La familia4 u60187511481yng 620x349@abc

Història d'Espanya s. XIX

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV va ser un rei ABSOLUTISTA, defensava el poder il·limitat del rei. Va enfrontar Espanya contra França a la Guerra de la Convenció i va perdre. Va imposar un primer ministre: Manuel Godoy. Es va aliar amb Napoleó, i això va molestar a la població, que van organitzar el Motí d'Aranjuez, en el qual Carles IV va ser reemplaçat pel seu fill, Ferran VII. Després de recuperar la corona amb l'ajuda de Napoleó, Carles va perdre el regnat a mans d'aquest, deixant pas a la Guerra del Francès.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Va ser un acord secret entre la monarquia espanyola (Carles IV) i l'Imperi Francès (Napoleó), en el tractat s'acordava com repartir-se Portugal.
    Van dividir Portugal en 3 regnes, una per la filla de Carles IV, l'altre per Manuel Godoy, el ministre espanyol, i l'última per Napoleó. A conseqüència, Espanya deixava com a zona de pas el seu territori.
    Mai es va arribar a complir el tractat, ja que Napoleó va aprofitar aquest permís per ocupar tota la península i imposar la monarquia del seu germà.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII, el fill legítim de Carles IV, va pujar al tro l'any 1808 arrel del Motí d'Aranjuez, al 1808, en contra del regnat del seu pare.
    Però van cedir el tro a les Capitulacions de Baiona, i Josep Bonaparte va regnar fins al 1813. Al 1814 Ferran VII va recuperar la monarquia, restaurant el sistema absolutista de Carles.
    No tenia descendència masculina, així que abans de morir, va anul·lar la Llei Sàlica per deixar que la seva filla Isabel, de 3 anys, regnés quan fos major d'edat.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    Després d'ajudar a Carles IV a recuperar el tro del seu fill, Napoleó va entrar a Espanya amb el pretext de conquistar Portugal, i després va forçar al rei a atorgar-li la corona a ell, qui va voler imposar al seu germà, Josep Bonaparte, al tro. Davant del descontent del poble espanyol, va començar una guerra entre les tropes franceses de Napoleó, contra les tropes espanyoles, que comptaven amb l'ajut de Portugal i Regne Unit.
    La guerra va acabar amb el tractat de Valençay i Ferran VII al tro.
  • Baldomero Espartero

    Baldomero Espartero
    Espartero va ser un polític i militar progressista.
    Va combatre com a soldat a la Guerra del Francès, com a oficial a la Guerra d'Independència a Perú i general contra la Primera Guerra Carlista.
    Estava a favor d'Isabel II i va ser regent mentre Isabel II era menor, llavors va bombardejar Barcelona degut a una protesta, i quan altres ciutats es van revolucionar va fugir a Anglaterra.
    També va ser President del Consell de Ministres 2 cops i membre de la reialesa com a "Príncep de Vergara".
  • Corts de Càdis

    Corts de Càdis
    Al 1810, durant la Guerra del Francès, es van formar les primeres corts, que suposen el constitucionalisme i el canvi de l'Antic al Nou Règim. 702 diputats en formaven part, entre ells eclesiàstics, advocats, catedràtics, militars i nobles.
    Les Corts eren els representats del regne, que decidien alguns canvis i lleis.
    Per exemple, les Corts de Càdis van ser qui van proclamar la important Constitució del 1812.
  • Constitució "La Pepa"

    Constitució "La Pepa"
    La Constitució de Cadis es va celebrar la festivitat de San José, per això es diu "la Pepa". Va ser la primera constitució pròpiament espanyola.
    La constitució dictava limitar el poder absolut de la monarquia, aconseguir la igualtat dels espanyols i els americans, abolir el feudalisme i finalitzar la Inquisició Espanyola.
  • Antonio Cánovas

    Antonio Cánovas
    Antonio Cánovas va ser un polític president i fundador del partit Conservador, el qual eren els moderats durant el regnat d'Isabel II.
    Va ocupar càrrecs polítics d'importància creixent, començant per la redacció del "Manifiesto de Manzanares" al 1854, fins arribar a ser president del Consell de Ministres. Durant el Sexenni Democràtic, havent fracassat monarquia i república, va encapçalar la restauració borbònica del rei Alfons XII.
    Finalment, va ser assassinat per un anarquista al 1897.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    La Pragmàtica Sanció és una llei que va dictar el monarca Felip VII l'any 1830, quan ell ja estava molt malalt i a punt de morir. Aquesta llei comportava l'anul·lació de la Llei Sàlica.
    Això implicava que una dona podia governar sempre que el rei no hagués tingut descendència masculina.
    Per tant, Isabel II, filla de Felip VII, va heretar el tro, ja que sinó aquest passava a Carles, el germà del rei.
    Ja s'havia aplicat la Pragmàtica Sanció el 1789, que restablia la llei d'Alfons X de Castella.
  • Isabel II

