La crisi de l'Antic Règim i la construcció de l'Estat liberal a Espanya - Història 2n BATX
By naiar16
-
Guerra del Francès (1808-1814)
Conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès. Inicia el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques a la península Ibèrica amb l'excusa d'envair conjuntament Portugal i conclogué, el 1814 amb el retorn de Ferran VII al poder amb l'ajuda de guerrilles i Portugal e Gran Bretanya exenemics espanyols de la Guerra anglo-espanyola (1796-1802). Napoleó portà a terme el seu projecte de domini europeu i destronà a Carles IV per substituir-lo pel seu germà, Josep I Bonaparte. -
Constitució Espanyola (1812)
Norma fonamental de la monarquia espanyola redactada el 1812 per les Corts de Cadis, assemblea constituent inaugurada a San Fernando i, posteriorment traslladada a Cadis, ja que no hi havia ocupació francesa. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de Sant Josep. Enllaçava lleis tradicionals i principis del liberalisme democràtic tals com a sobirania nacional i la separació de poders encara que, les dones continuaven sotmeses. -
Regnat de Ferran VII - Retorn del absolutisme (1814-1820)
Ferran VII d'Espanya retorna al tron i juntament, l'absolutisme. El 4 de maig firma un decret (i que sortiria a la llum després del triomf del cop d'estat de maig del 1814) que restableix la monarquia absoluta i descarta la Constitució de 1812 de les Corts de Cadis, enfadant molt a aquells que havien vist la lluita de la Guerra del Francès com una possible revolució espanyola. Llavors podem dir que el seu regnat es va caracteritzar per una lluita constant entre absolutistes i liberals. -
Regnat de Ferran VII: Trienni Liberal (1820-1823)
"Pronunciament"/ cop d'estat per part del tinent coronel Rafael Riego que va fer a Ferran VII jurar la Constitució del 1812. Això fou una introducció del liberalisme, però, Ferran VII ràpidament encararia a les potències europees a intervenir contra els liberals espanyols, on finalment van enviar a les tropes dels "Cent Mil Fills de Sant Lluís" per derrocar a Riego. Posteriorment va haver una dura repressió a liberals on molts van haver de marxar a l'exili, per evitar la persecució. -
Regnat de Ferran VII: Dècada Ominosa (1823-1833)
Última fase del regnat de Ferran VII on retorna l'absolutisme després del Trienni Liberal. La salut de Ferran VII empitjorava i necessitava una successió, per això, va aprovar la "Pragmàtica Sanció", permetent a les dones regnar, assegurant-se així si per fi tenia descendència, encara que fos nena, aquesta li sucesseria. El candidat era el seu germà Carles María Isidro, però després va néixer Isabel II descartant-lo, començant el conflicte entre carlins (Antic Règim) i isabelins (liberal). -
Regnat d'Isabel II: Regències (1833-1843)
Ferran VII mor el 1833 i el tron succeeix a la seva filla Isabel II encara que, no té la majoria d'edat motiu pel qual va ser necessari nomenar la seva mare regent del regne. De 1833 a 1840 la regència va ser assumida per la seva mare, Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias, on coincideix amb la Primera Guerra Carlista (1833-1840) entre carlins e isabelins, a més d'altres revoltes. Després, assumeix la regència, per votació, el general Baldomero Espartero fins 1843 quan Isabel ja és major d'edat. -
Regnat d'Isabel II: Primera Guerra Carlina (1833-1840)
Fou una guerra civil desenvolupada a Espanya entre carlistes (partidaris de Carles Maria Isidre i així, l'Antic Règim) i isabelins (defensors de la regència d'Isabel II i de la regent María Cristina de Borbó, de caràcter liberal). Carles faria públic el "Manifest d'Abrantes" on mantenia els seus drets dinàstics, portant el país a una gran guerra civil. La guerra acaba amb la derrota carlina que no van acceptar l'acord ratificat del "Conveni de Vergara" i van continuar lluitant. -
Regnat d'Isabel II: Constitució de 1837
Els conflictes entre moderats i progressistes van forçar a la reina regent Maria Cristina de Borbó-Dues Silícies a restaurar la Constitució de 1812 i buscant arribar a un caràcter conciliador:- Sobirania nacional.
- Monarquia constitucional.
- Corts bicamerals.
- Declaració sistemàtica i homogènia de drets: reconeixement de drets individuals molt ben garantits i molt lligats a la seguretat i la propietat.
-
Regnat d'Isabel II: Dècada moderada (1843-1854)
Amb Espartero exiliat, Isabel II és declarada major d'edat abans de temps. Durant aquest període, ressalta el predomini moderat deixant fora de la vida política als progressistes. El general Narváez, assumiria la Presidència del Govern a 1844, i acabaria amb el pronunciament de "La Vicalvarada" que va donar pas al bienni progressista. Algunes mesures d'aquest període:
- Renovació Constitució 1837: caràcter moderat.
