Vinilos libro antiguo enfoque selectivo.jpg

Eix cronològic

By ada_n1
  • 476

    Caiguda de l'imperi romà

    Caiguda de l'imperi romà
    Començà la fragmentació lingüística i el llatí adquireis noves formes:
    LATINUM ABSCURUM: Llatí de prestigi escrit.
    LATINUM CIRCA ROMANICUM: Llatí parlat pels nobles.
    SERMO RUSTICUS: Es pot considerar el preromanç, i es parlat pel poble.
  • Period: 476 to 1492

    Edat mitjana (context històric)

    Link text. La societat era feudal, però al segle XIV una sèrie de canvis afectares a les estructures medievals. D'aquest procés de crisi, sorgiria un concepte nou del món, amb el moviement de l'humanisme. Els factors que provocaren aquest canvis foren: La crisi econòmica a causa de les males collites i l'esgotament de la terra, augment de guerres, difusió de malalties, com la pesta negra, i el despoblaments dels camps amb l'emigració a les ciutats.
  • Period: 878 to 988

    Procés d'integració Catalunya Vella.

    Procés d'integració de les terres de Catalunya Vella amb l'independització respecte al poble franc Guifré el Pilós.
  • 1013

    Batalla de Muret

    Batalla de Muret
    Derrota i mort de Pere el Gran.
  • Period: 1071 to 1126

    Guillem de Peitieu

    Link text
    És el primer trobador conegut. Fou un important senyor feudal, que posseïa més terres que el mateix rei de França. Va lluitar al costat del rei d'Anglaterra contra França i el 1101-1102 va participar en una expedició-croada a Terra Santa, amb resultats molt decebedors. Es va cassar dues i vegades i les dues es va separar.
  • Period: 1138 to 1200

    Literatura trobadoresca

    Link text
    Escrita en llengua d'oc o provençal, que adquirí un gran prestigi internacional
    POETA:Compositors en llatí
    JOGLARS:Procedència humil. Eren transmissors de la lírica i de la gesta (que molt sovint improvitzaven)
    TROBADORS Musics i poetes, que viuen en la cort on interpretaven les seves creacions.
    Existeixen 3 grans estils de trboar:
    ·TROBAR LEU:Ere el més senzill
    ·TROBAR CLUS:Ere el trobar més dificil
    ·TROBAR RIC:Donaven importància a l'estética
  • 1150

    Casament entre Ramon Berenguer i Peronella d'Aragó

    Casament entre Ramon Berenguer i Peronella d'Aragó
  • Period: 1200 to 1400

    Les cròniques medievals

    Narren esdeveniments històrics fent-ne una interpretació subjectiva o personal. Hi havia de tres tipus: llatines erudites, populars orals i les cuatre grans cróniques. Estes últimes presentaven voluntat valorativa i pretensions literàries. La temàtica comuna de les cuatre és la narració de gestes o feyts del reis d'Aragó i historiaven l'època contemporània o la inmediata anterior, per lo que es suposave que devien ser escrites pels reis mateixos.
  • Period: 1232 to 1316

    Ramon Llull

    Link text
    Va néixer a Palma de Mallorca, i les seves professions van ser escriptor, filòsof, místic, teòleg, ​professor i missioner.​ La seva formació fou cortesana i cavalleresca.​Als 33 anys va tindre una il·luminació que li va revelar el mètode per a argumentar contra els «errors» dels no cristians.​El seu objectiu a la vida va ser cristianitzar amb les seves obres dividides en 4 parts.
  • 1264

    Cancelleria Reial

    Cancelleria Reial
    Link text
    Era un organisme burocràtic i de govern que s'encarregava de redactar i publicar els escrits oficials. Fou creada per Jaume I amb l'intenció de que la documentació del Regne de Valencia fora redactada en vulgar no en llatí.
  • 1276

    Crònica de Jaume I o llibre dels fets

    Crònica de Jaume I o llibre dels fets
    Texto del enlace. És una narració autobiogràfica dictada pel mateix rei. Està basada en records personals i en gestes sobre la vida del monarca. Té finalitat didàctica. S'hi reflectix un llenguatge viu i popular marcat per l'ús de refranys, espressions col·loquials o del plural majestàtic (nos).
  • 1288

    Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere

    Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
    Narra desde el regnat de Ramon Berenguer IV fins Pere II el Gran, però tambe recorda l'engendrament de Jaume I. Presenta un estil acurat, amb una llengua rica i ben redactada. Destaca l'objectivitat i la veracitat de l'informació.
  • 1300

