-
Carles III començar a regnar a mitjans del segle XVIII, durant les idees de la il·lustració, que contradien l’Antic Règim. Va adoptar les idees de la il·lustració, però mantenint el Despotisme Il·lustrat. Va promoure l’educació i la cultura, però va continuar prenent les decisions de la societat.
Va regnar fins al 1788. -
Carles IV va regnar durant la Revolució Francesa, i la monarquia espanyola estava en contra d'aquesta revolució. Va abdicar el 1808, sentint-se obligat per Ferran VI, el fill de Carles III.
-
Quan va començar al Revolució Francesa, a Espanya regnava Carles IV. Espanya estava en contra d’aquesta revolució, com moltes altres monarquies europees. -
Al principi de l’etapa napoleònica, Espanya era una monarquia que era neutra sobre el tema, però com que per arribar a Portugal Napoleó havia de passar per Espanya, Carles IV el va deixar entrar amb el tractat de Fontainebleau, i després Napoleó la va voler conquerir. -
Va regnar durant el 1808, i va tornar a ser rei d'Espanya el 1814. -
Després de la Guerra de Successió, Felip V va guanyar i va firmar el Decret de Nova Planta (1716).
Quan Felip V va morir, el va succeir el seu fill Ferran VI, i després un germanastre seu, Carles III. -
Va començar el regnat quan Carles IV va haver d'abdicar, i va ser posat al tron gràcies al seu germà, Napoleó.
Va ser rei d'Espanya però no de Catalunya. -
El fill de Carles IV va iniciar una protesta en contra del seu pare pel que havia passat amb Napoleó, amb molts motins (protestes contra el rei). Amb el motí d’Aranjuez, Ferran (el fill) va aconseguir que Carles IV abdiqués, i Napoleó també va obligar a Ferran a abdicar.
Napoleó va donar el tron espanyol a Josep I, que era el seu germà. -
Hi va haver moltes revoltes populars a Madrid, el 2 de maig, i va començar al Guerra del Francès (1808-1813). Va ser una guerra de guerrilles (del poble), i l’estat espanyol va quedar dividit entre els partidaris de la monarquia de Josep I, amb el suport d’alguns espanyols anomenats afrancesats, i la Junta Suprema Central (a la ciutat de Cadis), que va assumir la sobirania en nom de Ferran VII. -
Josep I va aplicar una constitució (carta atorgada) amb les idees de la il·lustració, anomenada Constitució de Baiona. -
Els patriotes que s’organitzaven en juntes, volien el retorn de Ferran VII però amb les idees de la il·lustració. A la ciutat de Cadis van redactar la primera constitució espanyola (19 de març de 1812), convocant les Corts de Cadis, i va ser la Constitució de la Pepa.
Aquesta constitució es basava en el liberalisme polític, amb un monarca com a cap d’estat (monarquia constitucional), divisió de poders, sufragi indirecte censatari, igualtat davant la llei i religió catòlica i única. -
El 1813 hi va haver una ofensiva i amb el tractat de Valençay, es posés fi a la Guerra del Francès.
Anglaterra va demanar els drets sobre Gibraltar i Menorca per l’ajuda que havien ofert als espanyols durant la guerra. -
Va tornar a ser rei d'Espanya el 1814, després de la Guerra del Francès. Hi va haver 3 etapes diferents durant el seu regnat.
-
Durant la primera etapa, Ferran VII va voler retornar a l’Antic Règim, i va anul·lar la constitució. Va fer una carta otorgada, i hi va haver els pronunciaments, que eren una espècie de motins per canviar la forma de govern.
-
Va començar l’etapa liberal amb el coronel Riego, que va tornar a instaurar la constitució.
Com que Ferran VII no hi estava d’acord, es va crear un exèrcit anomenat els Cent Mil Fills de Sant Lluís per restablir l’absolutisme. -
Va començar la Dècada Ominosa, amb molts problemes polítics, econòmics, ideològics… I també es va tornar a anul·lar la constitució. Com que Ferran VII va tenir només una filla, va canviar la llei (pragmàtica sanció) per tal de que la seva filla Isabel pogués regnar tot i ser una noia.
-
Va començar el conflicte de successió, entre els partidaris d’Isabel II i els que volien seguir la tradició i que governés un noi, el germà del rei Carles Maria Isidre (llei sàlica, de l’època de Carlemany, i que havia sigut abolida i recuperada per Felip d’Anjou). Aquests enfrontaments van ser les Guerres Carlines, on els carlins tenien ideologies de l’Antic Règim. -
Maria Cristina va regnar amb una ideologia liberal. Mendizábal va estar al seu govern i va impulsar la legislació que va abolir definitivament l’Antic Règim. Va decretar la desamortització dels béns eclesiàstics i van esdevenir públics, el règim senyorial va ser abolit i es va promulgar una nova constitució (1837), que establia sobirania nacional i que tenia un sufragi censatari masculí.
-
Aquests enfrontaments es van acabar amb la victòria dels isabelins amb el conveni de Bergara.
Com que Isabel només tenia 3 anys, es va posar una regent que era la seva mare Maria Cristina de Borbó i després un regent Baldomero Espartero. -
Maria Cristina de Borbó va deixar de ser regent per qüestions ideològiques, i la regència d’Espartero va ser liberal però més conservadora.
-
Isabel va començar a ser reina el 1843 fins al 1868, i va acabar perquè la van forçar a renunciar al tron. El seu regnat va estar dividit en tres etapes diferents: dècada moderada, bienni progressista i dècada moderada.
Va proclamar una altra constitució 1845 que va restringir el sufragi i totes les llibertats. -
Els progressistes van fer un pacte a Ostende el 1868 per forçar l’abdicació d’Isabel II per imposar un sistema republicà, ja que volien acabar amb la monarquia borbònica. -
Va començar el Sexenni democràtic. Es va tornar a canviar la constitució per posar una república, però van imposar una monarquia parlamentària, i no tenien rei.
-
Van trobar un monarca italià que es deia Amadeu I de Savoia, i va ser el rei de la monarquia, recolzant-se als progressistes. Però molts no hi estaven d’acord, va tenir molts problemes per regnar (només va regnar 3 anys) i el van forçar a abdicar.
Durant el regnat de Ferran VII i Isabel II, les colònies espanyoles a Amèrica i les Filipines es van anar independitzant, i durant el regnat d'Amadeu va començar el moviment independentista a Cuba per poder independitzar-se d’Espanya. -
El febrer de 1873 es va proclamar la Primera República, que va durar 11 mesos i va tenir 10 presidents.
-
El 1874 hi va haver un cop d’estat d’un militar i es va restaurar la monarquia borbònica amb el fill d’Isabel, Alfons XII, implantant el sistema de torns pacífic. Es va fer la cinquena constitució.
Hi va haver molta manipulació, caciquisme i frau electoral. La topinada era que quan es veia el resultat d’unes votacions, el modificaven. Hi havia moviments cantonalistes, que no reconeixien el poder central, i que després va donar lloc als partits regionalistes. -
El 1891 diverses entitats catalanistes van formar la Unió Catalanista, i es van elaborar les Bases de Manresa, i que establia uns principis que haurien de prevaldre en la legislació, cultura, societat, etc. de Catalunya. -
El 1878 s’havia acabat la insurrecció cubana, i Espanya estava en una època de pèrdues, a Catalunya i el País Basc hi va haver la revolució industrial que va portar molta riquesa.
-
A principis del segle XIX va aparèixer a Catalunya una renovació cultural que es va anomenar Renaixença. Va començar al restauració del catalanisme amb Valentí Almirall al capdavant, representant del catalanisme federalista d’esquerres.