-
476
Caiguda de l'imperi romà
Començà la fragmentació lingüística i el llatí adquireis noves formes:
LATINUM ABSCURUM: Llatí de prestigi escrit.
LATINUM CIRCA ROMANICUM: Llatí parlat pels nobles.
SERMO RUSTICUS: Es pot considerar el preromanç, i es parlat pel poble. -
Period: 476 to 1492
Edat mitjana (context històric)
Link text. La societat era feudal, però al segle XIV una sèrie de canvis afectares a les estructures medievals. D'aquest procés de crisi, sorgiria un concepte nou del món, amb el moviement de l'humanisme. Els factors que provocaren aquest canvis foren: La crisi econòmica a causa de les males collites i l'esgotament de la terra, augment de guerres, difusió de malalties, com la pesta negra, i el despoblaments dels camps amb l'emigració a les ciutats. -
Period: 878 to 988
Procés d'integració Catalunya Vella.
Procés d'integració de les terres de Catalunya Vella amb l'independització respecte al poble franc Guifré el Pilós. -
1013
Batalla de Muret
Derrota i mort de Pere el Gran. -
Period: 1071 to 1126
Guillem de Peitieu
Link text
És el primer trobador conegut. Fou un important senyor feudal, que posseïa més terres que el mateix rei de França. Va lluitar al costat del rei d'Anglaterra contra França i el 1101-1102 va participar en una expedició-croada a Terra Santa, amb resultats molt decebedors. Es va cassar dues i vegades i les dues es va separar. -
Period: 1138 to 1200
Literatura trobadoresca
Link text
Escrita en llengua d'oc o provençal, que adquirí un gran prestigi internacional
POETA:Compositors en llatí
JOGLARS:Procedència humil. Eren transmissors de la lírica i de la gesta (que molt sovint improvitzaven)
TROBADORS Musics i poetes, que viuen en la cort on interpretaven les seves creacions.
Existeixen 3 grans estils de trboar:
·TROBAR LEU:Ere el més senzill
·TROBAR CLUS:Ere el trobar més dificil
·TROBAR RIC:Donaven importància a l'estética -
1150
Casament entre Ramon Berenguer i Peronella d'Aragó
-
Period: 1200 to 1400
Les cròniques medievals
Narren esdeveniments històrics fent-ne una interpretació subjectiva o personal. Hi havia de tres tipus: llatines erudites, populars orals i les cuatre grans cróniques. Estes últimes presentaven voluntat valorativa i pretensions literàries. La temàtica comuna de les cuatre és la narració de gestes o feyts del reis d'Aragó i historiaven l'època contemporània o la inmediata anterior, per lo que es suposave que devien ser escrites pels reis mateixos. -
Period: 1232 to 1316
Ramon Llull
Link text
Va néixer a Palma de Mallorca, i les seves professions van ser escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner. La seva formació fou cortesana i cavalleresca.Als 33 anys va tindre una il·luminació que li va revelar el mètode per a argumentar contra els «errors» dels no cristians.El seu objectiu a la vida va ser cristianitzar amb les seves obres dividides en 4 parts. -
1264
Cancelleria Reial
Link text
Era un organisme burocràtic i de govern que s'encarregava de redactar i publicar els escrits oficials. Fou creada per Jaume I amb l'intenció de que la documentació del Regne de Valencia fora redactada en vulgar no en llatí. -
1276
Crònica de Jaume I o llibre dels fets
Texto del enlace. És una narració autobiogràfica dictada pel mateix rei. Està basada en records personals i en gestes sobre la vida del monarca. Té finalitat didàctica. S'hi reflectix un llenguatge viu i popular marcat per l'ús de refranys, espressions col·loquials o del plural majestàtic (nos). -
1288
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
Narra desde el regnat de Ramon Berenguer IV fins Pere II el Gran, però tambe recorda l'engendrament de Jaume I. Presenta un estil acurat, amb una llengua rica i ben redactada. Destaca l'objectivitat i la veracitat de l'informació. -
1300
Cancelleria Reial
