-
Continuïtat de l’Antic Règim.
Una societat que va néixer en època feudal, caracteritzada per la divisió en estaments jurídicament desiguals, la concentració de la terra en mans dels grups privilegiats i una monarquia absoluta. -
Tractat de Fontainebleau
Acord entre Espanya i França segons el qual el rei d'Espanya permetia a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal, però Napoleó tenia uns altres plans i va envair Espanya. -
Motí d'Aranjuez
Els partidaris del príncep Ferran, van instigar un motí ( grup de persones que no estan d'acord amb una decisió), anomenat motí d'Aranjuez que va provocar la caiguda del favorit reial, i l'abdicació de Carles IV. -
Period: to
Guerra del Francès o de la Independència
Es va produir una gran insurrecció popular a Madrid, seguida per aixecaments a altres llocs.
Va ser una guerra d'alliberament nacional, no tots els espanyols s'oposaven als invasors. -
Abdicacions de Baiona
Napoleó, aprofitant els enfrontaments en el si de la família reial espanyola, va pressionar perquè abdiquessin. I va pujar al tro al seu germà Josep Bonaparte. -
Primera Costitució Espanyola
Recollia els principis del liberalisme polític: reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders i establia una declaració de drets molt completa. -
Tractat de Valençay
Va ser l'acord signat pels francesos que va posar fi a la guerra del francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferí la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya. -
Period: to
Restauració de l'absolutisme
Ferran VII tornarà a Espanya. Van retornar a l'Antic Règim, van restaurar els privilegis i van tenir que pagar impostos. Es va governar de manera absoluta. Els liberals van fer pronunciaments per tornat al sistema que hi havia interiorment, però van ser perseguits, empresonats i executats. -
Period: to
Trienni Liberal
Va haver un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812. Entre el 1820 i el 1823, els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis i van formar la Milícia Nacional per defensar el règim liberal. -
Santa Aliança
Durant el govern es van produir diversos intents de cop d'estat per part dels absolutistes amb el suport del rei i alguns països europeus. El 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Period: to
Dècada Ominiosa
Va ser la tornada al poder de Ferran VII que va coincidir amb una greu crisi interna. Es va crear un consell de ministres per substituir la camarilla i els liberals van fer diversos pronunciaments.
La Llei Sàlica va prohibir que les dones d'Espanya regnessin. Va posar la Pragmàtica Sanció per anul·lar la llei per fer que regnés la seva filla però Ferran VII no va poder. -
Period: to
Primera guerra Carlina
Quan Ferran VII va morir el 1833, la seva vídua Maria Cristina es va fer càrrec del govern, ja que Isabel només tenia tres anys. Carles es va proclamar rei d'Espanya i d'aquesta manera va esclatar la primera guerra Carlina. Va ser un enfrontament ideològic entre els liberals i els carlins. La guerra va durar set anys i va acabar amb la derrota carlina. -
Period: to
El triomf del liberalisme
Va haver un règim liberal, la primera regent va ser Maria Cristina que es va recolzar en els liberals per assegurar el tron de la seva filla enfront dels carlins. Els liberals estaven dividits en dos grups: moderats i progressistes. L'aixecament militar de La Granja el 1836 es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes. El punt culminant: la Constitució del 1837 on Maria Cristina va dimitir. Els dos grups van acabar unint-se en un pronunciament, Isabel II va ser reina amb 13 anys. -
Conveni de Bergara
Va posar fi a la guerra, malgrat que el conflicte es va tornar a produir al segle XIX -
Period: to
Dècada Moderada
Van governar només els moderats. El general Narváez i la governabilitat vas ser la Constitució 1845 que va limitar molt els drets. Va acabar el 1854 amb un cop d'estat del general O'Donnell. -
Period: to
Bienni Progressista i la Unió Liberal
El poder va recaure pels progressistes liderats per Espartero i del suport de O'Donell de la Unió Liberal. Van engegar un nou procés de desamortització i va aprovar la Llei de ferrocarrils. Va ser un període castigat per la crisis econòmica i les protestes dels obrers i camperols. Els enfrontament van donar un nou cop de força on es va posar fi. A partir del 1866, el règim isabelí va entrar en una fase de descomposició política. -
Period: to
La crisi final del regnat d'Isabel II
Els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una crisi política, social i econòmica. Es van produir revoltes per culpa dels problemes econòmics i de la fam. Els sectors socials es van distanciar a causa de l'excessiu autoritarisme dels governs i la monarquia patia un fort descrèdit. -
Pacte d'Oostendre
Els progressistes i els democràtics van acordar l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. La Unió Liberal s'hi va sumar una mica més tard. Buscaran una persona que pugui regnar amb la nova constitució que després es substitueix la monarquia per la república. -
Period: to
La Revolució del 1868 i la monarquia d'Amadeu I
Serrano i Prim van liderar contra Isabel II. Es van crear juntes revolucionàries, anomenada Revolució de Setembre; la reina va marxar del país. Es va construir un govern provisional que va convocar les Corts constituents. Amadeu de Sovoia (príncep italià) va accpetar la colònia però Prim va ser assesinat. Amadeu I era respectuós amb la legalitat parlamentària, això va estar en una posició de feblesa política. Va haver una insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina, ell va decidir abdicar. -
Period: to
La Primera República
Les Corts van proclamar la Primera República, el primer a Espanya. Els grups poltics estaven dividits entre: la república federal i els d'unitària. Això va produïr l'esclat del moviment cantonalista. Després es va enfrontar a la tercera guerra Carlina i amb la guerra de Cuba. El general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts. Serrano va presedir el govern però va haver un cop d'estat fer pel general Martínez Campos, va posar fi a la República, va restaurar la monarquia i els Borbó.