    Cancelleria Reial

    Cancelleria Reial
    Pere III creà un cos de traductors i reorganitzà la Cancelleria amb escriptors laics, els quals havien de tenir una exce·lent formació gramatical i retòrica, a més de saber català, aragonés i llatí.
  • 1324

    Primers Jocs Florals

    Primers Jocs Florals
    Els Jocs Florals és un certamen literari que pretenia revivar la poesia trobadoresca.Es van organitzar a Tolosa per primera vegada.
  • Period: 1325 to 1328

    Crònica Ramon Muntaner

    Link text
    Escrita a Xirivella. És la més llarga de les cuatre. Narra els fets desde l'engrendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne. Amb aquesta crònica traten de glorificar eles reis de la Casa d'Aragó. Presenta recurs joglarescos com: "senyors" o "què us diré" que barreja amb un llenguathe viu i col·loquial.
  • Period: 1330 to 1409

    Francecs Eiximenis

    Link text. Frare cristià gironí d'origen burgés. Va estudiar a les millors universitats. La seva obra es divideix es 2 grups: Els llibres en llatí dirigit al públic universitari i eclesiàstic, i els dirigits a un públic urbà amb poca formació. La seva obra més ambiciosa és "Lo crestià", una enciclopèdia de les activitats d'un home cristià. Està dividit en 4 llibres.
  • Period: 1334 to 1410

    Jaume March

    Junt al seu germà, va conrear la poesia d'arrel trobadoresca. Va escriure diversos poemes de debat i amorosos i un diccionari de la rima, que havia de servir de manual per a poetes jocfloralescos.
  • Period: 1338 to Jun 7, 1413

    Pere March

    Fou autor de poemes al·legorics, dedicats a l'amor, a les armes i a la mort. Destaca la constat moralitzadora de la seva poesia, revestida dels tòpics literaris feudals.
  • Period: 1340 to 1413

    Bernat Metge

    Link text. Representa la figura principal de l'humanisme.Va ser judgat però no condemnat,així i tot,passà un temps a la pressó.La seva obra té la intenció d'obtenir-ne algun benefici personal.També destaca una sàtira versificada,dels sermons dels predicadors,que vol transmitir viu com si no haguere res més enllà.La seva obra més important es "Lo somni", dividida en 4 tactats, amb la que preten mostrar-se innocent de les acusacions.
  • 1350

    Primers textos en romanç jurídics

    Primers textos en romanç jurídics
    El primer llibre jurídic en romanç fou el "Llibre jutge" (liberludicorum) i recopila les lleis visgòtiques.
  • Period: 1350 to 1419

    Sant Vicent Ferrer

    Link text. Va néixer a Valencia i va morir a Bretanya. Fixant-nos en les obres, es el contrari d'Eiximenis. Era un orador que tingué participació en el Cisma d'Occident i en el Compromís de Casp. La seva obra consta d'un 280 sermons, estructurats en una primera part enunciada en llatí seguida de una breu plegaria, i una segona part on comprén l'explicasió del versicle en llatí i una glossa moral. Empraba la llengua comuna ja que tenia una finalitat missional.
  • Period: 1352 to 1419

    Antoni Canals

    Link text. Frare dominic valencià vinculat a la cort reial. Adoptà elements de l'humanisme justificant-los per l'aprofitament des de la moral cristiana. La seva obra, culta i elegant, té l'objectiu de portar la <<raó natural>> al cristianisme. Dels seus escrits destaquen "De Providentia" i "Tractat de confessió".
  • Period: 1356 to 1423

    Anselm Turmeda

    Link text.La seva obra manifesta la crisi ideológica del S.XIV en Europa. Quan estudiava a Bolonya es convertí a l'Islam. En vers escrigué "Les cobles a la divisió de Mallorca"amb melangia cap a les illes, on va néixer. l'obra més important que va escriure fou el diàleg "La disputa de l'ase"on l'autor intercanvia opinions amb animal, i l'ase guanya defensant els drets dels animals. On mostra una ideologia mb un fort racionalisme.
  • 1360

    Cancelleria Reial

    Cancelleria Reial
    Començà a desenvolupar-se un model de llengua més homogeni tant gramàticament com lèxicament. Aquest tipus de lleguna formà un koiné literària i administrativa. (llengua comuna general, de caràcter uniforme, que ha sigut seleccionada com a model dins d'un mateix territori). Així es formà un model unitari de prosa més acurada.
  • Period: 1370 to 1405

