-
Tractat de Fontainebleau
Tractat que les tropes espanyoles van firmar amb la França napoleònica , segons el qual acordaven que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó. L'emperador però, tenia un altre objectiu: aconseguir el control del regne d'Espanya -
Motí d'Aranjuez
La situació a Espanya era molt inestable i confusa. Els partidaris del príncep Ferran, fill de Carles lV, van instigar aquest motí, que va provocar la caiguda del favorit reial, Godoy, i l'abdicació de Carles lV. Posteriorment, el rei es va desdir de la renuncia al tron -
Primera fase 'Guerra del francès'
va començar amb la insurrecció de Madrid. Els francesos van assetjar Saragossa i Girona, que van resistir llargament el setge, i van patir una derrota molt dura a Bailèn -
Period: to
La guerra del Francès i les Corts de Cadis
Més coneguda com la Guerra de la Independència, va ser un conflicte on les tropes franceses de Napoleó volien aconseguir el control del regne d'Espanya -
Abdicacions de Baiona
Napoleó, aprofitant els enfrontaments en el si de la familia reial espanyola, va atreure tots els seus membres de Baiona, i va pressionar-los perquè absiquessin. D'aquesta manera, va poder otorgar la corona d'Espanya al seu germà, Josep Boanaprte, que va regnar amb el nom de Josep l -
Les corts de Cadis i la Constitució
La Junta Central va convocar les corts, que es van reunir a Cadis perquè era la unica ciutat que els frnacesos no havien ocupat.
La majoria des diputats eren liberals, malgrat que hi havia una minoria, els servils, que nomes volien el retornde Ferran Vll i el manteniment de l'antic Regim.
Les corts van elaborar la Constitució de 1812, que recollia els principis del liberalisme politic: reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders i establia una declaració de drets molt completa, -
Segona fase 'Guerra del francès'
es va caracteritzar pel domini francès, després de l'arribada de Napoleó amb més de 250.000 homes, la majoria amb llarga experiència de combat. El 1810 els francesos van conquerir Andalusia i la Junta Central es va traslladar a Cadis, que va resistir els atacs francesos -
Tractat de Valençay
Va posar fi a la guerra i va retornar la corona de Ferran Vll -
Tercera fase 'Guerra del francès'
Va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa. Tropes espanyoles i angleses comandades per Wellington van derrotar els francesos a Arapiles. L'abril de 1913 es firmava la pau, malgrat que els francesos no van abandonar el país fins 1814 -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
Al 1814 Ferran Vll va tornar a Espanya. Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució de Cadis i els servils que l'abolís i restaurés l'Antic Règim. El rei, amb el suport dels servils, va derogar la Constitució i les reformes. Va restaurar els privilegs del clergat i la noblesa. Era un retorn a l'Antic Règim. Els liberals van ser perseguits, ells van intentar restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments; de tota manera, van fracassar, i van ser perseguits, empresonats o executats. -
Period: to
Regnat de Ferran Vll
-
Milícia Nacional
Cos de ciutadans per defensar el regim liberal per les armes, si calia -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
La Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: Els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que va restituir Ferran Vll com a rei absolut -
Consell de ministres
La tornada al poder de Ferran Vll va coincidir amb una greu crisi interna. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'Imperi americà va agreujar encara més la crisi econòmica. Davant d'aquesta situació, el rei va intentar modernitzar el govern mitjançant d'un CONSELL DE MINISTRES que substituís la camarilla que fins aleshores li havia donat suport, però això va disgustar els nobles del seu entorn. Per la seva banda, els liberals, perseguits pel règim, van protagonitzar diversos pronunciaments. -
Period: to
La Dècada Ominosa
La intervenció francesa de 1823 van donar pas a l'últim període del regnat de Ferran Vll amb la segona restauració de l'absolutisme, l'anomenada dècada Ominosa, en la qual va produir-se el colapse definitiu de l'Antic Regim a Espanya -
Period: to
El trienni liberal
El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812.
Els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis i van formar la Milicia Nacional.
