LITERATURA per Christian García Velert

Timeline created by christianvelert
In History
  • 1400

    Ausiàs March BIOGRAFIA

    Ausiàs March BIOGRAFIA
    Va nàixer a Gandia, va ser armat cavaller molt jove i com a tal va participar en les campanyes militars d’Alfons el Magnànim. Es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, la qual va morir aquell mateix any. Ausiàs es va tornar a casar, en Joana Escorna, que va morir sense descendència. El 1459 va morir.
  • 1401

    EL SEGLE D’OR DE LA LITERATURA CATALANA

    EL SEGLE D’OR DE LA LITERATURA CATALANA
    El segle XV és considerat el segle d’or de la nostra literatura, perquè en aquesta època va tenir lloc una esplendor artística i literària que va tenir el centre a València.
  • 1401

    Pervivència de la mentalitat medieval

    Pervivència de la mentalitat medieval
    La prosperitat i el dinamisme polític va comportar una producció cultural, la qual cosa explica que els grans autors del segle siguent valencians: els poetes Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, el novel·lista jo no et Martorell, Joan Rois de Corella, Jaume roig i Isabel de Villena.
    Tanmateix, mentre a Europa prosperava l’humanisme, els nostres escriptors van mantenir una mentalitat medieval.
  • 1401

    Poetes dels segles XIV i XV

    Poetes dels segles XIV i XV
    A les acaballes del segle XIV I els primers anys del XV escriuen poetes com Gilbert de Pròixita, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi. I tot que Ausiàs March pertany també aquesta generació, la seua obra poètica va establir un abans i un després de la poesia catalana medieval.
  • 1411

    Tirant lo Blanc JOANOT MARTORELL

    Tirant lo Blanc JOANOT MARTORELL
    Va ser escrita entre el 1460 i el 1465 per Joanot Martorell.
    Joanot Martorell va nàixer probablement a València, entre el 1405 i el 1411, al si d’una família noble que va anar perdent poder econòmic i influència progressivament. Cap al final de la seua vida, l’autor estava completament arruïnat. Va morir el 1465, solter i sense descendència.
  • 1420

    Jordi de Sant Jordi BIOGRAFIA

    Jordi de Sant Jordi BIOGRAFIA
    Nascut segurament a València a la fi del segle XIV, va servir el fons el magnànim quan aquest només era príncep i, posteriorment, va ocupar el càrrec de cambrer reial. El 1420 va acompanyar el Rei en l’expedició a Sardenya i Còrsega, on el va ser nomenat cavaller i en què també va participar Ausiàs March i Andreu Febrer.
    Va morir a l’any 1424.
  • 1420

    Ausiàs March COM A POETA

    Marc va ser un poeta cortesà, l’obra del qual té motius trobadorescos, però es trenquen ja que és el primer poeta de la nostra literatura que escriu poesia en un català sense provençalismes; a més combina l’experiència amorosa amb la reflexió moral i amb l’expressió de la subjectivitat pròpia.
    La major part de la poesia expressa l’anhel d’aconseguir un amor purament espiritual, però aquest amor és impossible. L’autor veia a l’amor com un dilema tràgic, un engany o una passió destructora.
  • 1420

    Ausiàs March OBRA

    Ausiàs March OBRA
    L’obra poètica es pot classificar en diversos cicles:
    - Cants d’amor: l’autor es refereix a la demà amb un senyal.
    - Cants de mort: són sis poemes motivats pel traspàs de Joana Escorna.
    - Cants morals: l’autor abandona el tema de l’amor i indaga dins de si mateix, fent servir elements de la tradició filosòfica. A aquests poemes cal afegir el < Cant espiritual >, en que l’autor s’adreça adéu i s’interroga sobre la seua salvació.
  • 1420

    Ausiàs March ESTIL

    Ausiàs March ESTIL
    El seu estil té l’estructura formal de les composicions de la poesia trobadoresca, tant en el vers com en les combinacions estròfiques.
    Els recursos expressius més característics d’aquest autor són les comparacions i les imatges. En les comparacions, March situa l’individu en situacions límit (malalts, condemnats a mort...); les imatges sol en reflectir matisos de la vida interior del poeta. A més, altres recursos són l’antítesi, les sentències i l’ús de la primera persona.
  • 1424

