-
La regència de Maria Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya durant el qual la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dues Sicilias assumeix les funcions corresponents a la Corona (1833-1840) i ha de fer front a la Primera Guerra Carlista desencadenada pels partidaris de Carles Maria Isidre -germà del rei mort al setembre de 1833 Ferran VII
-
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
-
El 27 de desembre de 1874, el general Martínez Campos surt de Madrid cap a Sagunt, requerit pels alfonsins valencians perquè es pronunciés, rebent un telegrama amb el text Taronges en condicions, expressió en clau ideada pels conservadors valencians, perquè dirigís el moviment.
-
Es coneix per Restauració borbònica a l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota sistema monàrquic que es va estendre entre finals de 1874 (moment de el pronunciament de l'general Arsenio Martínez Campos que va donar fi a el període de la Primera República Espanyola) i el 14 d'abril de 1931 (data de proclamació de la Segona República).
-
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar clandestinament a la madrilenya taverna Casa Labra de Madrid, el 2 de maig de 1879, al voltant de 25 persones: 16 tipògrafs, quatre metges, un doctor en ciències, dos joiers, 1 marbrista i un sabater.
-
El Memorial de Greuges (català) o Memorial de Greuges (espanyol) és el nom amb què va ser coneguda popularment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, enviada a el rei Alfons XII d'Espanya en 1885 a l'estil de les antigues reclamacions (greuges) de les Corts Catalanes.
-
Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) [1] fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fou fill Postum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.Fill de l'rei Alfons XII d'Espanya que era fill de la reina Isabel II d'Espanya i de l'infant Francesc d'Assís d 'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria filla de l'arxiduc Carles d'Àustria i de l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria.
-
Els processos de Montjuïc són el nom de l'judici militar que va seguir a l'atemptat terrorista contra la processó de Corpus al carrer barcelonina de Canvis Nous (Canvis nous) el 7 de juny de 1896 i que va provocar 12 morts i uns 35 ferits. La repressió va afectar principalment a l'anarquisme obrer de Catalunya, sent detingudes 400 persones.
-
L'assassinat de Cánovas del Castell va tenir lloc el 8 d'agost de 1897 al balneari de santa Àgueda on el president de govern espanyol Antonio Cánovas del Castell passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, que va ser immediatament detingut, jutjat i executat.
-
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol.
-
Orígens i creació. El partit va ser fundat el 25 d'abril de 1901 com a resultat de la fusió de Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. ... La Lliga es va consolidar durant aquest mateix any gràcies a l'triomf de l'anomenada candidatura dels «quatre presidents» a les eleccions de maig de 1901.
-
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.[1] El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.
-
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
-
El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.El pistolerisme va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la Confederació Nacional del Treball (CNT) durant 1918 i 1919. La Federació Patronal, a més d'intentar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres.
-
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.
-
El 14 de septiembre de 1923 se declaró el estado de guerra, que duraría hasta el 16 de marzo de 1925. El 15 de septiembre se aprobaba el real decreto que establecía un directorio militar que asumía todas las funciones del poder ejecutivo. Primo de Rivera se convertía en jefe de Gobierno y único ministro.
-
En plena dictadura del general Primo de Rivera, en un partit d'homenatge a l'Orfeó Català, on van disputar el Barça, campió d'Espanya en la categoria A, i el Júpiter, campió en la categoria B. Van haver xiulets a l'himne, que li va costar al Barcelona el tancament de l'estadi durant sis mesos en què va quedar en perill fins i tot la seva existència.
-
L'Exposició Internacional de Barcelona es va celebrar a la muntanya de Montjuïc, on ocupava una superfície de 118 hectàrees, i un cost de 130 milions de pessetes, aproximadament 781.315,7 euros. L'Exposició va suposar un gran desenvolupament urbanístic per a Barcelona, així com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats a començaments del segle xx.
