L'evolució política del segle XIX espanyol

  • Guerra de la independència

    Guerra de la independència
    (1808/1814) Va ser una guerra d'alliberament nacional. Els que donaven suport a Josep Bonaparte s'anomenaven afrancesats, i els que volien el retorn de Ferran VII, s'anomenaven patriotes.
  • Constitució de 1812

    Constitució de 1812
    (1812/1814) Les corts van elaborar la primera constitució de l'història d'Espanya, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders, es recconeixia el sufragi universal masculí. Es va declarar la igualtat dels espanyols davant la llei.
  • La restauració de l'absolutisme

    La restauració de l'absolutisme
    (1814/1820) Al tornar Ferran VII a Espanya i amb el suport dels servils, va derogar la Constitució. Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa, era un retorn a l'Antic Règim.
  • El Trienni Liberal

    El Trienni Liberal
    (1820/1823) Amb el triomf d'un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, es va proclamar la Constitució del 1812.
  • La Década Ominosa

    La Década Ominosa
    (1823/1833) És el segon període absolutista durant el regnat de Ferran VII, el qual, amb la pèrdua de l'Imperi americà, va crear un consell de ministres i no s'atrevia a concedir a la Inquisició tot el poder que havia tingut abans
  • La primera guerra Carlina

    La primera guerra Carlina
    (1833/1840) Com a conseqüència de la Llei Sàlica, Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, anul·lant aquella llei amb el fi de que la seva filla Isabel II podés governar. Quan va morir, la seva dòna Maria Cristina va governar, ja que la princesa només tenia 3 anys i Carles es va proclamar rei. També hi va haver un enfrontament entre els liberals i els carlins, que defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional.
  • El triomf del liberalisme

    El triomf del liberalisme
    (1833/1844) Maria Cristina es va recolzar en els liberals per assegurar el tron de la seva filla. Els liberals estaven dividits en moderats, que reforzaven la posició del rei, i els progressistes, que defensaven una política més àmplia. Va concedir el poder als moderats, però amb l'aixecament militar de La Granja, va tenir que lliurar el parlament als progressistes. Maria va haver de dimitir i el general Espartero es va fer el regent. Al final es van unir, i Isabel II va ser reina amb 13 anys.