-
476
NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÁNIQUES
La nostra llengua deriva del llatí, que forma part de la família indoeuropea, la més estesa al continent europeu. Amb la caiguda de l´Imperi i les invasors dels pobles germànics , a la fi del segle V, el sistema de comunicacions terrestres, marítimes i fluvials que habian permés relacions entre les províncies romanes i la seu d´Imperi s´ensorra, i, amb això, el comerç i el contacte cultural. Aquest afebliment significà una aceleració de les diferències entre el llatí oral i el llatí culte -
Period: 711 to 1304
CATALÀ PRELITERARI (SEGLES VIII-XIII)
És l´etapa en què el llati ja s´ha diversificat en les llengües romàniques i hi ha alguns textos escrits en català, encara de caràcter no literari -
1140
LLIBRE JUTGE (SEGLE XII)
Va ser dels primers textos escrits en la nostra llengua. Es tracta d'un fragment d'una versió en català del Liber iudicus, recopilació de lleis d'origen visigòtic. -
1213
HOMILIES D'ORGANYÀ (COMENÇAMENT DEL S. XIII)
Es considera el primer text important, en prosa, de la llengua catalana. És un sermonari de huit fulls en què s'explica i es comenta l'Evangeli. -
1251
USATGES DE BARCELONA (SEGLE XIII)
És una compilació de normes jurídiques que constitueixen els fonaments del dret català. -
1261
FURS DE VALÈNCIA (SEGLE XIII)
És el compendi de disposicions legals de l'antic Regne de València. -
Period: 1310 to 1490
CATALÀ LITERARI ( SEGLE XIV-XV)
S´inicia amb Ramon Llull, es desenvolupa en el segle XIV gràcies a la tasca de la Cancelleria Reial, i assoleix la màxima esplendor en el segle XV -
1316
RAMON LLULL (1232-1316)
Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab.
Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.
Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova.
. -
1350
USOS LITERARIS
En el segl.e XIV es produeixen tres fets:
- Abandonament progressiu de l´occità i del llatí: els autors van adoptant el català com a llengua d´expressió- Accés del català als àmbits formals: L´àmbit administratiu i jurídic, en les cerimònies religioses
- Extensió del model litetari: En tot el territori es produeix la unificació del model literari.
-
1380
EL NOM DE LA LLENGUA I LA CANCELLERIA REIAL
NOM DE LA LLENGUA
- Fi del segle XVI, es documenten també denominacions particularistes, com valencià, mallorqui o rossellonés, però , tot i això, es manté la consciència unitària. LA CANCELLERIA REIAL
- L´organisme que contribuí a aquest sentiment unitari fou la Cancelleria Reial, una institució administrativa creada a mitjan segle XIII per a regular la documentació de tot el territori de la Corona d´Aragó i en les tres llengües institucionals: llatí, català i aragonés. -
1400
LLENGUA DURANT EL SEGLE XV
Per la Cancelleria Reial fou un dels factors que possibilità que el segle XV es considere como el periode de màxima esplendor. Altres:
- L´aparició d´estudis de correcció idiomàtica i lexicogràfics
- L´extensió de l´us del català en tots els ámbits
- La producció literària -
1420
EL PLURILINGÜISME DEL SEGLE XV
Els fets polítics i socials que tingueren lloc en el segle XV fomentaren una situació de plurilingüisme en alguns àmbits d´ús.
Continua usant-se el llatí, mentre que a la cort, el català ha de conviure amb altres llengües amb què està em contacte per diverses raons. Són aquestes:
- L´aragonés
- L´italià
- El castellà -
1440
USOS LITERARIS SEGLE XV
La quantitat i qualitat de la producció literària del segle, determinada per l´auge econòmica social i cultural de València. Té aquestes caracteristiques:
- Evolució respecte a la tradició anterior
- Influència de la cultura europea
- Conseqüència de la substitució lingüística
- Precupació per la llengua
-Desenvolupament de la literatura popular
- Diversitat lingüistica -
Period: 1501 to
CATALÀ DE L´EDAT MODERNA (SEGLES XVI-XIX)
Durant aquest període la llengua pateix un retrocés en l´ús literari i és permeable als castellanismes. -
1516
MORT DE FERRAN EL CATÒLIC
Es va produir la unió definitiva de la monarquia hispànica. S'inicià un procés de dissolució de la sobirania de la Corona d'Aragó. A aquest procés polític s'uneix la decadència de la burgesia, la classe emergent en la València del segle XV, i el reforç del poder nobiliari en el marc de la monarquia absoluta. Aquest procés està marcat per la diglòssia i explica que aquest període es conega amb el nom de Decadència. -
1520
REVOLTA DE LES GERMANIES (1519-1523)
Aquesta guerra enfronta la petita burgesia i el camperolat lliure, els anomentats agermanats, contra l'aristocràcia. L'aristocràcia derrota els agermanats i els sotmet a una forta repressió. -
EXPULSIÓ DELS MORISCOS
L'expulsió dels moriscos representa la pèrdua d'un quart de la població valenciana. Això va obligar a impulsar la repoblació de les terres desocupades. -
GUERRA DELS SEGADORS (1640-1652)
És el conflicte que enfrontà Catalunya amb la monarquia hispànica davant les pressions centralitzadores d'aquesta. El conflicte s'internacionalitzà amb la intervenció de França. La conseqüència més important fou la pèrdua d'una part del territori que passà a França. -
GUERRA DE SUCCESSIÓ (1701-1715)
La mort sense descendència del rei Carles II abocà els estats de la monarquia hispànica a una guerra per tal de triar successor. Felip d' Anjou, guanyà la guerra davant de l'arxiduc Carles d'Àustria. Açò va causar l'establiment d'un estat centralitzat i la promulgació, també van eliminar els furs i les institucions d'autogovern. -
Period: to
CATALÀ DE LA RENAIXENÇA (SEGLE XIX)
Gràcies a les idees del romanticisme de recuperació de les tradicions, la Renaixença suposa la dignificació del català en diversos àmbits. -
LA LLENGUA DURANT EL SEGLE XIX
Durant el segle XIX, Espanya, com els països veins, es configura com a estat liberal, per al qual la centralització i la uniformització lingüística és un objectiu fonamental. Aquest objectiu propicia la repressió dels usos públics del català amb mesures coercitives. -
LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
- Les classes populars: fidels a la llengua catalana, que conti- nuarà viva en l'àmbit familiar i col·loquial i en el petit comerç.
