser el primer sistema de gravació i reproducció de so que va utilitzar un disc pla, a diferència del fonògraf que gravava sobre cilindre. Així mateix va ser el dispositiu més comú per reproduir so gravat des de 1888 fins a la fi de la dècada dels anys 1980. Va ser patentat l'any 1888 per Emile Berliner. La paraula prové de del grec gramma lletra, descripció i fonos so.
  • Salome

    Salome
    Salome (en alemany, Salomé) és una òpera en un acte de Richard Strauss sobre llibret en alemany del compositor, basat en la traducció alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra de teatre Salomé d'Oscar Wilde. Va ser estrenada a la Königliches Opernhaus de Dresden el 9 de desembre de 1905. L'òpera és famosa per la seua Dansa dels set vels, que en la seua època va resultar escandalosa. Salomé s'interpreta sovint i hi ha diversos enregistraments.
  • Generacio 1908

    Generacio 1908
    Als inicis del segle XX, coincideixen els compositors nacionalistes (Pedrell, Albéniz, Granados) amb el nou corrent artístic català, el modernisme. Els compositors de la Generació de 1908 van estar estretament vinculats a l'Orfeó Català. A més a més dels nacionalistes abans esmentats, cal recordar F. Alió, J. Gay, A. Nicolau, L. Millet, A. Vives i E. Morera, J. Lamote de Grignon i P. Casals.