Durant el govern liberal es van produir diversos intents de cop d'estat per part dels absolutistes. -
Pragmàtica Sanció
A Aquesta situació s'hi havia d'afegir el problema dinàstic. Com a conseqüència de la Llei Sàlica, a Espanya no podien governar dones. Ferran Vll va promulgar una norma, la 'Pragmàtica Sanció', que anul·lava aquella llei amb l'objectiu que la seva filla Isabel pogués regnar. Però molts dels absolutistes no van acceptar la derogació de la Llei Sàlica i aleshores van oferir el seu suport a Carles Maria Isidre, el germà del rei. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Quan Ferran Vll va morir el 1833, la seva vidua Maria Cristina es va fer carrec del govern perque Isabel nomes tenia 3 anys, però Carles es va proclamar rei d'Espanya. Així va començar la guerra.
No nomes va ser un conflicte dinàstic, sino també ideologic, entre els liberals (Isabel) i els absolutistes (carlins).
La guerra va acabar amb la derrota Carlina -
Period: to
Regnat d'Isabel ll
Va rebre la corona als tres anys, desprès de la mort del seu pare, però la seva mare se'n va encarregar del títol fins que Isabel arribes a la majoria d'edat -
Constitució de 1837
Punt culminant d'aquesta etapa, ja que era mes restrictiva que la de 1812 -
Conveni de Bergara
Va posar fi a la guerra, malgrat que el conflicte es va reproduir diverses vegades al larg del segle XlX -
Isabel ll va ser proclamada reina
Per solucionar la inestabilitat de les regències, Isabel ll va ser proclamada reina amb tan sols tretze anys -
Period: to
Dècada moderada
-
Constitució de 1845
text conservador que limitava molts drets dels ciutadans -
Pronunciament de Vicálvaro
-
Cop d'estat del general O'Donnell
Comptà amb el suport dels progressistes i d'alguns moderats disconformes. També hi van participar alguns membres del partit demòcrata, fundat el 1849 -
Period: to
Bienni progressista
període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols -
Llei de ferrocarrils
Va permetre la contitució de la xarxa ferroviària els anys següents -
Nou cop de força d'O'Donnell
Va posar fi al Bienni Progressista -
Period: to
Unió liberal
partit integrat per moderats dissidents i progressistes temperats -
Pacte d'Oostende
Progressistes i democràtes van firmar aquest pacte, en què van acordar l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. La unió liberal s'hi va sumar una mica més tard -
Pronunciament contra Isabel ll
Els generals Serrano i Prim van liderar aquest pronucniament contra Isabel ll. Simultaniament es van crear juntes revolucionaries a les provincies i les ciutats -
Revolució de setembre
Va trionfar ràpidament i la reina no va tenir més remei que abandonar el país -
Period: to
Sexenni democràtic
-
Constitució de 1869
Monàrquica però democràtica. Rapidament es va constituir un govern provisional presidit per Serrano, que va convocar Corts constituents, que van aprovar aquesta constitució -
Period: to
Monarquia d'Amadeu l
Era un monarca jove i respectuós amb la legalitat parlamentària. No obstant, sempre va estar en una posició de feblesa política: tenia en contra als monàrquics, que s'estimaven més els Borbó o la branca Carlina, i l'Esglèsia, a qui no agradaven les seves idees progressistes. Tampoc no disposava del suport dels republicans i una part de la població no el volia perquè era estranger. Al final va decidir abdicar. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs -
Moviment cantonalista
Va conduir a la creació de cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena. El moviment va ser reprimit durament -
Period: to
Primera república espanyola
Després de l'abdicació d'Amadeu l i del fracàs de la monarquia democràtica com a forma de govern, les Corts van proclamar la Primera República. Era la primera vegada que s'instaurava un règim republicà a Espanya -
Proclamació del rei Alfons Xll
El general Arsenio Martínez Campos va proclamar rei a Alfons Xll, fill d'Isabel ll -
Cop d'estat del general Martínez Campos
Va posar fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó -
Cánovas del Castillo es anomenat president
Després de la proclamació d'Alfons Xll, va començar el regim de la Restauració. El nou monarca, partidari de la monarquia constitucional, va anomenar president del govern a Cánovas del Castillo, que havia estat el cap de les files del partit alfonsí durant el Sexenni i era el veritable artífex del retorn dels Borbó al tron. -
Period: to
Regnat d'Alfons Xll
-
Cop d'estat del general Pavía
Va dissoldre les corts -
Constitució de 1876
Caràcter integrador, perquè incorporava principis moderats i progressistes, encara que es tractava d'un text fondamentalment conservador. Establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei -
Sufragi universal masculí
El partit liberal, liderat per Sagasta, va desenvolupar reformes socials molt importants i va aprovar el sufragi universal masculí