Pere III creà un cos de traductors i reorganitzà la Cancelleria amb escriptors laics, els quals havien de tenir una exce·lent formació gramatical i retòrica, a més de saber català, aragonés i llatí. -
1324
Primers Jocs Florals
Els Jocs Florals és un certamen literari que pretenia revivar la poesia trobadoresca.Es van organitzar a Tolosa per primera vegada. -
Period: 1325 to 1328
Crònica Ramon Muntaner
Link text
Escrita a Xirivella. És la més llarga de les cuatre. Narra els fets desde l'engrendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne. Amb aquesta crònica traten de glorificar eles reis de la Casa d'Aragó. Presenta recurs joglarescos com: "senyors" o "què us diré" que barreja amb un llenguathe viu i col·loquial. -
Period: 1330 to 1409
Francecs Eiximenis
Link text. Frare cristià gironí d'origen burgés. Va estudiar a les millors universitats. La seva obra es divideix es 2 grups: Els llibres en llatí dirigit al públic universitari i eclesiàstic, i els dirigits a un públic urbà amb poca formació. La seva obra més ambiciosa és "Lo crestià", una enciclopèdia de les activitats d'un home cristià. Està dividit en 4 llibres. -
Period: 1334 to 1410
Jaume March
Junt al seu germà, va conrear la poesia d'arrel trobadoresca. Va escriure diversos poemes de debat i amorosos i un diccionari de la rima, que havia de servir de manual per a poetes jocfloralescos. -
Period: 1338 to Jun 7, 1413
Pere March
Fou autor de poemes al·legorics, dedicats a l'amor, a les armes i a la mort. Destaca la constat moralitzadora de la seva poesia, revestida dels tòpics literaris feudals. -
Period: 1340 to 1413
Bernat Metge
Link text. Representa la figura principal de l'humanisme.Va ser judgat però no condemnat,així i tot,passà un temps a la pressó.La seva obra té la intenció d'obtenir-ne algun benefici personal.També destaca una sàtira versificada,dels sermons dels predicadors,que vol transmitir viu com si no haguere res més enllà.La seva obra més important es "Lo somni", dividida en 4 tactats, amb la que preten mostrar-se innocent de les acusacions. -
1350
Primers textos en romanç jurídics
El primer llibre jurídic en romanç fou el "Llibre jutge" (liberludicorum) i recopila les lleis visgòtiques. -
Period: 1350 to 1419
Sant Vicent Ferrer
Link text. Va néixer a Valencia i va morir a Bretanya. Fixant-nos en les obres, es el contrari d'Eiximenis. Era un orador que tingué participació en el Cisma d'Occident i en el Compromís de Casp. La seva obra consta d'un 280 sermons, estructurats en una primera part enunciada en llatí seguida de una breu plegaria, i una segona part on comprén l'explicasió del versicle en llatí i una glossa moral. Empraba la llengua comuna ja que tenia una finalitat missional. -
Period: 1352 to 1419
Antoni Canals
Link text. Frare dominic valencià vinculat a la cort reial. Adoptà elements de l'humanisme justificant-los per l'aprofitament des de la moral cristiana. La seva obra, culta i elegant, té l'objectiu de portar la <<raó natural>> al cristianisme. Dels seus escrits destaquen "De Providentia" i "Tractat de confessió". -
Period: 1356 to 1423
Anselm Turmeda
Link text.La seva obra manifesta la crisi ideológica del S.XIV en Europa. Quan estudiava a Bolonya es convertí a l'Islam. En vers escrigué "Les cobles a la divisió de Mallorca"amb melangia cap a les illes, on va néixer. l'obra més important que va escriure fou el diàleg "La disputa de l'ase"on l'autor intercanvia opinions amb animal, i l'ase guanya defensant els drets dels animals. On mostra una ideologia mb un fort racionalisme. -
1360
Cancelleria Reial
Començà a desenvolupar-se un model de llengua més homogeni tant gramàticament com lèxicament. Aquest tipus de lleguna formà un koiné literària i administrativa. (llengua comuna general, de caràcter uniforme, que ha sigut seleccionada com a model dins d'un mateix territori). Així es formà un model unitari de prosa més acurada. -
Period: 1370 to 1405
Gilabert de Pròxita
