-
És el rei Nàpols i d'Espanya pertenecent a la Casa Borbona. Era el tercer fill de Felip V i el primer que va tenir amb la seva segona dona, Isabel de Franesino, per el que va ser germanastre Ferran VI, qui va succeir a el seu pare en el Tro Espanyol.
-
Va ser el príncep d'Astúries i Rei d'Espanya, després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
-
Va ser un acord secret signat entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se a Portugal
-
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1813, amb el retorn de Ferran VII al poder. Va ser provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tro espanyol després de les abdicacions de Baiona. -
Va ser el rei de Nàpols i rei d'Espanya, però no de Catalunya, territori que s'incoporà al Primer Imperi Francès.
-
Es una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyl ocupat a la ciutat de Baiona. Va ser un text constitucional aprovat per Napoleó a la ciutat francesa de Baiona i jurat pel germà de Napoleó, Josep I d'Espanya que era rei d'Espanya. -
Amb la constitució de les Corts es va començar a edificar un nou projecte polític que lluitava contra el despotisme oposant-hi una societat basada en la llibertat i la igualtat davant de la llei. El camí cap a la constitució de Cadis suposaria la introducció del liberalisme com a limitació del poder del rei. -
Les Corts de Cadis és l'Assamblea constituent, inaugurada al 1810.
La Junta Suprema Central es crea per coordinar les diferents juntes que s'havien creat per tota Espanya i per organitzar un govern representatiu. -
-
El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820), Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego l'any 1820. -
Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma. Durant la seva infància, assistí a la fulgurant ascenció del favorit Godoy, amb qui mai no simpatitzà. Convertit pels enemics d’aquell en un símbol d’alliberament, intervingué, ja més gran, en diverses conjures contra el poderós ministre; el motí d'Aranjuez (març del 1808) reeixí, i Carles IV hagué d’abdicar a favor de Ferran. Napoleó, desitjós de convertir Espanya en un aliat dòcil, assumí l’arbitratge entre pare i fill.
-
Com a conseqüència de la repressió contra els liberals i, especialment, per l’existència d’un important nucli liberal en el si de l’exèrcit espanyol, a més de la ineficàcia mostrada pels successius ministres de Ferran VII davant la crisi econòmica i d’Hisenda que patia el país, l’1 de gener de 1820 el coronel Rafael del Riego, cap de les forces que havien de sufocar les sublevacions americanes i constitucionalista convençut, es va aixecar a Cabezas de San Juan en un pronunciament contra Ferran. -
La intervenció francesa de 1823 va donar pas a l’últim període del regnat de Ferran VII amb la segona restauració de l’absolutisme, l’anomenada Dècada Ominosa (1823-1833), en la qual va produir-se el col·lapse definitiu de l’Antic Règim a Espanya. -
-
La regència d’Espartero va iniciar-se en unes circumstàncies especialment favorables. Les juntes l’havien portat al poder, el tron estava buit i les forces conservadores es trobaven desconcertades i a la defensiva. El regent tenia una gran popularitat i el recolzament dels progressistes, de l’exèrcit, de la milícia nacional, dels administradors locals i dels demòcrates i republicans radicals. -
La dècada moderada és el nom amb el qual es coneix a el període de l'regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors de el Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies a el suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir a govern. -
Des de 1851 els moderats van accentuar llur conservadorisme reaccionari. El 1854, el general O'Donnell va encapçalar un pronunciament a Vicálvaro, però no aconseguí cap resultat definitiu. Poc després van esclatar aixecaments antigovernamentals a diverses ciutats. -
Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme. El carlisme representava la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. -
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
-
Un cop que les Corts van prendre la decisió de pronunciar-se a favor d’una monarquia constitucional, el principal problema era trobar un nou rei per al país ja que, amb l’exili dels Borbons, Espanya s’havia convertit en una monarquia sense monarca. -
Al setembre de 1868 s'inicia un agitat període en la història de l'segle XIX espanyol, amb el Sexenni revolucionari (1868-1874), arran d'un pronunciament militar que destrona Isabel II, estableix un règim provisional, la Constitució de 1869, la regència de l'general Serrano, la monarquía democràtica d'Amadeu de Savoia i després de la seva abdicació, la i República. -
El govern provisional, sota la presidència del general Serrano, promulgava el 23 d’octubre de 1868 un decret –que seria declarat Llei el 20 d’octubre de 1869–, on s’establia que todos los ciudadanos tienen derecho a emitir libremente sus pensamientos por medio de la imprenta, sin sujección a censura ni a ningún otro requisito previo.