LA HISTÒRIA DE LA LITERATURA VALENCIANA

Timeline created by ferdinand2002
In History
  • 500

    ORIGEN DE LA LITERATURA CATALANA

    ORIGEN DE LA LITERATURA CATALANA
    La literatura catalana forma part del conjunt de les literatures romàniques, amb el seu origen vinculat al naixement de les llengües romàniques. El procés de formació d'aquestes llengües va ser desencadenat per la caiguda de l'Imperi romà en el segle V
  • 1138

    LA POESIA TROBADORESCA

    LA POESIA TROBADORESCA
    Va sorgir al segle XII a Occitània i, a conseqüència del seu prestigi, es va estendre més emllà de les fronteres lingüístiques. La poesia trobadoresca era conreada pels trobadors, estava composta de lletra i música, que difonien els joglars, i acostumava a tindre una ideologia amorosa denominada amor cortés. Tractava gèneres com: la canço, el plany, el sirventés, l'alba, la balada...
  • 1200

    LA PREDICACIÓ ORAL I L'ESCRITA

    LA PREDICACIÓ ORAL I L'ESCRITA
    Des del començament del segle XIII es van produir certs canvis en la societat medieval:
    Les ciutats van experimentar un gran creixement demogràfic, econòmic i comercial. Es van fundar universitats, centre d'educació vinculats a les ciutats. Els ordes mendicants van exercir una influència important en la societat. Va apareixer l'activitat pastoral que estava centrada en la predicació en les obres de divulgació del saber universitari
  • 1229

    LES CRÒNIQUES

    LES CRÒNIQUES
    Són quatre obres historiogràfiquesredactades a la fi del segle Xlll, amb fets contemporanis , considerant-se un precedent de la novel.la. Aquestes obres són:
    El Llibre dels fets, de Jaume I: narra les conquestes de Mallorca i de les terres valencianes.
    La Crònica de Bernat Desclot: Pere el Gran, un heroi cavalleresc.
    La Crònica de Ramon Muntaner: des del temps de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne.
    La Crònica de Pere el Ceremoniós: mostra la situació política del segle XIV.
  • 1267

    RAMON LLULL

    RAMON LLULL
    La figura de Ramon Llull és excepcional, per la seua activitat i per immensitat de la seua obra, amb tres-cents llibres, va ser el primer europeu en escriure novel.les en prosa sobre temes contemporanis. El pensament de Ramon Llull versa sobre l'Art, que aquesta es una tècnica de pensament de base lògica i matemàtica, basada en una sèrie de principis universals.
    Aquest va concebre la literatura com un instrument de divulgació del seu pensament, les seus històries eren breus...
  • 1276

    OBRES RAMON LLULL

    OBRES RAMON LLULL
    L'obra narrativa de Ramon Llull està composta, sobretot, per aquestes obres:
    -El Blanquerna: exposa un programa de reforma moral de la cristiandat per mitjà de la història de mateix nom. Està formada per cuatre parts, el Llibre I, Llibre II, Llibre III i IV, Libre V.
    -El Llibre de meravelles: es pot considerar una mena d'enciclopèdia novel.lada.El seu protagonista Fèlix, viatja arreu del món meravellant-se de tot el que veu. La setena part de l'obra és el Llibre de les bèsties.
  • 1348

    LA CRISI DEL SEGLE XIV

    LA CRISI DEL SEGLE XIV
    Des de la segona meitat del segle XIV l'Europa occidental va patir una forta crisi política, demogràfica i ideològica, amb també epidèeeeeemies de pesta. On la primera va recórrer el continent l'any 1348 i va fer desaparéixer entre un quart i un terç de la població.
  • 1360

    L'HUMANISME

    L'HUMANISME
    Va sorgir a Itàlia durant el segle XIV, per a redescobrir i recuperar els escrptors clàssics llatins i grecs, es va imposar per tot Europa, juntament amb una nova concepció de l'home.
    L'iniciador de l'humanisme va ser l'Italià Francesco Petrarco, les seues obres més influents van ser el Secretum i el Canzonieri.
    L'humanisme va arribar a la Corona d'Aragó per les relacions que mantenia amb Itàlia, pels funcionaris que treballaven en la canceria reial entraren en contacte amb l'humanisme.
  • 1374