Poeta Valencià de família napolitana, que va fomar part d'expedicions miloitars com la campanya de Sicilia. Els seus 21 poemes conservats, moestren la seva obsessió pel tema amorós amb un tó cavalleresc del jo poètic que remet als tòpics trobadorescos. -
Period: 1375 to 1440
Andreu Febrer
Va estar marcat per la traduccio de "La Divina Comèdia" de Dante. Es formà a la Cancelleria Reial i exercí diversos càrrecs per a Alfons el Magnànim. De les quinze composicions conservades predomina el caràcter amorós i s'aprecia l'influència italiana en la relació d'alguns versos amb Dante i Petrarca. La llengua i l'estil montren tèndencia cap al trobar ric (l'estètic), l'amor cortés i l'elogi a personatges influents a la cort. Presenta tòpics de la mort per l'amor i 'orgull de la dama. -
Period: 1382 to 1385
Crònica de Pere el Cerimoniós
Link text
És la menys extensa i està escrita en forma autobiogràfica. Compren el regnat de Pere el Cerimoniós i el d'Alfons III, el Benigne. Presenta un llenguatge premeditat. S'hi conserves dues copies, la segona amplica, retoca la primera i orienta sobre el procés seguit per a escriure la resta de cròniques. -
1390
Primers textos en romanç religiosos
S'adopta la necessitat de predicar i difondre les sagrades escrioptures en llengua vulgar, ja que era la que parlaven i entenien els fidels. Així el missatge arribaria més profundament.
El primer gran document en prosa religiosa en català va ser les "Homilies d'Organyà" escit a finals del segle XII. Es tracta d'un fragment conservat de 8 fulls d'un sermons on s'explica l'evangeli i l'epistola de Quaresma. -
1393
Consistori de la Gaia Ciència
Fou fundat per Jaume March i lluís d'Averçó. S'encarregà d'organitzar els Josc Florals a Barcelona, que es mantendrien fins a finals del S. XV. -
Period: 1396 to 1458
Alfons el Magnànim
Link text
Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i comte de Barcelona. tenia una gran afició pels llibres, la poesia i la música. En la seva cort de Nàpols s'aplegaren molts del autor més destacats del període com Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, el marqués de Santillana i Ausiàs March durant alguns moments de la seva vida. -
Period: 1399 to 1424
Jordi de Sant Jordi
Valencià de famiilia noble i cavaller d'Alfons el Magnànim. Va participar en campanyes d'expansió de la Corona d'Aragó. A Nàpols va ser empresontat per lo que va esciure "Presoner". Altres poemes destacats son: "Estramps" i "Lo setge d'amor". La seva poesia es amorosa, dedicada a personatges femenins de la cort. Els seues poemes estan caracteritzats per l'angoixa, l'evocació i l'enyorament. Empra una llegnua farcida de provençialismes i percep un nou estil que s'acosta a la lís¡rica italiana. -
1400
El Cant de la Sibil·la
Link text. La nit de Nadal, a Mallorca, es representa aquesta litúrgiai cant gregorià. Hi ha teories que fixen l'origen en un poema mossàrab i d'altres llocs a Llengua d'oc.El tema és una profecia de la sibil·la eritrea sobre el judici final i l'arribada de Crist, amb un tó apocaliptic. -
Period: 1400 to Mar 3, 1459
Ausiàs March
Link text. Va néixer a Gandia en una família de cavallers. Va participiar en campanyes de Nàpols, Sicília i el nord d'Africà. Es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell) que va morir prompte. Es va volver a casae amb Joana Escorna. Es considerat el gran renovador de la nostra poesia medieval, especialment per les innovacions en el tractament de la dona. En la seva pobra predomina un coneixement erudit. -
Period: 1400 to 1478
Jaume Roig
Escriptor i metge prestigiós. Es l'autor de una de les obres més rellevants del segle XV: "Espill o Llibre de les dones", obra narrativa; en vers; que presentes noves rimes partides en forma de sermó. Immergida en la tradició misógina fa responsable a la dona de tots els mals. Manté un tó satíric i pretés que sigui un obra didàctica. L'obra està estructrada en 4 parts: " De sa joventut", "De quan fon casat", "De la lliçó de Salomó" i "d'enviudar". -
