-
Va ser un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Durant el seu regnat es va fer la Constitució de Baiona i hi va haver una monarquia constitucional
-
Va ser una revolta popular produïda durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va acabar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
-
Va ser una carta atorgada promulgada en la ciutat de Baiona per Josep Bonaparte com a rei d'Espanya i inspirada en el model d'estat constitucional bonapartiste. -
És com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
Abolia l'absolutisme i la legislació de d'Antic Règim i convertia Espanya en un estat liberal. També incloïa una declaració de drets individuals i establia els principis de sobirania nacional, llibertat, propietat i igualtat davant la llei de tots els ciutadans, sense distinció d'estaments. La cambra legislativa era elegida per sufragi universal masculí.
Va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. -
El regant de Ferran VII es divideix en tres etapes: Restauració absolutista, Trienni liberal i Dècada Ominosa.
-
Ferran VII anula la constitució i crea la Carta Otorgada.
El pronunciament, liderat pel coronel Riego, va fer canviar el govern. -
Les potències absolutistes d’Europa van acordar que França organitzés un exèrcit (els Cent Mil Fills de Sant Lluís), enviat per la Santa Aliança, que va permetre abolir de nou la Constitució.
-
Va reprimir els liberals, que molts van haver de fugir d’Espanya per no ser executats o empresonats.
-
El seu regnat està dividit en dos grans etapes: la minoria d'edat que consta de dos etapes i la majoria d'edat que consta de tres etapes
-
Es divideix en dos etapes: primer amb la regència de la seva mare, Maria Cristina, i la segona amb la d'Espartero.
-
Els liberals es van dividir entre els moderats i els progressistes i es va promoure una nova Constitució.
-
Mentre es desenvolupava la guerra carlina, la monarquia va implantar el règim liberal. Mendizábal va impulsar la legislació que va abolir definitivament l'Antic Règim.
-
Va ser el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya com a successora de la corona. Van acabar guanyat els liberals que defensaven a Isabel II.
-
L'Estat es va apropiar de les terres de l'Església i les va vendre en subhasta pública. -
Establia la sobirania nacional i proclamava els drets individuals dels ciutadans i consagrava la divisió de poders. El poder legislatiu havia de ser elegit per sufragi censatari masculí, a diferència de la Constitució de 1812. -
Conveni firmat pels generals Espartero (isabelí) i Maroto (carlí) que suposà el final de la Primera guerra carlina i acceptava a Isabel II com a successora de Ferran VII.
El Conveni va quedar ratificat per l'abraçada dels generals Maroto i Espartero, coneguda com l'abraçada de Bergara. -
Va ser una etapa més conservadora i hi va haver la Constitució de 1845.
-
Els moderats es van imposar a partir de la majoria d'edat d'Isabel II i van organitzar un estat liberal fet a la seva mida. Van governar durant tot aquest període de temps, amb un breu parèntesis de govern progressista.
-
Els moderats van intentar imposar una visió del liberalisme molt autoritària, intentant reforçar el poder de la corona i intentant monopolitzar el poder controlant un sistema electoral molt restrictiu que impedís a les classes mitjanes i als progressistes accedir al poder.
-
Restringia el sufragi i totes les llibertats. -
L'etapa comença amb un pronunciament del general O'Donnell. Es va crear el partit de la Unió Liberal. Els progressistes, ara en el govern, feren una política de reformes molt activa i aprovaren una sèrie de lleis.
El Bienni va transcórrer en un clima de permanent conflictivitat social. Això va contribuir a una crisi que va fer que els classes populars retiressin el seu suport. -
La Unió Liberal fou el partit que controlà la vida política durant aquesta etapa. Hi va haver una política exterior molt activa. Fou una època d'eufòria econòmica, amb la construcció dels ferrocarrils i les grans inversions bancàries i borsàries.
-
Va ser un pacte per fer fora la dinastia borbònica i establir un règim democràtic. Una part de l'exèrcit es aixecar contra el govern i la reina Isabel II va fugir. Els progressistes van formar un govern que va convocar les primeres eleccions per sufragi universal masculí. -
En aquest període de temps hi té lloc el pacte d'Ostende, el regnat d'Amadeu I de Savoia i la primera república.
-
L'assemblea constituent va elaborar aquesta constitució, que establia un sistema de monarquia parlamentària. -
Amb el suport del general Prim, cap dels progressistes, Amadeu I es va convertir en rei d'Espanya. Durant el seu regnat es va intentar crear un sistema de dos partits que s'anessin alternant en el govern en funció dels resultats electorals. La manca d'estabilitat no va permetre consolidar el règim ni solucionar els grans problemes del país, com la crisi econòmica.
Finalment, al 1873 el rei va abdicar i va marxar d'Espanya. -
L'abdicació d'Amadeu I va fer que l'11 de febrer de 1873 es proclamés la Primera República espanyola. Els republicans van intentar convertir Espanya en una república federal, projectant una nova constitució que establia que Espanya estaria organitzada en disset estats.
-
El general Pavía va assaltar el Congrés dels Diputats i va dissoldre la República Federal. Durant els mesos següents, els polítics conservadors van preparar el retorn de la monarquia i la restauració de la dinastia borbònica. -
El general Martínez Campos va proclamar Alfons XII, fill d’Isabel II, rei d’Espanya. El polític Antonio Cánovas del Castillo va formar un govern monàrquic i va organitzar un règim polític conservador.
-
Reconeixia els drets individuals bàsics i establia la divisió de poders, però proclamava la sobirania compartida entre la corona i les Corts, amb un fort protagonisme polític del rei. Les eleccions serien per sufragi censatari, però l'any 1890 el govern liberal va establir el sufragi universal masculí. -
Va ser un grup polític format a Barcelona per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català. -
Document que establia les competències que havia de tenir una futura Catalunya autònoma: plena capacitat legislativa, totes les competències en matèria d'ensenyament i el control de l'ordre públic i de la justícia. -
El 1895 es va iniciar la segona i definitiva guerra d'independència a Cuba i l'any següent es va iniciar un moviment independentista a Filipines. L'any 1898 els Estats Units van intervenir en suport dels revoltats cubans i filipins. Espanya acaba perdent Cuba, Filipines i Puerto Rico que passen a ser colònies dels EUA. -
L'any 1901, els catalanistes partidaris de presentar-se a les eleccions, que encapçalats per Enric Prat de la Riba havien abandonat la Unió Catalanista, van fundar el partit polític catalanista més important fins al 1931: la Lliga Regionalista de caràcter conservador.