    Jordi de Sant Jordi OBRA

    Jordi de Sant Jordi OBRA
    La seua obra és la millor mostra de la tradició poètica catalana que es va construir a partir del segle XIV. Està escrita en una llengua que en realitat és un híbrid d’occità i català.
    La poesia de Jordi de Sant Jordi està plena de referents trobadorescos clàssics, però expressa sovint la subjectivitat de l’autor, que adopta un to malenconiós i nostàlgic.
    Els 18 poemes que s’han conservat de Jordi de Sant Jordi es van escriure entre el 1416 i el 1424.
  • 1430

    Isabel de Villena (1430-1490)

    Isabel de Villena (1430-1490)
    L’obra d’Isabel de Villena presenta una singularitat molt destacada dins de la literatura medieval, perquè no es limita a contar i a imaginar la vida de Jesucrist, sinó que ofereix també una veritable consciència de feminitat, una reivindicació gairebé feminista de la dignitat de les dones contra els tòpics misògins. Fins i tot (segons hipòtesi de Joan Fuster) el << Vita Christi >> d’Isabel de Villena podria ser una rèplica premeditada a << L’Espill >> de Jaume Roig.
  • 1435

    Característiques de la novel·la cavalleresca

  • 1435

    Models literaris del Curial i del Tirant

    Models literaris del Curial i del Tirant
    El Curial presenta influència de la crònica de Bernat Desclot: el Rei Pere el Gran, important en la novel·la, és la prolongació del personatge que va configurar Desclot en la seua obra; el Tirant, d’altra banda, té un dels models literaris més importants de la crònica de Ramon Muntaner.
  • 1435

    Joan Rois de Corella (1435-1497)

    Joan Rois de Corella (1435-1497)
    Corella va crear un nou estil de prosa literària, caracteritzada per l’ús de períodes extensos amb predomini de la subordinació, exclamacions i preguntes retòriques; l’abundància de llatinismes, la utilització freqüent de l’hipèrbaton i la col·locació dels verbs al final de la frase imitant la sintaxi llatina. A això s’uneix l’ús de metàfores, d’al·lusions i de la hipèrbole.
  • 1450

    Literatura i vida literària

    Literatura i vida literària
    Durant la segona meitat del segle XV, es van produir canvis importants en la vida literària de la ciutat de València. D’una banda, la cort reial, principal centre productor i divulgador de la cultura, va desaparèixer de la ciutat. D’altra banda, es va produir un predomini creixent d’escriptors d’extracció burgesa, el més important dels quals és Jaume roig.
  • 1450

    Literatura i vida literària CONTEXT HISTÒRIC

    Literatura i vida literària CONTEXT HISTÒRIC
    La vida literària de la ciutat de València es va polaritzar en torn de dos cercles:
    - El grup aristocràtic, representat sobretot per Joan Roís de Corella. Les obres d’aquests autors tractaven continguts d’inspiració mitològica o bíblica amb un estil basat en la imitació del llatí clàssic.
    - El grup burgès de Bernat Fenollar, constituït per burgesos com Jaume Gassull, Narcís Vinyoles o Jaume Roig. Les obres d’aquests autors es decantaven per la sàtira de costums amb un estil planer i directe.
  • 1450

    Literatura i vida literària BURGESOS

    Literatura i vida literària BURGESOS
    La producció del grup burgès constitueix un corrent popular i realista que centra l’atenció en observació directa i satírica de la vida quotidiana. Per això, el conjunt d’aquests autors, que van tenir el continuadors de València fins al segle XVI, rep el nom d’escola satírica valenciana.
  • 1458

    Joan Roís de Corella OBRA

    Joan Roís de Corella OBRA
    L’obra de Corella, tant en prosa com en vers, és extensa i variada, i tracta temes religiosos i profans. Incorpora formes d’expressió innovadores, en que aplicar tècniques d’un genera a un altre combina, de vegades, a ver si prosa en una mateixa obra.
    Entre l’obra en prosa de Corella destaca la <Tragèdia de Caldesa>, una novel·la molt breu que narra la infidelitat d’una dona, amant del narrador.
    D’altra banda, la poesia d’aquest autor s’inclina per l’agudesa conceptual i pel joc de paraules.
  • 1462

