-
- Tecocentrisme
- Introducció de l'alta cultura
- Naixement de llengües medievals
- Ascensió de la brugesia
- Inici del feudalisme
-
La poesia trovadoresca és el conjunt de les composicions musicals i poètiques que van néixer en el segle XII en el Llenguadoc, un territori situat al nord de la Corona d'Aragó i al sud de França. Aquesta poesia era creada pel trobador, una persona culta que solia pertànyer a la noblesa
-
Guilhem de Berguedan va ser un trobador català. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillermo de Bergadá que es troba en els Cancioners, la qual cosa podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. Cansoneta leu e plana -
Guillem de Cabestany, en provençal Guillem de Cabestany va ser un trobador català de l'Edat mitjana l'existència de la qual està discutida. No·l prenatz lo fals marit -
La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 fins a l'inici del Renaixement italià (a finals del segle xiv). La literatura d'aquesta època es compon de textos religiosos i laics.
-
Revitalització del passat amb una projecció pretesament realista.
Caràcter popular, entès com el reflex de la realitat social de l'època.
Preferència de personatges la individualitat dels quals reflecteix un caràcter mitjà o típic -
Evast i Blaquerna
Fèlix o Llibre de meravelles
Llibre de l'ordre de cavalleria
Arbre de la ciènica -
Bernat Desclot fou possiblement un historiador i funcionari reial anomenat Bernat Escrivà. Aquest, gràcies a la seva facilitat d'accés als arxius i als seus coneixaments reials, va escriure una crònica basada en el regnat del rei Pere II el Gran anomenada "Llibre del rei En Pere".L'obra, principalment, es basa en: la conquesta de Sicília, la invasió de Catalunya per part dels francesos i el seu últim alliberament. D'aquesta obra se'n destaca el rigor i l'objectivitat. -
Jaume I d'Aragó el Conqueridor va ser rei d'Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona, comte d'Urgell, senyor de Montpeller i d'altres feus a Occitània. Llibre dels feits -
Ramon Muntaner fou un militar, administrador i polític català. És conegut perquè va escriure una de les grans cròniques, en la que abasta el període més llarg de totes: des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).Aquesta obra és escrita en primera persona. Els passatges més destacats de l'obra són els que descriu l'expedició dels catalans a l'Orient comandats per Roger de Flor. D'aquesta se'n destaquen els recursos joglarescos i un llenguatge viu. -
Pere III fou rei de la Corona d'Aragó durant part del s.XIV. Va incorporar Mallorca, la Cerdanya i el Rosselló. Aquest va escriure una de les quatre cròniques on abasta els regnats de Pere III i d'Alfons III el Benigne. Aquesta obra va ser dirigida pel mateix monarca i relata els fets polítics amb molta objectivitat. A la crònica es narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó. -
Bernat Metge, funcionari de la Cancelleria reial i secretari del rei Joan I, fou qui intrduí l'humanisme a Catalunya. Desprès de la mort inesperada del rei el van tancar acusat de irregualritats diverses de la condemna de l'ànima del rei. Mesos desprès va ser alliberat. A causa de aquesta estada a la presó i més tard en llibertat, va escriure "Lo Somni" on val demostrar la seva innocència i guanyar-se la confiança del nou monarca i tornar a treballar a la Canceleria reial. -
Ausiàs March fou un falconer reial, cavaller i noble. Va partisipar en diverses campanyes militars i finalment es va retirar de la vida militar per dedicar-se a la poesia. La seva obra està formada per cent vint-i-vuit poemes, tots ells classificats en quatre grups segons la temàtica: Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals, Cant espiritual. És conciderat un dels millors poetes de la literatura catalana perquè va saber plasmar amb sinceritat els sentiment més destacats: l'amor i la mort. -
La novel·la de cavalleries es caracteritza pel seu caràcter fantàstic: hi és habitual la presència de mags (Merlí, Morgana), de monstres, d'aparicions, de cavallers sobrehumans i d'espais inexistents. La novel·la cavalleresca es caracteritza, contràriament, pel realisme i la versemblança. Els elements fantàstics només hi apareixen de forma molt esporàdica.
-
Joanot Martorell fou un cavaller noble que també va participar en les campanyes militar del rei. Li agradaven molt les aventures, afers cavallerescos i les expedicions. Aquest va escriurela novel·la cavallaresaca més important de la literatura catalana: Tirant lo Blanc. Aquesta novel·la és conciderada moderna, ja que deixa de banda l'esperit medieval i es basa en l'ideal cavalleresc i la relidiositat per formar un esperit nou, basat en la raó i els plaers de la terra. -
- Inici de la Decadència
- Pèrdua de la burgesia catalana
- Pèrdua de la consciència d'unitat entre els diferents territoris de parla catalana
- Entrada de castellanismes en la literatura culta
- Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la Corona d'Aragó
-
L’antropocentrisme va xocar amb el teocentrisme: l’ésser humà era al centre de tot, i no Déu, com es creia en l’edat mitjana.
La raó va passar a ser l’única via vàlida a través de la qual es podia arribar al coneixement, i, juntament amb la ciència, era l’única manera d’explicar les coses. És l’anomenat racionalisme.
Experimentar era l’única manera de demostrar el coneixement.