    Gilabert de Pròxita

    Poeta Valencià de família napolitana, que va fomar part d'expedicions miloitars com la campanya de Sicilia. Els seus 21 poemes conservats, moestren la seva obsessió pel tema amorós amb un tó cavalleresc del jo poètic que remet als tòpics trobadorescos.
  • Period: 1375 to 1440

    Andreu Febrer

    Va estar marcat per la traduccio de "La Divina Comèdia" de Dante. Es formà a la Cancelleria Reial i exercí diversos càrrecs per a Alfons el Magnànim. De les quinze composicions conservades predomina el caràcter amorós i s'aprecia l'influència italiana en la relació d'alguns versos amb Dante i Petrarca. La llengua i l'estil montren tèndencia cap al trobar ric (l'estètic), l'amor cortés i l'elogi a personatges influents a la cort. Presenta tòpics de la mort per l'amor i 'orgull de la dama.
  • Period: 1382 to 1385

    Crònica de Pere el Cerimoniós

    Link text
    És la menys extensa i està escrita en forma autobiogràfica. Compren el regnat de Pere el Cerimoniós i el d'Alfons III, el Benigne. Presenta un llenguatge premeditat. S'hi conserves dues copies, la segona amplica, retoca la primera i orienta sobre el procés seguit per a escriure la resta de cròniques.
  • 1390

    Primers textos en romanç religiosos

    Primers textos en romanç religiosos
    S'adopta la necessitat de predicar i difondre les sagrades escrioptures en llengua vulgar, ja que era la que parlaven i entenien els fidels. Així el missatge arribaria més profundament.
    El primer gran document en prosa religiosa en català va ser les "Homilies d'Organyà" escit a finals del segle XII. Es tracta d'un fragment conservat de 8 fulls d'un sermons on s'explica l'evangeli i l'epistola de Quaresma.
  • 1393

    Consistori de la Gaia Ciència

    Consistori de la Gaia Ciència
    Fou fundat per Jaume March i lluís d'Averçó. S'encarregà d'organitzar els Josc Florals a Barcelona, que es mantendrien fins a finals del S. XV.
  • Period: 1396 to 1458

    Alfons el Magnànim

    Link text
    Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i comte de Barcelona. tenia una gran afició pels llibres, la poesia i la música. En la seva cort de Nàpols s'aplegaren molts del autor més destacats del període com Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, el marqués de Santillana i Ausiàs March durant alguns moments de la seva vida.
  • Period: 1399 to 1424

    Jordi de Sant Jordi

    Valencià de famiilia noble i cavaller d'Alfons el Magnànim. Va participar en campanyes d'expansió de la Corona d'Aragó. A Nàpols va ser empresontat per lo que va esciure "Presoner". Altres poemes destacats son: "Estramps" i "Lo setge d'amor". La seva poesia es amorosa, dedicada a personatges femenins de la cort. Els seues poemes estan caracteritzats per l'angoixa, l'evocació i l'enyorament. Empra una llegnua farcida de provençialismes i percep un nou estil que s'acosta a la lís¡rica italiana.
  • 1400

    El Cant de la Sibil·la

    El Cant de la Sibil·la
    Link text. La nit de Nadal, a Mallorca, es representa aquesta litúrgiai cant gregorià. Hi ha teories que fixen l'origen en un poema mossàrab i d'altres llocs a Llengua d'oc.El tema és una profecia de la sibil·la eritrea sobre el judici final i l'arribada de Crist, amb un tó apocaliptic.
  • Period: 1400 to Mar 3, 1459

    Ausiàs March

    Link text. Va néixer a Gandia en una família de cavallers. Va participiar en campanyes de Nàpols, Sicília i el nord d'Africà. Es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell) que va morir prompte. Es va volver a casae amb Joana Escorna. Es considerat el gran renovador de la nostra poesia medieval, especialment per les innovacions en el tractament de la dona. En la seva pobra predomina un coneixement erudit.
  • Period: 1400 to 1478

    Jaume Roig

    Escriptor i metge prestigiós. Es l'autor de una de les obres més rellevants del segle XV: "Espill o Llibre de les dones", obra narrativa; en vers; que presentes noves rimes partides en forma de sermó. Immergida en la tradició misógina fa responsable a la dona de tots els mals. Manté un tó satíric i pretés que sigui un obra didàctica. L'obra està estructrada en 4 parts: " De sa joventut", "De quan fon casat", "De la lliçó de Salomó" i "d'enviudar".
  • Period: 1410 to 1468