    Curial e Güelfa

    Curial e Güelfa
    És una obra escrita entre el 1435 i el 1462, d’autor desconegut i amb un títol que es deu al crític Milà i Fontanals, descobridor de l’únic manuscrit que ens ha arribat de la novel·la. Narra l’ascenció social d’un jove de condició baixa per mitjà de la cavalleria i de l’amor.
  • 1462

    Curial e Güelfa ESTRUCTURA

    Curial e Güelfa ESTRUCTURA
    S’estructura en tres llibres:
    - El llibre primer, dedicat a l’amor, narra la joventut de Curial, protegit i enamorat de Güelfa, de la qual s’ha de separar.
    - El llibre segon, dedicat a les armes, se centra en el torneig de Melú.
    - El llibre tercer, dedicat a la ciència i a la saviesa, narra les aventures de Curial, que es converteix en capità en defensa de la cristiandat i es casa amb Güelfa.
  • 1463

    Tirant lo Blanc PARTS 1,2 i 3

    Tirant lo Blanc PARTS 1,2 i 3
    Es pot dividir en cinc parts, corresponent els espais però on es mou el protagonista:
    - Primera part. Transcorre a Anglaterra, on arriba a Tirant per assistir a les festes del casament del Rei d’Anglaterra.
    - Segona part. L’acció es trasllada a Sicília i Rodes.
    - Tercera part. Transcorre a l’Imperi grec, on tirant acudeix per defensar-lo de la invasió dels turcs. Els combats es barregen amb les intrigues cortesanes i amb els amors de Tirant i els seus amics. Tirant s’enamora de Carmesina.
  • 1464

    Tirant lo Blanc PARTS 4 i 5

    Tirant lo Blanc PARTS 4 i 5
  • 1465

    Tirant lo Blanc NOVEL·LA TOTAL

    Tirant lo Blanc NOVEL·LA TOTAL
    A diferència del Curial, l’acció del Tirant és contemporània a l’època de Martorell. Algunes aventures del protagonista es basen en fets reals i molts dels episodis cavallerescos que es relaten són el resultat de l’observació de la vida real del segle XV.
    Tirant lo Blanc ha estat qualificada, novel·la total: és una obra que supera l’etiqueta de novel·la cavalleresca, en què Martorell combina aspectes molt diversos, tant pels continguts com pel to que utilitza i els models literaris que incorpora
  • 1490

    Isabel de Villena PRODUCCIÓ LITERÀRIA

    Isabel de Villena PRODUCCIÓ LITERÀRIA
    L’única producció literària d’Isabel de Villena que coneixem és << Vita Christi >>, aquesta obra és una vida de Jesucrist centrada en el naixement i la infantesa de Maria Jesús, i en la Passió d’aquest fins a l’Assumpció de la Mare de Déu. En redactar el << Vita Christi >>, l’autora no pretenia fer tan sols una biografia de Crist, sinó produir uns efectes emotius en la gent devota.
  • 1570

    El Reinaixement

    El Reinaixement
    És un moviment cultural europeu, tradicionalment fixat en el mitjan del segle XV i mitjan segle XVI.
    En la nostra poesia del segle XVI hi ha dos expectes gairebé sempre presents: el deute amb la poesia d’Ausiàs March i la glossa de referents populars.
  • 1571

    El Renaixement PROSA I TEATRE

    El Renaixement PROSA I TEATRE
    En la prosa del segle XVI sobreïx << Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa >> , de Cristòfor Despuig, l’obra més important de la literatura catalana del segle i una de les poques obres en català plenament renaixentista.
    El teatre del segle XVI presenta dos corrents clarament diferenciats: el religiós i el profe. La millor de les obres profanes que ens han arribat és << La vesita >>, de Joan Ferrandis d’Herèdia.
  • El Renaixement AUTORS

