-
CARLES IV
Declara la guerra a França perquè les idees revolucionàries no arribin a Espanya.
Godoy va firmar el Tractat de Fontaineblau.
Carles IV abdica a favor del seu fill Ferran -
INVASIÓ NAPOLEÒNICA
Divisió departamental napoleònica de Catalunya (1812-14).
Es divideix: Segre, Montserrat, Boques de l'Ebre, Pirienus Orientals i Ter.
L’ocupació francesa va provocar la rebel.lió popular arreu del país.
Es van crear juntes locals per dirigir la resistència.
Els patriotes van organitzar-se en guerra de guerrilles.
La invasió napoleònica va provocar un moviment de rebel.lió contra el francès. -
LA GUERRA DEL FRANCÈS
Godoy va firmar el Tractat de Fontaineblau ( pas de l’exèrcit Francès per Espanya per atacar a Portugal ).
Esclat del Motí d’Arnjuez, va esclatar el 17 de Març 1808.
Carles IV va abdicar a favor del seu Fill Ferran
Napoleó aprofita deposar a Carles IV i substiturir-lo en el tron del seu germà, Josep i Bonaparte.
Formació de les guerrilles, que són una tàctica militar que consisteix en atacs ràpids i per sorpresa en punts estratègics de l’enemic en petits grups de soldats. -
PRIMERA CONSTITUCIÓ DE CADIS, LA PEPA
El tron espanyol estava en mans del germà de Napoleó Bonaparte i va motivar a la formació d’unes juntes. Aquestes es van reunir a Cadis i al 1812 van aprovar la primera Constitució Espanyola. Es va dir la Pepa perquè es va fer el dia de Sant Josep -
FERRAN VII
Torna a Espanya al 1814.
Gràcies als absolutistes va donar un cop d’estat i va tornar a l’antic règim.
Moltes rebel.lions militars liberals van perdre per intentar transformar-la en una monarquia liberal. -
TRIENNI LIBERAL
El Coronel Riego va aconseguir restablir una monarquia liberal de 3 anys. -
MONARQUIA ABSOLUTISTA DE FERRAN VII
Rei que inicialment serà desitjat a tots els espanyols i és fill de Carles IV.
Rebutja la constitució de Cadis i vol tornar a l’Antic Règim. 1820, hi ha un cop d’estat que aconsegueix una monarquia liberal.
S’acaba amb la Santa Aliança.
Ferran VII torna a ser un monarca absolutista de dret diví i torna a l’antic règim. -
PRIMERA GUERRA CARLINA
Va començar al País Basc i a Catalunya. Es produeix a la mort de Ferran VII.
Els Carlins van controlar bona part de l’interior Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsònes i el Berguedà, i del Baix Ebre.
1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
REGNAT D'ISABEL II
Mort Ferran VII i Isabel, la seva filla, amb tres anys es converteix en reina. Redacten una nova constitució: vot censatari, la Corona té Dret de veto. -
REGNAT D'ISABEL II: CARLINS I ISABELINS
CARLINS:
Defensen l’Antic Règim.
Nobles, clergat i pagesos rics. ISABELINS:
Defensen les idees liberals ( monarquia constitucional, mobilitat social ).
Burgesos, pagesos classes populars i la noblesa cortesana ( famílies que viuen a la cort ). Estan dividits en moderats i els progressistes. MODERATS: Volen reformes moderades.
PROGRESSISTES: Estan a favor que les terres que no estiguin conreades i es venguin als pagesos. -
REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
Busca suport liberal moderat. Entrega el seu poder als liberals progressistes a causa d'una sèrie d'aixecaments militars i revoltes populars. Líders progressistes: Joan Álvarez i Mendizábal inicien l'abolició de l'Antic Règim. Nova constitució 1837: reconeix la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders, i atorga amplis drets i llibertats individuals. -
REGNAT D'ISABEL II
Govern moderat, conservador i centralista.
Pronunciaments militars.
Noblesa, esglèsia i burgesia industrial donaven suport a la reina per aturar els carlins.
Sufragi censitari.
Nova constitució 1845 ( sobirania compartida entre les Corts i la monarquia ).
Creació Guàrdia civil.
Redacció del Codi Penal. -
REGNAT D'ISABEL II: BIENNI LIBERAL
Pronunciament militar.
Els liberals progressistes funden un nou partit: Unió Liberal.
Restauració de la Constitució de 1837.
Construcció del ferrocarril. -
REGNAT D'ISABEL II: ALTRENANÇA ENTRE MODERATS I UNIO LIBERAL
Reinstauració de la constitució del 1845.
Aparició de nous grups polítics: demòcrates ( defensen el sufragi universal masculí ), republicans ( defensen l’abolició de la monarquia ). -
SEXXENI DEMOCRÀTIC
Surfràgi universal masculí.
Reforma fisca.
Ensenyament públic.
Cop d’estat, dirigit per Francisco Serrano i Joan Prim.
Exili d’Isabel II.
Govern provisional que impulsa refromes:
· Reconeixement del dret de l’individu.
· Sufragi universal masculí.
· Redacció Constitució 1869. 1870:
Elecció del rei d’Espanya= Amadeu de Savoia. Oposició dels moderats, carlins, església, republicans, demòcrates..revolta a Cuba 3a guerra Carlina. 1873: abdicació. -
TERCERA GUERRA CARLINA
S'inicia durant el Sexenni Revolucionari, en un moment que no hi havia ningú al tron espanyol, perquè Isabel II estava a l'exili. Els Carlins catalans aconsegueixen algunes victòries i ocupen algunes ciutats, Berga, Manresa, Vic i Olot. Atac de l'exèrcit liberal, 1875, derrota el carlisme a Catalunya, però la guerra continua un any més al País Basc i Navarra. -
PRIMERA REPÚBLICA
Quan va abdicar Amadeu, les Corts proclamen la República, però la majoria eren monàrquics.
Els republicans defensen un estat federal. PROBLEMES
· 3a guerra Carlina.
· Revolta a Cuba.
· Divisions internes.
· Moviments cantonalistes ( són moviments que recolzen la independència en escala local ). Tot això es va acabar amb un cop d'estat de Pavía. -
RESTAURACIÓ BORBÒNICA
Estabilitat governamental.
Crisis del 98.
Intervenció dels Estats Units.
Conseqüències del conflicte. -
MONARQUIA D'ALFONS XII
Instaura un sistema polític de caràcter liberal cerat per Cànovas. Restringia l’accès al govern:
· Partit conservador.
· Partit liberal. Van pactar un torn pacífic i el caciquisme . -
CONSTITUCIÓ DEL 1876
A Cuba al 1895 hi ha una nova insurrecció.
Al 1898 arrel de una instrucció a Cuba els estats units que te interessos en Cuba.
Aprofitant en la insurrecció, decideixen enviar uns vaixells.
El Maine s'enfonsa i els estats units aprofiten per declarar la guerra a Espanya. -
MONARQUIA D'ALFONS XIII
Regna estant vigent la constitució de 1876.
Recolza el cop de Primo de Rivera i regna durant la seva dictadura.
Dimissió del dictador i intenta continuar el seu regnat tornant a la constitució canovista.
Intent infructuós i abandona el pais amb la proclamació de la República.