    Joanot Martorell

    Link text. Valencià de família de la mitjana noblesa. Heredà els béns familiars però els va perdre per problemes amb la justicia. Va viure a Anglaterra on es va familialitzar per després escriure Tirant lo Blanc. Al 1460 acabà el llibre però, arruïnat, va empenyorar-lo a Martí Joan de Galba que el va publicar a Valencia al 1490.
  • 1420

    Primers textos en romanç historiogràfics

    Primers textos en romanç historiogràfics
    Cal destacar "Gesta comitum barcinonensium et regum Aragonum" que traduït significa: Història Gothica, i cal destacar també la versió catalana de "De rebus Hispaniae".
  • Period: 1430 to 1490

    Isabel de Villena

    Link text. Exercicí d'abadessa del convent de la Trinitat (Valencia). Criada entre nobles i cortesans, va adquirir una bona formació. La seva única obra és "Vita Christi", la vida de Jesucrist plantejada des d'una òptica femenina. Segurament va escriure el llibre com a rèplica a la literatura misògina.
  • Period: 1435 to 1497

    Joan Roís de Corella

    Link text. Encarna el trànsit de l'etapa medieval al Renaixement i aixó explicava l'absència del món cavalleresc en la literatura corelliana. A la prosa combina composicions basadesen ites pagans i en mites cristians. Es tracta d'una literatura elitista, es dir, ampul·lós, elegant i en consònancia amb l'humanisme reinaxentista. El nucli central de les seues obres és eltema amorós. Destaquen:"Tràgedia de Caldesa2 entre altres
  • 1440

    Curial e Güelfa

    Curial e Güelfa
    Novela cavallaresca anònima. La història s'ambienta en el context històric del S.XIII, en l'etapa del rei Pere el Gran. L'argument està dividit en 3 parts: Llibre I, Llibre II i Llibre III
  • 1440

    Teatre religiós medieval

    Teatre religiós medieval
    Tenia l'objectiu de propagar i fer més entenedor el misstage del la religió catòlica, i difondre la fe amb un efecte moralista. S'instalava l'escenari a les esglésies i a les places, i als carrers muntaven cadafals per al públic. Es classifica en 6 cicles: Nadal: Aborden el naixement de Crist. Pasqua: Tracten la passió, la mort i la resurrecció de Crist. Marià: Dediact a l'assumpció de la Mare de Déu. Hagiogràfic: Les vides i miracles dels sants. Bíblic: Personatges de l'Antic Testament.
  • 1440

    Teatre profà medieval

    Teatre profà medieval
    Servia d'entreteniment per a la cort i per al poble.Sorgeix com a jocs en les festes Els joglars afegiren components dramàtics a les seves recitacions.Es desenvolupà l'entremés en l'entor de la cort.Les representacion adquiriren diàlegs,música i poesia.També es representaven mascarades de caràcter burlesc o històric.En l'ambit popular el més comú eren les desfilades representatives de battales, balls de Carnestoltes o teatralitzacions de celebracions.Cal destacar l'obra "El procés de les Olives"
  • 1450

    Aparició Humanisme

    Aparició Humanisme
    Link text Els erudits adoptaren una postura crítica sobre la mentalitat feudal, postura motivada pel redescobriment dels clàssics. A Florencia, bressol d'aquest moviment, can confluir 3 figures que asentaren l'humanisme: Dante, Petrarca i Bocaccio. A la Corona d'Aragó, s'entén en refèrencia a la literatura de tèndencia classicista, producte del context històric on l'Esglesia perd el seu poder i el protagonisme i el paper centrar l'adquireix l'home.
  • 1450

    El Misteri d'Elx

    El Misteri d'Elx
    Manifestació dramàtica que representa la mort i l'assumpció de la Mare de Déu.Es representa a la basílica de Santa maria d'Elx, els dies 14 i 15 d'agost.14:"La Vespra": La Verge fa saber el seu desig d'anar al cel, on es trobarà amb el seu fill.Als 3 dies mor i 5 àngels s'enporten el cos.15:"La Festa": Al soterrament de la Verge apareixen uns jueus que se la volen enportar però acaben convertint-se.Finalment la Santíssima Trinitat corona la Verge com reina del cel i la terra.És una obra anónima.
  • 1470

    Aparició de la Novel·la cavalleresca.

