-
-
-
-
El seu principal llegat va ser recuperar les mesures més progressistes de la
Constitució de 1812 i deixar a Espanya el sentiment de servir d'una
constitució que establís el sistema polític de l'Estat. -
-
-
Se situa en l'inici de la dècada moderada, després de concloure el període de regències i declarar-se la majoria d'edat d'Isabel II. El pas dels moderats al poder comença amb la dimissió d'Espartero com a regent i al demostrar la impossibilitat de formar un govern de "unitat liberal" com que els progressistes massa identificats amb el règim Espartero.
-
-
-
Es va tractar d'un projecte constitucional que mai va arribar a ser promulgat, també anomenada 'non nata' perquè no va arribar a entrar en vigor i que va arribar a recollir els plantejaments més avançats de l'ideari liberal progressista i que anticipa algunes de les idees desenvolupades amb posterioritat per la Constitució de 1869, on, es venia a reafirmar el principi de la sobirania nacional, encara que ara de forma absoluta.
-
-
-
-
La primera constitució democràtica d'Espanya. Entre les seves característiques principals destaquen: un avançada declaració dels drets individuals de tots els ciutadans, el dret de tots els ciutadans a la participació política, el sufragi universal masculí, la llibertat d'impremta, la llibertat de culte i el dret de reunió i associació , tots ells reconeguts per primera vegada i d'una gran importància per al desenvolupament del moviment obrer a Espanya.
-
-
-
-
Els principals aspectes d'aquesta constitució són els següents:
La sobirania és compartida entre el Rei i les Corts.
Els drets i deures dels ciutadans estan limitats per les lleis ordinàries.
El poder legislatiu és compartit entre les corts i el Rei, podent aquest últim vetar lleis i dissoldre les càmeres.
La Corona té el poder executiu, podent nomenar el cap de govern i els ministres.
Les corts són bicamerals, amb un senat format per designació real i un congrés elegit per sufrag