-
4000 BCE
MÚSICA EGÍPCIA
La Música a l'antic Egipte s'utilitzava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser en els temples, on era usada durant els ritus dedicats als diferents déus i era utilitzada com a remei terapèutic, com indiquen alguns papirs: de fet, el signe jeroglífic per a la música és el mateix que per benestar i per a alegria. -
4000 BCE
MÚSICA XINESA
La música xinesa és diferent a l'occidental pel seu ritme, compàs i tons. A part d'això, i de la seva importància en la Cultura xinesa, perquè els orígens de la música xinesa es fonamenten en el sagrat, aristocràtic i popular i els instruments tradicionals que s'utilitzen per fer melodies i que es remunten als dos mil anys d' antiguitat. -
3000 BCE
MÚSICA ÍNDIA
La música índia inclou múltiples varietats de música folk i música pop, a més de la música clàssica: música carnàtica i música hindustànica. La tradició musical de l'índia s'allarga uns milers d'anys, i desenvolupada a través de diferents eres, es manté com a font d'inspiració religiosa, expressió cultural i entreteniment. -
2000 BCE
MÚSICA GREGA
La música de l'antiga Grècia era un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics. Representava, per tant, un paper integral en les vides dels habitants de l'antiga Grècia. -
1815 BCE
MÚSICA DEL ROMANTISCISME
El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX a Alemanya. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambdós períodes es poden considerar com una única gran època dins la història de la música. -
1730 BCE
MÚSICA DEL CLASSCISISME
En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical. -
1600 BCE
MÚSICA DEL BARROC
La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII. Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal. -
1500 BCE
MÚSICA DEL RENAIXAMENT
La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament. Definir l'inici de l'era amb precisió és difícil, donada la manca de grans canvis existent en el pensament musical del segle XV. A més, el procés pel qual la música va adquirir les seves característiques renaixentistes va ser gradual i els musicòlegs han situat els seus inicis, com a més prest cap al 1300, i com a més tard, al voltant del 1470. -
1400 BCE
MÚSICA DE L'EDAT MITJANA
La música medieval és la música europea escrita durant l'edat mitjana. Aquesta era comença amb la caiguda de l'Imperi romà, i acaba aproximadament a mitjans del segle XV. A nivell musical, establir el final de l'era medieval i el començament del Renaixement és indubtablement arbitrari, però s'acostuma a posar la frontera al voltant de l'any 1400. -
MÚSICA ELECTRÒNICA
La música electrònica és aquell tipus de música que empra instruments musicals electrònics i tecnologia musical electrònica per la seva producció i interpretació. En general, es pot distingir entre el so produït mitjançant la utilització de mitjans electromecànics d'aquell produït mitjançant tecnologia electrònica, la qual també pot ser barrejada. -
MÚSICA JAZZ
El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia -
MÚSICA VANGUARDISTA
Després de la II Guerra Mundial, la música avantguardista es va centrar en el ritme i el timbre, els que es van concretar de formes lliures: la aleatòria i l'electrònica. Per la seva banda, els seus principals corrents van ser: neorromanticismo
misticisme
expressionisme dodecafònic
Politonalismo
microtonalisme
Neoclassicisme
nacionalisme
exotisme -
MÚSICA ALTERNATIVA
La música alternativa és un terme que engloba tots els tipus de música que es contraposen als models oficials comunament acceptats. Aquest tipus de música no compta amb trets diferenciadors que la converteixin en un estil musical únic i reconeixible, sinó que agrupa gran nombre de gèneres musicals que s'allunyen de la música comercial o industrial i que tenen cadascun les seves característiques pròpies.