Period: 1410 to 1468
Joanot Martorell
Link text. Valencià de família de la mitjana noblesa. Heredà els béns familiars però els va perdre per problemes amb la justicia. Va viure a Anglaterra on es va familialitzar per després escriure Tirant lo Blanc. Al 1460 acabà el llibre però, arruïnat, va empenyorar-lo a Martí Joan de Galba que el va publicar a Valencia al 1490. -
1420
Primers textos en romanç historiogràfics
Cal destacar "Gesta comitum barcinonensium et regum Aragonum" que traduït significa: Història Gothica, i cal destacar també la versió catalana de "De rebus Hispaniae". -
Period: 1430 to 1490
Isabel de Villena
Link text. Exercicí d'abadessa del convent de la Trinitat (Valencia). Criada entre nobles i cortesans, va adquirir una bona formació. La seva única obra és "Vita Christi", la vida de Jesucrist plantejada des d'una òptica femenina. Segurament va escriure el llibre com a rèplica a la literatura misògina. -
Period: 1435 to 1497
Joan Roís de Corella
Link text. Encarna el trànsit de l'etapa medieval al Renaixement i aixó explicava l'absència del món cavalleresc en la literatura corelliana. A la prosa combina composicions basadesen ites pagans i en mites cristians. Es tracta d'una literatura elitista, es dir, ampul·lós, elegant i en consònancia amb l'humanisme reinaxentista. El nucli central de les seues obres és eltema amorós. Destaquen:"Tràgedia de Caldesa2 entre altres -
1440
Curial e Güelfa
Novela cavallaresca anònima. La història s'ambienta en el context històric del S.XIII, en l'etapa del rei Pere el Gran. L'argument està dividit en 3 parts: Llibre I, Llibre II i Llibre III -
1440
Teatre profà medieval
Servia d'entreteniment per a la cort i per al poble.Sorgeix com a jocs en les festes Els joglars afegiren components dramàtics a les seves recitacions.Es desenvolupà l'entremés en l'entor de la cort.Les representacion adquiriren diàlegs,música i poesia.També es representaven mascarades de caràcter burlesc o històric.En l'ambit popular el més comú eren les desfilades representatives de battales, balls de Carnestoltes o teatralitzacions de celebracions.Cal destacar l'obra "El procés de les Olives" -
1440
Teatre religiós medieval
Tenia l'objectiu de propagar i fer més entenedor el misstage del la religió catòlica, i difondre la fe amb un efecte moralista. S'instalava l'escenari a les esglésies i a les places, i als carrers muntaven cadafals per al públic. Es classifica en 6 cicles: Nadal: Aborden el naixement de Crist. Pasqua: Tracten la passió, la mort i la resurrecció de Crist. Marià: Dediact a l'assumpció de la Mare de Déu. Hagiogràfic: Les vides i miracles dels sants. Bíblic: Personatges de l'Antic Testament. -
1450
Aparició Humanisme
Link text Els erudits adoptaren una postura crítica sobre la mentalitat feudal, postura motivada pel redescobriment dels clàssics. A Florencia, bressol d'aquest moviment, can confluir 3 figures que asentaren l'humanisme: Dante, Petrarca i Bocaccio. A la Corona d'Aragó, s'entén en refèrencia a la literatura de tèndencia classicista, producte del context històric on l'Esglesia perd el seu poder i el protagonisme i el paper centrar l'adquireix l'home. -
1450
El Misteri d'Elx
Manifestació dramàtica que representa la mort i l'assumpció de la Mare de Déu.Es representa a la basílica de Santa maria d'Elx, els dies 14 i 15 d'agost.14:"La Vespra": La Verge fa saber el seu desig d'anar al cel, on es trobarà amb el seu fill.Als 3 dies mor i 5 àngels s'enporten el cos.15:"La Festa": Al soterrament de la Verge apareixen uns jueus que se la volen enportar però acaben convertint-se.Finalment la Santíssima Trinitat corona la Verge com reina del cel i la terra.És una obra anónima. -
1470
Aparició de la Novel·la cavalleresca.