    Aparició de la Novel·la cavalleresca.
    Link text. Provenen de les llegendes del rei Artús i els cavallers de la Taula Redona. El francés de Troyes va ser l'impulsos d'aquestes novel·les. Existeis un gran contrast entre el model que representen aquestes novel·les i les novel·les cavalleresques.
  • Period: 1470 to

    Renaixement

    Link text. Representa l'evolució de l'humanisme italià, en el qual es basa, en un nou moviment que es contraposa obertament a la <<forscor>> medieval. Es tracta d'impulsar l'interés científic i la formació intel·lectual, abandonar el teocentrisme, i renovar l'art i l'estètica a partir de la recuperació de la tradició grecollatina. En literatura els models a imitar són els italians Dante, Bocaccio i Petrarca.
  • 1480

    Aparició del Teatre Renaixentista

    Aparició del Teatre Renaixentista
    Tracta d'impulsar l'interés científic i la formació intel·lectual, abandonar el teocentrisme i renovar l'art i l'estètica, a partir de la recuperació grecollatina.
    Al teatre hi ha 3 unitats clàssiques:
    Espai (un únic)
    Temps (24h)
    Acció (1 intriga).
  • Period: 1480 to

    Literatura del Renaixement

    Link text. Poesia: Trobem intents de renovació basats en l'adaptació d'elements característics italians, com el decasíl·lab de ritme italià. Destaquen Pere Serafí, Joan Timoneda i Joan Boscà. Prosa: Destaquen Cristòfol Despuig, Joan Lluís Vives i Pere Antoni Beuter.
  • 1490

    Tirant lo Blanc

    Tirant lo Blanc
    Consta de 487 capítols agrupats en 5 parts: "Anglaterra":Tirant es nomenat cavaller i lluita a les justes "Sícilia i Rodes": Tirant viatja a Rodes per a alliberar l'illa del setge turc. "L'imperi grec": Trata les conteses bèl·iques i els jocs amoroso de Tirant i Camersina. "El nord d'Àfrica": Obté diverses victòries i converteix al cristianisme als infidels. "Tornada a l'imperi greg": Derrota dels turcs i es cassa amb Carmesina. Torna a la batalla on mor malalt i per tristesa morirà Carmesina.
  • Period: 1490 to Sep 21, 1542

    Joan Boscà

    Link text. Poeta important del Renaixement, tot i que la major part de la seva obra és en castellà. L'admiració que tenia per Ausiàs March ajudà a disfomdre la seva figura en la literatura castellana.
  • 1492

    Descobriment d'Amèrica

    Descobriment d'Amèrica
  • Period: 1492 to 1540

    Joan Lluís Vives

    Link textAl regne de Valencia df'estaca aquest humanista que va escriure la seva ibra en llatí.Patí en la família, tota ella de jueus conversos,el rigor de la Inquisició que condemnà a la foguera el pare i va provocar l'exili del filòsof.A l'obra enyorava la terra nadiua i la llengua materna, la que va parlar tota la vida. La trobarà més adequada per a les lleis i fóra partidari del seu ensenyament als infants.
  • Period: 1492 to

    Edat Moderna

    Link text.En aquest període emprem el concepte de decadència literària,ja que es produeix una davallada de la literatura.L'home del Renaixement es converteix en el centre del món.La literatura cercarà l'equilibri i l'harmonia.Ferrran II d'Aragó,es casà amb Isabel I de Castella i unificaren les dues dinasties.Finalment la resposta de la Corona a la Reforma fou la Santa Inquisició que casitigava tot tipus de manifestació que anés en contra del concepte del Vaticà.
  • Period: 1510 to 1574

    Cristòfol Despuig

    Principal autor en prosa del renaixement. La seva obra conservada és "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa". En l'obra utilitza el col·loqui, una forma literària clàssica basada en el diàleg. Consa de 6 col·loquis entre 3 interlocutors: Lucio, Don Pedro i Fabio, debatent al voltant de la identitat sociocultural, la política i ñes guerres contemporànies.
  • Period: 1518 to

    Joan Timoneda

    Link text. Figura literaria més prolífica. Llibreter i editor, va publicar cançoners amb textos en valencià. Donà un caràcter cortesà a les cançons i irefranys populars, per lo que la cançò popular envoluciona a cançò culta. Destaca el cançoner "Flor d'enamorats" per la vivacitat de les composicions.
  • Period: 1534 to 1567

