-
Carles IV, va abdicar en favor del seu fill Ferran VII.
-
Aquest va rebre el suport d'alguns espanyols anomenats afrancesats.
-
No va durar dos mesos com a rei, per estar sota coacció de Napoleó, que el va obligar a abdicar del seu tron.
-
Aquest succés, es va caraceritzar per la guerra de guerrilles, el suport britànic als espanyols i per la presència de dos poders a Espanya:
1. La monarquia de Josep I.
2. La Junta Suprema Central, que va assumir la sobirania en nom de Ferran VII, que estava pres a França.
Després d'aquesta guerra, Ferran VII torna a ser rei d'Espanya. -
Coneguda com la Pepa, la primera constitució espanyola redactada i aprovada per la Junta Suprema Central. Aquest nom és degut a que va ser aprovada el dia de Sant Josep.
Contenia idees del liberalisme com la divisió de poders, la llibertat, el sufragi universal masculí, etc. -
Aquest Pronunicament, es deu a la volta del rei Ferran VII, que va anul·lar la constitució del 1812, ja que volia que Espanya fos una monarquia absoluta. Rafael del Riego, coronel, va imposar el Pronunciament per tal que el rei es vegi obligat a restablir la constitució 1812.
Això va acabar amb la batalla de Jòdar (14 setembre 1823), on dona lloc la mort del coronel Riego a la plaça de la Cebada, Madrid. -
La mort de Ferran VII, deixa dubtes sobre qui serà el pròxim rei, encara que ell va abolir la llei sàlica amb la Pragmàtica Sanció (1830) per a que la seva filla fos reina; però Isabel només té 3 anys.
Per altra banda, gran part dels absolutistes volen que Carles, germà de Ferran VII, sigui el proper rei d'Espanya.
Maria Cristina es fa regent i busca el suport dels ISABELINS. -
La mort de Ferran VII, va donar lloc a aquesta guerra, que es forma perquè una part de la població volia que el proper rei fos Carles, el germà de Ferran VII, i una altra part, volien que fos Isabel II.
-
El govern proressista aprova una nova constitució que, és diferenciada a l'anterior principalment en dos aspectes:
1. Es crea el Senat i el Congrés dels diputats.
2. S'iposa el sufragi censatari. -
Isabel va ser proclamada reina al 1843 amb tan sols 13 anys.
-
Durant el regnat d'Isabel II, al 1845 una nova constitució va ser aprovada pel govern moderat, la qual conserva la idea del sufragi censatari.
-
El pronunciment militar Topete, va donar lloc a aquesta revolució al setembre del 1868. Com que aquesta va triomfar, la reina Isabel II va fugir del país al desembre i es va formar un govern provisional encapçalat pel general Prim i Serrano.
-
Aquesta va ser formada pel govern provisional del general Prim i Serrano, on s'amplien els drets i les llibertats del individus i, a més, s'afirma que Espanya és una monarquia.
-
Amadeu I és escollit rei pel general Prim i va ser rei d'Espanya des del gener del 1871 fins el febrer del 1873.
-
Al desembre del 1874, el general Marínez Campos fa un cop d'estat (pronunciment de Sagunt) i va proclamar Alfons XII, fill d'Isabel II, rei d'Espanya.
-
En aquesta constitució, la sobirania és compartida entre les corts i el rei.
-
Va regir des de la mort d'Alfons XII fins que el seu fil, Alfons XIII, compleix la majoria d'edat i jura la constitució dels 1876.
-
Aquest va nomenar president del govern a Cánovas del Castillo, que va crear un nou sistema polític. Va ser un règim poc democràtic.