Link text. Provenen de les llegendes del rei Artús i els cavallers de la Taula Redona. El francés de Troyes va ser l'impulsos d'aquestes novel·les. Existeis un gran contrast entre el model que representen aquestes novel·les i les novel·les cavalleresques. -
Period: 1470 to
Renaixement
Link text. Representa l'evolució de l'humanisme italià, en el qual es basa, en un nou moviment que es contraposa obertament a la <<forscor>> medieval. Es tracta d'impulsar l'interés científic i la formació intel·lectual, abandonar el teocentrisme, i renovar l'art i l'estètica a partir de la recuperació de la tradició grecollatina. En literatura els models a imitar són els italians Dante, Bocaccio i Petrarca. -
1480
Aparició del Teatre Renaixentista
Tracta d'impulsar l'interés científic i la formació intel·lectual, abandonar el teocentrisme i renovar l'art i l'estètica, a partir de la recuperació grecollatina.
Al teatre hi ha 3 unitats clàssiques:
Espai (un únic)
Temps (24h)
Acció (1 intriga). -
Period: 1480 to
Literatura del Renaixement
Link text. Poesia: Trobem intents de renovació basats en l'adaptació d'elements característics italians, com el decasíl·lab de ritme italià. Destaquen Pere Serafí, Joan Timoneda i Joan Boscà. Prosa: Destaquen Cristòfol Despuig, Joan Lluís Vives i Pere Antoni Beuter. -
1490
Tirant lo Blanc
Consta de 487 capítols agrupats en 5 parts: "Anglaterra":Tirant es nomenat cavaller i lluita a les justes "Sícilia i Rodes": Tirant viatja a Rodes per a alliberar l'illa del setge turc. "L'imperi grec": Trata les conteses bèl·iques i els jocs amoroso de Tirant i Camersina. "El nord d'Àfrica": Obté diverses victòries i converteix al cristianisme als infidels. "Tornada a l'imperi greg": Derrota dels turcs i es cassa amb Carmesina. Torna a la batalla on mor malalt i per tristesa morirà Carmesina. -
Period: 1490 to Sep 21, 1542
Joan Boscà
Link text. Poeta important del Renaixement, tot i que la major part de la seva obra és en castellà. L'admiració que tenia per Ausiàs March ajudà a disfomdre la seva figura en la literatura castellana. -
1492
Descobriment d'Amèrica
-
Period: 1492 to 1540
Joan Lluís Vives
Link textAl regne de Valencia df'estaca aquest humanista que va escriure la seva ibra en llatí.Patí en la família, tota ella de jueus conversos,el rigor de la Inquisició que condemnà a la foguera el pare i va provocar l'exili del filòsof.A l'obra enyorava la terra nadiua i la llengua materna, la que va parlar tota la vida. La trobarà més adequada per a les lleis i fóra partidari del seu ensenyament als infants. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
Link text.En aquest període emprem el concepte de decadència literària,ja que es produeix una davallada de la literatura.L'home del Renaixement es converteix en el centre del món.La literatura cercarà l'equilibri i l'harmonia.Ferrran II d'Aragó,es casà amb Isabel I de Castella i unificaren les dues dinasties.Finalment la resposta de la Corona a la Reforma fou la Santa Inquisició que casitigava tot tipus de manifestació que anés en contra del concepte del Vaticà. -
Period: 1510 to 1574
Cristòfol Despuig
Principal autor en prosa del renaixement. La seva obra conservada és "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa". En l'obra utilitza el col·loqui, una forma literària clàssica basada en el diàleg. Consa de 6 col·loquis entre 3 interlocutors: Lucio, Don Pedro i Fabio, debatent al voltant de la identitat sociocultural, la política i ñes guerres contemporànies. -
Period: 1518 to
Joan Timoneda
Link text. Figura literaria més prolífica. Llibreter i editor, va publicar cançoners amb textos en valencià. Donà un caràcter cortesà a les cançons i irefranys populars, per lo que la cançò popular envoluciona a cançò culta. Destaca el cançoner "Flor d'enamorats" per la vivacitat de les composicions. -
Period: 1534 to 1567
Pere Serafí
Link text. Introdueix el sonet i el madrigal, propis de la mètrica italiana. Combina els 3 elements característics:
~Influència ausiasmarquiana.
