-
Estil de Nova Orleans
Els instruments eren adquerits de les bandes militars de la guerra.
Es feÏen improvisacions i la música estava influenciada pel ragtime,blues i espirituals.
Els músics toquen com canten. -
Dixieland
Es desenvolupen més les improvisacions.
Els tempos són més ràpids.
És un estil menys expressiu però amb més recursos tècnics.
Les melodies són més polides i les harmonies més clares. -
El swing i les big band.
Grans orquestres uniformades.
Melodies enganxoses del gust del públic.
Actuacions dirigides per a ballar.
Molt fidels a les partitures i deixen la improvisació per als solos.
Usen instruments de vent-metall, vent-fusta i secció rítmica. També el piano.
Destaquen: Benny Goodman i Count Basie. -
El bebop
Grups reduÏts.
La bateria adquereix gran importància.
Ús de ritmes complexos.
Interpretacions virtuoses amb frasejos ràpids e irregulars.
Desenvolupament de les impovisacions que eren ràpides i complexes.
Harmonies dissonants.
Emocionalment transmetia intranquil.litat, alteració... -
Cool jazz
Nou estil que sorgeix per reemplaçar el bebop.
Transmet suavitat, relaxació, intimisme.
És donava ús a la sordina que disminuia la intensitat del so.
Destacaven; Miles Davis,Gery Mulligan, Paul Desmond i Dave Brubeck. -
Hard-bop
Es va desenvolupar a partir del bebop.
Durant els primers anys de la dècada dels 50.
Ritmes estimulants i sincopats.
A més busquen la tornada al jazz: blues, espirituals, i el gòspel.
Destaquen: John Coltrane, Sonny Rollins i Cannonball Adderley. -
Free-jazz
Aquest estil planteja el retorn als anys 20.
En les interpretacions plantegen unes línies melòdiques i rítmiques.
Fan ús d'una harmonia atonal i usen les polirítmies.
Realitzen improvisacions col.lectives.
Els més coneguts els saxofonistes: Ornette Coleman, John Coltrane i Charles Mingus. -
Jazz llatí
Inclou músiques diferents com la música afrocubana i port-riquenya.
Destaca la improvisació i els ritmes típics de percussió llatinoamericana.
Trobem músics com: Arturo Sandoval, Paquito D'Rivera, Tito Puente, Chucho Valdés i Michel Camilo. -
Neotradicionalisme
El jazz es va allunyar cada vegada més del seus orígens.
Va provocar que músics negres reivindicaren una tornada als orígens com: Scott Hamilton, Herbie Hancock i Wynton Marsalis.
Amb la seua banda es va dedicar a preservar la identitat musical. -
Jazz-rock
Sorgeix de la combinació del jazz amb elements del rock.
La guitarra elèctrica i el baix elèctric eren els instruments amb més popularitat.
Van reemplaçar el contrabaix pel baix elèctric.
La guitarra i l'orgue formen instruments solistes.
Milers Davis, Al Di Meola, Pat Metheny, Jhon Scofield i Jaco Pastorius van ser molt destacats. -
Jazz Fusió
Mostra la fusió d'elements aliens al jazz.
Es barregen amb tota mena d'influències musicals com : rock, flamenc, salsa, música ècnica, folk, pop, new-age, clàssica, world music, afro-cubana. -
Smooth-jazz
Amb ritme lleuger i sense complexitat, usant les bases del funky.
Barrejava elements del pop lleuger i del soul.
Les melodies es van fer molt populars als bars i locals ja que era música semblant al chill-out.
Els músics més destacats: George Benson, Chuck Mangione, Al Jarreau i Kenny Gorelick. -
L 'Acid jazz
Aquest estil continua el camí de la fusió de la dècada anterior.
El DJ britànic Gilles Peterson va començar aquesta fusió musical.
Integrava elements del jazz, funk i hip-hop.
L'estil Està adreçat a les pistes de ball.
Va sorgir als 80 i es popularitza als 90 amb grups com: The Brand New Heavies, Jamiroquai i Galliano. -
Post-jazz i el revival de les big band
Post-jazz: la revolució novaiorquesa
Alguns músics de Nova York van emprendre una revolució de música que recollia influències de tot tipus, fusionant sense limitacions.
Els músics més destacats són: Eugene Chadbourne, Ned Rothenberg i Bill Frisell.
El revival de les big band:
Reapareix l'interés per la música de les big band.
El tractament instrumental com l'harmònic i el melòdic es troben influïts.
Destaca el compositor Butch Morris, Wayne Horvitz i Marty Ehrlich. -
El jazz en el nou mil.lenni
Jazz electrònic:
Destaca entre els nous corrents.
Ha aparegut una nova generació d'improvisadors que recollien els sons clàssics i electrònics.
Destaquen Ben Neill, Miya Masaoka i grups com Triosk.
Jazz rap:
Ja s'havia fusionat amb el jazz en dècades anteriors, però el seu desenvolupament va ser a comecçaments del segle XXI.
Grups com: Kanye West, Crown City Rockers, Nujabes, A Tribe Called Quest o Madlib.
