Th

HISTÒRIA DE LA LITERATURA UNIVERSAL

  • 3500 BCE

    APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA

    APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA
    La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques. La història de com han evolucionat els sistemes de representació gràfica de llengües en diferents civilitzacions, o sistemes d'escriptura, pot incloure també els de protoescriptura, sistemes que usen símbols antics o ideogrames. Una de les formes d'escriptura més antiga és la cuneïforme
  • 476

    ESTILS

    Els autors de l'època van plasmar els ideals i les regles socials a través de Cantars de Gesta, Faules, Gerrets o Cançoners.
  • 476

    AUTORS

    Juan Ruíz
    Alfonso X el Sabio
    Jorge Manrique
    Juan Manuel
    Fernando de Rojas
  • 476

    OBRES

    El Poema del Mío Cid
    El Libro del Buen Amor
    La Celestina
  • Period: 476 to 1492

    ÉPOCA MEDIEVAL

    L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
  • 1570

    AUTORS

    Dante
    Petrarca
    Boccacci
  • 1570

    ESTILS

    Algunes de les principals expressions literàries van ser els Tractats, la Novel·la Picaresca i la Lírica.
  • 1570

    AUTORS

    Santa Teresa de Jesús
    Fray Luis de León
    Juan Boscán
    Garcilaso de la Vega
  • Period: 1570 to 1570

    RENAIXAMENT

    El Renaixement evoluciona entre els segles XV i XVI i és propi de la cultura occidental de la vella Europa. La invenció de la impremta el 1450 afavoreix la possibilitat de difondre la cultura a la societat.
    El seu objectiu principal és la recuperació de l'humanisme i dels ideals estètics grecollatins.
    L'antropocentrisme és el tema principal dels autors. La natura rep novament una especial atenció, així com la filosofia, que es posa al servei del cristianisme.
  • TÒPICS

    Els tòpics adquireixen una màxima rellevància en aquesta etapa, deixant-se veure a Novel·les de Cavalleries, Pastorils, Picaresques, a la Lírica i fins i tot al Teatre.
  • AUTORS

    Miguel de Cervantes
    William Shakespeare
    Lope de Vega
    Tirso de Molin
    Calderón de la Barca
    Quevedo
    Luis de Góngora.
  • Period: to

    BARROC

    El Barroc correspon al segle XVII, i sorgeix com a contrapunt al Renaixement, una vegada la crisi moral i de valors es va haver apoderat de la societat.
    El pensament florent del Renaixement va començar a decaure, i va sorgir una nova recerca per trobar camins per a l'expressió artística. La preocupació formal s'apropia dels autors.
    De la mà de la renovació de tècniques i estils sorgeix una estètica recarregada, intensificant els recursos estilístics del llenguatge.
  • MITJANS MÉS EMPRATS

    La Novel·la, la Lírica, la Faula i el Teatre van ser alguns dels mitjans més emprats durant el Neoclassicisme.
  • AUTORS

    Goethe
    Johnathan Swift
    Daniel Defoe
    José Cadalso
  • Period: to

    NEOCLASSICISME

    El segle XVIII suposa una vista enrere als valors clàssics propis de la cultura grega i romana. El neoclassicisme comporta la nova recerca per l'equilibri, la serenitat i la formació dels ciutadans.
    Les obres estan novament dotades d'una finalitat moralitzant, però enfocada sempre a la raó.
    El llenguatge comença a ser fortament depurat, deixant de banda el superflu. S'estilitza i es fa servir amb claredat i senzillesa d'estil.
  • PRINCIPALS EXPRESSIONS

    El Teatre, els Mites i les Epopeies van ser les principals expressions literàries del Classicisme.
  • MÀXIMS REPRESENTANTS

    • Homero
    • Virgilio
  • OBRES PRINCIPALS

    • La Ilíada de Homero.
    • La Eneida de Virgilio.
  • Period: to

    CLASSICISME

    Es desenvolupa al període de l'Antiga Grècia i l'Imperi Romà.
    Atenent els ideals de l'època, la màxima literatura és la recerca profunda d'harmonia i equilibri en la forma i l'estil.
    La Literatura Clàssica mai no es va crear per tal d'existir amb independència del receptor. Per contra, són obres que connecten amb ell a la perfecció en exposar situacions, personatges i entorns afins a aquest. El seu objectiu era entretenir, i es van emprar múltiples tècniques per aconseguir-ho.
  • MITJANS MÉS EMPRATS