    Isabel II
    Isabel II va ser proclamada reina l'any 1833. Abans de que Isabel fos prou adulta, la seva mare Maria Cristina era regent. El seu ascens al tro va provocar una Guerra Civil, on els Carlistes (partidaris de Carles, germà de Ferran) lluitaven contra els Isabelins. Va haver 3 conflictes principals i van guanyar els isabelins. Isabel regnava des del LIBERALISME, basat en la separació de poders, la llibertat civil i comercial, la igualtat i la justícia. Es van dividir en moderats i progressistes.
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    Va ser propulsat pel ministre d'Hisenda Juan Álvarez de Mendizàbal, i va ocórrer durant les Guerres Carlistes.
    El procés consistia en comercialitzar, privatitzar i subhastar les terres que eren propietat de l'Església, obtenint així beneficis pels nobles i burgesos, però també pels camperols, perquè així es podien fer inversions en el camp, les quals l'Església no volia/podia fer.
    L'objectiu era generar economia i així enriquir Espanya, per sobreviure a la Guerra Civil i la crisi que suposava.
  • Práxedes Mateo Sagasta

    Práxedes Mateo Sagasta
    Sagasta va ser un polític progressista de La Rioja.
    Al 1854 va rebre el càrrec de president de la Junta Revolucionària de Zamora i president de les Corts Constituents.
    Al 1865 va col·laborar amb Prim al motí de la Revolta de la Caserna de San Gil. Per això va ser condemnat a mort, però va fugir a França.
    A 1871, durant el regnat d'Amadeu I, va ser president del consell de ministres i al 1880 va fundar el Partit Liberal, el qual es tornava amb el conservador durant el bipartidisme d'Alfons XII.
  • Sexenni Democràtic

    Sexenni Democràtic
    Després de "La Gloriosa, va començar el Sexenni Democràtic, amb 4 fases:
    1a: Govern provisional presidit (Serrano, Prim, Sagasta...)
    2a: Amadeu I de Savoia regna (va acabar abdicant)
    3a: 1a República, un caos amb la societat dividida en unitaris i federals, segons si aprovaven la centralització o l'autonomia a les regions.
    4a: Govern provisional
    Un cop d'estat bèl·lic va resultar en Alfons XII, fill d'Isabel II, coronat.
    Mentrestant, la 3a Guerra Carlina i la Guerra a Cuba estaven succeint.
  • Revolució "La Gloriosa"

    Revolució "La Gloriosa"
    La Gloriosa va ser una revolució militar que va succeir al 1868, quan hi havia la crisi del 1867. Hi havia inestabilitat política, econòmica i militar, perquè estaven en diferents guerres.
    Diferents polítics com Prim i Serrano van acordar el Pacte d'Oostende, on s'acordava el desterrament de la reina. I amb un cop militar definitiu a Cadis, els progressistes i democràtics van aconseguir que Isabel II fos exiliada a França i l'època del Sexenni Democràtic comencés.
  • Joan Prim i Prats

    Joan Prim i Prats
    Joan Prim i Prats va ser un militar i polític, progressista i liberal d'Espanya. Se'l coneixia per les guerres carlistes, on era un admirat comandant. Va ser governador militar a Barcelona i capità general de Puerto Rico.
    Va liderar "la Gloriosa" i va ser president del govern. Va governar 2 anys, on va establir la pesseta, va instaurar la llibertat de premsa, el sufragi universal, la separació Estat-Església i va proposar a Amadeu I com a rei.
    Al 1870, va ser assassinat per un grup encaputxat.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII, "El Pacificador", va pujar al tro el 1875, després d'acabar el Sexenni Democràtic. Ell va liderar l'època de "La Restauració", va instaurar la Constitució del 1876, que predicava una sobirania compartida entre el monarca i les Corts. El rei controlava el sistema, liderant també l'exèrcit.
    El sistema era el CACIQUISME i BIPARTIDSISME, el Partit Liberal i Conservador es tornaven.
    Alfons XII va morir amb 28 anys de Tuberculosi, l'any 1885. Alfons XIII, el seu fill, va heretar el tro.
  • Guerra a Cuba

    Guerra a Cuba
    Al 1895, els Independentistes van atacar a Cuba.
    Cànovas va enviar resistència, però havent fracassat, Espartero va anul·lar la operació i va declarar l'Autonomia de Cuba i Puerto Rico. Estats Units va oferir a Espanya comprar Cuba, però la regent Maria Cristina, va rebutjar-ho i va començar una Guerra on Espanya va perdre. Al "Tractat de París" s'acordava que Cuba, Puerto Rico, Wam i Filipinas eren d'Estats Units.
    Això va ocasionar el Regenacionisme, Nacionalisme i pèrdua de l'Imperi Colonial.