    FRANCESC EIXIMENIS

    FRANCESC EIXIMENIS
    Va nàixer a Girona, va ingressar a l'orde franciscà i es va translladar a València, on va exercir com a conseller dels jurats de la ciutat i va escriure la major part de la seua producció literària.
    L'obra més destacable del franciscà és Lo Crestià, una mena dénciclopèdia on sárreplega tot el saber de lédat mitjana per a posar-lo a l'abast dels laics. Amb també els llibres com Llibres de les dones, Llibre dels àngels, Vita Christi.
    Va utilitzar un llenguatge pròxim als lectors.
  • 1390

    LA POESIA ENTRE ELS SEGLES XIV I XV

    LA POESIA ENTRE ELS SEGLES XIV I XV
    La tradició lírica dels trobadors va perviure en la poesia catalana fins al segle XV. L'occità que fan servir els poetes catalans cada vegada està més catalanitzat, amb tòpics que desapareixen i apareix la influència de la poesia frances coetànea. A la fi del segle XIV i principi del segle XV escriuen poetes com Gilbert de Próixita, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi.
  • 1398

    SANT VICENT FERRER

    SANT VICENT FERRER
    Va nàixer a Valéncia, va ingressar a l'orde dominicà i va dur a terme una tasca missionera i predicadora ben important que va tindre un èxit desconegut a Europa, on també va participar en esdeveniments històrics, com el Compromís de Casp.
    S'ham conservat col.leccions senceres dels seus sermons, amb les següents característiques: Ús d'efectes teatrals, diàlegs, interpel.lacions a l'auditori, ús d'exemples i de semblances de la vida quotidiana i crítica dels vicis de la societat.
  • 1399

    BERNAT METGE

    BERNAT METGE
    és l'autor de literatura medieval més pròxim a l'esperit de l'humanisme pel seu caràrcter escèptic, lliure i independent. Awquest va ser funvionari de la cancelleria reial i per això el apropar-se al humanisme. Lóbra mestra de Metge és Lo somni, on en aquesta és un relat de tres llatgs diàlegs (intenció defensar-se de les acusacions). Està estrucyurada en el Llibre primer, segon, tercer i quart. Aquesta obra té un estil on combina oracions curtes i també llargues (amb diferents significats).
  • 1400

    ANSELM TURMEDA

    ANSELM TURMEDA
    Va nàixer a Mallorca, ingressà a l'orde franciscà, es va fer mahometà i se'n va anar a Tunis, on va escriure tota la seua obra. Aquest va redactar en àrab l'Autobiografia i atac als partidaris de la creu. Al mateix temps va escriure altres llibres en català, como per exemple: Llibre de bons amonestaments, Cobles per la divisió del regne de Mallorques, Disputa de l'ase...
  • 1410

    EL SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA

    EL SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA
    El segle XV és considerat el segle d'or de la nostra literatura, perqué en aquesta època va tindre lloc una esplendor artística i literària que tenir el centre a València . Amb grans autors valencians del segle com: els poetes Jordi de Sant Jordi i Ausiaàs March, el novel.lista Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena...
    Mentre en Europa prosperava l'humanisme, els escriptors valencians van mantenir una mentalitat medieval.
  • 1420

    JORDI DE SANT JORDI

    JORDI DE SANT JORDI
    La seua obra és la millor mostra de la tradició poètica catalana que es va constituir a partir del segle XIV. Està escrita en una llengua què és un híbrid d'occità i català. La poesia d'aquest està plena de referents trobadorescos clàssics, però amb l'estil del autor.
  • 1430

    AUSIÀS MARCH

    AUSIÀS MARCH
    Va nàixer a Gandia, va ser armat cavaller molt jove en campanyes militars d'Alfons el Magnànim. Es va retirar de la vida militar i es va decicar a la administració i defensa dels privilegis feudals. Va ser un poeta cortesà, on reprodueix la poesia trobadoresca, però trencant amb la tradició d'aquesta : és el primer en escriure poesia en un català sense provençalismes, amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia. Aquesta poesia es clasificava en cants d'amor, mort i morals.
  • 1435

    LA NOVEL.LA CAVALLERESCA

    LA NOVEL.LA CAVALLERESCA
    Les característiques novel.les cavalleresques són:
    No conté elements meravellosos ni increïbles, els herois no són extraordinaris, sinó que es mantenen dins d'uns límits humans, el marc geogràfic és conegut i identificable en la realitat, l'acció se situa en un temps pròxim a l'autor.
    Novel.les del segle XV són Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. En el Curial presenta influència de la Crònica de Bernat Desclot i el Tirant té un models literaris més importants en la Crònica de Ramon Muntaner.
  • 1462