La cultura grecoromana i altres cultures clàssiques eren la font d’inspiració. -
Sonet
Flagel·lació de Crist -
Francesc Vicent Garcia fou sacerdot de Vic entre altres càrrecs eclesiàstics importants. És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra reuneix tots els gèneres. Va seguir els models dels autors castellans del moment, tant en l'aspecte formal com en la temàtica i va fer servir un llenguatge bastant castellanitzat a causa de les guerres polítiques però alhora elegant i ple d'ironia. -
La literatura barroca es va caracteritzar per l'interès en el detall, els efectes i l'exuberància formal d'aquella època. Pel mateix, va ser característic l'ús excessiu de les figures literàries, com ara l'adjectivació, l'el·lipsi, la metàfora, l'hipèrbaton, l'antítesi i la perífrasi.
-
Francesc Fontanella i Garraver va ser un escriptor en llengua catalana i sacerdot espanyol. Va estudiar dret i va aconseguir el títol en Dret Civil i Canònic en 1641. Fins a 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va començar a escriure poesia amorosa. -
Critica per l'estil recarregat del Barroc i Rococó
Redescrobriment de l'art clàssic sense pecar en la imitació. Es basa en una nova visió d'aquest art amb la perspectiva del segle XIX.
Cerca de la bellesa clàssica basada en cànons, concretament consideren que l'ideal de bellesa grega era més pur.
Importància de les normes acadèmiques establertes, el que s'entén com academicisme.
Art compromés amb el moment històric
Art influenciat pel pensament racional de la il·lustració. -
Racionalisme: L’home és capaç de comprendre tot allò que passa a través de la seva intel·ligència. Només és real i acceptable allò que pot ser comprès amb la raó.
Recerca de la felicitat a través de la llibertat: L’objectiu màxim de l’Home a la Terra és la recerca de felicitat. Per això s’ha de trobar a través de la propietat privada, llibertat i igualtat.
Laïcisme: Ens trobem amb la primera vegada a la Història on se superposa el laïcisme en la cultura, enfront de la religió. -
Il·lustrat menorquí
Lucrècia -
Des d'un enfocament eminentment interdisciplinari i comparatiu intenta explicar el paper de la literatura com a representació del món contemporani, i al mateix temps explica com els valors i significats simbòlics que aquesta conté són decisius en la construcció d'aquest món.
-
Rebuig al neoclassicisme i a la Il·lustració.
Exaltació dels sentiments i la subjectivitat.
Rebel·lia davant les regles de l'art i la literatura.
Culte del jo i de l'individualisme.
Valoració de l'originalitat.
Sublimitat.
Exaltació de la fantasia. -
Té una funció descriptiva, testimonial i no pas edificant. treballa seriosament l’objectivitat narrativa i el narrador es mostra impassible
Hi ha una gran maduresa i ens mostra la ductilitat que ha de tenir una llengua literària
S’interessa pels petits episodis autèntics i no tant en les grans construccions ideològiques
La banalitat, la crueltat
Els grans temes del realisme seran:
La banalitat de la vida quotidiana
Les diferències socials
La indiferència davant el tedi
Crítica social
La burgesia -
Literatura popular en català: obres de teatre,
goigs i col·loquis
Literatura culta en castellà; la burgesia s'ha
castellanitzat
Fantasia i imaginació; idealisme, utopies;
Rebuig de les normes literàries clàssiques;
exaltació de la llibertat artística (individualisme);
Recerca de les arrels, defensa de les llibertats
nacionals;
Valoració de l'estat d'ànim; fe en la bondat
natural de l'individu;
”Pàtria, amor, fe”. -
Escriptor romàntic, i figura cabdal de la Renaixença, està considerat el fundador de la literatura catalana moderna. En la seva obra, traduïda a diversos idiomes europeus, destaquen L’Atlàntida, Canigó i En defensa pròpia. -
Eugenio d'Ors i Rovira va néixer a Barcelona, en 1882. Es va formar en les universitats de Barcelona, Madrid i París. Secretari de l'Institut d'Estudis Catalans (1911) i director del seu seminari filosòfic (1918), va dirigir així mateix el departament d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya. -
Moviment que partí del Modernisme i que s’inicia el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme s’allunyà de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves encara que també amb la mateixa idea: modernitzar Catalunya però partint d’un ideari i d’un vocabulari propi. Eugeni d’Ors fou qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de Catalunya”.
-
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva teoria de la paraula viva -
És el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX i el de més projecció internacional. -
va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte. Conegut com a poeta d'avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. -
Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d'un extens nombre d'articles, el situa com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. -
Revistes culturals i de partits, conferències, commemoracions, edicions de llibres, etc. , serviren d’elements aglutinadors dels catalans de la diàspora i de substitutiu de les activitats que no es podien dur a terme a la península.
-
va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris, i traductor de l'Odissea d'Homer -
El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada -
fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A més de signar les obres amb el seu nom, va utilitzar nombrosos pseudònims, fins a quaranta-nou, especialment en articles i textos per a publicacions i com a traductor; els més destacats serien: Bellafila, Calíban, Joan d'Albaflor, Joan Sitjar, Virgilius, Plautus, Two, Pere de Maldar. -
emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del segle xx. -
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps -
ou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. -
fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.