    El Renaixement AUTORS
    Destaquen:
    - Joan Timoneda, autor de poemes popularitzant, que va publicar en el cançoner bilingüe << Flor d’enamorats >>.
    - Pere Serafí, poeta i pintor l’obra del qual se situa entre la tradició medieval i la influència italiana.
  • El Barroc

    El Barroc
    És un corrent artístic i ideològic euro peu que es desenvolupa entre la fi del segle XVI i el començament del segle XVIII. És producte d’una forta crisi en tots els ordres de la vida espiritual, política i social europea que va manifestar el pessimisme que substitueix la confiança de l’home del renaixement.
  • El Barroc POESIA I TEATRE

    El Barroc POESIA I TEATRE
    Només a Catalunya es va conrear una poesia i un teatre barrocs en català. Valencià la nova escola es va expressar quasi totalment en castellà. A Catalunya destaquen Francesc Vicenç Garcia i Francesc Fontanella, autor també de << Lo desengany >>, l’obra dramàtica més important de la literatura barroca catalana.
  • El Barroc PROSA

    El Barroc PROSA
    La prosa del segle XVII comporta una mostra de la continuïtat del Català com a llengua literària, amb els llibres de memòries i els dietaris, com << Coses evengudes en la ciutat e regne de València >>, de Pere Joan Porcar, i << Notícies de València i son regne >>, de Joaquim Aierdi.
  • Llengua i societat FACTORS DE LA PÈRDUA DE LA LLENGUA CATALANA

    Llengua i societat FACTORS DE LA PÈRDUA DE LA LLENGUA CATALANA
    -La davallada demogràfica ocasionada per la pesta.
    -La unió de les corones catalano-aragonesa i castellana en temps dels Reis Catòlics i el descobriment d’Amèrica.
    -L’adopció del castellà com a llengua de la cort.
    -La prohibició de traduir la Bíblia a les llengües vulgars.
    -Les guerres dels Segadors i de Successió, que van culminar amb els decrets de nova planta, que van anul·lar les institucions i les lleis autòctones i van suprimir el Català com a llengua oficial.
  • Període de Decadència

    Període de Decadència
    Aquest període se l’ha anomenat tradicionalment << Decadència >>. El terme, això no obstant, ha estat posat en qüestió des de fa temps, ja que, malgrat tot, hi va haver una continuïtat literària en Català que va reproduir els corrents literaris europeus de l’època, com ara el Renaixement, el Barroc i, també, el neoclassicisme.
  • La Il·lustració

    La Il·lustració
    Cap a mitjan segle XVIII s’introdueixen les idees i la sensibilitat il·lustrada, amb el neoclassicisme, tendència predominant, que va penetrar amb més força a les Illes Balears i, sobretot, a Menorca. L’autor més representatiu és Joan Ramis, amb la seva tragèdia << Lucrecia >>.
    En la prosa d’aquest segle trobem reculls de rondalles i adagis, com << Rondalla de rondalles >>, de Lluís Galiana, I, sobretot, dietaris, com << Calaix de sastre >>, de Rafael d’Amat.
  • Llengua i literatura en la Renaixença

    Durant el segle XIX, L’ús del Català culte no es va produir igualment en tots els gèneres literaris. Al principi, els renaixentistes, van limitar la restauració literària a la poesia, mentre que per a la resta de la seua producció escrita (novel·la, assaig, erudició) van continuar fent servir el castellà.
    Tanmateix, al costat de la poesia renaixentista hi havia també una extensa producció popular en català, representada pel sainet i per la prosa satírica i costumista.
  • El teatre del segle XIX

    El teatre del segle XIX
    Al llarg del segle, el teatre va tenir una gran difusió popular, per la qual cosa es va convertir en un mitjà molt important per a la consolidació de la Renaixença.
    - Durant la primera meitat del segle, el teatre en Català va ser una forma quasi exclusiva de la literatura popular.
    - En la segona meitat de la centúria es va construir progressivament un teatre culte, gràcies sobretot a l’obra d’Àngel Gimerà.
  • La Renaixença

    La Renaixença
    El nom de Renaixença fa referència al moviment de renovació cultural iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, que es va manifestar en una voluntat de restauració de l’ús culte del català.
  • La Renaixença FACTORS