~Innovació italianitzant.
~Formes tradiconals i popularitzants. -
1562
La vesita
Obra satírica bilingüe (en valencià i castelà). Fou creada per a ser representada a la cort de Germana de Foix i el duc de Calàbria. Recrea situacions del món cortesà i fa sàtira de la conducta i relacions dels nobles, amb ironia i crítica perfilada. Retrata la doble cara del comportament, l'apariència en públic i l'intimitat, utilitzant diferents registres segons els peresonatges. Valencià col·loquial per a les dones nobles i castellà culte per a l'àmbit públic. -
Period: 1582 to
Francesc Vicenç Garcia
Link text. Conegut com a Rector de Vallfogona. La seva obra es divideix en 2 pols: les composicions de caràcter còmic, obscé i escatològic; i una poesia d'estil elegant, culte i refinat. -
Period: to
Pere Joan Porcar
Link text
Autor del dietari més conegut: "Coses evengudes en la Ciutat e Regne de València", en el qual l'autor dóna testimoni dels fets més detacables de la València de l'època. Porcar mostra la seva mentalitat barroca en la selecció dels temes que tracta, marcats pel tenebrisme. -
Aparició del Teatre Barroc
La diferència d'estatus socials provocà una pobresa generalitzada. Les obres alternen vers i prosa, però també incorporen cançons. esta divides en 3 actes, d'acció còmica i tràgica. Trenquen la regla de les 3 unitats clàssiques, ja que una acció podia abastar diversos dies i múltiples espais. L'escenografia progessà i en la presentació es done la variació dels decorats de manera progressiva. -
Period: to
Literatura Popular
Link text. Literatura que naix de les necessitats d'expressar-se del poble, es transmeteixen oralment, l'autor és anónim i el llenguatge col·loquial. A vegades estaven acompanyades de música o espectacle. Hi han 2 géneres: ~Religioses :nadale (temps de nadal) i Goigs(cançons anónimes sobre Jesus). ~Profanes; Corrandes(Cançons curtes), Romanços(Fets històrics o religiosos) i Cançons de Bandolers( Conten aventurers, robatoris o malifetes). Les conten els captaires. -
Period: to
Literatura Barroca
Link text. Intenta reproduir les tèndencies catalanes que oscilaven entre conceptisme i culteranisme. En poesia, el recaragolament foy representat per Francesc Vicenç i per Francesc Fontanella. El conceptismequedavista va ser representat per Francesc Mulet. En la prosa del Barroc destaca la literatura memorialística i els dietaris personals (testimonis de memòria privada). El dietari més conegut és el de Pere Joan Porcar. -
Period: to
Francesc Fontanella
Link text.Barceloní autor culteranista, del poema dramàtic i mitológic "Lo desengany",que combina monòlegs i diàlegs dels protagonistes. S'aprecia la inspiració en Calderón i en el vessant poètic rep influències de la poesia culturista de Góngora i els aspectes bucòlics de Garcilaso.L'estil de l'obra es característza per tindre recursos retòrics variats i un registre lingüístic castellanitzat. -
Period: to
Francescs Mulet
Link text. Ressalta en l'ambit teatral amb un teatre de to satíric. Destaquen 2 obres: "El rei Matarot i la infanta Tellina": Paròdia dels afers amorosos inspirats en els relats eròtics de >Tirant a Constantinoble, amb el seguici de Matarot amb Tellina. I "Els amors de Gaiferos i Melisandra": Rivalitat entre Gaiferos i Almansor per l'amor de Melisendra. ës una paròdia obscena d'un romanç carolingi. Representant del conceptisme -
Period: to
Barroc
Link text. Intenta reproduir les tèndencies de les lletres castellanes, que oscil·laven entre el conceptisme, que tendia a l'ús del enginy, i el culteranime, que buscava aquest efecte per mitjà de la perfecció formal i la llatinització del lèxic i la sintaxi. -
Period: to
Fra Lluís Galiana
Dominicà autor de produccions en prosa narrativa de caràcter erudit o científic. La seva obra s'anomna "Rondalla de rondalles". Destaca una llengua plena de modismes i col·loquialismes, cosa que aporta un valor afegit com a instantània del valencià de l'época. -
Period: to
