-
Tractat de Fontainebleau
Tractat pel que França i Espanya van acordar invadir Portugal i dividir el país en 3 regnes -
Period: to
Regnat de Josep I
Napoleó va empresonar Ferran VII i va coronar el seu germà Josep Bonaparte. I el poble revoltà contra aquesta situació i així es va iniciar la Guerra del Francès.
Durant la guerra hi van haver 2 poders:
La monarquia de Josep I, amb el suport d'alguns espanyols anomenats afrancesats. I la Junta Suprema Central.
L'exèrcit francès va aconseguir imposar-se en la major part del territori fins al 1812, però, despres de diverses derrotes, el 1813 Josep I va abandonar Espanya i Ferran VII va retornar. -
Period: to
Guerra del Francès
L'any 1807 els governants espanyols van signar un acord amb Napoleó per ocupar Portugal. L'any següent, però, els exèrcits francesos en comptes de dirigir-se a Portugal, van ocupar les principals ciutats espanyoles. Napoleó va empressonar Ferran VII i va coronar el seu germà Josep Bonaparte. I a partir d'allò la població revoltà contra aquesta situació i es va iniciar, així, la guerra del Francès. -
Period: to
Constitució de 1812
Abolia l'absolutisme i la legislació d'Antic Règim i convertia Espanya en un estat liberal. La constitució inloÏa una declaració de drets Individuals i establia els principis de sobirania nacional, llibertat, propietat i igualtat davant la llei de tots els ciutadans sense distinció d'estaments. -
Period: to
El regnat de Ferran VII
El país es trobava empobrit per la guerra, una situació agreujada a partir de 1816 pels moviments d'independència de les colònies espanyoles a Amèrica.
L'any 1814, Ferran VII va anul·lar la Constitució de Cadis i va restablir l'absolutisme. Els grups liberals van protagonitzar alguns pronunciaments per obligar al rei a restablir la Constitució. Les potències absolutistes d'Europa van acordar que França organitzés un exèrcit que va permetre els absolutistes espanyols abolir de nou la constitució. -
Period: to
Restauració de l'absolutisme a Espanya
Es va restablir l'absolutisme quan va arribar Ferran VII al regnat al 1814, ja que va anul·lar la constitució de Cadis que era i va ser una de les constitucions més liberals del seu temps. -
Period: to
Pronunciament militar de Rafael de Riego
Va ser el Trienni Liberal, una curta etapa de constitucionalisme que va poder ser gràcies a que el Coronel Riego ho va permetre i es va pronunciar amb èxit. -
Period: to
Trienni Liberal
Va ser una curta etapa de constitucionalisme gràcies a que el Coronel Riego es va pronunciar a Cadis amb èxit i ho va permetre. -
Period: to
Dècada Ominosa
La tornada de Ferran VII va suposar l'anul·lació de les idees liberals, i el tancament de les universitats, generats de noves idees filosòfiques i liberals. A més, Ferran VII va signar una amnistia general als liberals, a excepció del general Rafael de Riego, executat per comandar l'aixecament militar antiabsolutista en l'any de 1820.
Aquest periode va ser conegut com la Dècada Ominosa. -
L'independència de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines.
El país es trobava molt empobrit per la guerra i es va veure agreujada al 1816 pels moviments d'independècnia de les colònies espanyoles a Amèrica.
A partir de l'any 1824, les colònies espanyoles es limitaven a Cuba, Puerto Rico i Filipines -
Period: to
El regnat d'Isabel II
Isabel, una vegada que compleix la majoría d'edat, mana formar govern al general Narváez, de manera que aquesta etapa vindrà marcada pel liberalisme moderat. Destaca la redacció de la Constitució de 1845, en la qual s'estableix la sobirania compartida entre la Corona i les Corts. Es realitzen també una sèrie de reformes administratives, com la creació de el Banc d'Espanya i de la Guàrdia Civil. I on també s'experimenten divisions dins dels progresistes, el partit Demòcrata i Els Republicans. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Quan va estar Maria Cristina, el liberalisme estava dividit en: liberals moderats (partidaris de reforçar la figura del rei i de reformes limitades i, progressistes (defensa una profunda política de reformes). Maria va donar poder als liberals però, es va veure obligada a entregar el govern als progressistes. Hi va haver una nova constitució (1837) que establia la sobirania nacional, el reconeixement d'un conjunt de drets per als ciutadans, la divisió de poders i el sufragi censatari... -
Period: to
La Primera Guerra Carlina
Va ser un conflicte entre l'Antic Règim i els partidaris d'un estat liberal. La guerra es va caracteritzar per l'enfrontament entre petites guerrilles de voluntaris carlins i l'exèrcit regular fidel del govern. Els carlins no van aconseguir mai generalitzar el conflicte a tot el territori ni ocupar cap gran ciutat durant un temps important.
