Catalunya i Espanya al segle XIX (Janna)

  • MOTÍ D'ARANJUEZ

    MOTÍ D'ARANJUEZ
    Va ser la protesta i el pronunciament de la població pels carrers de Madrid ja que els pactes militar del secretari de Carles IV (Manuel Godoy) amb Inglaterra i França, van arruinar l'economia espanyola, afectant principalment i desfavorint molt al poble.
  • Period: to

    LA GUERRA DEL FRANCÈS

    Quan Carles IV va signar el tractat de Fontainebleau el qual permetia a les tropes de Napoleó passar per Espanya per conquerir Portugal, un any següent aquestes tropes van ocupar les principals ciutats espanyoles i Napoleó va coronar al seu germà Josep I Bonaparte, empresonant així a Ferran VII. És d'aquesta manera que es van iniciar diverses revoltes que van donar peu a la Guerra del Francès, caracteritzada per la guerra de guerrilles. El poble va tenir el suport dels britànics.
  • LA CONSTITUCIÓ DE CADIS

    LA CONSTITUCIÓ DE CADIS
    Durant la Guerra del Francès, Espanya va quedar dividida en dos bàndols: els partidaris de Josep I i els partidaris de la Junta Suprema Central (patriotes). La principal junta que estava ubicada a Cadis ja que és a on més lluny es trobava dels territoris de Josep I, va redactar la primera Constitució, que tenia els principis de la il·lustració.
    Això demostra que tot i que les juntes volien el retorn de la monarquia perquè eren patriotes, volien introduir les idees de la il·lustració.
  • TRACTAT DE VALENÇAY

    TRACTAT DE VALENÇAY
    És l'acord que posa a fi la Guerra del Francès. En aquest acord Napoleó I reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya com a conseqüència de les derrotes patides en la Guerra de la Independència i del deteriorament progressiu de l'exèrcit francès.
  • Period: to

    EL REGNAT DE FERRAN VII

    Distingim tres etapes durant el regnat:
    1. Restauració absolutista: Ferran es va oposar a les idees de la Revolució. Per tant, va anul·lar la Constitució.
    2. Trienni liberal (1820-1823): gràcies a l'ajuda del coronel Riego que es va pronunciar a Cadis amb èxit, va permetre una curta etapa de constitucionalisme.
    3. Dècada ominosa (1823-1833): les potències absolutistes d'Europa van acordar amb França organitzar l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís per acabar amb el liberalisme.
  • Period: to

    INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES ESPANYOLES A AMÈRICA

    Durant el regnat de Ferran VII, les colònies espanyoles a Amèrica del Nord van inciar un procés d'independència, aprofitant el moment de pobresa per la guerra que patia el regnat espanyol en aquell moment. Finalment, al 1824 només van quedar les colònies de Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
  • LA PRAGMÀTICA SANCIÓ

    LA PRAGMÀTICA SANCIÓ
    Quan Ferran VII va morir, es va crear un conflicte successori ja que aquest va tenir una filla. En aquell moment, les dones no tenien permès governar ja que hi havia la Llei Sàlica. És per això que Ferran, abans de morir, va canviar la llei amb la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la Llei Sàlica.
  • Period: to

    LA IMPLANTACIÓ DE L'ESTAT LIBERAL

    Les lleis liberals que de Maria Cristina eren molt lleus. Degut a diverses protestes, Juan Álvarez Mendizábal decretar decisions més fermes:
    1. Decretar la desmortització dels béns eclesiàstics (1836): l'Estat va vendre les terres de l'Església a una subhasta pública.
    2. Abolició del règim senyorial.
    3. Constitució del 1837: establia la sobirania nacional. Donava molt poder a la coronoa però proclamava els poders individuals i la separació de poders. El sufragi era censatari masculí.
  • Period: to

    LA PRIMERA GUERRA CARLINA

    El germà de Ferran (Carles Maria Isidre), va voler regnar. Això va iniciar un conflicte entre:
    - Liberals: donaven suport a la reina Maria Cristina, regent de la seva filla Isabel II, futura reina. Tenien la major part del territori i controlaven l'exèrcit i quasi tots els òrgans de poder.
    - Carlins: defensaven l'absolutisme i el predomini de l'església catòlica. Eren la petita noblesa, el clergat rural i els camperols del País Basc, Navarra, de l'interior de Catalunya i del País Valencià.
  • CONVENI DE BERGARA