    Pere Serafí

    Link text. Introdueix el sonet i el madrigal, propis de la mètrica italiana. Combina els 3 elements característics:
    ~Influència ausiasmarquiana.
    ~Innovació italianitzant.
    ~Formes tradiconals i popularitzants.
  • 1562

    La vesita

    La vesita
    Obra satírica bilingüe (en valencià i castelà). Fou creada per a ser representada a la cort de Germana de Foix i el duc de Calàbria. Recrea situacions del món cortesà i fa sàtira de la conducta i relacions dels nobles, amb ironia i crítica perfilada. Retrata la doble cara del comportament, l'apariència en públic i l'intimitat, utilitzant diferents registres segons els peresonatges. Valencià col·loquial per a les dones nobles i castellà culte per a l'àmbit públic.
  • Period: 1582 to

    Francesc Vicenç Garcia

    Link text. Conegut com a Rector de Vallfogona. La seva obra es divideix en 2 pols: les composicions de caràcter còmic, obscé i escatològic; i una poesia d'estil elegant, culte i refinat.
  • Period: to

    Pere Joan Porcar

    Link text
    Autor del dietari més conegut: "Coses evengudes en la Ciutat e Regne de València", en el qual l'autor dóna testimoni dels fets més detacables de la València de l'època. Porcar mostra la seva mentalitat barroca en la selecció dels temes que tracta, marcats pel tenebrisme.
  • Aparició del Teatre Barroc

    Aparició del Teatre Barroc
    La diferència d'estatus socials provocà una pobresa generalitzada. Les obres alternen vers i prosa, però també incorporen cançons. esta divides en 3 actes, d'acció còmica i tràgica. Trenquen la regla de les 3 unitats clàssiques, ja que una acció podia abastar diversos dies i múltiples espais. L'escenografia progessà i en la presentació es done la variació dels decorats de manera progressiva.
  • Period: to

    Literatura Popular

    Link text. Literatura que naix de les necessitats d'expressar-se del poble, es transmeteixen oralment, l'autor és anónim i el llenguatge col·loquial. A vegades estaven acompanyades de música o espectacle. Hi han 2 géneres: ~Religioses :nadale (temps de nadal) i Goigs(cançons anónimes sobre Jesus). ~Profanes; Corrandes(Cançons curtes), Romanços(Fets històrics o religiosos) i Cançons de Bandolers( Conten aventurers, robatoris o malifetes). Les conten els captaires.
  • Period: to

    Literatura Barroca

    Link text. Intenta reproduir les tèndencies catalanes que oscilaven entre conceptisme i culteranisme. En poesia, el recaragolament foy representat per Francesc Vicenç i per Francesc Fontanella. El conceptismequedavista va ser representat per Francesc Mulet. En la prosa del Barroc destaca la literatura memorialística i els dietaris personals (testimonis de memòria privada). El dietari més conegut és el de Pere Joan Porcar.
  • Period: to

    Francesc Fontanella

    Link text.Barceloní autor culteranista, del poema dramàtic i mitológic "Lo desengany",que combina monòlegs i diàlegs dels protagonistes. S'aprecia la inspiració en Calderón i en el vessant poètic rep influències de la poesia culturista de Góngora i els aspectes bucòlics de Garcilaso.L'estil de l'obra es característza per tindre recursos retòrics variats i un registre lingüístic castellanitzat.
  • Period: to

    Francescs Mulet

    Link text. Ressalta en l'ambit teatral amb un teatre de to satíric. Destaquen 2 obres: "El rei Matarot i la infanta Tellina": Paròdia dels afers amorosos inspirats en els relats eròtics de >Tirant a Constantinoble, amb el seguici de Matarot amb Tellina. I "Els amors de Gaiferos i Melisandra": Rivalitat entre Gaiferos i Almansor per l'amor de Melisendra. ës una paròdia obscena d'un romanç carolingi. Representant del conceptisme
  • Period: to

    Barroc

    Link text. Intenta reproduir les tèndencies de les lletres castellanes, que oscil·laven entre el conceptisme, que tendia a l'ús del enginy, i el culteranime, que buscava aquest efecte per mitjà de la perfecció formal i la llatinització del lèxic i la sintaxi.
  • Period: to