- Creació Guàrdia Civil.
- Reforma sistema fiscal més modern i eficaç. -
Regnat d'Isabel II: Constitució de 1845
La Constitució de 1845 fou l'intent dels moderats per conciliar tradició i revolució amb una reforma de la Constitució de 1837:- Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
- Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.
- Confessionalitat catòlica de l'Estat.
- Sistema parlamentari bicameral.
- Sufragi censatari molt restringit.
-
Regnat d'Isabel II: Segona Guerra Carlina (1846-1849)
Fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya. Es va deure al fracàs dels intents de casar Isabel II amb el pretendent carlí, Carles Lluís de Borbó. Acabaria casant-se amb Francesc d'Assís de Borbó, augmentat el descontent d'alguns, a més, de la crisi agrària i industrial a Catalunya. Com a la primera guerra carlista, el bàndol carlista va ser derrotat. -
Regnat d'Isabel II: Bienni Progressista (1854-1856)
El poder cada cop més dictatorial de Narváez va propiciar un gran descontentament que va acabar en un pronunciament militar iniciat pel general O'Donnell. Durant aquest període de dos anys (1854-1856) van destacar les següents mesures:- Desamortització eclesiàstica.
- Unes noves Corts Constituents van iniciar l'elaboració d'una nova constitució més progressista, però mai es va aplicar.
- Modernització econòmica del país: "Llei de Ferrocarrils" (1855).
- Millora i ampliació de carreteres.
-
Regnat d'Isabel II: Govern moderat i fi del regnat d'Isabel II (1856-1868)
L'agitació social va provocar la ruptura entre Espartero i O'Donnell, qui va iniciar una revisió del bienni que va retornar Narváez al poder el 1856. El 1858, O'Donell retorna al govern fins 1863 quan, Narváez retorna, amb un creixent autoritarisme que juntament amb la crisi econòmica, va provocar una revolució: "Pacte d'Ostende: " on unionistes, progressistes i republicans s'alien per enderrocar Isabel II i el règim moderat, a més de la "Revolució de la Gloriosa" que va fer exiliar Isabel II. -
Sexenni Democràtic: Govern Provisional i Constitució de 1869 (1868-1870)
Després de posar fi al règim liberal autoritari d'Isabel II, s'instal·la un govern provisional amb el general Serrano com a regent i que va promulgar un seguit de decrets que satisfeien algunes demandes populars com el sufragi universal masculí. També van aprovar la Constitució de 1869 de caràcter democràtic, que va optar per una monarquia democràtica. Un important canvi seria la defensa del lliurecanvisme i per l’obertura del mercat espanyol a l’entrada de capitals estrangers. -
Sexenni Democràtic: Regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873)
La Constitució de 1869 establia la monarquia com a forma de govern: es va buscar un rei entre les dinasties europees: Amadeu de Savoia. El seu regnat no va ser gens fàcil: la mort del seu suport més fidel Prim, les dificultats econòmiques i la inestabilitat política, conflictes socials, moviment d'independència de Cuba... El gran nombre de conflictes va crear un creixement de l'oposició, deixant a Amadeu amb l'únic suport dels progressistes, presentant així, la seva renúncia. -
Sexenni Democràtic i Regne d'Espanya: Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
Fou una guerra civil espanyola desenvolupada entre els anys 1872-1876, entre els partidaris de Carles VII, duc de Madrid, pretendent carlí al tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República. Després de la revolució de 1868, els opositors a la democràcia i el liberalisme no estaven contents amb el règim ni el rei instaurats. Els liberals encara eren els més votats al parlament, i l'única que tenien els carlins era començant un alçament militar, amb la final derrota novament dels carlins. -
Sexenni Democràtic: Primera República Espanyola (1873- desembre 1874)
La República (aprovada per 258 vots a favor per 32 en contra) fou molt ben rebuda pels sectors populars: prometien un programa de reformes econòmiques i socials. Però, la República fou molt inestable, 4 presidents en 11 mesos. A més d'altres conflictes: pocs polítics republicans, l'oposició de carlins, l'església i conservadors. El final de la República fou per conflictes entre els mateixos republicans, els més radicals produiran un cop d'estat: passarà a ser una república presidencialista. -
Sexenni Democràtic: Retorn de la monarquia borbònica (desembre 1874)
La república presidencialista fa un gir cap a la dreta sota la presidència de Salmerón: la República va perdent atractiu per a la majoria dels grups polítics. Acaba igual que la República, 11 mesos de govern i amb un cop d'estat dirigit pel general Martínez, que derrocarà a Salmerón i a més proclamarà de nou la monarquia i així, la restauració de la dinastia borbònica en la figura d’Alfons XII, fill d'Isabel II.