-
La primera revolució Russa
La primera Revolució d'Octubre de 1905 a Rússia, liderada per Lenin i el partit bolxevic, es basava en les idees de Karl Marx i va donar inici a les revolucions comunistes del segle XX. Després de la caiguda del tsar a la Revolució de Febrer, es va instaurar un Govern Provisional mentre els soviets, formats per treballadors, soldats i camperols, gestionaven les necessitats populars. -
Diumenge Sagnant
El Diumenge Sagnant va ser un esdeveniment clau. El 22 de gener de 1905, milers de treballadors es van manifestar pacíficament a Sant Petersburg per presentar una petició al tsar Nicolau II, demanant millores laborals i drets polítics. La protesta, liderada per Gueorgui Gapon, va ser reprimida violentament per la Guàrdia Imperial, que va disparar contra la multitud, causant morts i ferits. Aquest fet va provocar una onada d’indignació i revoltes arreu de Rússia, debilitant el règim tsarista. -
Creació de la Duma Imperial
Va ser establerta per Nicolau II. La Duma va ser un cos legislatiu, però el tsar mantenia el poder absolut i podia dissoldre-la en qualsevol moment. Tot i que la Duma tenia la capacitat de discutir lleis i proposar reformes, el poder real seguia estant en mans del tsar, que controlava les decisions importants del govern. La Duma va tenir una influència limitada i va ser un dels primers intents d'introduir un sistema més parlamentari a Rússia, però mai va arribar a ser una democràcia -
La triple entesa
La Triple Entesa va ser una aliança militar entre França, Rússia i el Regne Unit per fer front a l'expansió de la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia). Això es va formar mitjançant una sèrie d’acords diplomàtics: l’Entesa Cordial entre França i el Regne Unit i l’Acord Anglo-Rus. L'objectiu principal era mantenir l’equilibri de poder a Europa davant l’amenaça alemanya. Les tensions entre aquests blocs van augmentar i van ser una de les causes principals de la Primera Guerra Mundial -
Period: to
Revolució de Febrer
Aquest va ser el punt d'inici de la Revolució Russa. Va ser una sèrie de protestes i disturbis populars que van acabar amb la caiguda de l'Imperi Rus i la abdicació del tsar Nicolau II. Començà el 23 de febrer (segons el calendari julià, 8 de març al gregorià) amb una gran manifestació de dones a Sant Petersburg per la manca de menjar i les condicions laborals. Això va desencadenar vagues i mobilitzacions generals de treballadors, soldats i altres sectors de la societat. -
Abdicació del tsar Nicolau II després de la Revolució de Febrer
El tsar Nicolau II va abdicar després de dies de protestes massives, vagues i motins a Petrograd. La pressió de la població, l’exèrcit i els polítics va obligar-lo a renunciar al tron posant fi a més de 300 anys de dinastia Romanov. Després de la seva abdicació es va establir un Govern Provisional, amb l’objectiu de democratitzar Rússia. No obstant això, el nou govern va ser incapaç de resoldre la crisi del país, fet que va conduir a la Revolució d’Octubre, amb la presa del poder pels bolxevics. -
Creació del Govern Provisional Rus
El tsar Nicolau II va abdicar a causa de la Revolució Russa, i es va crear un govern provisional format per liberals i socialistes moderats, liderats pel príncep Lvov i Alexandre Kerenski. El govern volia instaurar una democràcia i fer reformes, però va mantenir Rússia en la Primera Guerra Mundial, cosa que va provocar descontentament popular. Això va debilitar el seu suport i va facilitar l'ascens dels bolxevics, que, a l'octubre de 1917, van derrocar el govern provisional. -
La revolta fallida del bolxevics
Va ser un intent de cop d'estat liderat per Lenin i els bolxevics contra el govern provisional. Els bolxevics, aprofitant la insatisfacció popular amb la guerra i la crisi econòmica, van intentar prendre el poder a Petrograd. L'intent va fracassar, ja que les forces governamentals van reprimir la revolta i Lenin es va veure obligat a fugir. Aquest fracàs va debilitar temporalment els bolxevics, però va incrementar el seu suport entre les masses, preparant el terreny per a la Revolució d'Octubre. -
Revolució d'Octubre
Va ser un cop d'estat liderat pels bolxevics, dirigits per Lenin, contra el govern provisional de Rússia. El 25 d'octubre (segons el calendari julià) els bolxevics van prendre el poder a Petrograd (actual Sant Petersburg) amb el suport de soldats i obrers. Van conquerir punts clau, com el Palau d'Hivern, i van derrocar el govern provisional. Aquesta revolució va marcar l'inici del règim comunista a Rússia, establert sota els bolxevics, i va obrir el camí per a la creació de la Unió Soviètica. -
Period: to
La Guerra Civil Russa entre l'Exèrcit Roig i l'Exèrcit Blanc
