Lírica trovadoresca

Literatura valenciana

By veheco
  • 500

    EDAT MITJANA

    EDAT MITJANA
  • Period: 1000 to 1100

    LA LÍRICA TROBADORESCA

    LA LÍRICA TROBADORESCA
    Primera manifestació literaria culta en occità.
    Temes:
    -Amor cortés: L’enamorat té una relació de vassallatge amb la dama. El gènere més conreat és la cançó, però a més la pastorel•la i l’alba.
    -La mort: S’empreava per a expresar el dolor per la mort d’una persona.
    -Les picabaralles: Enfrontaments entre un trobador i el seu enemic. El va conrear Guillem de Berguedà.
    -Els debats: Dos trobadors debatien sobre temes amorosos. El va conrear el rei Alfons I.
  • Period: 1200 to 1400

    LA PROSA, LES CRÒNIQUES

    Quatre grans cròniques:
    CRÒNICA DE JAUME I
    Explica les accions militars del seu regnat, les conquestes de València i Mallorca.
    CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
    Narra els fets i les conquestes de diversos regnats, des d’Alfons I el Cast fins a Pere II el Gran.
    CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
    Els protagonistas principals són els reis d’Aragó. Muntaner també és protagonista.
    CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS
    Carácter autobiogràfic. En la seua redacció s’usen documents i la propia esperiència del rei.
  • Period: 1300 to 1400

    LA PROSA HUMANISTA

    CARACTERÍSTIQUES I TEMES
    -Interés per la cultura clàssica
    -Antropocentrisme: Implica fer el home el centre de l’univers.
    -Recuperació de les llengües clàssiques.
    -Racionalisme i escepticisme
    BERNAT METGE
    Naix el 1346. Va mostrar coneixements de filosofía.
    _LO SOMNI_
    L'humanisme acabava d’arribar a la Corona d’Aragó. Es divideix en quatre llibres.
    JOAN ROÍS DE CORELLA
    Es caracteritza la seua prosa per l’estil: retòric, complex i culte.
    -Narracions mitològiques
    -Proses religioses
  • Period: 1400 to 1500

    EL TEATRE MEDIEVAL

    TIPUS
    -Teatre profà: La peça teatral que més es representa és l’entremés, és una composició breu, representada en un sol acte. Es representava en carrers o durant les festes cortesanes als palaus. La finalitat era entretindre, tenia un carácter còmic i ambientació popular.
    -Teatre religiós: Representacions que tenien lloc a les esglésies, com un allargament de les celebracions litúrgiques, la seua finalitat era catequitzar la población. El més important és el _Misteri d’Elx_.
  • Period: 1400 to 1500

    LA LÍRICA CULTA DEL SEGLE XV

    LA LÍRICA INNOVADORA
    -En valencià.
    -Visió més real de la dona.
    -Descriu la vida quotidiana burguesa.
    -Manté els senyals de l’estrofa final.
    LA LÍRICA DE CAIRE RENAIXENTISTA
    -Valencià culte, escasos llatinismes.
    -Sofriment amorós.
    -La natura.
    -Sensible i plàstica.
    TEMES
    -Amor: Sincer i íntim.
    -Religió: Penediment per haver buscat només amor carnal.
    AUSIÀS MARC
    Va nàixer a Beniarjó el 1397 i va morir a València el 1459.
    AMOR
    Sensual i espiritual.
    -Cants d’amor
    -Cants de mort
    -Cant espiritual
  • Period: 1400 to 1500

    LA NOVEL•LA DEL SEGLE XV

    -El protagonista és valent i fort però té febleses.
    -Intervenen personatges històrics.
    -Les accions evolucionen d’una manera lògica.
    -Els fets es desenvolupen en llocs coneguts i temps localitzables.
    -Fets amb to humosístics.
    TEMES
    Amor i fets d'armes. Joan Martorell és l’autor cabdal.
    _TIRANT LO BLANC_
    Explica la vida del caballer Tirant lo Blanc. Va tindre importants repercussions en la literatura.
    L’ESTIL
    Valenciana prosa, propi de la cort i refranys , esclamacions i jocs de paraules.
  • 1500

    RENAIXEMENT

    RENAIXEMENT
  • Period: 1500 to

    LA LITERATURA AL SEGLE XVI

    LA DECADÈNCIA
    Període de la nostra literatura que ve marcat per la disminució de l’ús de la nostra llengua. La literatura popular viu un període fructífer.
    LA POESIA
    Tres tendències:
    -Principal representat: Pere Serafí, va saber fondre molt bé els trets de la poesia medieval i els trets renaixentistes.
    -Intents de renovació mètrica per adaptar la nova mètrica italiana.
    -Imitació de la poesia popular i tradicional.
    -Composicions de Joan Timoneda: Mostren el gust per tradicions populars.
  • Period: 1500 to

    LA PROSA DIDÀCTICA

    Màxim exponent del segle XVI: Cristòfor Despuig, va escriure _Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa_. Amb finalitat didàctica. Mostra la seua visió particular de les coses. No va ser publicada fins al segle XIX.
    EL TEATRE
    Substitució lingüística. La major part estan escrites en castellà/castellà amb valencià. Característiques: realisme, l’esperit satíric i caràcter popular. Joan Ferrandis d’Herèdia, amb l’obra _La vesita_, retractà molt bé la realitat cortesana de València.
  • BARROC

    BARROC
  • Period: to

    LA LITERATURA EN EL SEGLE XVII

    TEMES
    -Pas del temps
    -Obsessió per a decidir la propia vida.
    -Caricatura tragicoburlesca
    -Pessimisme
    RECURSOS
    -Artificiocitat lèxica i sintàctica
    -Contrast entre conceptes
    -Deformació de la realitat
    -Figures retòriques
    POESIA
    _L’harmonia del Parnàs_ de Francesc Vicent Garcia.
    PROSA
    Representada per Pere Joan Porcar.
    TEATRE
    _Lo desengany_ de Francesc Fontanella.
    -Situacions grotesques
    -Llenguatge planer
    -Riculitza la literatura caballeresca.
  • Period: to

    LA LITERATURA DEL SEGLE XVIII

    Característiques més rellevants: correcció i harmonia.
    LÍRICA
    -Tradició popular i satírica.
    -Poesia culta: Busca simetria i equilibri formals.
    PROSA
    Erudit i narratiu. Màxim exponent: Baldiri Reixac.
    -Lluís Galiana: _Rondalla de rondalles_.
    -Rafael d’Amat: _Calaix de sastre_.
    TEATRE
    -Preferencia pels temes històrics, mitològics i religiosos. Finalitat didacticomoral.
    -Creació de les obres en vers.
    -Gènere rellevant: tragèdia.
    Obra més representativa: _Lucrècia _ , Joan Ramirs.