    CONVENI DE BERGARA
    La Primera Guerra Carlina es va acabar amb el Conveni de Bergara, signat al País Basc pels generals Espartero (isabelí) i Maroto (carlí). Aquest conveni establia la rendició carlina però mantenien els estatuts basconavarresos.
    A Catalunya, les tropes carlines van ser definitivament derrotades a l'any 1840.
  • Period: to

    EL TRIOMF DEL CONSERVADORISME

    Amb la implantació de l'Estat liberal, van sorgir els moderats (conservadors) que volien que la corona tingués més poder, i els progressistes, liberals més radicals. Els moderats es van imposar amb la reina Isabel II. Amb la seva ajuda, van implantar un estat liberal fet a la seva mida. La Constitució de 1845 restringia el sufragi i totes les llibertats. Tanmateix, el govern progressista va poder governar des de 1854 al 1856, gràcies als moviments populars i al cop d'estat militar al 1854.
  • Period: to

    LA RENAIXENÇA I ELS INICIS DEL CATALANISME

    A començaments del segle XIX, va aparèixer a Catalunya un nou moviment cultural que volia recuperar la consiència diferencial catalana abolida pel Decret de Nova Planta. També va aparèixer un moviment de defensa del dret civil català.
  • REVOLUCIÓ DEL 1868

    REVOLUCIÓ DEL 1868
    Alguns militars es van revoltar contra el govern que hi havia i també hi va haver diverses revoltes populars. És per això que la reina Isabel II va acabar marxant d’Espanya. Es va establir un govern provisional per convocar unes eleccions per sufragi universal masculí.
  • CONSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA DE 1869

    CONSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA DE 1869
    El govern provisional que va sorgir de les eleccions va redactar la Constitució Democràtica de 1869, que establia una monarquia parlamentària.
  • Period: to

    REGNAT D'AMADEU I

    Amadeu I, que provenia d'una família reial d'Itàlia, va regnar durant dos anys (1871-1873). Va intentar implantar un sistema de dos partits polítics que s'anessin alternant en el govern en funció dels resultats electorals. La manca d'estabilitat, el descontentament popular, la crisi econòmica i la independització de Cuba van fer abdicar al rei.
  • Period: to

    EL FEDERALISME I LA PRIMERA REPÚBLICA

    Amb l'abdicació d'Amadeu, l'11 de febrer de 1873 es va proclamar la Primera República Espanyola.
    Durant el Sexenni Democràtic, es van formar a Espanya els primers partits republicans. El més important era el Partit Republicà Federal.
    El règim federal no va poder tenir estabilitat necessària per governar. Els federals radicals van fer sorgir el moviment cantonalista. Els dos presidents republicans van intentar restablir la seva autoritat, però l'exèrcit va fer un cop d'estat conservador d'èxit.
  • CONSTITUCIÓ DE 1876

    CONSTITUCIÓ DE 1876
    Alfons XII, fill de la reina Isabel II, va ser proclamat rei d'Espanya, que va formar un govern monàrquic i conservador vigent fins al 1923. Va redactar la Constitució de 1876:
    1. Drets individuals bàsics.
    2. Divisió de poders.
    3. El rei era qui tenia l'última paraula.
    4. Sufragi censatari reduit a un nombre d'electors. Tot i així, al 1890 el govern va tornar a implantar el sufragi universal masculí.
  • EL MEMORIAL DE GREUGES

    EL MEMORIAL DE GREUGES
    Valentí Almirall el va presentar al rei Alfons XII. El Memorial de Greuges defensava el proteccionisme econòmic per a la indústria catalana, denunciava el centralisme i demanava un nou codi civil.
  • LES BASES DE MANRESA

    LES BASES DE MANRESA
    En la primera assemblea de la Unió Catalanista, es van redactar les Bases de Manresa, en les quals va tenir un paper destacat Enric Prat de la Riba.
    En aquestes es demanava el català com a única llengua oficial de Catalunya, plena capacitat legislativa, totes les competències en matèria d'ensenyament i el control de l'ordre públic i de justícia.
  • Period: to

    LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA

    Al 1895 es va iniciar la segona i definitiva guerra d'independència de Cuba. Els Estats Units, que estava interessat en el negoci del sucre de Cuba, van donar suport a Cuba i les Filipines per la guerra de la independència.
    Finalment, a l'any 1868 Cuba va passar a ser independent sota la tutel·la americana. Les filipines i Puerto Rico van passar a ser colònies dels EUA.