    Entre els factors que van afavorir el surgir ment de la renaixença destaquen:
    - L’herència il·lustrada.
    - L’enfortiment de la burgesia gràcies a la revolució industrial.
    - La influència del romanticisme, amb la preferència per la poesia popular, l’exaltació i la defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles, i l’interès per l’edat mitjana.
  • Eduard Escalante (1835-1895)

    Eduard Escalante (1835-1895)
    El representant més important del sainet valencià va ser Eduard Escalante. El seus sainets és caracteritzen pels efectes còmics i per uns personatges molt ben caracteritzats amb una gran economia de mitjans. En la seva producció, Escalante vas utilitzar el procés de castellanització de la petita burgesia de la ciutat de València.
  • El teatre de tradició popular: el sainet

    El teatre de tradició popular: el sainet
    la forma més característica del teatre de tradició popular va ser el sainet. Es tracta d’una peça còmica cortar construïda a partir de situacions escèniques esquemàtiques i d’uns personatges arquetípics.
    A Catalunya, els autors més destacats del sainet:
    - Josep Robrenyo, escriptor i actor.
    - Frederic Soler, que feia servir el pseudònim de Pitarra.
  • La Renaixença a les Illes Balears

    La Renaixença a les Illes Balears
    A Mallorca com a la revista << La Palma (1840-1841) >> va permetre l’entrada del romanticisme a les Illes, va afavorir la recuperació dels textos medievals i va establir contactes amb Catalunya.
    Els autors més destacats de la renaixença balear van ser Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza.
  • La Renaixença HISTÒRIA

    La Renaixença HISTÒRIA
    L’inici de la Renaixença s’acostuma datar a Catalunya l’any 1833, amb la publicació de << La pàtria >>, de Bonaventura Carles Aribau. Aquest poema, que expressava l’amor a la llengua materna, es va convertir en un símbol del moviment renaixentista.
    L’exemple d’Aribau va ser seguit per Joaquim Rubió i Ors d’una manera més conscient i decidida. El 1841, en el pròleg a << Lo Gaite del Llobregat >>, Rubió afirmava la voluntat d’aconseguir la << independència literària de Catalunya >>.
  • Jacint Verdaguer (1845-1902)

    Jacint Verdaguer (1845-1902)
    Va néixer a Folgueroles (Osona) i va ser sacerdot. Des del 1865 va participar en els Jocs Florals de Barcelona i es va relacionar amb les personalitats més destacades de la renaixença.
  • El sainet valencià

    El sainet valencià
    El sainet valencià es va consolidar com a gènere teatral a partir de l’obra de Josep Bernat i Baldoví i. Els sainets d’aquest autor presenten sovint episodi eròtics a partir d’uns diàlegs plens d’expressions populars ben gràfiques ho paròdies d’obres teatrals de la literatura culta.
  • La novel·la del segle XIX

    La novel·la va ser el gènere que va tardar més a consolidar-se en la literatura catalana, per la manca d’una tradició novel·lística pròpia i d’un model de prosa literària.
    Fins ben entrada a la segona meitat de la centúria, es van escriure, sobretot, novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes.
  • La Renaixença JOCS FLORALS

    La Renaixença JOCS FLORALS
    L’objectiu de construir una literatura pròpia en català es va començar a concretar amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859. Els jocs van garantir la continuïtat i la projecció social de l’esforç aïllat i interminable que fins a les hores havien dut a terme els escriptors en llengua catalana.
  • La Renaixença valenciana (1)

    La Renaixença valenciana (1)
    Per influència del mallorquí Maria Aguiló, el 1859 es van celebrar a València el Jocs Florals, que no es van repetir fins el 1879, any que van ser establits definitivament per Lo Rat-Penat, una societat creada per l’escriptor Constantí Llombart amb la intenció de plegar tots els valencianistes.
    Encara que Llombart va intentar donar a la Renaixença valenciana una projecció popular i progressista, va acabar dominada pel grup conservador i burgès de Teodor Llorente.
  • La Renaixença DIFUSIÓ

