-
Revolució Francesa
Conflicte social i econòmic ocurregut a França a finals del segle XVIII. Va estar provocada per diversos factors (polítics, econòmics, religiosos...) i va adquirir una trascendència important arreu d'Europa, ja que va posar fi a l'Antic Règim i el sistema econòmic pertanyent (el Feudalisme). Estava basada en els drets humans de la igualtat, la llibertat i la fraternitat. -
Caiguda de Floridablanca com a secretari d'Estat
Segons conta Godoy en les seves memòries, Carles IV, tot i que estimava i havia conservat la seva confiança i el seu temps en el Comte de Floridablanca, va veure un millor futur en la política nomenant al Comte d'Aranda com a nou secretari d'Estat.
Un dia abans d'aquest esdeveniment, Floridablanca s'havia reiterat en el seu firme propòsit de no reconéixer el jurament constitucional de Lluís XVI. -
Espanya s'uneix a la coalició europea contra França
L’execució de Lluís XVI de França el 21 de gener de 1793, va dur al regne d’Espanya, el Regne de les Dues Silícies, les Províncies Unides i al Regne de la Gran Bretanya a unir-se a l’anomenada Primera Coalició; amb la qual la Primera República Francesa es va trobar atacada en totes les fronteres i va decretar una lleva obligatòria. -
Lleis de prohibició de llibres francesos, "pànic de Floridablanca"
L'expressíó "pànic de Floridablanca" va ser utilitzada per l'hispanista Richard Herr per a referir-se a l'impacte que va tindre la Revolució Francesa en la cort de Carles IV. Mitjançant aquest tipus d'escrits jurídics, el monarca espanyol va tractar d'aturar l'expansió i propagació de les idees liberals esteses durant el conflicte armat francés al 1789. -
Nomenament de Godoy com a secretari d'Estat
Manuel Godoy (Badajoz, 12 de maig de 1767 – París, 4 d’octubre de 1851), fou un noble i polític espanyol qui va ser nomenat secretari d’Estat el 15 de novembre del 1792. També va obitindre els càrrecs de duc de l’Alcudia i de Sueca, i príncep de la Pau. A més, era favorit del rei Carles IV. -
Pau de Basilea
La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats signats entre França i Prússia, França i el Regne d'Espanya i els revolucionaris francesos i el landgraviat de Hessen-Kassel, que posaven fi a la Primera Coalició. -
Period: to
Guerra contra Anglaterra
La guerra angloespanyola (entre 1796 i 1802, i de nou entre 1804 i 1808) va formar part de les Guerres Revolucionàries Franceses i les Guerres Napoleòniques que, finalment, va ser conclosa amb una aliança (tractat d'Amiens (1808)). -
Tractat de Sant Idelfons
Va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques. Segons els termes de l'acord, tots dos estats convenien a mantenir una política militar conjunta davant la Gran Bretanya, la qual, en aquells moments, amenaçava a la flota espanyola en els seus viatges a Amèrica. -
Desastre de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser un combat naval que va enfrontar a Gran Bretanya contra França i Espanya i que va tindre lloc al cap Trafalgar, en el sud d'Espanya. Les conseqüències van ser desastroses i van suposar una calamitat important en la monarquia espanyola. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per tal de repartir-se Portugal (entre el monarca Carles IV i Napoleó Bonaparte). Malgrat això, Napoleó va aprofitar la situació de permetre's passar pel territori espanyol i va establir unes tropes franceses per tal de conquerir Espanya al seu pas abans d'arribar a Portugal. -
Motí d'Aranjuez
Revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808 impulsat per nobles i eclesiàstics i protagonitzat per soldats i sectors populars, els quals exigien la destitució de Godoy i la renúncia de Carles IV a favor del seu fill Ferran VI d'Espanya. -
Alçament de Madrid
També anomenat l'Aixecament del dos de maig, va ser un alçament popular produït en Madrid acabat en derrota a favor dels francesos i sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. -
Period: to
Guerra del Francés
La Guerra de la Independència Espanyola o Guerra del Francés fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que es va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va concloure el 1814 amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Abdicacions de Baiona
Nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, el qual va regnar amb el nom de Josep I. Van estar signades al Castell de Marracq. -
Publicació de l'Estatut de Baiona
L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona va ser una carta otorgada al germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui va confiar el territori espanyol ocupat al juliol del 1808 a la ciutat de Baiona (França). -
Creació de la Junta Suprema Central
La Junta Suprema Central fou un òrgan que va exercir la legitimitat, és a dir, els poders executiu i legislatiu durant l'ocupació napoleònica a Espanya. Es composava de representants de les juntes que havien sigut formades en les províncies espanyoles.