-
Inici del regnat de Carles IV
El 1788 s´inicia el regnat de Carles IV -
Period: to
Regne de Carles IV
-
Inici Revolució Francesa
El 1789 inicia la Revolució Francesa -
Guerra de la Convenció: Guerra contra la França revolucionària
“La Gran Guerra” (1792-1802) contra França fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1792 i el 1795. -
Pau de Basilea, entre França i Espanya
Conjunt de tres tractats entre la França i Prússia, entre la França i Regne d’Espanya i entre els revolucionaris francesos. -
Tractat de Sant Ildefons: Aliança entre França i Espanya contra Anglaterra
Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos -
Ocupació anglesa de Menorca (tercera dominació)
Entre 1782 i 1798 Menorca va estar sota sobirania espanyola, fins que el 7 de novembre de 1798, en una nova guerra contra la Gran Bretanya, les forces del general Charles Stuart desembarcaven a l'illa i derrotaven a la guarnició espanyola, composta per uns 3.500 soldats i 150 oficials que van ser transportats pels vencedors a la península. -
Pau d’Amiens Menorca és tornada a Espanya
Va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa. -
Desastre naval de Trafalgar
Es va realitzar per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Tractat de Fontainebleau
Va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran. -
Abdicació de Baiona
El rei Carles IV i el seu fill Ferran VII, successor del tron reial, han de renunciar i es posa Josep Bonaparte, germà de Napoleó Bonaparte. -
Motí d’Aranjuez
Va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran. -
Period: to
Guerra del francès
-
Insurrecció popular del 2 de maig
Es l’aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces. -
Creació de juntes de defensa i de la Junta Central Suprema
Va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya. -
Josep Bonaparte proclamat rei d’Espanya
El 6 de juliol de 1808, el seu germà el va nomenar rei d'Espanya però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. -
Reunió de les Corts de Cadis
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
Proclamació de la Constitució de Cadis (La Pepa)
Fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de Sant Josep. -
Britànics i espanyols obtenen la victòria a Los Arapiles
La batalla dels Arapiles fou un enfrontament armat que es va produir el 22 de juliol de 1812, dins de la Guerra del Francès, que va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses davant les forces napoleòniques, i va frustrar les pretensions franceses de dominar la península Ibèrica. -
Tractat de Valençay
El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès. -
Manifest dels Perses
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València. -
-Retorn de Ferran VII a Espanya
Ferran VII tornà a Espanya el 22 de març de 1814. Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812. -
Period: to
Primera etapa del regnat de Ferran VII
-
Decret de 4 de maig
És el decret pel qual Ferran VII deroga la Constitució de Cadis de 1812 i restaura l'absolutisme monàrquic. L'autor del decret és el rei Ferran VII, fill de Carles IV, va ocupar el tron el 1808 després del Motí d'Aranjuez, pel qual va caure el ministre Godoy i el rei Carles IV va abdicar a favor del seu fill Ferran. -
Pronunciament de Riego
El pronunciament de Reg va ser un pronunciament encapçalat pel tinent coronel Rafael del Reg que va tenir lloc a Espanya el 1820 durant el regnat de Ferran VII i que va ser el detonant de la Revolució de 1820 (pel que també és conegut com la Revolució de Caps de Sant Joan) -
Period: to
Segona etapa: Trienni Liberal
-
Intervenció militar de la Santa Aliança
La Santa Aliança va intervenir en diverses ocasions, així va succeir el 1823 quan les tropes austríaques es van involucrar a Itàlia per restituir l'absolutisme al Regne de les Dues Sicílies (Nàpols i Sicília) -
Period: to
Tercera etapa Dècada Ominosa
-
Neix Isabel, filla de Ferran VII
Isabel II d'Espanya, anomenada "la dels Tristes Destinacions" o "la Reina Castiza" (Madrid, d'octubre de 1830-París, d'abril de 1904), va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 (comunament denominat «Llei Sàlica» encara que, tècnicament, no ho fos) per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. -
Mort de Ferran VII
Després de la mort del rei, el 29 de setembre de 1833, quedava com a hereva la seva filla primogènita Isabel, que regnaria amb el nom d'Isabel II.