-
Period: to
Absolutistes i liberals
-
LA GUERRA GRAN (1793-1795)
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, va ser un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. -
Tractat de Fontainebleau (1807)
Godoy era el primer ministre del rei Carles IV, amb Napoleó van signar el tractat de Fontainebleau l'any 1807, pel qual la monarquia espanyola autoritzava els exèrcits francesos a penetrar a la Península per ocupar Portugal, que s'havia oposat al blocatge continental decretat per Napoleó contra la Gran Bretanya. -
Aixecament del 2 de maig (1808)
L'Aixecament i derrota del dos de maig de 1808, és el nom pel que es coneixen l'aixecament popular de Madrid (Espanya) acabat en derrota a favor dels francesos sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. -
Independècia d'Argentina
L'any 1810, José de San Martín va proclamar a Buenos Aires la independència d'Argentina, que es va consolidar definitivament el 1816.
San Martín també va conduir a la independència Xile (1818), el Perú (1821) i Bolívia (1825). -
La guerra del Francès (1808-1814)
La Guerra del Francès, pels catalans, o la Campanya d'Espanya, pels francesos, o la Guerra de la Independència Espanyola, pels espanyols, o la Guerra Peninsular, pels portuguesos i els anglosaxons, fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Congrés de Viena (1815)
Les potències europees que havien derrotat Napoleó, reunides l'any 1815 en el congrés de Viena, van acordar establir un marc de relacions internacionals basat en l'estabilitat política i van emprendre la reconstrucció d'Europa sota el principi de la legitimitat de les monarquies.
Les tres grans monarquies absolutes d'Europa —Àustria, Rússia i Prússia— van crear la Santa Aliança a fi d'impedir la difusió de les idees revolucionàries liberals i defensar l'absolutisme monàrquic. -
El moviment revolucionari de 1820
El moviment revolucionari de 1820 va afectar el sud d'Europa: Espanya, el Piemont —territori del nord d'Itàlia, amb capital a Torí—, Nàpols i Portugal.
Àustria va intervenir al Piemont i al Regne de Nàpols i l'any 1823 l'exèrcit francès va posar fi al règim liberal per restaurar l'absolutisme a Espanya.
A España es va produir el "Trieni Liberal" (1820-1823),el rei va governar com a monarca constitucional durant tres anys. -
La reacció absolutista (1823-1833)
Els absolutistes europeus van preocupar-se per les revolucions liberals produïdes al sud d'Europa a l'inici del segle XIX.
L'any 1823 van enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit d'intervenció, per posar fi al règim constitucional i liberal.
I fins al 1833, durant l'anomenada Dècada Ominosa, Ferran VII va tornar a regnar com a monarca absolutista. La seva mort va suposar el problema de la successió dinàstica la primera guerra Carlina, una guerra civil. -
L'onada revolucionària de 1830
L'onada revolucionària de 1830
Els grecs van aconseguir la independència de l'imperi Turc,
Els belgues es van alçar contra els holandesos i van aconseguir la independència amb el suport de França i Anglaterra.
Els polonesos van ser vençuts pels russos. -
La Revolució de 1848
La Revolució de 1848 es va iniciar el mes de febrer a França, quan el poble de París es va alçar contra la monarquia de Lluís Felip I.
El rei es va veure obligat a abdicar i es va proclamar la República.
Els esdeveniments revolucionaris a París es van estendre ràpidament a les principals ciutats del centre d'Europa —com Praga, Budapest, Berlín i Viena— i a Itàlia —principalment a Milà. -
El triomf del liberalisme burgès (1833-1868)
En morir Ferran VII, i davant la minoria d’edat de la seva filla Isabel II, la reina Maria Cristina i, més tard, el general Espartero van prendre el govern com a regents.
Davant d’això, es produiren dues reaccions diferents: d’una banda els carlins (partidaris de Carles Maria Isidre, el germà de Ferran VII) van defensar l'absolutisme i de l’altra, els liberals donaren suport a Isabel II.