    Fra Lluís Galiana

    Dominicà autor de produccions en prosa narrativa de caràcter erudit o científic. La seva obra s'anomna "Rondalla de rondalles". Destaca una llengua plena de modismes i col·loquialismes, cosa que aporta un valor afegit com a instantània del valencià de l'época.
  • Period: to

    Joan Ramis i Ramis

    Link text. Menorquí que destaca en el Neoclassicisme. Va conrear poesia i teatre, on s'inclou la seva obra: "Lucrècia".Es divideix en 5 actes i conté els elements del teatre neoclàssic com són la unitat de lloc, acció i temps. Tracta l'amor matrimonisl, però també fa un dur atac a la tirania dels governants que no respecten els drets dels seus vassalls.
  • Literatura del Neoclassicisme

    Literatura del Neoclassicisme
    Tornava a la imitació estètica i formal dels clàssics. Els gèneres més utilitzats son la tragèdia de tema clàssic, la poesia pastoral i la faula. Cal destacar la figura de Joan Ramis i Ramis. En prosa narrativa destaca també Fra Lluis Galiana
  • Period: to

    Romanticisme

    Link text. És un moviment ideolègic i cultural. Naix amb un caràcter liberal i rrevolucionari, com una reacció al racionalisme propi de la il·lustració i el Neoclassicisme. La recerca de la llibertat va quallar en 2 tendències contraposades: el Romanticisme conservador i el liberal. El moviment es carcateritza per l'individualisme, el nacionalisme, la llibertat, la rebel·lia i per l'evasió.
  • Period: to

    Inici Romanticisme

    Caracteritzat pel tancament de l'estat a tota influència exterior. Les publicacions com "El Europeo es fan ressò de les novetats literàries que recorren Europa.
  • Revolució francesa

    Revolució francesa
  • Period: to

    Edat Contemporànea

  • Poesia de la Renaixença

    Poesia de la Renaixença
    Link text. Els escriptors gaudiren de molta acceptació i conl·laboraren en l'exit de les idees renaixentistes.La poesia era la que millor ja que s'adaptava al caràcter elitista del moviment i no hi havia encara un infraestructura cultural adequada per a disfondre la novel·la o el teatre.
  • Period: to

    Josep Bernat i Baldoví

    Link text. Diputat de les corts per Madrid, a més fundador i director de diverses revistes populars i satíriques, com "El Sueco" o "El Tabalet". És considerat l'iniciador del teatre modern a València i autor dels primers llibrets de falla. El caràcter populista de la seua concepció literària impedí que participara en l'intent de recuperació de la literatura culta de la Reinaxença.
  • Period: to

    Renaixença

    Link text. Moviment de ressorgiment cultural i literari amb el qual s'inicia el període contemporani. Caracteritzat per ~La recepció del Romanticisme fou tardana i incompleta, per aixó la Renaixença assimilà la idea de revaloració dels elements de cada nació. ~Reivindicació de la llengua pròpia que provocà 2 tendències contraposades: Els poetes de guant(autors del Jocs Florals) i els poetes d'espardenya(autors de classe mitjana)
  • Period: to

    Renaixença Valenciana

    Link text. Impulsada per nuclis de romàntics liberals agrupats. Existien dos corrents: ~El sector conversador de Llorente va voleer una Renaixença despolititzada. ~El sector progressista de Llombart pretenia una Renaixença que, a més de la recuperació literària del valencià, implicara un canvi en l'estatus social de la llengua i anara acompanyada d'una reivindicació de tipus polític.
  • Period: to

    Període de gestació de la Renaixença valenciana

    La Renaixença naix a l'aixopluc del nucli romàntic liberal originat de les Escoles Pies de València. Hi destaca l'historiador de Xàtiva, Vicent Boix, juntament amb Josep Maria Bonilla. És una època de gran vitalitat de la premsa satírica i populista.
  • Period: to

    Repressió i consolidació del romanticisme

    El regnat d'Isabel II suposà la tornada del lliberalisme polític, que afavorí el desenvolupament d'aquest moviment. Les decàdes posteriors són les de la consolidació i l'expansió a àmbits no aristocràtics.
  • Period: to

    Eduard Escalante

    Link text. Aprofità el coneixement dels costums, preocupacions i conflictes de les classes mitjanes per a extraure'n el material per als seus sainets, que reflecteixen els canvis socias de la València preindustrial. Destaquen entre les seves obres:"Bufar un caldo gelat" i "L'escaleta del dimoni". És carcateritza per l'humor i l'actitud burlesca. Fa una crítica superficial ja que vol sols entretindre.
  • Period: to