    CURIAL E GÜELFA

    CURIAL E GÜELFA
    És una obra escrita entre el 1435 i el 1462, d'autor desconegut i amb un títol que es deu al crític Milà i Fontanals. Narra l'ascensió social d'un jove de condició baixa per mitjà de la cavalleria d'amor. L'estructura del llibre és en tres llibres.
    Curial e Güelfa combina tradicions literàries molt diverses, i l'ambientació realista i amorosa amb l'erudició i les al.legories mitològiques. A més d'una novel.la cavalleresca sentimental.
  • 1465

    TIRANT LO BLANC

    TIRANT LO BLANC
    Va ser escrita entre 1460 i 1465 per Joanot Martonell, aquest va nàixer a València, en una família noble, però va morir arruïnat. Tirant lo Blanc es pot dividir en cinc parts, on la primera part transcorre en Anglaterra, la segona part en Sicília i Rodes, la tercera part a l'Imperi grec, la quarta part al nord d'Àfrica, i la cinquena part a Constantinoble.
    és contemporània, on algunes aventures són fets reals, classificada com a novel.la total, amb aspectes molt diversos.
  • 1470

    LITERATURA I VIDA LITERÀRIA

    LITERATURA I VIDA LITERÀRIA
    Durant la segona meitat del segle XV, es van produir canvis importants en la literatura de la ciutat de València, on la cort reial, va desaparéixer de la ciutat. D'altra banda, es va produir un predomini creixent d'escriptors d'extracció burgesa.
    Hi havia dos cercles antagònics, on estaven els grups aristocratics, que tractaven continguts d'inspiració mitològica o bíblica; i els grups brgés de Bernat Fenollar, format per burgesos amb satira de costums amb un estil directe.
  • 1472

    JOAN ROÍS DE CORELLA

    JOAN ROÍS DE CORELLA
    L'obra de Corella, tant en prosa com en vers, és extensa i variada, tractant temes profans i religioisos, Aquest va crear un nou estil de prosa literària, amb l'ús de períodes extensos amb subordinació, exclamacions i preguntes retòriques; també l'abundància de llatinismes, la utilització freqüent de l'hipèrbaton imitant la sintaxi llatina.
    La poesia d'aquest autor s'inclina per l'agudesa conceptual i pel joc de paraules.
  • 1476

    JAUME ROIG

    JAUME ROIG
    Va ser metge i escriptor, va redactar l'Espill per a demostrar que totes les dones són malvades. Encara que la misogínia és un dels temes més freqüents en les literatures medievals, Roig el tracta d'una manera original i personal.
    L'Espill està dividit en quatre llibres, escrits en vers. És una novel.la que es presenta com una autobiografia del narrador protagonista, un personatge amn un ideal de vida burgés. Incorpora la vida popular de la València del segle XV amb una intenció instructiva.
  • 1480

    ISABEL DE VILLENA

    ISABEL DE VILLENA
    L'única producció d'Isabel que coneixem és Vita Christi, que és una vida de Jesucrist, que presenta una singularitat molt destacada, perqué no es limita a contar la vida de Jesucrist, sinó que ofereix una veritable consciència de feminitat, una reinvindicació feminista de la dignitat de les dones contra els tòpics misògins. Fins i tot la seua obra podria ser una rèplica de l'Espill (Jaume Roig).
    L'estil de l'obra és amb un to col.loquial i afectiu, el didactisme, l'al.legoria i el realisme.
  • 1492

    EL RENAIXEMENT

    EL RENAIXEMENT
    És un moviment cultural europeu, mitjan del segle XV i el segle XIV. En la nostra poesia del segle XVI hi ha dos aspectes sempre presents, el deute amb la poesia d'Ausias March i la glossa de refranys populars, on destaquen els següents autors:
    Joan Timoneda, autor de poemes publicats en el cançoner Flore d'enamorats i Pere Serafí, poeta i pintor amb influència italiana.
    En la prosa del segle XVI lòbra més important era Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa i amb teatre religiós.
  • EL BARROC

    EL BARROC
    És un corrent artístic i ideològic europeu que es desenvolupa entre la fi del segle XVI i el començamenyt del segle XVII. En la poesia i el teatre, només a Catalunya es va conrear una poesia i un teatre barrocs en català. A València la ova escola es va expressar en castellà. A Catalunya destaca Francesc Vicenç Garcia i Francesc Fontanella.
    La prosa del segle XVII comporta una mostra de la continüitat del català com a llengua literària, amb els llibres de memòries i els dietaris.
  • LA IL.LUSTRACIÓ