Joan Ramis i Ramis
Link text. Menorquí que destaca en el Neoclassicisme. Va conrear poesia i teatre, on s'inclou la seva obra: "Lucrècia".Es divideix en 5 actes i conté els elements del teatre neoclàssic com són la unitat de lloc, acció i temps. Tracta l'amor matrimonisl, però també fa un dur atac a la tirania dels governants que no respecten els drets dels seus vassalls. -
Literatura del Neoclassicisme
Tornava a la imitació estètica i formal dels clàssics. Els gèneres més utilitzats son la tragèdia de tema clàssic, la poesia pastoral i la faula. Cal destacar la figura de Joan Ramis i Ramis. En prosa narrativa destaca també Fra Lluis Galiana -
Period: to
Inici Romanticisme
Caracteritzat pel tancament de l'estat a tota influència exterior. Les publicacions com "El Europeo es fan ressò de les novetats literàries que recorren Europa. -
Period: to
Romanticisme
Link text. És un moviment ideolègic i cultural. Naix amb un caràcter liberal i rrevolucionari, com una reacció al racionalisme propi de la il·lustració i el Neoclassicisme. La recerca de la llibertat va quallar en 2 tendències contraposades: el Romanticisme conservador i el liberal. El moviment es carcateritza per l'individualisme, el nacionalisme, la llibertat, la rebel·lia i per l'evasió. -
Revolució francesa
-
Period: to
Edat Contemporànea
-
Poesia de la Renaixença
Link text. Els escriptors gaudiren de molta acceptació i conl·laboraren en l'exit de les idees renaixentistes.La poesia era la que millor ja que s'adaptava al caràcter elitista del moviment i no hi havia encara un infraestructura cultural adequada per a disfondre la novel·la o el teatre. -
Period: to
Josep Bernat i Baldoví
Link text. Diputat de les corts per Madrid, a més fundador i director de diverses revistes populars i satíriques, com "El Sueco" o "El Tabalet". És considerat l'iniciador del teatre modern a València i autor dels primers llibrets de falla. El caràcter populista de la seua concepció literària impedí que participara en l'intent de recuperació de la literatura culta de la Reinaxença. -
Period: to
Renaixença
Link text. Moviment de ressorgiment cultural i literari amb el qual s'inicia el període contemporani. Caracteritzat per ~La recepció del Romanticisme fou tardana i incompleta, per aixó la Renaixença assimilà la idea de revaloració dels elements de cada nació. ~Reivindicació de la llengua pròpia que provocà 2 tendències contraposades: Els poetes de guant(autors del Jocs Florals) i els poetes d'espardenya(autors de classe mitjana) -
Period: to
Període de gestació de la Renaixença valenciana
La Renaixença naix a l'aixopluc del nucli romàntic liberal originat de les Escoles Pies de València. Hi destaca l'historiador de Xàtiva, Vicent Boix, juntament amb Josep Maria Bonilla. És una època de gran vitalitat de la premsa satírica i populista. -
Period: to
Renaixença Valenciana
Link text. Impulsada per nuclis de romàntics liberals agrupats. Existien dos corrents: ~El sector conversador de Llorente va voleer una Renaixença despolititzada. ~El sector progressista de Llombart pretenia una Renaixença que, a més de la recuperació literària del valencià, implicara un canvi en l'estatus social de la llengua i anara acompanyada d'una reivindicació de tipus polític. -
Period: to
Repressió i consolidació del romanticisme
El regnat d'Isabel II suposà la tornada del lliberalisme polític, que afavorí el desenvolupament d'aquest moviment. Les decàdes posteriors són les de la consolidació i l'expansió a àmbits no aristocràtics. -
Period: to
Eduard Escalante
Link text. Aprofità el coneixement dels costums, preocupacions i conflictes de les classes mitjanes per a extraure'n el material per als seus sainets, que reflecteixen els canvis socias de la València preindustrial. Destaquen entre les seves obres:"Bufar un caldo gelat" i "L'escaleta del dimoni". És carcateritza per l'humor i l'actitud burlesca. Fa una crítica superficial ja que vol sols entretindre. -
Period: to
