Jazzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

L´evolució del jazz

  • Estil de Nova Orleans

    Estil de Nova Orleans
    Els instruments eren adquerits de les bandes militars de la guerra.
    Es feÏen improvisacions i la música estava influenciada pel ragtime,blues i espirituals.
    Els músics toquen com canten.
  • Dixieland

    Dixieland
    Es desenvolupen més les improvisacions.
    Els tempos són més ràpids.
    És un estil menys expressiu però amb més recursos tècnics.
    Les melodies són més polides i les harmonies més clares.
  • El swing i les big band.

    El swing i les big band.
    Grans orquestres uniformades.
    Melodies enganxoses del gust del públic.
    Actuacions dirigides per a ballar.
    Molt fidels a les partitures i deixen la improvisació per als solos.
    Usen instruments de vent-metall, vent-fusta i secció rítmica. També el piano.
    Destaquen: Benny Goodman i Count Basie.
  • El bebop

    El bebop
    Grups reduÏts.
    La bateria adquereix gran importància.
    Ús de ritmes complexos.
    Interpretacions virtuoses amb frasejos ràpids e irregulars.
    Desenvolupament de les impovisacions que eren ràpides i complexes.
    Harmonies dissonants.
    Emocionalment transmetia intranquil.litat, alteració...
  • Cool jazz

    Cool jazz
    Nou estil que sorgeix per reemplaçar el bebop.
    Transmet suavitat, relaxació, intimisme.
    És donava ús a la sordina que disminuia la intensitat del so.
    Destacaven; Miles Davis,Gery Mulligan, Paul Desmond i Dave Brubeck.
  • Hard-bop

    Hard-bop
    Es va desenvolupar a partir del bebop.
    Durant els primers anys de la dècada dels 50.
    Ritmes estimulants i sincopats.
    A més busquen la tornada al jazz: blues, espirituals, i el gòspel.
    Destaquen: John Coltrane, Sonny Rollins i Cannonball Adderley.
  • Free-jazz

    Free-jazz
    Aquest estil planteja el retorn als anys 20.
    En les interpretacions plantegen unes línies melòdiques i rítmiques.
    Fan ús d'una harmonia atonal i usen les polirítmies.
    Realitzen improvisacions col.lectives.
    Els més coneguts els saxofonistes: Ornette Coleman, John Coltrane i Charles Mingus.
  • Jazz Fusió

    Jazz Fusió
    Mostra la fusió d'elements aliens al jazz.
    Es barregen amb tota mena d'influències musicals com : rock, flamenc, salsa, música ècnica, folk, pop, new-age, clàssica, world music, afro-cubana.
  • Jazz-rock

    Jazz-rock
    Sorgeix de la combinació del jazz amb elements del rock.
    La guitarra elèctrica i el baix elèctric eren els instruments amb més popularitat.
    Van reemplaçar el contrabaix pel baix elèctric.
    La guitarra i l'orgue formen instruments solistes.
    Milers Davis, Al Di Meola, Pat Metheny, Jhon Scofield i Jaco Pastorius van ser molt destacats.
  • Smooth-jazz

    Smooth-jazz
    Amb ritme lleuger i sense complexitat, usant les bases del funky.
    Barrejava elements del pop lleuger i del soul.
    Les melodies es van fer molt populars als bars i locals ja que era música semblant al chill-out.
    Els músics més destacats: George Benson, Chuck Mangione, Al Jarreau i Kenny Gorelick.
  • Jazz llatí

    Jazz llatí
    Inclou músiques diferents com la música afrocubana i port-riquenya.
    Destaca la improvisació i els ritmes típics de percussió llatinoamericana.
    Trobem músics com: Arturo Sandoval, Paquito D'Rivera, Tito Puente, Chucho Valdés i Michel Camilo.
  • Neotradicionalisme

    El jazz es va allunyar cada vegada més del seus orígens.
    Va provocar que músics negres reivindicaren una tornada als orígens com: Scott Hamilton, Herbie Hancock i Wynton Marsalis.
    Amb la seua banda es va dedicar a preservar la identitat musical.
  • L 'Acid jazz

    L 'Acid jazz
    Aquest estil continua el camí de la fusió de la dècada anterior.
    El DJ britànic Gilles Peterson va començar aquesta fusió musical.
    Integrava elements del jazz, funk i hip-hop.
    L'estil Està adreçat a les pistes de ball.
    Va sorgir als 80 i es popularitza als 90 amb grups com: The Brand New Heavies, Jamiroquai i Galliano.
  • Post-jazz i el revival de les big band

    Post-jazz i el revival de les big band
    Post-jazz: la revolució novaiorquesa
    Alguns músics de Nova York van emprendre una revolució de música que recollia influències de tot tipus, fusionant sense limitacions.
    Els músics més destacats són: Eugene Chadbourne, Ned Rothenberg i Bill Frisell.
    El revival de les big band:
    Reapareix l'interés per la música de les big band.
    El tractament instrumental com l'harmònic i el melòdic es troben influïts.
    Destaca el compositor Butch Morris, Wayne Horvitz i Marty Ehrlich.
  • El jazz en el nou mil.lenni

    El jazz en el nou mil.lenni
    Jazz electrònic:
    Destaca entre els nous corrents.
    Ha aparegut una nova generació d'improvisadors que recollien els sons clàssics i electrònics.
    Destaquen Ben Neill, Miya Masaoka i grups com Triosk.
    Jazz rap:
    Ja s'havia fusionat amb el jazz en dècades anteriors, però el seu desenvolupament va ser a comecçaments del segle XXI.
    Grups com: Kanye West, Crown City Rockers, Nujabes, A Tribe Called Quest o Madlib.