La Guerra Civil Russa (1918-1922) va enfrontar l'Exèrcit Roig, format pels bolxevics i liderat per Trotski, contra l'Exèrcit Blanc, integrat per monàrquics, liberals i altres opositors al comunisme. Els blancs van rebre suport d’algunes potències estrangeres, però els bolxevics van aconseguir vèncer gràcies a una millor organització, el control de territoris clau i l’ús del terror vermell. La guerra va acabar amb la victòria bolxevic i la consolidació de la Unió Soviètica el 1922. -
Creació de la Tcheka
La seva missió principal era combatre l'oposició política i els "enemics de la revolució". Durant la guerra civil russa, va jugar un paper fonamental en la Terror Roja, un període de persecució massiva dels opositors als bolxevics. La Tcheka va ser coneguda per les seves pràctiques brutals i autoritàries. El 1920, la Tcheka va ser reorganitzada i es va convertir en la GPU (Direcció General de la Política), mantenint les seves funcions de control i repressió sota el règim soviètic. -
Tractat de Brest-Litovsk
va ser un acord de pau entre la Rússia bolxevic i les potències centrals per posar fi a la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial. Com a resultat, Rússia va cedir grans territoris, com Ucraïna, Bielorússia, els Països Bàltics i parts de Polònia, a canvi d'una pau immediata. Aquest tractat va ser molt impopular entre molts sectors russos, però els bolxevics el van considerar necessari per consolidar el seu poder intern i centrar-se en la guerra civil que s'iniciava a Rússia. -
Atac fallit contra Lenin
Va ser un intent d'assassinat a càrrec de Fanya Kaplan. Kaplan va disparar a Lenin quan aquest sortia d'un míting, però, tot i que va resultar greument ferit, Lenin va sobreviure. Aquest atac va ser un punt d'inflexió per a Lenin i el govern bolxevic. Va provocar una forta repressió contra els seus enemics polítics, especialment a través de la creació de la Terror Roja, on es van dur a terme execucions i persecucions contra aquells que es consideraven contrarevolucionaris. -
Rebel·lió de Kronstadt
Els rebels exigien la fi de la Terror Roja, la restauració de drets democràtics com la llibertat d'expressió i l'abolició de les restriccions polítiques que els bolxevics havien imposat. Criticaven la centralització i el control del poder per part dels bolxevics, així com les condicions econòmiques i socials. El govern bolxevic va respondre amb una repressió militar severa, i la revolta va ser finalment sufocada el 17 de març de 1921, amb la derrota de les forces rebels. -
Nova Política Econòmica (NEP)
Va ser una sèrie de reformes econòmiques que buscaven revitalitzar l'economia soviètica després de la guerra civil russa i la guerra comunista. NEP va permetre la restitució de la propietat privada en petites explotacions agrícoles, comerç i petites empreses, tot i que els grans sectors estratègics com les indústries pesades, els bancs i la terra es mantenien sota control estatal. L'objectiu de la NEP era estabilitzar l'economia, augmentar la producció i millorar les condicions de vida. -
Period: to
La Gran Fam
Va afectar diverses regions de la Unió Soviètica, especialment a Volga, Ucraïna, Caucas. Va ser causada per una combinació de factors, incloent una sequera i el fracàs de les collites, amb les dificultats econòmiques derivades de la guerra civil russa i polítiques de col·lectivització. La fam va començar a mitjans de 1921 i va durar fins a 1922, causant milions de morts. La situació es va agreujar perquè les autoritats soviètiques no van poder garantir el subministrament d'aliments a la població -
Conferència de Ginebra
Després de la guerra civil, es va celebrar la Conferència de Ginebra, que va marcar el començament de la diplomàcia soviètica a l'escena internacional. La Unió Soviètica va començar a establir relacions amb altres estats, tot i que va ser un període de desconfiances i tensions amb les potències occidentals. -
Creació de la Unió Soviètica
La Unió Soviètica (URSS) es va crear després de la victòria bolxevic a la Guerra Civil Russa. Va ser formada per quatre repúbliques fundadores: Rússia, Ucraïna, Bielorússia i Transcaucàsia (actual Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan). Liderada pel Partit Comunista i amb Lenin com a figura principal, l’URSS es va establir com un estat socialista centralitzat. La seva creació va consolidar el poder dels bolxevics i va marcar l’inici d’un nou règim comunista que duraria fins al 1991. -
Mort de Lenin
Després de patir diversos accidents cerebrovasculars, Lenin va morir a només 53 anys, deixant el futur de la Revolució Russa en mans dels seus companys bolxevics. La seva mort va ser un esdeveniment crític per a la Unió Soviètica, ja que Lenin era el líder carismàtic i ideòleg principal de la Revolució d'Octubre. Després de la seva mort, va començar una lluita pel poder entre els dirigents soviètics, entre ells Joseph Stalin i Leon Trotsky.