Literatura

Literatura valenciana, tema 18 i 19

  • Period: 1300 to 1400

    SEGLE XIV-XV, poesia

    La líriaca dels trobadors va perviure la poesia catalana fins al segle XV, degut al ús del occità (fan servir els poemes catalans cada compte més catalanitzats), certs tópic desaparèixen i es rep la influència de la poesia francesa coetània.
    Els primers anys del s.XV, escriuen poetes com Gilibert de Próixita, Andreu Febrer o Jordi de San Jordi.
  • 1400

    Ausiàs March

    Ausiàs March
    Naixè a Gandia l'any 1400, va ser un armat cavaller molt jove, que particià en les campanyes de d'Alfons el Magnànim. Uns favors obtinguts del rei van permetre la seu retirada militar i la confirmació pel monarca d'uns privilegis jurisccionals.
    A partir del 1430 es va dedicar a administrar les seus béns i a defensar els seus privilegis feudals, fet que li va provocar conflictes; es casà amb Isabel Martorel, la qual va morir el mateix any, posteriormente amb, Joana Escorna, van tindre fills.
  • 1400

    CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES, Ausiàs March

    En les seues obres figuren motius i situacions amoroses pròpies de la poesia trobadoresca, les combina amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia. És el primer de la literatura que escriu poesia culta en un català sense provençalisme.
    -Amb les seues poesies busca un amor espiritual; el considera un dilema tràgic, un engany o una passió destructora.
    -El reconeixement del fracàs és el que humanitza la seua poesia.
  • 1400

    OBRES, Ausiàs March

    Es compón en 128 poemes classificat en cicles (cants d'amor, de mort, i morals) , amb el canta espritual, charrada i en interrogatori a Déu.
    En elles utilitza:
    -Estructura formal.
    -Decasil·lab en cesura en la quart sil·laba.
    -Octosil·lab.
    -Pressió conceptual, densitat expresiva i sintaxis completa.
    -Ús de recursos expresius com la comparació, imatges, antítesis, i utilització de la priemera persona.
  • Period: 1400 to 1500

    SEGLE XV

    Durant aquest periode, València visqué un moment d'espledor artístic i literari, per això el considerem el segle d'or de la literatura catalana.
    Es va centrar a València; amb un creixement demogràfic, a més de convertir-se en un centre mercantil i financer.
    Ens topem a un desenvolupament de la cultura, per el dinamisme i la política; trovem gran figures com Jordi de San Jordi i Ausiàs March, també Joanot Martorel, Joan Roís, Jaume Roig i Isabel de Villena.
  • Period: 1400 to 1500

    NOVEL·LA DEL S.XV

    Es diferència entre les novel·les cavalleresques i els llibres de cavalleria, que rescaten aventures protagonitzades per personateges poc creibles en terres exótiques i temps maravillosos.
    Les novel·les cavalleresques:
    -No tenen elements meravellosos.
    -Els herois es mantenen dins d'uns limits humans.
    -Marc geogràfic: conegut i dentificable.
    -Accions: temp pròxim.
    Totes estes replegades en: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.
  • 1411

    JOANOT MARTORELL

    JOANOT MARTORELL
    Va nàixer a València, entre el 1405 i 1411, fou fill d'una familia noble que va anar perdent poder econòmic i influència progressivament. Cap al final de la seua vida estava completament arruïnat. Morí sol i sense descendència. Fou el escrito del Tirant lo Blanc una de les novel·les cavalleresques més importants del temps.
  • 1424

    Jordi de San Jordi

    Jordi de San Jordi
    És un referent de la literatura trobadoresca clàssic, però expressa sovint la subjectivitat de l'autor, que adopta un to malenconiós i nostàlgic; va nàixer a València a finals del s.XIV, va ocupar el càrrec de cambrer reial, en 1420 va ser nomenat cavaller en una expedició a Còrsega i Sardenya.
    En 1423, va ser capturat durant un cambat militar, aquest episodi el refletèix a la seua obra: Desert d'amics, de bénss e de senyors (Presoner), com a petició del rei per fer els tràmits del rescat.
  • 1424

    OBRES, Jordi de San Jordi

    OBRES, Jordi de San Jordi
    Va realitzar els díhuit poemes (1416-1424), composta en una llengua que volia ser occità trobadoresc, però que en realitat és unn híbrid d'ccità i català.
    La suea poesia es arcaïtzant i està plena de referents trobadorescos (composava música per als seus poemes).
  • 1462

    CURIAL E GÜELFA

    CURIAL E GÜELFA
    Presenta la inflència de de la Crònica de Bernat Desclot: el rei Pere el Gran és la prolongació del personatge de Desclot.
    Escrita entre el 1435 i 1462, amb un autor desconegut i am un tìtol que es deu al crític Milà i Fontanals. Narra l'ascenció social d'un jove de condició baixa per mitjà de la cavalleria i de l'amor.
    Estructura tres llibres:
    -1: el dedicat a l'amor.
    -2: dedicat a les armes.
    -3: dedicat a la ciència i a la saviesa.
  • 1462

    CARACTERÍSTIQUES DEL CURIAL

    -Inovació de la novel·la cavalleresca, es combiana tradicions literàries molt diverses de les literatures romàntiques.
    -Literatura clàssica i ambientació realista i amoroso amb l'erudició i les al·legories de tipus mitològic.
    -Narra ascensions socials.
    -Novel·la sentimental, s'emmarca l'argumente desencadera l'acció, permetent una evolució psicològica del personantge.
    -Concepció medieval de l'amor (distribució dels rangs socials en les relacions dels amants.
    -Estil culte transparent.
  • 1465

    TIRANT LO BLANC

    Te un dels models literaris més importants en la Crónica de Joanot Martorell (1460 -1465).
    Aquesta es por dividir en cinc parts, depenent on es trova el protagonista:
    -1: en Angleterra, on arriba Tirant per assitir a les terres del casament del rei d'Anglaterra.
    -2: en Silìcia (ajudar) i Rodes (per els moros), acompañat per Felip.
    -3: en el imperi grec, per defensar-los dels turcs (s'enamora).
    -4: nord d'África, per converit al cristianisme.
    -5: Constantinople (derrota del turcs).
  • 1465

    DIFERÈNCIA ENTRE EL CURIAL I EL TIRANT

    L'acció del Tirant és contemporania al temps de Martorell, alguns fets es basen en fets reals i molts dels episodis cavallerescos són els resultat de l'pbsesió de la vida real del s.XV.
    A més, que aquest ha estat qualificada com novel·la total; supera l'etiqueta de la novel·la cavalleresca, en la que es convina aspectes molt diversos, tan pel contigut, com per el model literari emprat.