L'any 1839 es va acabar la guerra al País Basc amb el conveni de Bergara signat pels generals Espartero (isabelí) i Maroto (carlí). -
Period: to
Constitució de 1837
Establia la sobirania nacional tot i donar molt poder polític a la corona, proclamava els drets individuals dels ciutadans i consagrava la divisió de poders. A diferència de la Constitució de 1812, el poder legislatiu, format ara per dues cambres (Congrés de diputats i Senat), havia de ser elegit per sufragi censatari masculí. -
Period: to
Constitució de 1845
Els moderats es van imposar a partir del 1843, amb la majoria d'edat d'Isabel II.
Amb el suport de la reina van organitzar un estat liberal fet a la seva mida. La constitució de 1845 restringia el sufragi i totes les llibertats. Així, els moderats van governar des de l'any 1843 al 1868. -
Period: to
2a Guerra Carlina
Va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre setembre de 1846 i maig de 1849 i que es va deure a el fracàs dels intents de casar a Isabel II amb el pretendent carlista, Carlos Luis de Borbó. Però, la reina acabaria casant-se amb el seu altre cosí Francesc d'Assís de Borbó. -
Revolució de 1868 “La gloriosa”
L'autoritarisme del govern moderat va conduir a un pacte entre tota l'oposició per fer fora la dinastia borbònica i establir un règim autènticament democràtic. El setembre de 1868, una part de l'exèrcit es va aixecar contra el govern i a diverses ciutats espanyoles hi va haver revoltes populars. La reina Isabel II va fugir d'Espanya i els progressistes van formar un gover provisional que va convocar les primeres eleccions per sufragi universal masculí celebrades a Espanya. -
Period: to
Sexeni democràtic
Durant els anys es van organitzar a Espanya els primers grups polítics republicans. El més important era el partit Republicà Federal, fortament implantat a la franja mediterrània, especialment a Catalunya, els republicans federals volien que Espanya es convertís en una república federal, on cada territori tingués un ampli poder propi. La seva intenció d'introduir reformes socials els va garantir un important suport popular. -
Constitució democràtica 1869
L'Assamblea constituent va elaborar la Constitució democràtica de 1869, que establia un sistema de monarquia parlamentària. Va estar vigent durant el regnat de Amadeu I, membre de la familia regnant a Itàlia, es va convertir en rei d'espanya entre el 1871 i el 1873. -
Period: to
Regnat d’Amadeu I de Savoia
Durant el seu regnat es va intentar crear un sistema de dos partits que s'anessin alternant en el govern en funció dels resultats electorals. La manca d'estabilitat no va permetre consolidar el règim ni solucionar els grans problemes del país, com la crisi econòmica i el descontentament popular. A més, s'iniciaren una nova guerra carlina i una insurrecció independentista a Cuba. Finalment, al febrer de 1873 el rei va abdicar i va marxar d'Espanya. -
Period: to
3a Guerra Carlina
Al març de 1870, Ramon Cabrera va presentar la dimissió com a cap polític i militar del carlisme per creure que no es donaven les "condicions raonables d'aconseguir el triomf per les armes" i no voler exposar a Espanya a una nova guerra civil. El pretendent, que portava mesos preparant la insurrecció des de l'exili, va establir el 21 d'abril de 1872 coma la data per al començament de la revolta. -
Period: to
1a República Espanyola
Va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació, quan el pronunciament de l'general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya va ser una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. En els seus primers 11 mesos, es van succeir 4 presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía va posar fi a la república federal -
Period: to
Etapa de Restauració
Etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota sistema monàrquic que es va estendre entre finals de 1874 y el 14 de abril de 1931, el nom al·ludeix a la recuperació del tron per part d'un membre de la Casa de Borbó, Alfons XII, després del parèntesi del Sexenni Democràtic. -
Period: to
Regnat Alfons XII
Va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i del rei consort Francesc d'Assís de Borbó, l'inici del seu regnat va posar fi a la Primera República i va donar pas a el període conegut com a Restauració. Després de la seva mort prematura als vint anys, víctima de la tuberculosi, va ser succeït en el tron pel seu fill pòstum, Alfons XIII, la minoria d'edat va estar encapçalada per la regència de la seva mare, la reina viuda Maria Cristina. -
Constitució 1876
Reconeixia els drets individuals bàsics i establia la divisió de poders, però proclamava la sobirania compartida entre la corona i les corts, amb un frot protagonisme polític del rei, que es convertía en l'àrbitre del sistema polític. Les eleccions al Congrés dels Diputats serien per sufragi censatari, limitat a un reduit nombre d'electors. L'any 1890, però, el govern liberal va establir el sufragi universal masculí. Va durar fins l'any 1923.