    Teodor Llorente

    Link text. Traductor d'importants autors europeus i periosidsta i fundador del diari "Las Provincias". Presenta una visió idealitzada del passat i del present, i un estil basat en els tòpics tradicionals dels Jocs Florals. La seva producció està constituïda per poemes jocfloralescos de tema històric, recollits en "Llibret de versos" i"Nou llibret de versos". Té un llenguatge poètic,un to grandiloqüent i un lèxic genuí
  • Period: to

    Frederic Soler

    Link text. Primer escrigué peces de caràcter costumista en què observem una actitud crítica i burlesca envers la Renaixença i burguesia de l'época. Predonina el llenguatge col·loquial i parodia les figures històriques. Més tard, adoptà una actitud conservadora i abandonar el teatre burlesc. En l'última etapa conreà l'estètica romàntica amb drames històrics.
  • Period: to

    Jacint Verdaguer

    Link text (https://youtu.be/rlGq25yeNO8) (https://youtu.be/kU3hCKZTOZA). Representant més il·luestre de la Renaixença cultural i l'autor més important del S.XX. L'obra és extensa i inclou formes i temes populars. Poesia épica: "L'Atlàntida (Narra l'afonament dels continets atlants) i Canigó (Poema pattriòtic). Poesia lírica: Destaquen Pàtria, Montserrat entre altres. Conreà el tema religiós i conté composicions de caràcter místic.
  • Period: to

    Àngel Guimerà

    Link text. Fundador del setmanari "La Renaixença" i un dels escriptors més detacats del S.XIX. Va guanyar 3 premis dels Jocs Florals. La seva primera obra teatral fou "Gal·la Placídia", un drama romàntic de tema històric. En la primera etapa romàntica destaca "Mar i cel", un drama ambientat en el SXVII que escenifica els amors d'una jove destinada al convent, que acaba amb la mort dels protagonistes
  • Period: to

    Narcís Oller

    Link text."La papallona" obra de transició cap al realisme amb elements naturalistes, on està present l'estètica del romanticisme i del contumisme. Amb "La bogeria" adopta una perspectiva naturalista.
  • Teatre de la Reinaxença

    Teatre de la Reinaxença
    Existiren 2 tèndencies oposades: ~Teatre Popular: Presenta obres amb temes de la vida quotidiana i que defensen l'ús del <<valencià que ara es parla>>. El sainet és el génere més representatiu, amb obres de caràcter còmic i satíric, i personatges de les classes populars. ~Teatre Culte: Carcateritzat per treballar el drama romàntic, amb una llengua arcaïtzant, i es basa en la recreació i recuperació històrica de mites medievals.
  • Period: to

    Pas del Romanticisme a la Renaixença

    El Romanticisme dinamitza el panorama cultural i permet que comence a desenvolupar-se el moviment de la Renaixença. Aquest moviment emprarà la llengua pròpia i elaborarà incipients programes de canvi. Així, la llengua pròpia comença a recuperar usos cultes, sobretot en poesia.
  • Period: to

    Període de maduresa de la Renaixença valenciana

    Llorente començà amb la seva producció en valencià i , amb els seus seguidors, passà a controlar ràpidament el moviment a València. Ni el sector progressista , format per Bonilla o Boix i altres, ni els escritors populistes, els poetes d'espardenya apareguts al voltant de la premsa satírica i els sainets, representen una alternatia sòlida.
  • Narrativa de la Renaixença

    Narrativa de la Renaixença
    Duarnt la Renaixença, la novel·la fou el gènere menys conreat pels escriptors. Aixó s'explica per tres factors:
    ~L'absencia d'una tradició novel·lística, estroncada des de les grans obres del S.XV.
    ~L'escassa infraestructura editorial i la falta d'un públic avesat.
    ~La falta d'un model lingüístic apte per a l'elaboració d'un llenguatge narratiu.
  • Period: to

    Període de plenitud de la Renaixença valenciana

    L'arribada de Llombart cohesiona el sector progressista. El 1875 creen la revista "Lo Rat Penat", que el 1878 esdevé societat amb la intenció d'impulsar les idees de la Renaixença. Tanmateix, la iniciativa és ràpidament controlada per Llorente i condemna a l'immobilisme. El 1902 els progressistes funden la societat "València Nova", si bé no aconsegueixen suport suficient.