-
Es va originar el cant gregorià (un cant religiós que es cantava en llatí i a capella a les esglésies i als monestirs) ; Guido d'Arezzo va crear el tetragrama i les sis primeres notes musicals, comportant així la direcció de la veu en els cants gregorians. Això suposa l'aparició de la polifonia i la música trobadoresca.
-
Cant en honor al papa Gregori I.
-
És un sistema de notació que es feia servir a l'edat mitjana en el teragrama. S'escrivia en forma de quadrats que indicaven les notes però no la duració; ho va inventar Guido d'Arezzo.
-
Hi té lloc la notació mensural (sistema de notació musical que s'utilitzava a finals del segle XIII fins al segle XVII). Aquesta notació està associada amb la música medieval ars antiqua i l'ars nova.
-
Conjunt de composicions en honor a la verge maria en les que s'explica miracles de la seva intervenció, estàn escrites per Alfons X el savi en Galaico-portugués.
-
Cal destacar principalment la invenció de la impremta, la que va facilitar la difusió de les partitures a no només les classes socials més altes com la noblesa, sinó també a la burgesia. Malgrat que és copiés més ràpid, el cost seguia sent molt elevat i no tothom podia accedir. Per altra banda, apareix la clau els signes de ritme i el compàs.
-
Apareixen els matisos de dinàmica i les línies divisòries a les partitures i, darrerament, es perfeccionen els matisos d'intensitat ( crescendo <; decrescendo >).
-
Les característiques principals de la música del classicisme són: l’afegiment de l’equilibri, el qual cerca la igualtat de l’expressivitat i l’estructura musical; la bellesa i l’harmonia, a més de la claredat a la vegada senzillesa, ja que la música esdevé menys complicada que al barroc. Hi ha un major protagonisme dels acords en les melodies, es substitueixen el clavicèmbal pel piano i, en aquests períodes cal destacar les obres de compositors coneguts com Haydn, Mozart, Beethoven i Bach i altr
-
Les característiques principals són l’aparició de més detalls expressius i indicacions de tempo. A això se li afegeix la creació de nous gèneres i formes musicals com el drama musical, al ballet, al poema simfònic, etc. Destaca la musica per a piano i per a orquestra simfònica, com també l’òpera i el lied. Els compositors adquireixen més bona reputació i la música es trasllada a les sales de concert; Alemanya i Àustria, es converteixen en el centre musical més important en quan a música instrum
-
És a partir del 1900, és a dir que ja és el segle XX. No hi ha moltes innovacions durant aquest període. Els compositors s’individualitzen de manera que les seves obres queden classificades en diferents gèneres o estils com el jazz, el blues, el gospel, etc. Aquest moviment rep el nom d’individualització musical i, a partir d’aquí, es crea el que coneixem com la notació actual.
-
És un sistema de notació empleada entre els segles IX i XIII. Són signes gràfics que representaven un so o més, especificant el seu nombre, la seva relació rítmica o articulatòria. Entonació i melodia dins d’una escala imprecisa.
-
Primera manifestació polifònica que es coneix a occident al segle IX. Consisteix en duplicar una melodia amb un moviment paral·lel.
