-
Poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.
-
Escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana.
-
Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic. D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca. Va néixer abans del 1259 i després del 1285.
-
És la primera de les quatre grans cròniques. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. Jaume I morí el 1276; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. Fou dictada per Jaume I.
-
Preceptiva en noves rimades que Raimon de Cornet dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó.
-
La més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de «mirall de prínceps», i de «mirall de ciutadans». Fou escrita entorn del 1325.
-
Escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni (1399). Va néixer entre 1348 i 1450, segons els darrers estudis.
-
Poema al·legòric en versos apariats de vuit síl·labes que debat la qüestió de la Providència divina al més pur estil de la tradició medieval, on explica el seu viatge fictici a l'illa de la Fortuna on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de Déu per demostrar la seva innocència i la seva virtut.
-
Traducció que Bernat Metge féu (segurament el 1388) del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró .
-
De títol 'Viatge al Purgatori de Sant Patrici'. Obra de ficció on l'autor pretén defensar-se de les acusacions d'haver deixat morir el rei Joan I sense ajudes espirituals i, per tant, s'havia condemnat. El que fa és visitar el purgatori de Sant Patrici, que segons la llegenda hi havia a Irlanda, i comprovar com el rei difunt hi és, esperant per anar al cel. Escrit entre el 1397 i el març de 1398.
-
Obra mestra de Bernat Metge, considerada la primera manifestació de prosa humanística en la nostra llengua.
-
Considerat un dels més grans poetes en llengua catalana, la seva obra tingué una gran repercussió tant en la lírica catalana posterior com en la peninsular, sent inspiració directa dels nostres Joan Pujol, Pere Serafí i Joan Boscà, i dels castellans Garcilaso de la Vega, o més endavant Quevedo, Fray Luís de Leon i Lope de Vega. Era conegut com el gran poeta d'Espanya, llegit per reis i nobles, en contrast amb Petrarca, gran poeta de la península italiana.
-
Se'n desconeix la data de naixement exacta: se sol situar entre 1405 i 1413. Dou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el "Tirant lo Blanc", la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. També escrigué la novel·la fragmentària "Guillem de Varoïc" i se n'han publicat, en els darrers anys, un bon nombre de lletres de batalla.
-
Novel·la breu anònima escrita en llengua catalana a principis del segle XV. L'originalitat de l'obra es basa en el fet que l'acció es desenvolupa en l’ambient cortesà de l’Imperi Otomà. Narra les aventures i les peripècies amoroses de Jacob Xalabín, fill del soldà turc Amorat (Murat I), i la seva mort en mans del seu germanastre Beseit Bei (Baiazet I). La data 1420 és arbitrària; se'n desconeix la data exacta de publicació.
-
Primera poesia datable d'Ausiàs March, molt probablement composta el 1425.
-
Inici del cicle de Llir entre cards (també s'ha proposat el 1421), que finalitza el 1436 (o potser fins al 1442).
-
Novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos, redactada probablement entre 1442 i 1453. És una de les grans novel·les catalanes del segle d'or. És una història d'amor i d'armes. La novel·la presenta el procés de gestació d'un heroi des d'uns orígens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l'honor que pertoquen a un cavaller. I l'heroi, en aquest cas, és un heroi modern. La data 1447 és arbitrària.
-
Novel·la fragmentària que Joanot Martorell que acabà integrant, amb algunes modificacions, la primera part del Tirant lo Blanc. A banda de la història de Gui de Warwick, Martorell inclou en el Guillem de Varoïc la part doctrinal sobre l'orde de cavalleria i l'episodi de l'escuder del Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull. En aquest sentit, el Guillem de Varoïc és una barreja de novel·la cavalleresca i de tractat teòric sobre la cavalleria. Es va crear al voltant de 1450.
-
Data final aproximada de la redacció del Tirant lo Blanc, per Joanot Martorell. Es creu que va ser escrit entre 1460 i 1464, tot i no ser publicat de manera pòstuma per Marti Joan de Galba l'any 1490.
-
De títol 'Sumari dels girants e plens de la luna e dels eclipsis del sol e de la luna e de les festes movibles'. Primera obra d'astronomia impresa en català i va esdevenir un autèntic ‘best-seller’ de la divulgació científica de la darreria del segle xv i la primera meitat del segle xvi. En van aparèixer desenes d'edicions, publicades a diverses ciutats d'Europa, en català i en traduccions a l'italià (1485), al llatí (1488), al castellà (vers 1488) i al portuguès (1518).
-
Publicació de l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua valenciana i del segle d'or valencià. Fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497 en edicions incunables
-
És l'obra fonamental en valencià de la religiosa i escriptora del segle XV Isabel de Villena. a la qual narra la vida de Crist a partir de personatges femenins que compartien la seva vida. Es considera la primera obra literària valenciana protofeminista i va ser editada de manera pòstuma per Aldonça de Montsoriu, l'abadessa que la va succeir, l'any 1497. Es va escriure abans de 1490.