    El Drama, la novel·la autobiogràfica, la lírica i els articles periodístics són els mitjans preferits pels autors per a l'expressió literària.
  • AUTORS I OBRES

    Gustavo Adolfo Bécquer va ser un dels màxims representants del moviment, amb obres com Rimas i Llegendes. També ho van ser José de Zorrilla, Mary Shelley i José de Espronceda.
  • Period: to

    ROMANTICISME

    La primera meitat del segle XIX està caracteritzada per un moviment hegemònic que triomfa a tot Europa.
    El Romanticisme es preocupa de reivindicar l'emoció i els sentiments per damunt de tot. La imaginació i la fantasia de l?autor adquireixen una importància vital.
    Entre les característiques comunes del moviment hi ha la defensa de la llibertat, el subjectivisme dels autors, el desig d'evasió absolut i imperant i l'intimisme a l'hora d'expressar sentiments.
  • AUTORS I OBRES

    Gustave Flaubert i la seva obra Madame Bovary i Benito Pérez Galdós amb Marianela són dos grans representants del Realisme. També ho van ser Mariano José de Larra i Balzac.
  • Period: to

    REALISME

    La segona meitat del segle XIX fa un gir estilístic, temàtic i formal. El Romanticisme perd interès, i el Realisme sorgeix per representar una societat caracteritzada per la industrialització, el creixement humà, la consolidació de la burgesia i laparició del proletariat. Desapareix de la literatura tot rastre de subjectivisme, de sentiments o de fantasia. Es duu a terme una anàlisi rigorosa de la realitat i de la problemàtica associada a l'existència humana.
  • TEMES PRINCIPALS

    Alguns dels temes principals del Modernisme són l'evasió del temps i l'espai, el neguit propi del Romanticisme, el rebuig de la societat o l'amor i l'erotisme caracteritzat per la idealització.
  • AUTOR I OBRA

    El màxim representant del moviment és Rubén Darío. El poeta va definir els límits de la nova manera de fer poesia en obres com Azul…
  • Period: to

    MODERNISME

    El segle XX comença arrossegant un corrent literari imperant al segle anterior, especialment en parla hispana: el Modernisme.
    El Modernisme s'aprecia en múltiples arts, però és a la literatura, a través de la poesia on troba el seu principal vehicle d'expressió.
    La manca absoluta de conformisme, i un enorme esforç de renovació caracteritzen aquest moviment.
  • AUTORS

    Autors com Marcel Proust, Franz Kafka, Thomas Mann, Ernest Hemingway o Julio Cortázar són representants de la literatura avantguardista.
  • Period: to

    AVANTGUARDISME

    A principis del segle XX comença a forjar-se un nou moviment, que engloba alhora molts que han vingut a denominar-se Ismos.
    L'Avantguardisme es construeix sobre una base renovadora per a l'art, on l'inconformisme amb la tradició dóna lloc a noves formes experimentals.
    La llibertat d'expressió adquireix un significat nou, alteral'estructura de les obres, abordant temes tabú i reinterpretant els paràmetres literaris.
  • SUBGÈNERES

    D'aquest nou esperit sorgeixen diversos subgèneres de gran rellevància per a la Literatura Universal: La Novel·la Posmoderna, el Realisme Màgic, el Teatre de l'Absurd i la Literatura Feminista.
  • AUTORS I OBRES

    Borges i Gabriel García Márquez van ser dos grans representants del Realisme Màgic. Albert Camus i Samuel Beckett van dedicar part de la seva producció a cultivar el Teatre de l'Absurd. Per la seva banda, Elsa Morante o Simone de Beauvoir van aportar tot el seu talent a la Literatura Feminista del Postmodernisme.
  • Period: to

    POSTMODERNISME

    Després de la Segona Guerra Mundial sorgeix el Postmodernisme, tenint com a objectiu abordar i superar el moviment precursor: el Modernisme.
    Com el Modernisme, el Postmodernisme continua amb el procés experimental en estil, forma i estructura narrativa. Es produeix una reconceptualització de la societat i es fa palesa la sensació de fragmentació.