    Cap al 1865 sorgeix una generació d’autors que difondran durant la dècada dels 70 els principis de la Renaixença per mitjà de revistes, editorials i associacions. A més, a partir d’aquest moment, els renaixentistes entren en relació amb el catalanisme polític, i la Renaixença passa ser considerada un moviment de redreçament de la vida col·lectiva.
  • Jacint Verdaguer OBRA

    Jacint Verdaguer OBRA
    En la seua obra destaquen dos grans poemes èpics:
    - L’Atlàntida, una epopeia clàssica sobre la força de la natura de la fe.
    - Canigó, una epopeia que mitificar la història i els paisatges de Catalunya. La resta de l’obra de Verdaguer recull poemes de tema religiós i alguns llibres en prosa com el << Dietari d’un pelegrí a Terra Santa >>, les << Rondalles >> i el recull d’articles << En defensa pròpia >>, escrits per a defensar-se de les acusacions de follia que el van apartar de sacerdocí.
  • La literatura popular

    La literatura popular
    Entre els segles XVI-XVIII manté una vitalitat enorme la literatura popular catalana, lligada a la transmissió oral i el sentit tradicional, i que sol anar acompanyada de música, dansa o espectacle. Aquesta literatura expressa informacions, opinions, estat d’ànims, etc. compartits per la col·lectivitat.
  • La Renaixença CONSODILACIÓ

    La Renaixença CONSODILACIÓ
    La consolidació del moviment renaixentista és vincula el 1877, en que van ser premiats als Jocs Florals Jacint Verdaguer i Àngel Gimerà, i on va participar Narcís Oller. Amb aquests autors es duia a terme l’objectiu que Rubió i Ors havia anunciat el 1841.
  • La Renaixença valenciana (2)

    La Renaixença valenciana (2)
    La renaixença valenciana va estar marcada per l’escissió entre dos grups de poetes:
    - Els escriptors populars, designats com a << poetes de espardenya >>, utilitzaven el valencià col·loquial i no tenien cap propòsit de restaurar-ne l’ús culte.
    - Els escriptors burgesos, designats com a << poetes de guant >> o llimosinistes, van reduir la restauració literària a la composició d’una poesia artificiosa i arcaïtzant.
  • El teatre culte: Àngel Guimerà

    El teatre culte: Àngel Guimerà
    El teatre culte en català està representat en el segle de neu per Àngel Guimerà, l’únic dramaturg català d’aquesta centúria amb talla europea.
    En la producció teatral d’aquest autor destaquen les obres següents:
    -Gal·la Placídia (1879) i Judith de Welp (1883), drames històrics en vers.
    -Mar i cel (1888), que va obtenir un gran èxit i va iniciar la tapa de plenitud de Guimerà.
    -Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1896) i La filla del mar (1900) drames en prosa.
  • Narcís Oller PRODUCCIÓ

    Narcís Oller PRODUCCIÓ
    La transició a la novel·la realista serà duta a terme per Narcís Oller. Destaquen les obres següents:
    -La papallona (1882) molt lligada encara al Romanticisme.
    -L’escanyapobres (1884) sobre la passió pels diners.
    -La febre d’or (1890-1892) La novel·la més extensa Oye, en que l’autor retrat a la transformació de Barcelona en una ciutat burgesa, industrial i cosmopolita.
    -La bogeria (1899) Un estudi de la malaltia psicològica a què fa referència el títol.
    -Pilar Prim (1906) abandona el realisme.
  • Period:
    1301
    to
    1401

    La poesia entre els segles XIV i XV

    La tradició lírica dels trobadors va perviure en la poesia catalana fins al segle XV, tant pel que fa els temes com, sobretot, per l’ús exclusiu de l’occità. De tota manera, l’occità que fan servir els poetes catalans cada vegada està més catalanitzat, certs temes i certs tòpics desapareixen i es rep la influència de la poesia francesa coetània.
  • Period:
    1301
    to
    1401

    LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

    Martí de Riquer diferència les novel·les cavalleresques dels < llibres de cavalleries >, que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos.
  • Period:
    1501
    to

    Llengua i societat

    Entre els segles XVI i XVIII, les terres de parla catalana van patir una progressiva pèrdua de personalitat política i un estancament econòmic. Paral·lelament, es va produir una disminució en l’ús del Català com a llengua literària en benefici del castellà.