Finalment, la revolució burgesa es va consolidar a l’Estat Espanyol del 1833 i el 1868, any en què els -
El republicanisme català
Catalunya era la zona de l'Estat espanyol en què les forces republicanes tenien més influència quan es va produir la Revolució de 1868.
En el republicanisme català predominaven els federals, tot i que hi havia sectors que defensaven la independència. Contràriament, el republicanisme majoritari a la resta de l'Estat espanyol era de caràcter centralista.
Els principals representants del republicanisme català eren polítics com Valentí Almirall o Francesc Pi i Margall. -
La fi de la monarquia borbònica (1868)
La greu crisi econòmica dels darrers anys del regnat d'Isabel II i el desenvolupament de les organitzacions obreres van afavorir l'augment del descontentament popular.
L'any 1868 va esclatar la Revolució que va posar fi a la monarquia borbònica. La reina va haver d'abandonar el país i es va iniciar una nova etapa de caràcter democràtic: el Sexenni democràtic. -
El Sexenni democràtic (1868-1875)
La Revolució de Setembre de 1868 (La Gloriosa), va obrir un període de sis anys de domini de les idees democràtiques i progressistes. Després del triomf de la Revolució es va constituir un govern provisional l'home fort del qual va ser el general Prim.
L'any 1869 es va aprovar una nova constitució que proclamava la sobirania nacional i el sufragi universal masculí i reconeixia els drets individuals. La nova constitució era monàrquica i, per tant, va caldre buscar un nou rei. Va ser escollit Ama -
La primera República (1873-1874)
Davant l'abdicació del rei Amadeu de Savoia, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República l'11 de febrer de 1873.
La Primera República va tenir quatre presidents: Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar.
El govern republicà va intentar dur a la pràctica noves idees sobre l'organització de l'Estat espanyol, però els republicans ho van impedir. A més, la guerra de Cuba i la tercera guerra Carlina van afectar l'estabilitat política de la Repúb -
La Restauració com a sistema polític (1874)
És un període històric en el que es va iniciar amb la proclamació com a rei d'Espanya d'Alfons XII, fill d'Isabel II.
El sistema polític de la Restauració, ideat per Antonio Cánovas del Castillo, es basava en l'alternança en el poder de dos partits:
El partit conservador, liderat pel mateix Cánovas.
El partit liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. -
El funcionament de la Restauració
El sistema polític de la Restauració es fonamentava en la Constitució de 1876 i en el caciquisme, que va ser l'alternança entre els partits conservador i liberal.
La Constitució de 1876 era de caràcter moderat i proclamava la sobirania de les Corts juntament amb el rei. Posteriorment, es va instaurar una nova llei electoral basada en el sufragi censatari.
Les reformes socials i polítiques durant aquest període radicalitzar la lluita obrera. -
L'exposició universal de 1888
L'estabilitat política que desitjava la burgesia catalana la va proporcionar la Restauració borbònica de 1875, que va posar fi a l'experiència progressista del Sexenni democràtic.
Aquesta estabilitat política, juntament amb les polítiques econòmiques proteccionistes dels diferents governs de la Restauració, va impulsar l'activitat industrial i financera del país.
L'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, al recinte de la Ciutadella de Barcelona, va ser reflex del dinamisme econòmic d'a -
Els orígens del catalanisme polític (1885-1892)
En el darrer terç del segle xix es van desenvolupar les primeres idees del catalanisme polític. L'any 1885, un grup de polítics catalans va redactar un Memorial de Greuges que va ser presentat al rei, en el qual es recollien les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia catalana.
Més tard, l'any 1892, la Unió Catalanista va promoure una assemblea de delegats que van redactar les Bases de Manresa, un projecte d'autonomia per a Catalunya. En la redacció d'aquest document hi van particip -
La Restauració i el desastre del 98
Cap a la fi del segle XIX, Espanya va perdre les darreres colònies que li restaven en una guerra contra els Estats Units: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Aquest fet, conegut com el desastre del 98, va provocar una forta commoció a Espanya: sectors de la burgesia que havien donat suport a la restauració monàrquica, com ara la catalana, pensaven que el sistema polític ideat per Cánovas estava esgotat i calia una renovació profunda.