- La burgesia i la classe mitjana valencianes urbanes s'assimilen als models de com- portament de l'aristocràcia, ja castellanitzada, i adopten el castellà com a símbol de l'ascens social desitjat.
• Catalunya.
• Comunitat Valenciana -
LA RENAIXENÇA
Renaixença és un moviment cultural i literari, però posteriorment també polític, que s´inicia a mitjan segle XIX per influència del romanticisme europeu i que està vinculat a l´ascens de la burgesia en detriment de l'aristocràcia arran de la industrialització.
L´objectiu inicial de la Renaixença era recuperar la literatura culta en català i dotar de prestigi la llengua. Una de les dificultats principals amb què es va trobar va ser la inexistència dun model de llengua. -
"LEY DE INSTRUCCIÓN PÚBLICA"
És el primer intent d'implantar l'escolarització universal i obligatòria i el tercer intent d'imposar-la en castellà. -
LA MANCA D´UN MODEL DE LA LLENGUA
La desorientació ortogràfica va portar els precursors de la Renaixença a iniciar un procés de normativització. Hi sorgiren dues postures antagòniques:
-Partidaris del català acadèmic. Propugnaven un model de llengua basat en la tradició literària de l'edat moderna o de l'edat mitjana.
-Partidaris del "català que ara es parla". Reprodueixen les formes contemporànies de la llengua, inclosos els localismes i castellanismes, perquè consideraven que la llengua literària era artificiosa i arcaïtzant -
LLEI DEL NOTARIAT
Prescriu l'ús exclusiu del castellà en els actes jurídics. -
ORDRE CONTRA L'ÚS DEL CATALÀ EN LES OBRES TEATRALS
Aquesta ordre prohibeix les obres teatrals escrites exclusivament en una llengua diferent el castellà i obliga que hi haja almenys u personatge que el parle. -
EL NOM DE LA LLENGUA (RENAIXENÇA)
L'afebliment de les relacions entre els diferents territoris del domini lingüístic català havia afavorit l'ús de les denominacions particularistes de català, valencià i mallorquí, que evidenciaven la debilitat de la consciència lingüística unitària. L'única mostra del senti- ment unitari és l'ús del mot llemosí, que s'empra per a no ferir les susceptibilitats de cada lloc. Prové de la consideració errònia que l'origen del català és la varietat llemosina de l'occità. -
Period: to
CATALÀ ACTUAL O NORMATIVITZAT (SEGLE XX-ACTUALITAT)
Al principi del segle XX, la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra representa un punt àlgid en la normalització del català -
ELS ÀMBITS PRIVATS
Durant els primers anys del franquisme, els allaus migratoris de treballadors vinguts de comuitats castellanoparlants van suposar la culminació del procés d'interrupció de la transmisió generacional de la llengua.
L'augment de l'alfabetació i la imposició del castellà en l'ensenyament i els mitjans de comunicació van afavorir encara més l'abandonament de la llengua pròpia.
L'arribada masiva de castellanoparlants va provocar la interiorització de conductes lingüístiques diglòssiques. -
POMPEU FABRA (1868-1948)
És considerat el creador de la normativa catalana, estava basada en aquests criteris:
-Ortografia. Va partir de la tradició literària medieval, i de les solucions ortogràfiques de les altres llengües romàniques
-Gramàtica. Va posar una atenció especial a la unificació de la morfologia i els aspectes més bàsics i conflictius de la llengua
-Lèxic. Va excloure els castellanismes i els arcaismes i va introduir abundants neologismes -
ELS ANYS 40
Els primers anys de la dictadura es caracteritzen per una persecució gairebé indiscriminada i una tolerància mínima cap a l'ús social i cultural de la llengua.
Com a conseqüència, molts autors van adoptar el castellà com a llengua literària, ja que només s'autoritzaven edicions de clàssics e l'ortografia prefabriana o de caràcter folkloritzant.
La cultura catalana sobrevivia en la clandestinitat en tertúlies o en tiratges petits de llibres, sotmesos a una forta censura. -
ELS ANYS 50
Durant esta dècada va augmentar la tolerància envers l'expressió social i cultural de la llengua, tot i que de manera controlada. El règim va començar a admetre publicacions, emissions radiofòniques, càtedres i espectacles en català.
La producció literària va ampliar el seu espai, i van començar a sorgir les primeres editorials i revistes no clandestines.
Les obres de caràcter normatiu, es van permetre l'exhibició i es van publicar le gramàtiques de Manuel Sanchis i de Carles Salvador. -
EL NOU MARC LEGAL
LA CONSTITUCIÓ. Pel que fa a l'àmbit lingüístic, la Constitució, que és la màxima llei de l'ordenament jurídic a l'Estat espanyol, s'expressa amb els termes següents:
1- El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d'usar-la.
2-Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes.
3-La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural. -
L'ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
Els principals partits polítics valencians van signar el Pacte pel Valencià, gràcies al qual va nàixer l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El seu objectiu és determinar i elaborar la normativa lingüística de la llengua.