    LA IL.LUSTRACIÓ
    Cap a mitjan de segle XVII s'introdueixen les idees i la sensibilitat il.lustrada, amb el neoclassicisme com a tendència, que va anar amb més força a les Illes Balears. L'autor més representatiu és Joan Ramis, amb la seua tragèdia Lucrècia.
    En la prosa d'aquest segle trobem rondalles i adagis, i dietaris com Calaix de sastre, de Rafael d'Amat.
  • LLENGUA I LITERATURA EN LA RENAIXENÇA

    LLENGUA I LITERATURA EN LA RENAIXENÇA
    Durant el segle XIX, l'ús del català culte no es va produir igualment en tots els gèneres literaris. Al començament, es van limitar a restaurar la poesia, mentre que la resta es feia en castellà. Hi havia també una extensa producció popular en català, representada pel sainet i per la prosa satírica.
  • LA RENAIXENÇA

    LA RENAIXENÇA
    Fa referència al moviment de renovació cultural iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, amb la rstauració de l'ús culte del català.
    Entre factors que van afavorir el sorgiment, destaquen la burgesia amb la Revolució Industrial, la influència del Romanticisme...
    L'inici de la Renaixença va ser a Catalunya, amb La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. Cap al 1865 sorgeix autors que difondran durant la dècada dels setanta, amb revistes, editorials i associacions.
  • JACINT VERDAGUER

    JACINT VERDAGUER
    Va nàixer a Folgueroles i va ser sacerdot. Des del 1865 va participar en els Jocs Florals de Barcelona i es va relacionar amb gent de la Renaixença . En la seua obra destaquen dos grans poemes èpics: L'Atlàntida i Canigó.
    La resta de l'obra de Verdaguer recull poemes de tema religiós i alguns llibres en prosa com el Dietari d'un peregrí a Terra Santa, les Rondsalles i En defensa pròpia, escrits per a defensar-se d'acusacions.
  • EL TEATRE DEL SEGLE XIX

    EL TEATRE DEL SEGLE XIX
    El teatre va tenir una gran difusió popular, pel que es va convertir en un mitjà per a la consolidació de la Renaixença. Durant la primera meitat del segle, el teatre en català va ser una forma de la literatura popular, i en la segona meitat, es va convertir en un teatre culte, gràcies a l'obra d'Àngel Guimerà.
    El sainet va ser la forma més característica del teatre de tradició popular, una peça còmica amb situacions escèniques esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics.
  • LA NOVEL.LA DEL SEGLE XIX

    LA NOVEL.LA DEL SEGLE XIX
    Aquest gènere és el que va tardar més a consolidar-se en la literatura catalana del XIX. En la segona meitat es va escriure novel.les romàntiques, fulletons i relats costumistes. La transició a la novel.la realista va ser fet per Narcís Oller, on destaquen en les seues obres:
    La papallona, L'escanyapobres, La febre d'or, La bogeria i Pilar Prim.
  • EL MODERNISME

    EL MODERNISME
    És un moviment cultural que es va produir a Occident durant l'última dècada del segle XIX i la primera del segle XX. A Catalunya, aquest té un sentit amb actituds culturals i estètiques molt diverses. Aquestes actituds coincidien en construir una cultura nacional i oberta a Europa, però no només a la literatura, sinó a totes les arts.
    En una época de cultura morta, els modernismes catalans proposaven com a solució l'obertura indiscriminada a tot el que és modern i la modernitat intel.lectual.
  • JOAN MARAGALL

    JOAN MARAGALL
    La poesia modernista està centrada en la figura de Joan Maragall, amb una poesia basada en l'expressió senzilla d'experiències i sensacions reals, feta a través de visions de la natura.
  • LA NOVEL.LA I LA NARRACIÓ MODERNISTES

    LA NOVEL.LA I LA NARRACIÓ MODERNISTES
    La narrativa modernista va trobar una via de renovació en les propostes poètiques del simbolisme francés, reflectant una realitat d'interior, una realitat també desconeguda i amagada.
    Les novel.les modernistes característiques són Els sots feréstecs, Josafat, i Solitud.
  • EL TEATRE MODERNISTA

    EL TEATRE MODERNISTA
    El teatre modernista català va seguir la línia simbolista representada per Adrià Gual i després una línia realista, amb Ignasi Iglésias i reflectint la problemàtica social.
    Al segle XX, el teatre acompanya les transformacions socials.
    Després de Guimerà, l'escena catalana es va veure abocada a una transformació incessant, primer de la mà del modernisme i després del Noucentisme. A les dècades dels vint i dels trenta, el teatre català va viure un esclat d'autors, d'espais i de companyies.