-
Comença el regnat de Carles IV -
-
Comença la Revolució Francesa -
Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle -el XVIII- de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de Balears va estar sota la sobirania de Gran Bretanya. -
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. -
La Pau de Basilea: derrota espanyola contra França, abandonant així la Primera Coalició -
El tractat de Santi Ildefons militar signada França i Espanya contra Anglaterra. -
Menorca va ser definitivament retornada a Espanya pel Tractat d'Amiens, el març del 1802. Aquesta va ser una pau signada per una Gran Bretanya esgotada després de deu anys de guerra; així i tot l'illa va ser en realitat permutada per la de Trinitat, recuperada per Espanya un any abans. -
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
El Tractat de Fontainebleau de 1762 va consolidar la presència de l'Imperi Espanyol a la Nova Espanya, territori que abastava des de Florida l'Oceà Pacífic, i va mantenir el control catòlic, social i cultural de la regió, en oposició a les perspectives protestants de control britànic -
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 al castell de Marrec de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va aixecar en armes contra les tropes franceses que l'emperador Napoleó Bonaparte havia enviat per ocupar la Península Ibèrica; donava així inici la Guerra del Francès, que es prolongaria fins a començaments de 1814. -
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment anomenat Ferran VII. -
El 7 de juliol de 1808 Josep era nomenat rei d'Espanya i de les Índies, en ple esclat de la Guerra del Francès. Presó jurament davant les Corts, reunides pel seu germà a la ciutat francesa de Baiona, que prèviament havien aprovat la Constitució oferta per Napoleó als espanyols. -
La Junta Suprema Central, també anomenada Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya. Es va constituir el 25 de setembre de 1808 després de la victòria a la batalla de Bailèn i després que el Consell de Castella declarés nul·les les abdicacions de Baiona.[1][2] Va estar vigent fins al 30 de gener de 1810. -
-
Es coneix com a Corts de Cadis a l'assemblea espanyola reunida a Cadis a començaments del segle xix, per convocatòria de la Regència d'Espanya, que va executar el mandat de la Junta Suprema Central. La seva instal·lació, el 24 de setembre de 1810, es va fer arrogant-se la sobirania o majestat de Ferran VII, per trobar-se el monarca detingut a país estranger (França), al qual, no obstant això, es reconeixia com a rei legítim de les Espanyes, en continuïtat acordat amb el Regne Unit. -
La batalla dels Arapiles va ser un enfrontament armat que es va produir el 22 de juliol de 1812, dins de la Guerra del Francès, que va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses davant les forces napoleòniques, i va frustrar les pretensions franceses de dominar la península Ibèrica. -
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una “Carta atorgada” marcada pel segell napoleònic.
-
El Tractat de Valençay és un acord signat a la localitat francesa del mateix nom, el desembre de 1813, pel qual l'emperador Napoleó I oferia la pau i reconeixia Ferran VII com a rei d'Espanya, com a conseqüència de les derrotes sofertes a la Guerra de la Independència i, especialment, del deteriorament ...
-
El Monarca va tornar a Espanya a la primavera de 1814. Contrari a acceptar el règim constitucional vertebrat a les Corts de Cadis des de 1810, Ferran VII va aprofitar les diferències sorgides al si del Liberalisme espanyol per derogar la Constitució de 1812 i restablir l'Absolutisme monàrquic.
-
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al front del qual es trobava Bernardo Mozo de Roselles i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i era a València.
-
-
L'1 de gener de 1820, el tinent Rafael del Reg es va pronunciar als Caps de Sant Joan a favor de la Constitució, obrint el camí per al primer règim liberal de la història d'Espanya. Proclamació de la Constitució de Cadis a la plaça major de Madrid, al març de 1820.
-
-
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarcs absoluts (Àustria, Prússia i Rússia),[1] els quals es comprometen a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'eradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
-