Teodor Llorente
Link text. Traductor d'importants autors europeus i periosidsta i fundador del diari "Las Provincias". Presenta una visió idealitzada del passat i del present, i un estil basat en els tòpics tradicionals dels Jocs Florals. La seva producció està constituïda per poemes jocfloralescos de tema històric, recollits en "Llibret de versos" i"Nou llibret de versos". Té un llenguatge poètic,un to grandiloqüent i un lèxic genuí -
Period: to
Frederic Soler
Link text. Primer escrigué peces de caràcter costumista en què observem una actitud crítica i burlesca envers la Renaixença i burguesia de l'época. Predonina el llenguatge col·loquial i parodia les figures històriques. Més tard, adoptà una actitud conservadora i abandonar el teatre burlesc. En l'última etapa conreà l'estètica romàntica amb drames històrics. -
Period: to
Jacint Verdaguer
Link text (https://youtu.be/rlGq25yeNO8) (https://youtu.be/kU3hCKZTOZA). Representant més il·luestre de la Renaixença cultural i l'autor més important del S.XX. L'obra és extensa i inclou formes i temes populars. Poesia épica: "L'Atlàntida (Narra l'afonament dels continets atlants) i Canigó (Poema pattriòtic). Poesia lírica: Destaquen Pàtria, Montserrat entre altres. Conreà el tema religiós i conté composicions de caràcter místic. -
Period: to
Àngel Guimerà
Link text. Fundador del setmanari "La Renaixença" i un dels escriptors més detacats del S.XIX. Va guanyar 3 premis dels Jocs Florals. La seva primera obra teatral fou "Gal·la Placídia", un drama romàntic de tema històric. En la primera etapa romàntica destaca "Mar i cel", un drama ambientat en el SXVII que escenifica els amors d'una jove destinada al convent, que acaba amb la mort dels protagonistes -
Period: to
Narcís Oller
Link text."La papallona" obra de transició cap al realisme amb elements naturalistes, on està present l'estètica del romanticisme i del contumisme. Amb "La bogeria" adopta una perspectiva naturalista. -
Teatre de la Reinaxença
Existiren 2 tèndencies oposades: ~Teatre Popular: Presenta obres amb temes de la vida quotidiana i que defensen l'ús del <<valencià que ara es parla>>. El sainet és el génere més representatiu, amb obres de caràcter còmic i satíric, i personatges de les classes populars. ~Teatre Culte: Carcateritzat per treballar el drama romàntic, amb una llengua arcaïtzant, i es basa en la recreació i recuperació històrica de mites medievals. -
Period: to
Pas del Romanticisme a la Renaixença
El Romanticisme dinamitza el panorama cultural i permet que comence a desenvolupar-se el moviment de la Renaixença. Aquest moviment emprarà la llengua pròpia i elaborarà incipients programes de canvi. Així, la llengua pròpia comença a recuperar usos cultes, sobretot en poesia. -
Period: to
Període de maduresa de la Renaixença valenciana
Llorente començà amb la seva producció en valencià i , amb els seus seguidors, passà a controlar ràpidament el moviment a València. Ni el sector progressista , format per Bonilla o Boix i altres, ni els escritors populistes, els poetes d'espardenya apareguts al voltant de la premsa satírica i els sainets, representen una alternatia sòlida. -
Narrativa de la Renaixença
Duarnt la Renaixença, la novel·la fou el gènere menys conreat pels escriptors. Aixó s'explica per tres factors:
~L'absencia d'una tradició novel·lística, estroncada des de les grans obres del S.XV.
~L'escassa infraestructura editorial i la falta d'un públic avesat.
~La falta d'un model lingüístic apte per a l'elaboració d'un llenguatge narratiu. -
Period: to
Període de plenitud de la Renaixença valenciana
L'arribada de Llombart cohesiona el sector progressista. El 1875 creen la revista "Lo Rat Penat", que el 1878 esdevé societat amb la intenció d'impulsar les idees de la Renaixença. Tanmateix, la iniciativa és ràpidament controlada per Llorente i condemna a l'immobilisme. El 1902 els progressistes funden la societat "València Nova", si bé no aconsegueixen suport suficient.
